dimarts, 10 de novembre del 2020

Rellotge de sol bifilar


"L'abril de 1994 va ser posat a la platja del Bogatell un rellotge de sol bifilar, on l'hora ve donada per la intersecció de dues ombres provocades per dues planxes metàl·liques, una de forma parabòlica i l'altra recta. Aquest rellotge va ser projectat per Rafael Soler Gayà, director tècnic dels ports de les Illes Balears, i finançat pel Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme. Soler ha estat un especialista a aixecar rellotges als ports illencs. El rellotge bifilar hauria estat més lògic, tal com el seu nom indica, si hagués estat fet amb dos fils que es creuessin, però era una idea difícil per mantenir-la a l'aire lliure, sense risc de vandalismes."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Es tracte d’un tipus de rellotge solar molt poc emprat en les nostres conrades, de fet és l'únic que hi ha a Barcelona i a Catalunya. L’enginyer Rafael Soler Gayà, un especialista mallorquí en la construcció de rellotges de sol, va ser qui el va dissenyar i construir. El rellotge de sol bifilar és un cas molt peculiar, doncs alhora de ser rellotge és també calendari mensual zodiacal. Aquesta característica ve donada pel tipus de construcció, ja que es fonamenta amb una línia vertical (N-S) de 2m d’alçada i que és la normal, i dues catenàries a cada costat d’1m d’alçada que formen una paràbola que va d’est a oest passant per un mateix punt d’intersecció amb la vertical per a donar continuïtat a la corba. La projecció de l’ombra sobra el terra, normalment de forma circular –encara que no necessàriament-, configura la situació de les hores en quarts i del calendari zodiacal.

El descobriment d’aquest tipus de rellotge solar s’atribueix a l’alemany Micknick, que va fer-ne un amb una vertical de fusta i en lloc de dues catenàries amb cordes va utilitzar dues rectes paral·leles. D’aquí doncs la variant que ens dóna com a resultat el corresponent a la platja del Bogatell."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jordi Gratacòs-Roig

Materials:Acer i formigó amb suport de pedra











 

Més informació:Viquipèdia Rellotge Bifilar

Rellotge bifilar, font:sudandolagotagorda.blogspot.com

 

Autor

Disseny:Rafael Soler i Gayà

Més informació:Gnomonica.cat Rafael Soler i Gaya

Rafael Soler i Gayà, font:gnomonica.cat

 

Veure més Art Públic Sant Martí


dilluns, 9 de novembre del 2020

Escultura a Alexandre Cirici

"Quan feia poc més d'un any de la mort del senador i crític d'art Alexandre Cirici Pellicer (Barcelona, 1914-1983), es va inaugurar a corre-cuita, el 29 de gener de 1984, un tros de descampat situat al davant dels Caputxins de Sarrià, al carrer del Cardenal Vives i Tutó, com a plaça Cirici Pellicer. L'arquitecte municipal Pere Casajoana va pensar una pèrgola amb uns versos de J. V. Foix, envoltada d'uns pals i unes grans boles pedra per tal que, en poc més de deu dies, fos urbanitzat l'indret. De fet, es tracta d'una plaça situada al costat d'una altra, dedicada al frare Eloi de Vianya, mort els primers dies de la Guerra Civil. La raó de la urgència era l'homenatge que havia retut la Generalitat a la figura de Cirici donant el seu nom a la biblioteca d'art de la Conselleria de Cultura, instal·lada al Palau Moja, i celebrant un acte al Palau de la Generalitat. L'Ajuntament no va voler ser menys a l'hora d'honorar el desaparegut, ja que era un militant socialista destacat. Poc després, el maig de 1984, la Universitat de Barcelona va saber sumar les voluntats autonòmica i municipal en una exposició dedicada a Alexandre Cirici Pellicer, qui havia estat professor d'aquesta Universitat."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Aquesta construcció no es pot entendre sense tenir en compte altres referents de la seva època. Una època en què l'arquitecturització dels espais públics barcelonins s'estén i apareix un gran nombre de graderies i pèrgoles metàl·liques. Probablement aquests umbracles van sorgir per contrarestar la manca de vegetació, expressant la pressa per veure'ls habitats per plantes. Són, doncs, el reflex de la impaciència per l'ombra i per recrear un lloc natural i idíl·lic.

