divendres, 6 de març del 2020

Mural Arte

"Arte és un treball on el grafisme i la paraula transformen la pell d’un edifici en quelcom més complex, amb identitat pròpia en sintonia amb els usos de l’equipament. I ho fa trepitjant els límits de l’arquitectura, la pintura, la poesia i el paisatge.
El límit però més agosarat que supera és el de les funcions professionals, ja que a Arte el paper de l’artista deixa de ser el de creador unívoc i passa a ser qui facilita processos. L’art també abandona la seva funció tradicional convertint-se en catalitzador de reaccions enlloc d’objecte de culte.
Estem davant un treball de participació ciutadana on el procés artístic és gestionat de forma col·lectiva i on es potencia el procés d’apropiació d’un edifici públic a través de l’empremta comuna.
Aquesta empremta però està segregada en dues formalitzacions diferents. L’una de caràcter integral, intervé en tot l’edifici i molt especialment en la torre a través de l’escriptura en vermell de verbs que contenen el sufix arte. Es tracta d’una intervenció enginyosa, molt visible i sensible a la forma arquitectònica. L’altra la materialitzen directament els col·lectius participants en la part accessible de l’edifici, a través de murals on la paraula continua sent protagonista. Ambdues intervencions plantegen una forma d’exterioritzar la funció i usos d’un ateneu popular, on la ciutadania n’ha de ser el motor i actiu preferent. 
El context doncs ha estat un entorn fèrtil (les activitats de l’Ateneu de Nou Barris mantenen una estreta relació amb la ciutadania) en el que el col·lectiu Almorrana ha sabut funcionar en xarxa, i acoblar-se a les necessitats i perspectives de l’entorn on treballaven."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona -Art Públic
Més informació:Viquipèdia Ateneu Popular de Nou Barris
Materials:Pintura








 

 

Autor
Disseny:Colectivo Almorrana
Col·lectiu Almorrana. Grup de joves que actuen des dels anys noranta en el marc de l'Ateneu de Nou Barris i que es defineixen a si mateixos com un "colectivo artístico-terrorista". A part de les actuacions de creació artística en el mateix barri, amb vinculació a altres grups alternatius com Radio Bronka, okupes, etc., han participat en experiències artístiques a altres punts de l'Estat espanyol, com la convocatòria d'unes "jornadas subversivas destruye Arco 2001" o un "proyecto para la realización de actividades artístico culturales en pueblos desfavorecidos de España e Italia".
Font:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Acció artística del Colectivo Almorrana per pintar la caixa escènica de l'Ateneu, font:40 anys fent L'Ateneu Popular de Nou Barris -Muhba

 

Veure més Art Públic Nou Barris

Murs de la Via Júlia

"La greu desfiguració que patia la Via Júlia a causa del seu pronunciat desnivell va ser resolta per mitjà d'una llarga plataforma urbanística que ressegueix tota l'avinguda, amb un perfil de parets ondulants i sinuoses que tendeixen a suavitzar el canvi de depressions del terreny. Sergi Aguilar intervé les parets mitgeres que la sostenen accentuant-ne el sentit de plataforma mòbil que travessa d'extrem a extrem un espai particularment estret i allargat de la ciutat.
Després de sorrejar la paret de formigó, l'artista dibuixa en tota la seva extensió uns dinàmics arcs-onada, en forma de gruixuts segments, per mitjà de reserves que permetessin pintar la resta de la paret en un vibrant color blau-gris, de manera que les imatges apareixen en negatiu enmig del color blau. Amb aquesta solució de segments corbats recorrent aquella llarga superfície, l'artista buscava posar èmfasi en la idea de calada d'aigua i de solc viu, per tal d'alleugerir i de dinamitzar encara més la intervenció arquitectònica. Es completa l'acció en altres parets mitgeres on l'artista posa més èmfasi en elements de la terra. Aquí s'utilitza el color ocre de fons per dibuixar-hi al damunt imatges esquemàtiques de norais i gigres, llocs on habitualment s'ancoren els vaixells.
Dinamicitat i aturada, marques en negatiu i llums que provenen de la realitat són elements molt importants en el seu llenguatge bidimensional, on el sentir atmosfèric i les demarcacions territorials conflueixen en la creació d'un singular minimalisme topogràfic."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Pintura






Foto antiga del mur on s'aprecia els colors originals de la pintura, font:Ajuntament de Barcelona

Obres de construcció dels murs de la Via Júlia, font:foro850.mforos.com
Autor
Disseny:Sergi Aguilar
Més informació:Sergiaguilar.ws/web/
Més informació:Viquipèdia Sergi Aguilar Sanchis
Més informació:Enciclopedia.cat
Sergi Aguilar Sanchis, font:enciclopèdia.cat
Veure més Art Públic Nou Barris

