dilluns, 9 de març del 2020

Escultura Línia de la Verneda

"Una línia d'acer d'un quilòmetre i mig de llarg va ser un toc especial a la nova Rambla de Guipúscoa. Conté textos que reflecteixen la història d'aquella part de Sant Martí de Provençals que l'autor, l'artista conceptual Francesc Torres, va extreure de Tots els barris de Barcelona, de Jaume Fabre i Josep Maria Huertas, i de l'Arxiu Històric de Sant Martí.
La línia de Torres comença amb una lletra A per la banda del carrer de Bac de Roda i va apareixent i desapareixent al llarg de tot el recorregut, fins a acabar amb una B al final, quan arriba a la frontera amb Sant Adrià de Besòs, al carrer d'Extremadura. 
La Rambla de Guipúscoa, duta a terme per l'arquitecta municipal Montserrat Periel i l'enginyer de camins Josep Maria Llauradó, va humanitzar l'entorn...
... Línia de la Verneda és una de les poques escultures a Espanya que presenta una forma minimalista amb un contingut políticament compromès. L'Ajuntament va proposar a Francesc Torres el barri de la Verneda per realitzar una de les seves escultures públiques, un barri que va passar de ser un terreny baldí a ser una terra d'anarquistes i escenari de reivindicacions obreres. Torres ha realitzat una línia d'1,5 km en acer inoxidable que recorre els carrers, s'oculta per moments ("com la mateixa història del barri", diu l'artista) i en altres ressorgeix fent bucles. En els seus extrems trobem les lletres A i B, que exemplifiquen per a l'artista els extrems d'una història lineal, aquí interrompuda, i que ens recorda el tatuatge -una obra de body art- que ell mateix es va gravar en el braç en 1975. La línia porta inscrites frases sobre episodis de la història local, "relat inacabat de paraules i silencis" o el que és el mateix, fragments de la història no oficial, la de la vida quotidiana, la dels corrents migratoris, la de la dura postguerra."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Acer inoxidable, resina i pedra artificial


LA HISTÒRIA S'ESCRIU LINEALMENT TOT I / QUE ELS FETS S'ESDEVENEN D'UNA MANERA / MOLT MENYS CARTESIANA, MOLT MÉS / COMPLICADA I DE VEGADES OCULTA. EXISTEIX / UN DESFASAMENT ENTRE L'ESDEVENIR HISTÒRIC / I LA SEVA TRANSFORMACIÓ EN UN / RELAT INACABAT DE PARAULES I SILENCIS

FA DEU SEGLES S. MARTÍ DE PROVENÇALS ERA UN TERRENY GAIREBÉ DESHABITAT. CAMPS PLENS D'AIGÜES ESTANCADES TRAVESSATS PEL CAMÍ QUE ENFILAVA CAP AL NORD DE CATALUNYA. TERRENY MÉS ENLLÀ DE LES MURALLES DE BARCELONA I PER TANT ZONES INSEGURES PER LA PRESÈNCIA DELS GUERRERS ÀRABS.

LES RIBES DEL BESÒS, EN TEMPS PRETÈRITS EREN PLENES D'ARBRES. AUTÈNTIQUES BOSCÚRIES DE VERNS, O VERNEDES, PROPIETAT DE RAMON FIVELLER, MIQUEL BOSCÀ I BERNAT MARIMON ON EN EL SEGLE XIV EL REI JOAN I ANAVA DE CACERA.

DURANT EL GOVERN DEL COMTE RAMON BERENGUER I, L'ANY 1052, TROBEM UN DOCUMENT QUE PARLA DE L'ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE PROVENÇALS QUE ÉS SUFRAGÀNIA DE LA DE SANTA MARIA DEL MAR A BARCELONA.
 
 
DELS SEGLES XIII AL XVII SAN MARTÍ ES PREFIGURA COM UN TIPUS MOLT PARTICULAR D'INDRET; LA INSALUBRITAT CADA COP MÉS GRAN DE LES AIGÜES FA QUE, SOBRETOT DURANT L'ÈPOCA DE LES PESTES, S'HI FACI GAIRABÉ IMPOSSIBLE EL CULTIU, I SANT MARTÍ S'ANIRÀ CONVERTINT EN TERRA DE PESCADORS I RAMADERS QUE PORTARAN ELS RAMATS A PASTURAR ABANS D'ENTRAR-LOS A LA CIUTAT CAMÍ DE L'ESCORXADOR.

