"Entre 1849 i 1852 es va portar a terme una primera ampliació del cementiri vell de Barcelona, creant a llevant un nou recinte porxat per a tombes, i a ponent una àmplia plaça semicircular davant el que fins aleshores havia estat la façana principal, realitzada trenta anys abans.La plaça es va fer segons projecte de l’arquitecte Miquel Garriga i Roca, un dels preferits de la burgesia, autor del Gran Teatre del Liceu. L’execució material de les obres va estar dirigida per l’arquitecte Joan Nolla Cortès.
La plaça quedava tancada inicialment per dues fileres d’arbres, com es pot veure al “Plano de los alrededores de Barcelona levantado por orden del gobierno para la formación del proyecto de Ensanche” de novembre de 1855. Els signes convencionals amb què s’hi dibuixa el perímetre de la plaça són els mateixos que els que es fan servir per marcar el passeig del cementiri, arbrat, i diferents dels que dibuixen la tanca d’obra del cementiri. Al plànol de Sant Martí de Provençals de 1887, en canvi, ja hi és clarament dibuixada la tanca actual, fins i tot amb els pilars centrals.
Aquesta tanca, formada per una reixa sostinguda per 36 pilars, es va fer en vigílies de l'Exposició Universal de 1888 o com a molt a finals de la dècada dels anys setanta, com és evident pel fet que les escultures que hi ha damunt dels dos pilars principals són obra de Francesc Pagès i Serratosa, nascut el 1852 i que per tant de cap manera podia haver-les fet en el moment de la primera ordenació de la plaça, aquell mateix any. Pagès i Serratosa va desenvolupar la major part de la seva obra precisament a la dècada dels anys setanta i vuitanta, amb participacions en el Palau de Justícia, la cascada del Parc i el monument a Colom. A més, els pilars on hi ha les escultures han de ser forçosament de la mateixa època, perquè els textos que hi ha en llatí tenen una estreta relació amb la simbologia d’aquelles, la Fe i l'Esperança.
A dalt del pilar septentrional hi ha una escultura simbòlica de la Fe, amb els elements iconogràfics d’un calze i una creu, que són de bronze a diferència de la figura, que és de pedra. La del pilar meridional és l'Esperança, amb una àncora i palmes igualment de bronze. Sota de les dues el mot identificador en llatí, Fides i Spes, allunya qualsevol possibilitat d’error. Les dues porten corones en forma de raigs lluminosos, igualment de bronze. Que són obra de Francesc Pagès i Serratosa ho indica una signatura ben visible a la peanya.
La decoració original de les columnes al capdamunt de les quals es troben està formada per unes garlandes i torxes en relleu i per uns gerros de bronze. En el pilar de la Fe hi unes frases, no consecutives, de l’epístola de sant Pau als Hebreus (capítol 11, versicle 13), en llatí, que es refereixen a tots aquells que han mort en possessió de la fe i confessen haver estat només estrangers i peregrins sobre la Terra. En el pilar de l'Esperança hi ha igualment unes frases soltes del capítol segon, versicle 13, de l’epístola de sant Pau a Titus en la que es refereix a aquells que estan esperant l’acompliment de la seva esperança, la manifestació de la glòria de Jesucrist, Déu Salvador. L’estreta relació d’aquests textos amb les imatges que els acompanyen posen en evidència que es van col·locar al mateix temps.
A la reixa que sostenen aquestes columnes hi ha, com element decoratiu, un rellotge de sorra amb ales, símbol del temps que fuig, i una creu."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre
Materials:Pedra i bronze
TOTS AQUESTS MORIREN EN LA FE... I RECONEIXENT QUE EREN ESTRANGERS I FORASTERS A LA TERRA / EPIST. AD. HEBREOS CAP 11.V. 13
ESPEREM L'ACOMPLIMENT DE LA NOSTRA ESPERANÇA I LA MANIFESTACIÓ DE LA GLÒRIA DE JESUCRIST, DÉU GRAN I SALVADOR NOSTRE / EPIST. AD. TITUM CAP 2. V. 13
Autor
Escultor:Francesc Pagès
Més informació:Viquipèdia Francesc Pagès i Serratosa
Veure més Art Públic Sant Martí
