 |
| Fent les enramades a Arbúcies, font:Enramades.net |
"Les enramades o catifes de flors és el costum de guarnir els carrers amb catifes efímeres per a celebrar el Corpus i el floriment de la primavera.
Tradicionalment s’elaboraven amb pètals de flors, flors senceres i
herba, però des de finals del segle XX s’experimenta amb més materials,
com ara llavors, serradura i encenalls tenyits amb anilines, marro de
cafè, càpsules de cafè i més materials recuperats. S'hi representen
motius diversos, que poden anar lligats a la religiositat pròpia de
Corpus, a temes locals, a efemèrides, etc. Tants com la imaginació i la
tècnica dels catifaires permetin.
Tenen orígens molt remots, des de les decoracions amb flors i
herbes que es feien a les llars romanes a la primavera, com les
enramades, per bé que les decoracions florals són comunes a totes les
cultures.
Algunes poblacions han aconseguit molt de renom amb les catifes. És el cas de Sitges, la Garriga, Arbúcies i Sallent.
Però n’hi ha moltes més que n’elaboren. Normalment, els catifaires
formen part d'agrupacions locals, de carrers i places que competeixen
entre elles. L’any 2005 va constituir-se la Federació d’Entitats Catifaires de Catalunya amb l’objectiu d’unir esforços per mantenir i difondre la tradició i alhora avançar en la millora d’aquest art."
Font de la informació:Viquipèdia Enramades
ENRAMADES MÉS CONEGUDES
Arbúcies
"La denominació d’enramada prové de
l’ornamentació amb brancatges i rames (vern, freixe, avellaner) posada
al davant de les cases, cobrint d’un costat a l’altre el carrer amb un
teixit de garlandes. Avui es continua engalanant els carrers amb
garlandes de paper o plàstic, possiblement un dels últims canvis que ha
experimentat aquesta antiga festivitat, declarada d’interès nacional per
la Generalitat de Catalunya al 1999.
Les Enramades és la festa més popular entre els
arbuciencs i les arbucienques. Les primeres notícies sobre la festa
daten del segle XVI, concretament el dia 21 de juny de 1589, diada de
Corpus, s’esmenta en una petita ressenya trobada als arxius parroquials,
un accident mortal a l’enramar l’antiga placeta d’Arbúcies. Segons el
document, uns treballadors plantaven un pi al mig de la plaça per a
engalanar-la, però a l’alçar-lo va caure i va aixafar un treballador,
que va morir.
Fins al segle passat, les Enramades van tenir un
marcat accent religiós i no és fins al 1977 que se substitueix la
processó encapçalada pel pas del santíssim sagrament, per una
desfilada o cercavila. Trenta anys abans, però, ja s’havia incorporat
l’element més característic i conegut de la festa: les catifes de flors
tal i com les coneixem ara, és a dir, fetes amb pètals i dissenyades amb
anterioritat pels responsables de cada carrer. Anteriorment, les
catifes de flors no tenien dibuixos i es feien ofrenes florals que es
llançaven al pas del Santíssim Sagrament.
El trasllat del dia de les catifes al diumenge
anterior de la diada de Corpus, que a partir del 1980 serà un dia
feiner, i la substitució de la processó per una cercavila acaben
definitivament amb el sentit religiós de Les Enramades. A partir d’ara
la festa serà un gran aparador turístic per a Arbúcies i l’organització
passarà a mans de l’Ajuntament i de la comissió de festes, amb l’activa
participació de tots els veïns del poble."
 |
| Enramada a Arbúcies, font:Catalunya.com |
Font de la informació:Enramades.net Història
Sallent
"La festa de les Enramades de Sallent ha rebut el
Premi Nacional de Cultura a la millor iniciativa artística popular 1992 i
va ser nomenada Festa d'Interès Turístic i Festa Tradicional d'Interès
Nacional.