EL 1651 FINALITZA LA GUERRA DELS SEGADORS. EL SETGE PELS EXÈRCITS DE JOAN JOSEP D'ÀUSTRIA ÉS FET DES DE SANT MARTÍ DE PROVENÇALS.

AL VOLTANT DE 1714, AMB EL DECRET DE NOVA PLANTA, SANT MARTÍ DE PROVENÇALS, IGUAL QUE ALTRES INDRETS DEL PLA DE BARCELONA, PASSA A SER MUNICIPI INDEPENDENT.




CAP A 1750 LA BURGESIA COMENÇA A COMPRAR TERRENYS PÚBLICS PER A LA IMPLANTACIÓ INDUSTRIAL. A PARTIR D'AIXÒ SANT MARTÍ INICIA UN PROCÉS DE CREIXEMENT DEMOGRÀFIC A CAUSA DELS ESTATGES QUE CONSTRUÏEN ELS INDUSTRIALS AL VOLTANT DE LES FÀBRIQUES.

EL 1768 HI HA A SANT MARTÍ 18 PRATS D'INDIANES I 22 FÀBRIQUES. L'EXISTÈNCIA DELS AIGUAMOLLS, QUE FOU LA CAUSA DEL SEU LENT CREIXEMENT, SERÀ, EN CANVI, UN DELS FACTORS D'IMPORTÀNCIA DEL SEU DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL ALS SEGLES XVIII I XIX. L'APROFITAMENT INDUSTRIAL DE LES AIGÜES PROVOCA EL DESSECAMENT DELS AIGUAMOLLS.


EL 1855 A SANT MARTÍ DE PROVENÇALS HI HAVIA 7.096 HABITANTS REPARTITS EN 787 CASES. HI HAVIA 110.098 ÀREES I 83 CENTIÀREES DE TERRES DEDICADES AL CULTIU DE MONGETES, CÀNEM, SÈGOL, BLAT I BLAT DE MORO. HI HAVIA 57 FÀBRIQUES DE BLANQUEIG, ESTAMPATS I FILATS DE COTÓ QUE DONAVEN TREBALL A 1.580 HOMES, 584 DONES, 498 NOIETS I 167 NOIETES. LES CONDICIONS SANITÀRIES I DE SEGURETAT EN EL TREBALL, PERÒ, EREN DESASTROSES.
L'ANY 1866 S'INSTAL·LA LA LLUM DE GAS A SANT MARTÍ.



L'ANY 1870 COMENÇA UNA VAGA DE BOTERS QUE DURARÀ DOS ANYS I MIG I QUE ASSOLEIX EL TRIOMF, AMB LA READMISSIÓ DELS OBRERS ACOMIADATS.

EL 1879 HI HA UNA GRAN CRISI DEL SECTOR FABRIL, QUE DEIXA SENSE FEINA MOLTS MARTINENCS. EL CANVI DE LES TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I LA CONGESTIÓ URBANA ÉS EL QUE FA ENTRAR EN CRISI EL SECTOR, I MOLTES FÀBRIQUES MARXEN A ZONES MENYS CONGESTIONADES I MÉS BARATES. TOT AIXÓ DUU A MOVIMENTS ESPECULATIUS EN ELS TERRENYS ABANDONATS.

TOTS ELS CORRENTS POLÍTICS DEL SEGLE XIX TROBEN UN RESSÒ A SANT MARTÍ DE PROVENÇALS. AIXÍ, PODEM TROBAR NUCLIS DE CABETIANS QUE VIATGEN A PARÍS, I CERCLES DE TREBALLADORS ANARQUÍSTES; ES FORMEN COOPERATIVES DE TREBALLADORS; S'ORGANITZEN VAGUES CONTRA LES MALES CONDICIONS LABORALS REIVINDICANT MÉS SOU O MÉS SEGURETAT EN EL TREBALL.

A MÉS DE LES ORGANITZACIONS REIVINDICATIVES DELS TREBALLADORS, A SANT MARTÍ TAMBÉ ES CREA, A PARTIR DE MITJAN SEGLE PASSAT, UNA XARXA D'ENTITATS CULTURALS I RECREATIVES QUE CARACTERITZEN EL BARRI, COM L'ALIANÇA DE L POBLE NOU EL 1869, EL FOMENT MARTINENC QUE DATA DEL 1877, O EL CENTRE CATALANISTA DEL CLOT, DEL 1879.

 
EL 1884 SURT A LA LLUM L'ARCH DE SANT MARTÍ, PRIMERA PUBLICACIÓ PERIÒDICA EN CATALÀ DE SANT MARTÍ DE PROVENÇALS.

EL 27 D'ABRIL DE 1890 APAREIXIA A LA UNIÓN DE LOS PUEBLOS EL SEGÜENT ESCRIT: "LA RAZÓN, OBREROS, ESTÁ DE VUESTRA PARTE; SI OS SABEIS MANTENER UNIDOS Y NO DAIS OÍDOS AL MALÉFICO JESUITISMO, LA VICTORIA NO SE HARÁ ESPERAR...." AQUEST ARTICLE PROVOCÀ L'EMPRESONAMENT DEL DIRECTOR I DE L'IMPRESSOR DEL DIARI, AIXÍ COM L'ORDRE DE TANCAMENT DE LA PUBLICACIÓ.


EL PRIMER 1 DE MAIG CONMEMORAT A L'ÀREA METROPOLITÀNA DE BARCELONA TÉ LLOC A SANT MARTÍ EL 1890.

VERS EL 1893 ES FORMÀ LA COLLA DEL SAFRÀ, O DE SANT MARTÍ, INTEGRADA PELS PINTORS NONELL, CANALS, MIR, PICHOT, VALLMITJANA I GUAL. PERDURÀ FINS A 1896 I EL SEU NOM PROVÉ DEL COLOR DE MOLTES DE LES SEVES PINTURES, SOVINT PAISATGES DE SANT MARTÍ.

LES NECESSITATS D'EXPANSIÓ DE LA CIUTAT DE BARCELONA I ELS PROJECTES DEL PLA CERDÀ VAN FER QUE EL 20 D'ABRIL DE 1897 SANT MARTÍ QUEDÉS INCORPORAT, JUNTAMENT AMB LA RESTA DELS POBLES DEL PLA (EXCEPTE SARRIÀ I HORTA), A LA CIUTAT DE BARCELONA, NO SENSE HAVER OFERT TOT TIPUS DE RESISTÈNCIA COM DEMOSTREN ELS DIARIS DE L'ÈPOCA I LES ACTES DELS RESPECTIUS AJUNTAMENTS.

1908. S'INAUGURA EL SERVEI D'AUTOBÚS "LA CATALANA" ENTRE EL CLOT I EL POBLENOU.

1909. DURANT LA SETMANA TRÀGICA ÉS ATACAT EL "TRAMVIA DE FOC", LA POLICIA DISPARA CONTRA ELS TREBALLADORS. ES MUNTEN BARRICADES QUE SÓN ESBOTZADES PER L'EXÈRCIT AMB QUINZE CANONADES EL CINQUÈ DIA DELS DISTURBIS.

EL 1923 SÓN MORTS A TRETS DOS PISTOLERS DEL SINDICAT LLIURE MEMBRES DEL SOMATÉN. EL FET TÉ LLOC AL CAMP DEL SIDRAL, INDRET FAMÓS DE SANT MARTÍ PER LA SEVA DISBAUXA GENERALITZADA I L'ABUNDÀNCIA DE LES PROFESSIONALS DEL SEXE.

L'ANY 1933 S'INTENTA L'ABOLICIÓ DELS DINERS PER PART DELS VEÏNS LIBERTARIS DE LA CNT I LA FAI DEL BARRI DE SANT MARTÍ. EL NOU RÈGIM DURÀ POQUES HORES.