Territori i Participació

"Aquesta obra és, de les que hi ha a les quatre estacions d’aquesta línia de metro, la que d’una manera més clara respon a la idea participativa inicial i la que menys pot embarcar-se en la categoria d’obres d’autor. Es tracta d’un conjunt de fotomuntatges acompanyats de frases escrites per un veí o grup de veïns sobre les coses que els preocupen o les que consideren que s’haurien de millorar.
Són fotografies sobre els orígens d’autoconstrucció del barri i sobre les activitats quotidianes, fetes per gent del mateix barri. Van sortir d’un taller de fotografia digital en el que van participar veïns que per decidir quin material gràfic calia recollir van entrevistar-se amb vells residents del barri.
Es considera una obra oberta. Això s’aconsegueix amb la vinculació de l’obra a la web: http://www.iproject.org. La idea dels autors era incorporar un monitor que reproduís en el futur noves aportacions.
Al passadís d’accés als ascensors, al que hi arriba llum exterior a través d’uns amplis finestrals, hi ha 28 plafons amb marc metàl·lic que omplen completament la paret lateral com un tauler d’escacs de quatre plafons d’alt per set d’ample. Els plafons estan ocupats també per fotomuntatges, però aquest sense textos reivindicatius. Només en el plafó central hi ha un text explicatiu sobre la vida associativa del barri. Sis dels plafons són buits." 
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Fotografíes











Autor
Disseny:Ramon Parramon i Núria Parés
Més informació:Ciudadescreativas.org Ramon Parramon
Ramón Parramon, font:ciudadescreativas.org

Més informació:Nuriapares.com
Núria Parés, font:Nuriapares.com
Veure més Art Públic Nou Barris

dimecres, 4 de març del 2020

Escultura Homenatge a Joan Miró

"L'obra representa el sol darrere d'uns arbres -la famosa taca groga i els braços de la figura a la manera de Miró. Malgrat tot, amb el mateix entusiasme i curiositat, proven d'altres angles, i aleshores també es descobreix un nen, amb tres cabells, mans, ulls...  mirant al cel".
Aquesta idea preciosa il·lumina aquest lloc amb una promesa fecunda, i tal vegada necessària. Però també pot deduir-se'n una metàfora trista; la figura està mirant al cel, i no al ciutadà. No existeix el diàleg entre obra i home, no entra en contacte amb la gent."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
El mosaic estil Joan Miró de l’any 1994, es l'obra dels nens i nenes del barri de Sant Andreu que van participar en un homenatge a la seva persona que l’Ajuntament va materialitzar i que es va inaugurar amb una festa popular.
Font de la informació:Andreuenc.cat Sant Andreu Estrena la nova placa de la Pomera
Materials:Ceràmica



Més informació:Viquipèdia Joan Miró i Ferrà
Joan Miró i Ferrà, font:Viquipèdia
Autor:
Disseny:Alumnes de les escoles de Sant Andreu
Veure més Art Públic Sant Andreu

Placa a Alfons Comín

"El fet que l'intel·lectual i polític Alfons Carles Comín (Sarragossa, 1933 - Barcelona, 1980) visqués al darrer tram de l'avinguda de la República Argentina va influir perquè es donés el seu nom a la plaça formada per l'encreuament del final del carrer amb la Ronda de Dalt, una plaça de dimensions tan notables que conté un jardí amb una placa negra on hi ha una frase de l'homenatjat, el camp de futbol de l'Àliga, una pèrgola obra de l'arquitecte Víctor Rahola i una de les vuit fonts olímpiques d'Òscar Tusquets i Juan Bordas, amb un altre jardí molt tupit. El text de la placa de marbre va ser triat entre la família i uns quants amics el juliol de 1991.
La plaça va ser inaugurada el dia de sant Jordi de 1992 en presència de la seva vídua, Maria Lluïsa Oliveras, dels seus fills i de l'alcalde Pasqual Maragall. Maria Lluïsa Oliveras va destacar que la plaça estigués visualment a prop del Crist del Tibidabo i físicament a pocs metres de la plaça Karl Marx, la qual cosa coincidia amb el pensament cristianomarxista del seu marit....
... La plaça dedicada a Alfons Comín és una illa envoltada de trànsit: un oasi. Un lloc en tensió que no recula davant l'engolidor del seu propi entorn urbà, al que s’enfronta amb eines compositives sense efectes gratuïts.
Se situa en un terreny de forta pendent en una cota elevada de la ciutat, desenvolupant el programa en tres parts: en la cota superior, mirador i àrees d’estada; en mig; el camp de futbol de l’Àliga; en la part inferior, una zona de recolliment i homenatge. Els tres àmbits estan integrats tant pel que fa als elements que els conformen (vegetació, materials i formes) com en la seva interrelació (recorreguts, punts de vista i situació)."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Marbre





Més informació:Viquipèdia Alfons Carles Comín i Ros
Més informació:fdacomin.org
Alfons Comín i Ros, font:fdacomin.org
Autor
Arquitecte de la plaça:Víctor Rahola
Més informació:Victorrahola.cat/ca/about/people/
Víctor Rahola Aguadé, font:victorrahola.cat
Veure més Art Públic Gràcia