Un dels trets d'aquestes construccions és la utilització de l'angle agut per traçar-ne la planta. Aquesta geometria ens fa recordar amb facilitat fragments, parts de plantes regulars en ruïnes i elements arqueològics desmembrats. Aquests recursos eren molt apreciats per certa arquitectura que buscava en la història un antídot contra els excessos de l'arquitectura moderna, que tenia com a icona fonamental els aixecaments del Fòrum Romà. Aquest monument, una graderia continguda entre dos murs en angle agut, pot enquadrar-se en aquest gènere. Emergeix del terra com les restes esmolades d'un baluard. Les seves directrius semblen respondre a les alineacions circumdants de la cruïlla en què es troba aquesta construcció.

Sobre un dels murs del monument, que rep un camí pavimentat, es troba una inscripció gravada a la pedra que ens assenyala el lloc per al recordatori. Aquest espai format pel mur i el camí, i l'espai configurat per la graderia i la pèrgola, suggereixen en realitat dos llocs diferents i oposats. Aquest recurs, basat a emprar oposicions, es troba també en la mateixa graderia de planta punxeguda. Pugem a la graderia, no per descobrir res, sinó per girar sobre nosaltres mateixos i mirar allà d'on venim.

Un monument per rescatar la memòria en l'època en què no se sap on anem."


Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Monteys

Materials:Pèrgola mètal.lica amb base aplacada de pedra






BARCELONA A ALEXANDRE CIRICI / 29 DE GENER DE 1984 / NO PAS L'ATZAR, NI TAMPOC LA IMPOSTURA / HAN FET DEL MEU PAIS LA DOLÇA TERRA / ON VISC I ON PENS MORIR. NI FUST NI EL FERRE / NO FAN CAPTIU A QUI ES DON / L'AVENTURA / J.V. FOIX



Més informació:Viquipèdia Alexandre Cirici i Pellicer

Més informació:Escriptors.cat

Alexandre Cirici i Pellicer, font:escriptors.cat
 

Autor

Disseny:Pere Casajoana

Pere Casajoana i Salvi (Badalona, 1941). Arquitecte especialitzat en obra pública. Va rebre l'encàrrec de crear una obra que recordés la figura del crític d'art i senador socialista Alexandre Cirici Pellicer en un racó de Sarrià, situat davant del convent dels Caputxins, plaça que des d'aleshores porta el seu nom.

Pere Casajoana, font:arquitecturacatalana.cat

 

Veure més Art Públic Sarrià Sant Gervasi

 

diumenge, 8 de novembre del 2020

Bust a Francesc Viñas

BARCELONA / AL TENOR / FRANCISCO VIÑAS / PRIMER CENTENARIO DE SU NACIMIENTO MDCCCLXIII-MCMLXIII

"Amb motiu del centenari del naixement del tenor Francesc Viñas i Dordal (Moià, 1863 - Barcelona, 1933), es va inaugurar aquest monument en el Turó Parc, a tocar del carrer que des del 1942 portava el nom d'aquest cantant d'òpera català. Per al monument va utilitzar-se un bust que Josep Clarà havia fet en vida a Francesc Viñas i que era conservat per la família. Fou inaugurat en presència de l'alcalde Josep Maria de Porcioles el novembre de 1963."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"El bust de bronze dedicat a la memòria del tenor Francesc Viñas presenta algunes característiques específiques com a conseqüència de la pròpia trajectòria estètica i artística de l'autor, Josep Clarà i Ayats. Certament, la composició del bust ens anticipen algunes fórmules utilitzades sovint per Josep Clarà: una certa reminiscència èpica i també un deix romàntic que perviu en les expressions que l'escultor atribueix a l'expressió del rostre de Francesc Viñas.