És la festa més representativa del patrimoni cultural de Sallent. Les Enramades
se celebren per Corpus amb l'engalanament dels carrers i la celebració i
organització de diferents actes. Són una festa molt antiga que es
remunta fa 600 anys, quan els carrers es guarnien al pas de la processó
de Corpus. Se n'ha trobat documentació del segle XIII.
Els actes de la Festa els organitza l'Ajuntament, però de l'engalanada dels carrers se'n fa càrrec l'Associació d'Amics de les Enramades, de manera que els veïns dels diferents carrers enramadors,
continuadors d'una antiga tradició, ofereixen un espectacle de llum i
color enramant els barris amb els elements de sempre: el boix, les
flors, el paper de serrell...
Cada carrer té
un tema de fons sobre el qual versa tota la decoració del carrer, que
es comença a preparar mesos abans i es plasma la nit del dimecres al
dijous de Corpus.
Durant aquests dies es pot passejar pels carrers enramats i trobar-hi
música, ball, cercaviles, sardanes, ballades de gegants i nans i tot un
seguit d'actes lúdics que conviden a participar de l'ambient festiu."
 |
| Enramada a Sallent, font:sallentturisme.cat |
Font de la informació:Sallent.cat Enramades
SITGES
El 1814 celebrant el final de la “Guerra del Francès”, es documenta de
forma minuciosa tot el seguici d’una processó, que seguirà el model i
itinerari de la del Corpus sitgetà. Documentant-se les enramades,
domassos als balcons, altars en el recorregut i les primeres referències
a balls populars “gegants, drach y balls” encapçalant la processó i per
tant aplicant els canvis postprohibicions de Carles III.
 |
| Processó del Corpus Christi de Arcadi Mas 1887, font:sitgescorpus.cat |
Tot i la diversitat de referències prèvies, si s’ha de precisar un punt
documental d’inici de les catifes sitgetanes, entenent-les com en
l’actualitat -en què es realitzen temps abans de la processó, tenen una
delimitació concreta i es fan amb diversitat de flors que es
distribueixen curosament en un tros específic de carrer- aquest seria el
1890. Moment en què, amb un article a l’Eco de Sitges del 18 de maig,
s’especifica clarament com els veïns dels carrers per on passa la
processó adquireixen flors, a les venedores que es situen al Cap de la
Vila, per confeccionar catifes davant del seu portal."
 |
| Catifa de flors a Sitges, font:barcelonas.com |
Font de la informació:Sitgescorpus.cat
"En l'actualitat el nombre de catifes és variable, tot i que fluctua poc en estar tot
el recorregut de la processó encatifat. Concretament es realitzen al
voltant de 35 trams de catifa diferents, on la més petita ocupa una
superfície de 16m² i la més gran 689m². Això suposa que unides entre
elles i amb una amplada fixa de 2.5 metres, es confeccionaria una catifa
de gairebé 1,2 quilòmetres d’allargada.
Cada catifa s’autogestiona per ella mateixa (disseny del dibuix,
calcular la quantitat de flor necessària, realització,…) amb la
supervisió i ajuda de la Comissió de Corpus. Avui en dia es segueixen
conservant els tradicionals trams de veïns, un fet diferencial del
Corpus de Sitges, on alguns fa gairebé 70 anys que confeccionen el
mateix tram de catifa de manera ininterrompuda."
Font de la informació:Viquipèdia Corpus de Sitges
Flors i plantes són, durant la primavera i l'estiu, el motiu de moltes fires i festes al voltant de l'món: concursos de roses, jornades gastronòmiques, exposicions de flors, tallers de jardineria, adorn de patis i balcons, passejades i excursions per conèixer el entorn ... A Catalunya aquestes celebracions comencen a partir de Sant Jordi, a finals d'abril, i les festes arriben al seu màxim esplendor sobretot amb el Corpus Christi.
FESTES DE PRIMAVERA I CORPUS
 |
| Temps de Flors a Girona, font:ottsworld.com |
Font de la informació:mercatflor.cat
Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES
