TRESORS a BARCELONA

dilluns, 5 d’octubre del 2020

Bust a Emili Vilanova

"En una mateixa setmana del maig de 1908, van ser inaugurats al Parc de la Ciutadella dos bustos d'escriptors catalans: Manuel Milà i Fontanals i Emili Vilanova. La idea pretenia donar relleu al cinquantenari dels Jocs Florals de Barcelona, restaurats el 1859. El bust de l'autor costumista Emili Vilanova (Barcelona, 1840-1905) va ser obra de l'escultor Pere Carbonell i el pedestal que el sostenia era de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda, autor de Las estatuas de Barcelona, un dels primers llibres sobre monuments barcelonins."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"L'escriptor costumista Emili Vilanova és el contrapunt, juntament amb l'actor Lleó Fontova, de la saga de poetes i erudits a qui es va homenatjar amb petits monuments al Parc de la Ciutadella. Autor de quadres de costums i sainets, va ser extraordinàriament popular a la Barcelona del vuit-cents. La seva presència entre poetes i autors floralistes es podria justificar pel fet que Ilustració Catalana, la revista dirigida per Francesc Matheu, el promotor dels monuments, va ser l'editorial que va emprendre la publicació de les seves obres completes quan va morir.

L'escultura és de Pere Carbonell i Huguet, escultor de Sarrià que era professor d'escultura de l'Escola de Llotja, i va fer diversos treballs a la ciutat com les escultures que representen Santa Isabel i Sant Francesc a la nova façana de la catedral. L'escultura, de marbre blanc, és de factura realista, però el personatge va embolcallat amb una àmplia capa que li dona un aire romàntic. Mereix destacar-se el pedestal del monument, que va ser projectat per l'arquitecte Bonaventura Bassegoda, coronat per un capitell amb volutes jòniques i que presenta, en el centre i en relleu, l'escut de Barcelona entre unes branques de llorer."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Mireia Freixa

Materials:Marbre blanc amb pedestal de pedra de Montjuïc

Més informació:Viquipèdia Emili Vilanova i March

Emili Vilanova, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Pere Carbonell i Huguet

Més informació:Viquipèdia Pere Carbonell i Huguet

Pere Carbonell i Huguet, font:dbe.rah.es

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Bust a Manuel Milà i Fontanals

"No ens ha d'estranyar que el primer dels monuments erigits en memòria dels intel·lectuals catalans que havien restaurat els Jocs Florals estigués dedicat a Manuel Milà i Fontanals. Va ser una de les figures centrals del romanticisme català, catedràtic de literatura de la restaurada Universitat de Barcelona, també folklorista i poeta i, sobretot, president de la primera edició dels recuperats Jocs Florals, el 1859.

El bust, obra de Manuel Fuxà, és de marbre blanc i respon a l'estètica realista que practicava aquest artista amb el personatge abillat segons la moda de l'època. El pedestal actual, un simple paral·lelepípede de pedra rústica, és modern; el primer era provisional i, el 1917, Joan Rubió i Bellver va dissenyar el que va persistir fins al 1964, de pedra rústica a la part inferior i trencadís a la superior, de forta influència modernista, que ha estat reproduït per Judit Subirachs i Burgaya i que tenia molta més qualitat. El mateix escultor va fer una altra versió del bust, també en marbre, que es conserva integrat al monument que Manuel Milà i Fontanals té dedicat a Vilafranca del Penedès i que va realitzar Eusebi Arnau."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Mireia Freixa

Materials:Marbre blanc sobre pedestal de pedra

Més informació:Viquipèdia Manuel Milà i Fontanals

Manuel Milà i Fontanals, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Manuel Fuxà

Més informació:Viquipèdia Manuel Fuxà i Leal

Retrat de Manuel Fuxà per Ramon Casas, font:Viquipedia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dissabte, 3 d’octubre del 2020

Font de la Cigonya i de la Guineu

"En una de les placetes que donen a l'entrada del parc per la banda del passeig de Picasso es troba una font inspirada en la faula de Jean de La Fontaine, la de la cigonya i la guineu, obra d'Eduard B. Alentorn. Va ser instal·lada el 1890, després que l'ajuntament l'adquirís directament de l'escultor, a qui le van pagar 6.000 pessetes."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Seguint la tendència iniciada en el Romanticisme, molts pintors i escultors es dedicaran a l'estudi dels animals i gaudiran fent-los protagonistes de les seves obres. Aquest és el cas d'Eduard B. Alentorn, que ens demostra com sap donar a les seves figures d'animals una expressió de vida superior, una gran justesa a les formes i una gran exactitud de caràcter. Dues obres situades al Parc de la Ciutadella ens mostren aquesta facilitat: el retrat del zoòleg Félix de Azara -rodejat per lloros i un marsupial- i la Font de la cigonya i la guineu. El grup de la cigonya i la guineu està basat en una línia vertical -la cigonya- compensada per una altra d'horitzontal -la guineu-, línies que queden ben compensades. Alentorn demostra amb mestratge que supera totes les dificultats inherents a una unió difícil, en què la descripció minuciosa no distreu la idea de conjunt. Aquest equilibri també es fa palès en la manera en què aconsegueix donar la tensió i el moviment intern d'aquelles representacions d'animals que estan captades amb una gran energia. Al costat dels dos animals es troben dos objectes, un plat i una gerra, que ens expliquen que aquella representació va més enllà d'una simple descripció animalística, sinó que ens explica quelcom. L'anàlisi posterior porta a veure que el que se'ns diu està basat en una faula de Fedre. Aquesta té l'argument següent: una guineu convida una cigonya a menjar, però per sorpresa seva li ofereix un plat on hi ha una menja líquida que, com és lògic, la cigonya no pot tastar. Al cap d'uns dies serà la cigonya que convidi la guineu, i ho farà tornant-li la jugada. Serà quan li ofereix menjar no triturat situat en una ampolla. Mentre que, amb el llarg bec, la cigonya menja de dins el recipient, la guineu es queda sense poder tastar res. Quan aquella acaba, diu: "Cadascú ha de sofrir els seus propis exemples amb ànim equànime", alhora que fa la reflexió següent: "No s'ha de fer mal a ningú; però, si algú fa mal, s'adverteix que ha de ser castigat de la mateixa manera...".

Segons Eloi de Tera Capellà -historiador de l'Art, i descendent d'Alentorn-, no sembla que aquest escollís a l'atzar la faula de Fedre. Sembla que Eduard B. Alentorn no havia gaudit d'una infantesa fàcil. El seu pare havia provat diverses vegades de matar els seus dos fills i, després d'un últim intent fallit de cremar-los, acabà marxant a Cuba i passà allà la resta de la seva vida fins que morí cremat a la fàbrica de llumins on treballava. L'escultor intentà comunicar-se a través de cartes amb el pare, però aquest no contestà mai. Per aquest motiu renuncià al primer cognom, i poc després va fer l'escultura inspirada en l'esmentada faula i que, d'alguna manera, podia representar que el pare havia mort del mateix mal que havia volgut donar als fills."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Isabel Coll

Materials:Marbre blanc

Més informació:Viquipèdia La Cigonya i la guineu

Ilustració d'Arthur Rackham de La Cigonya i la guineu, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Eduard Batiste Alentorn

Més informació:Viquipedia Eduard B. Alentorn

Eduard Batiste Alentorn, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

divendres, 2 d’octubre del 2020

Escultura a Antoni Gaudí

"Monument a Gaudí ubicat al "Portal Miralles" del passeig de Manuel Girona. De baixada per aquest passeig, no l'apreciem fins que ens trobem gairebé sota l'esmentat portal, on una figura que sembla parlar sola ens recorda la imatge de l'insigne arquitecte..

És un portal compost de dos accessos, un per a vianants amb la seva porta forjada i una altra per a carruatges, sense porta i de gran alçària.

L'escultura commemorativa queda integrada al portal com un element arquitectònic més. La mida d'alçada de l'escultura és d'1,80 metres, potser poc monumental en relació amb el conjunt, perquè com que situada sota l'entrada d'uns sis metres d'alçària, perd certa rellevància compositiva. La mida és massa real. Manca una bona relació d'escales entre l'escultura, la porta i l'espai que les relaciona.

Representació de caràcter figuratiu, sembla tenir com a intenció fer aparèixer el personatge sota un entorn que li és familiar, com si l'espectador tingués la visió de trobar-se al genial arquitecte en un moment de la seva vida creadora més íntima. El personatge apareix representat amb vestit d'època, en actitud gesticulant i parlant, amb les mans situades davant del cos, obertes i amb els dits estirats, boca entreoberta, cos lleugerament inclinat cap endavant, tot i que equilibrat i de bona planta. El gest sembla recordar-nos l'actitud que disposava Rodin en alguna de les seves escultures.

Pedra, ferro forjat i bronze són els materials que integren l'espai arquitectònic i commemoratiu.

L'escultura de bronze presenta una pàtina artificial de tons molt verdosos, les mans estan una mica més clares pel desgast del rosament. La coloració és molt aleatòria i poc intencionada.

Plàsticament podem trobar una escultura resolta amb grans plans i plecs, d'un modelat fos en el retrat, una mica estereotipat, amb un modelat suau i poc contrastat, d'un tractament formal poc vigorós."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Javier Lozano

Materials:Bronze

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-1926) / EL CAPRICHO CASA VICENS SAGRADA FAMILIA FINCA GÜELL PALAU GÜELL COL·LEGI TERESIÀ PALAU EPISCOPAL D'ASTORGA / CASA BOTINES PROJECTE DE LES MISSIONS CATÒLIQUES D'ÀFRICA A TÀNGER CASA CALVET BELLESGUARD PARC GÜELL PORTAL MIRALLES (1900 - 1902) PRIMER MISTERI DE GLÒRIA DEL ROSARI MONUMENTAL DE MONTSERRAT RESTAURACIÓ DE LA SEU DE MALLORCA CASA BATLLÓ CASA MILÀ (LA PEDRERA) CRIPTA DE LA COLÒNIA GÜELL

Més informació:Viquipèdia Antoni Gaudí

Antoni Gaudí i Cornet, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Joaquim Camps

Més informació:Viquipèdia Joaquim Camps i Giralt

Joaquim Camps i Giralt, font:Diarimes.com

Veure més Art Públic Sarrià Sant Gervasi

Escultura a Pere Castelló

"A Barcelona hi ha deu monuments dedicats a metges catalans i dos a metges estrangers. Els catalans són els doctors Pi i Molist, Martí i Julià, Ignasi Barraquer, Jaume Ferran, Josep Girona, Jeroni de Moragas, Jacint Reventós, Bertomeu Robert, Josep Trueta i Pere Castelló. Els dos estrangers són Alexandre Fleming, descubridor de la penicil·lina, i Samuel Hahnemann, creador de l'homeopatia.

Pere Castelló és el que correspon a una època històrica més reculada, ja que va viure entre 1770 i 1850. Nascut a Guissona, va viure la major part de la seva vida a Madrid, on va ser metge de la família reial, primer amb Ferran VII i després amb Maria Cristina i Isabel II. L'autor del bust de bronze col·locat sobre una alta base en la plaça que porta el seu nom és un altre escultor contemporani d'ell, si bé més jove, Ponciano Ponzano, que va començar la seva carrera artística els anys trenta del segle XIX. Sembla però que aquest retrat del doctor Castelló no el va prendre al natural sinó que va fer servir algun retrat pictòric que li havien fet altres artistes, potser el de Vicente López que es conserva a la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid. López sí que fou absolutament contemporani del doctor Castelló, ja que van néixer i morir gairebé els mateixos anys. Ponciano Ponzano, aragonès que va viure a Madrid la major part de la seva vida, com Castelló, és autor d'una obra molt extensa, majoritàriament de retrats i funerària, però la seva obra més popular és la última que va fer i la única en que va representar animals: els lleons de l'entrada del Congrés de Diputats.

Quan un regidor de l'Ajuntament de Guissona, Jaume Alsina Oliva, va promoure la col·locació d'un monument al doctor Castelló a Barcelona, el Ple de l'Ajuntament de Barcelona va prendre l'11 de juliol de 1994, l'acord de fer una còpia del bust original fet per Ponzano, que es conserva a Madrid i, col·locada aquesta còpia sobre una base dissenyada per Josep Garganté Pujol, es va enjardinar l'entorn en una petita placeta de nova creació prop de Piscines i Esports, delimitada per l'avinguda de Sarrià, el carrer del doctor Fleming i el de Bori i Fontestà, a la que es va donar també el nom del qui fou nomenat marqués de la Salud el 1846 per Isabel II, a qui probablement havia ajudat a néixer, ja que el 1830 era catedràtic d'Obstetrícia del Real Colegio de Cirugía de San Carlos, a Madrid, i des del 1825 cirurgià de la família reial. El monument, però, no li fou dedicat per aquesta vinculació amb la corona sinó, en primer lloc, per ser fill de Guissona, municipi que el promovia, i també perquè fou el principal autor de la reforma del 1827, que uní els ensenyaments de Medicina i de Cirurgia. I això tot i que havia estat destituït del seu títol d'acadèmic el 1824, en ser restaurat l'absolutisme de Ferran VII, per les opinions que havia expressat durant el Trienni Liberal (1820-23). Però fou rehabilitat pocs mesos més tard. Per aquests valors, la Reial Acadèmia de Medicina va donar suport a la proposta guissonenca i s'adherí a l'acte d'inauguració, que va tenir lloc el diumenge 6 de novembre de 1994 pel matí..."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:Bronze sobre base de pedra de Montjuïc

PERE CASTELLÓ I GINESTA / MARQUÈS DE LA SALUT / VESCOMPTE DE GUISSONA / UNIFICADOR DE LES CARRERES / DE MEDICINA I CIRURGIA / GUISSONA 1770 - 1850 MADRID / 1994