El somriure i la mirada confiada del rostre del bust transmet seguretat, i fins i tot una ironia de què no estan exemptes la resta d'obres de Josep Clarà. Importa, en aquest cas, la resolució del desplaçament del cap amb el pit, lleugerament accentuada però sense que mai no s'acabi de trencar l'equilibri entre el volum superior i l'inferior, és a dir, el cap es projecta endavant mentre que la part del cos representada en el bust fa de contrapès. Les formes estan, doncs, en consonància amb la voluntat expressiva que es desprèn del bust. No hi ha un excés de treball inacabat -ditades o marques d'estris i atuells- en la superfície de l'escultura sinó que, al contrari, les formes estan perfectament polides i acabades amb l'objectiu d'aconseguir més versemblança amb el model encarregat. Això no obstant, tal com hem dit anteriorment, perquè no s'aconsegueixi l'expressió confiada i decidida del rostre.

Pel que fa a la resolució del rostre, interessa la deMAscripció de les línies resolutives dins de la composició dels trets facials, no tant per l'estructura de les formes com per l'articulació que podem veure que existeix amb l'objectiu representatiu del bust. De la mateixa manera, el conjunt dels trets expressa la recerca clàssica del mateix Clarà. Les arrugues dels ulls i de les galtes són recursos que acaben d'arrodonir el conjunt de petits volums de què està format el rostre i fan del resultat global una il·lustració d'un ànim obert i confiat."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Francesc Serés

Materials:Bronze sobre granit





Més informació:Viquipèdia Francesc Viñas i Dordal

Més informació:dbe.rah.es Francesc Vinas i Dordal

Francesc Viñas, font:viquipèdia

Francesc Viñas en el rol de Tristany, font:viquipèdia

 

Autor

Escultor.Josep Clarà i Ayats

Més informació:Viquipèdia Josep Clarà i Ayats

Josep Clarà, font:Wikipedia
 

Veure més Art Públic Sarrià Sant Gervasi

 


divendres, 6 de novembre del 2020

Placa a Ricardo Zamora


Placa circular a la avinguda Sarrià amb el nom de Ricardo Zamora (Barcelona, 14 de febrer de 1901 - 15 de setembre de 1978), un dels grans futbolistes de la història del futbol català; és considerat un dels millors porters de la història del futbol mundial. Porter de grans reflexos, seguretat i personalitat, va rebre el sobrenom de El diví. Fou l'inventor de la zamorana, que consistia a rebutjar la pilota amb l'avantbraç.

La placa té una mesura de 6 metres de diàmetre i és de formigó i acer. Consta del seu nom i cognom amb lletres grans sobre el paviment.

Materials:Formigó i acer



 

 


 

Més informació:Viquipèdia Ricardo Zamora Martínez

Ricardo Zamora Martínez, font:Viquipèdia
  
Veure més Art Públic Sarrià Sant Gervasi

dimecres, 4 de novembre del 2020

Les Neules

Neules, font:Getty images

 

"La neula és un dels dolços més típics de la cuina catalana que es menja tradicionalment per Nadal. Sovint se suquen en cava i sembla que de fet sempre s'han sucat en alguna mena de vi. La idea d'enrotllar una hòstia, qui sap si ja amb la idea de sucar-la, la va tenir una monja i posteriorment monges i pastissers van anar perfeccionant la recepta. Segurament existeix abans que el torró.

Tradicionalment, la neula consisteix en un full prim de pasta de farina amb forma de canó, de vegades amb sucre. Actualment existeixen neules farcides de torró de Xixona o cobertes de xocolata, i també versions funcionals, per exemple sense sucre (amb lactitol, per exemple) per a diabètics o sense gluten per a celíacs.