QUAN ESCLATÀ LA GUERRA CIVIL, EL BARRI PATÍ FORTES ALTERACIONS. MOLTES DE LES FÀBRIQUES ALLÀ INSTAL·LADES FOREN COL·LECTIVITZADES I DESTINADES A LA FABRICACIÓ D'ARMAMENT. EN ACABAR LA GUERRA, EL BARRI HAGUÉ DE SUPORTAR UNA GRAN REPRESSIÓ COM A LLOC OBRER QUE ERA.
CONTEN QUE QUAN EL GENERAL FRANCO VA VENIR A BARCELONA PER AL CONGRÉS EUCARÍSTIC DE 1952, LA SEVA MULLER, CARMEN POLO, VA ANAR A INAUGURAR EL GRUP D'HABITATGES DE LA VERNEDA. DIUEN QUE PER EVITAR EL MAL EFECTE QUE FEIEN ELS NENS DEL BARRI, PROCEDENTS DE LES BARRAQUES, AQUELL DIA VAN PORTAR A LA GUARDERIA DE LA VERNEDA NENS DE COL·LEGIS DEL CENTRE DE LA CIUTAT, NETS I UNIFORMATS.


LA VERNEDA, 1957. ELS NENS MENJAVEN PA AMB OLI PER ESMORZAR I BERENAR, SOPES I PA PER DINAR I SARDINES PER SOPAR.

EL 10 D'AGOST DE 1966 EL CINE MERIDIANA MOSTRAVA EN SESSIÓ CONTÍNUA LOS GIGANTES DE LA TESSAGLIA, TELA DE ARAÑA I NODO, PROGRAMA APTE PER A MENORS.

ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA PAU. EL SEU SECRETARI, JOSEP M. GIL, VA SER DETINGUT I TORTURAT PER LA BRIGADA SOCIAL EL MAIG DE 1976. DURANT EL JUDICI CONTRA ELS TORTURADORS DE LA SOCIAL, ALGUNS DELS SEUS MEMBRES VAN AGREDIR EN GIL, LA SEVA DONA, L'ADVOCAT DEFENSOR I DIVERSOS PERIODISTES. LA SENTÈNCIA VA CONDEMNAR DOS POLICIES.


ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA PAU. EL SEU SECRETARI, JOSEP M. GIL, VA SER DETINGUT I TORTURAT PER LA BRIGADA SOCIAL EL MAIG DE 1976. DURANT EL JUDICI CONTRA ELS TORTURADORS DE LA SOCIAL, ALGUNS DELS SEUS MEMBRES VAN AGREDIR EN GIL, LA SEVA DONA, L'ADVOCAT DEFENSOR I DIVERSOS PERIODISTES. LA SENTÈNCIA VA CONDEMNAR DOS POLICIES.

EL 31 DE MARÇ DE 1990 VA NÉIXER AL BARRI DE SANT MARTÍ LA NENA JÚLIA PERICÀS MARTÍ. PESAVA EN NÉIXER 2 KILOS I 860 GRAMS, I FEIA 46 CENTÍMETRES DE LLARGADA.

SEGONS EL PADRÓ DE 1991, SANT MARTÍ TENIA 214.252 HABITANTS REPARTITS DE LA SEGÜENT MANERA: 27.241 AL BESÒS; 67.471 AL CLOT; 46.832 AL POBLENOU I 64.953 A LA VERNEDA.

LA HISTÒRIA S'ESCRIU LINEALMENT TOT I / QUE ELS FETS S'ESDEVENEN D'UNA MANERA / MOLT MENYS CARTESIANA, MOLT MÉS / COMPLICADA I DE VEGADES OCULTA. EXISTEIX / UN DESFASAMENT ENTRE L'ESDEVENIR HISTÒRIC / I LA SEVA TRANSFORMACIÓ EN UN / RELAT INACABAT DE PARAULES I SILENCIS.

LÍNIA DE LA VERNEDA 1998 / FRANCESC TORRES

Autor
Escultor:Francesc Torres i Iturrioz
Més informació:Viquipèdia Francesc Torres i Iturrioz
Francesc Torres i Iturrioz, font:catalogo.artium.eus
Veure més Art Públic Sant Martí

Font dels Castellers

"Els Castellers de Barcelona solien assajar a l’aire lliure als començaments, en un descampat situat enfront de l'Escola Tècnica Professional del Clot, i com suaven molt van demanar una font pública per poder refrescar-se a l'Ajuntament, que els va complaure. Per a que la font, que era corrent, de fosa, tingués alguna particularitat pròpia, els castellers van anar a buscar unes pedres de Montserrat i van batejar la font com Font dels Castellers el 1978.
El ceramista C. Calbet va decorar la base de la font amb trencadís. Els castellers es van traslladar posteriorment al carrer de Rossend Nobas, en la zona antigua del Clot. Quan l'Ajuntament de Barcelona va decidir fer una placeta entre el Parc del Clot i el carrer de Rossend Nobas va sortir la idea de dedicar-la als castellers, en general, i s'hi van traslladar les pedres montserratines i la font de 1978. La plaça amb tots aquests elements va ser inaugurada el 15 de febrer del 2003. Posteriorment, la font es va degradar, perdent la decoració en mosaic i es va derribar l'any 2012."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona -Art Públic
Materials:Font de ferro colat i Pedra de Montserrat


Font dels Castellers / 1978





Inscripció: Font dels Castellers


Foto antiga de la Font dels Castellers amb el trencadís, Font:Ajuntament de Barcelona –  Art públic
Més informació:Viquipèdia Castells
Més informació:Castellersdebarcelona.cat
Castell, font:npr.org
El 2 de 8 amb folre tanca el 50è Aniversari a la FM del Clot, Font:castellersdebarcelona.cat

 

Autor
Ceràmica:C.Calbet
Veure més Art Públic Sant Martí

Monument al Canonge Rodó

"Després de la Setmana Tràgica (1909), que havia estat particularment virulenta al Clot, disset entitats de la barriada van decidir aixecar un monument en record del canonge Francesc Rodó i Sala (Terrassa, 1816 - Barcelona, 1902) i el van situar davant de l'església nova de Sant Martí, que havia estat cremada durant els aldarulls de 1909. L'arquitecte municipal Joaquim Vilaseca, nebot d'un dels terratinents del Clot, va pensar a encomanar el monument, que seria el primer que hi hauria a l'antic poble de Sant Martí, al jove escultor Frederic Marès. La primera pedra es va posar el 23 de desembre de 1917 i el monument fou inaugurat el 24 de setembre de 1919, el mateix dia que es va inaugurar la continuació del carrer d'Aragó, que arribava aleshores tot just fins a l'església del Clot. Hi eren presents el bisbe de Barcelona, Enric Reig; l'alcalde, Antoni Martínez Domingo, i Joan Castellet, nebot del canonge Rodó. Van participar en el finançament, a més de les entitats martinenques, els ajuntaments de Barcelona i de Terrassa, ciutat on havia nascut el canonge. L'obra va costar 33.134,85 pessetes, de les quals 20.000 procedien de l'Ajuntament de Barcelona. Durant la inauguració, uns nois d'un centre autonomista del barri van intentar cantar Els segadors, fet que va contrariar el bisbe i va ser criticat per la premsa lerrouxista.
El monument fou enderrocat el juliol de 1936, al començament de la Guerra Civil, i després es va utilitzar el bronze del conjunt escultòric per fabricar municions, tal com va passar amb altres monuments ciutadans. L'historiador local Josep Freixa va deixar escrit que "uns desgraciats que no coneixien la seva obra -la de Rodó- que era la bondat i la caritat van destruir-lo." El 1949, el setmanari Destino preguntava la raó per la qual no era reconstruït el monument al canonge Rodó. Finalment, va ser Marès qui va fer el nou monument, molt diferent del primer i, segons Freixa, també "molt més senzill". La inauguració del nou monument, fet en pedra i més senzill que l'original, va tenir lloc el diumenge 4 de juliol de 1954. Hi van assistir el bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, i el regidor del districte, Emili Compte Pi, i va tenir lloc una processó de caire eucarístic pels carrers del Clot.
El diumenge, 12 de novembre del 2002, amb motiu de la festa major del Clot, es va fer davant del monument un acte d'homenatge al canonge Rodó per tal de commemorar el centenari de la seva mort."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Pedra calcària


A FRANCISCO RODÓ Y SALA, RECTOR QUE FOU DE SANT MARTÍ, 1865; CANONGE DE LA SEU DE BARCELONA 1896-1902 [Des de l'any 1919]
DOCTOR FRANCISCO RODO Y SALA, RECTOR QUE FUE DE SAN MARTIN [Desde el año 1954]



Més informació:Viquipèdia Canonge Rodó
Retrat de Francesc Rodó a la galeria de terrassencs il·lustres de l'Ajuntament de Terrassa, font:viquipèdia

Autor
Escultor:Frederic Marès
Més informació:Viquipedia Frederic Marès i Deulovol
Frederic Marès i Deulovol, font:Viquipèdia
Veure més Art Públic Sant Martí