Com es fan les neules, font:Elnacional.cat 


 

El seu nom prové de la paraula llatina nebula, que és un tipus de "boira" molt poc densa, degut a la seva textura fina. La paraula catalana actual neula conserva a més el significat que ja tenia en llatí, i que és un tipus de calitja espessa que no arriba a ser boira baixa.

Origen

Les neules van ser creades per una monja, que potser va començar enrotllant una hòstia, cal tenir en compte que antigament eren de quinze centímetres. Posteriorment es van anar millorant a poc a poc per a fer-les més cruixents. No coneixem amb exactitud quan va ocórrer, però se sap que existien a Catalunya almenys des de l'any 1168. Al començament, com les hòsties, les neules tenien gravats senyals i emblemes.

Les neules es descriuen per escrit en 1267, al convit de Nadal d'aquell any el rei Jaume I va ofrir als seus més de cent comensals neules, pinyons i ametlles com a postres. En aquell moment segurament les neules encara eren planes.També són pressents en nadales medievals que han arribat als nostres temps per tradició oral. En unes Ordinacions de Pere el Gran (“Açò és ordonament de moneda com se deu fer", 1285) s’estableixen els detalls de l’àpat que els treballadors novells a la seca de Barcelona havien d’oferir als companys veterans. Les postres prioritàries eren les neules. Si no n’hi havia es podien substituir per fruita fresca i seca. Ramon Llull les referencià explícitament a la seva obra El llibre de les meravelles (1289). i a Santes Creus es conserven avui dia uns neulers, utilitzats per a fer neules, amb les insígnies de l'abat que tenien al segle xiv. En aquesta època, abans de coure-les i d'enrotllar-les, era costum estampar-hi en relleu escuts, emblemes o fins i tot textos curts, com per exemple una pregària. A l'època medieval eren molt apreciades sucades en piment, un vi ranci condimentat amb mel i pebre, una combinació citada a nadales i al Com usar bé de beure e menjar de Francesc Eiximenis, on el "golafre eclesiàstic" les beu després d'un copiós àpat.

Existeixen referències escrites del 1778 en les quals es descriu que la gent menjava neules sucades amb vi blanc o amb malvasia per Nadal. Sembla que a finals del segle xviii i començaments del xix també es podrien menjar per Carnestoltes, però sempre sucades en alguna mena de vi.

Descripció

Les neules són dolços lleugers i cruixents de forma cilíndrica i allargada com un llapis de fusta, que s'aconsegueix gràcies al fet que la massa aplanada, recent cuita, es cargola amb un bastó prim. Per a la seva elaboració les neules requereixen a més d'un estri específic per a elles que es diu neuler i que és una mena de tenalla amb dues planxes rodones, al qual s'aboca la pasta per tal que prengui forma de cercle. La pasta queda premuda entre les dues planxes, que es posen una estona per cada banda sobre el foc o un fogó. Els neulers poden tenir dibuixos en relleu, que després apareixeran a la neula. Després es couen al forn, s'enrotllen i es deixen refredar.

Neuler de Rupit, font:rupitpruit.cat

 

En fan amb una massa molt líquida feta amb farina, sucre, clara d'ou a temperatura ambient, raspadura de llimona, vainilla i mantega.

Se sap que les primeres neules eren planes. Actualment alguns pastissers les han recuperat, com a alternativa diferent de les clàssiques cilindriques, i poden decorar una part amb xocolata. Tampoc s'han fet amb mantega fins fa molt poc, fa només dues generacions que el llard de la recepta s'ha substituït per mantega.

Neula plana, font:CadenaSer.com- sesantiguesneules.com

 

També hi ha pastissers que han recuperat l'anomenada flor de Sant Jordi una variant medieval de les neules que consisteix a una neula amb pètals de rosa, rodona, amb vores irregulars i plana.

Neules de Sant Jordi, font:graupera.com

 

Altres variants molt conegudes són les neules cilíndriques cobertes de xocolata blanca, que de vegades tenen la pasta feta amb cacau, que substitueix part de la farina, i les cobertes de xocolata negra o amb llet. Les cobertes amb xocolata no se solen sucar.

Una altra variant habitual son les neules farcides, de torró tou o de xocolata, per exemple. En alguns restaurants a l'aperitiu serveixen neules farcides de productes salats, com sobrassada o formatge.

Diferències entre les neules artesanes i les industrials

Les neules artesanes es comercialitzen envasades i en capsetes a diverses pastisseries i botigues especialitazades. En alguns llocs es venen d'artesanes i d'industrials, com per exemple a alguns supermercats. Les industrials són sovint de menor qualitat però de preu més assequible.

Capsa de Neules Artesanes Vicens, font:Vicens.com

 

La composició de la massa per a l'elaboració de neules industrials s'ha hagut de modificar de la tradicional, per tal que es pugui adaptar a la maquinària utilitzada. La manera de diferenciar unes de les altres, abans de tastar-les i fins i tot comprar-les, és a vista.

Les neules industrials tenen sempre el mateix diàmetre, que a més es manté regular al llarg de tota la neula, mentre que les artesanes poden presentar variabilitat. La manera més fàcil, però, és fixar-se en la forma de la secció: si és rodona, està feta a mà, ja que les varetes que s'usen per fer-les són llises i cilíndriques; en canvi, per a fer-les de manera industrial, cal que les varetes tinguin arestes, per tal que no llisqui la neula, i per a això se n'usen unes de poligonals, habitualment hexagonals.

Neules artesanes Sant Tirs, font:neulessanttirs.com

 

Gastronomia

Les neules es mengen a la sobretaula, al Nadal acompanyant els torrons o després d'ells. En aquesta festa solen acompanyar-se de cava, tot i que després hi ha persones que el remplacen per un vi dolç, moscatell, o garnatxa. En qualsevol època de l'any es mengen, per exemple, per acompanyar gelats, sorbets o crema catalana.També es poden menjar com a postres.

Torrons i Neules per Nadal, font:twitter

 

Tradicions

Abans que cagués joguines, o en algunes famílies encara ara, les neules, torrons, fruita seca i altres llaminadures eren cagades pel tió la nit de Nadal o el dia de Nadal mateix. Es té constància que a tota Catalunya s'han repartit neules durant les festes de Nadal i en algunes localitats catalanes durant tot l'any, amb les hòsties, a la missa.

En alguns pobles de l'Empordà era costum deixar anar ocells amb neules lligades a les potes durant el transcurs de la missa.

El dia de Nadal, el monjo que s'encarregava de la dispensa a Sant Pere de Rodes regalava a cada membre de la seva comunitat tretze neules i una gerra de vi.

Les persones que s'ho podien permetre tenien el costum de menjar neules i torrons tots els diumenges des del dia de la Concepció, el 8 de desembre, fins al de la Candelera, el 2 de febrer. Estava mal vist menjar-ne més tard d'aquest dia..."

Font de la informació:Viquipèdia Neula

Més informació:cadenaser.com

Més informació:elpais.com

 

Recepta

"Recepta tradicional número 607 del llibre Corpus del Patrimoni Culinari Català. No us vull enganyar, amics meus però tot i ser una recepta molt fàcil de fer, aquesta, requereix d'una certa habilitat, sobretot de velocitat i eficiència per tal d'evitar cremar-vos i que se us trenquin les neules amb una manipulació inapropiada. Us confessaré que fins i tot a mi em costa fer-les."

Neules, font:Catalunyacuina.com
 

INGREDIENTS:

240 g de clara d'ou

180 g de farina

180 g de sucre

180 g de mantega

pell de llimona ratllada

aigua

 

VARIANTS:

 - En lloc de mantega es pot fer amb llard

-  Podeu utilitzar essència de llimona en lloc de la pell ratllada

 

Font de la informació i passos per l'elaboració a:catalunyacuina.com/pastisseria/neules, Albert Vilas

 

Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES