divendres, 28 de febrer del 2020

Escultura Las Pajaritas, Ocells de paper

"'L'Associació de Veïns del Clot va pensar en un colom de la pau per guarnir la seva nova rambla; però Josep Anton Acebillo, responsable de bona part dels monuments de la ciutat en l'etapa olímpica, va proposar una altra idea. Havia tingut lloc a Barcelona el 1989 una exposició sobre el pintor i escultor anarquista Ramón Acín, que havia estat afusellat pels franquistes el 1936. Acín era d'Osca, com Acebillo i com el futur gerent i després d'Urbanisme, Ramón García Bragado, que a més és nét d'Acín. A l'exposició s'havia mostrat una còpia de Las pajaritas, el monument d'Acín, que es troba al parc municipal d'Osca des de 1923 i que l'artista ja havia exposat a les galeries Dalmau de Barcelona l'any 1929. Acebillo va començar a donar voltes a la idea de posar-ne una còpia en algun indret de Barcelona. De bon principi, Acebillo va pensar a col·locar diverses "pajaritas" al nou parc de la Vall d'Hebron, per a la qual cosa comptava amb la col·laboració del gran pintor aragonès Antonio Saura, admirador de Ramón Acín; però aquest es va posar malalt i el projecte va ser abandonat. Aleshores és quan van lligar el desig de l'Associació de Veïns del Clot amb el seu de posar una còpia de l'obra de Ramón Acín a Barcelona. Al final no va ser una, sinó dues les còpies que es van fer, una a cada extrem de la nova rambla del Clot oberta com a continuació del carrer Aragó a l'altre costat de la Meridiana. En va fer les dues còpies un altre artista, Julio Luján. En la de l'extrem que dóna a la Meridiana s'hi va posar un text de la Declaració dels Drets Humans al costat...
... A molta gent li podrà semblar que la parella d'ocells de paper dissenyada per Ramón Acín és una versió ornamental de la tradicional forma de papiroflèxia, però no va ser aquest el seu propòsit. Ell volia que els nens tinguessin un monument modern que evoqués els seus jocs i cançons i va escollir l'ocell de paper perquè s'adaptava a l'estètica del racionalisme constructiu, com és el pedestal en blocs de formigó que va dissenyar, molt semblant al que ara tenen a Osca i a Barcelona."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:4 peces de planxa de ferro pintada sobre base d'obra
Escultura Las Pajaritas al carrer Aragó al costat de l'Avinguda Meridiana







LAS PAJARITAS / Parc municipal d'Osca - 1929 / Rambla del Clot de Barcelona 1991

Escultura al costat del carrer Navas de Tolosa



Escultura Las Pajaritas a Osca, font:huescaturismo2013.wordpress.com

Autor
Escultor:Ramón Acín
Més informació:Wikipedia Ramón Acín Aquilué
Ramón Acín Aquilué, font:Wikipedia
Rèplica:Julio Luján
Veure més Art Públic Sant Martí

dijous, 27 de febrer del 2020

Escultura Llibres

"El vestíbul del centre cultural de Can Fabra, situat en una antiga fàbrica tèxtil que dóna al carrer de Sant Adrià, conté un curiós monument hiperrealista de Joan Mora, escultor andreuenc, titulat simplement Llibres.
Segons van anunciar el dia de la inauguració, el 29 de setembre del 2002, la idea és que fos com una manera de rebre els visitants en un centre que conté la biblioteca de districte, que va obrir amb més de 60.000 llibres, 4.400 discos compactes de música i uns 1.600 vídeos. Llibres va rescabalar, en certa manera, el seu autor del disgust per la destrucció d'un anterior monument que havia fet per Sant Andreu, concretament el dedicat a l'historiador del barri per excel.lència, mossèn Joan Clapés, a la plaça del mateix nom. L'edifici de Can Fabra formava part del complex fabril de Fabra & Coats, que encara manté un centre de producció a Sant Andreu."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Pedra




Autor
Escultor:Joan Mora i Soler
Més informació:Viquipèdia Joan Mora i Soler
Més informació:Joanmoraescultor.com
Joan Mora i Soler, font:joanmoraescultor.com
Veure més Art Públic Sant Andreu

Escultura Llar per a la tortuga dels vuit anells

"La plaça de Sant Josep de Calassanç, situada al cor del Camp de l'Arpa, és més coneguda com la plaça de la Tortuga, a causa d'una gran figura d'aquest animal en ciment que s'hi va posar quan es va urbanitzar, a final dels anys 1960, com a joc infantil i que va assolir una enorme popularitat: tots els nens i nenes hi volien seure a sobre. Potser per aquesta raó es va demanar una escultura al pintor mallorquí Joan Bennassar que tingués relació amb el motiu de la plaça. Ell va pensar una "Llar per a la tortuga dels vuit anells" que va fabricar amb boies marines, les quals va pintar de colors vius i diferents.
L'obra va quedar enllestida el juny de 1991 i les boies es van donar per inaugurades amb una festa popular organitzada per l'Associació de Veïns del Clot poc abans de la revetlla de Sant Joan."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Més informació:Beteve.cat Sant Josep Calassanc
Materials:Planxa de acer pintada






Autor
Escultor:Joan Bennàssar Vives
Més informació:Wikipedia Joan Bennassar
Més informació:Bennassar.com
Joan Bennàssar, font:estilopalma.com
Veure més Art Públic Sant Martí

dimecres, 26 de febrer del 2020

Monument al Bogie

"L'element articulat anomenat Bogie per a locomotores, que feia anar alhora dos eixos de rodes que suporten la caixa d'un vehicle ferroviari, va ser fabricat a Barcelona per la companyia MACOSA, fundada el 1947 a partir de la fusió d'una empresa de València i una altra de barcelonina coneguda popularment com Can Girona. En 1989 es va fusionar amb La Maquinista Terrestre y Marítima, per entrar després a formar part del grup GEC-Alstom. La fàbrica de Barcelona, que havia arribat a ocupar una superfície de 140.000 m2 al Poblenou, va ser traslladada el 1991 a Santa Perpètua de Mogoda. Sobre els seus terrenys s'ha construït el parc i urbanització Diagonal Mar i part del Fòrum al Districte de Sant Martí...
... Al 2015 es va inaugurar el Bogie tancat en un gran cub de vidre de 2,70 metres d'alçada a la plaça de Ramon Calsina, al davant de la Torre de les Aigües.
L’escultura transcendeix del seu significat ferroviari original, ja no representa només un avenç de la indústria sinó un monument que recorda el què un dia hi va haver en aquest lloc: la fàbrica Macosa – Can Girona i els seus treballadors. Conjuntament amb la Torre de les Aigües i la Casa de les Vàlvules es converteix en un element de referència urbana a la memòria de l’època industrial del Poblenou, el Manchester català, sobre la que se sustenta tota la plaça."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Vidre, acer corten, formigó, acer inoxidable






Més informació:Viquipèdia Macosa
Fàbrica de Material per a Ferrocarriles i Construcciones SA, Macosa a Poblenou, font:cronicaglobal.elespanol.com
Vagons de trens a Can Girona, font:fotos.arxiuhistoricpoblenou.cat
Veure més Art Públic Sant Martí

Bust a Ramon Calsina

"L'escultor Jaume Cases, en saber que s'anava a dedicar una plaça del Poblenou al pintor Ramon Calsina i Baró, fill d'aquell barri (Barcelona, 1901-1992), va oferir un bust que li havia fet del natural.
El bust va ser col·locat sobre un pedestal de pedra basàltica procedent de Castellfollit de la Roca i posteriorment traslladat a la plaça, situada al costat de la Torre de les Aigües, que Calsina havia pintat nombroses vegades als seus quadres. La inauguració va tenir lloc el diumenge 25 de febrer de 2001. A l'endemà, es va posar una placa al número 5 del carrer de Castanys, al vell Poblenou, on havia nascut Calsina.
El conjunt escultòric conté algunes característiques que cal descriure tot seguit. Si el més habitual és que sovint puguem dissociar el volum del cap del suport que l'enlaira, en aquest cas, per motius diversos, no passa d'aquesta manera. En primer lloc, l'estructura general de l'obra no marca cap discontinuïtat formal en la direcció i en la conformació externa del volum. La direcció de la composició general adopta la mateixa forma que la que pot tenir un cos humà; la pedra -tot i que d'una manera que acaba fent abstracte el volum que representa- substitueix la figura que hauria de tenir un cos humà i aixeca el cap fins a la nostra pròpia alçada. La lleugera curvatura de la pedra, així com una aparent proximitat i calidesa del material, ajuden a constatar aquest fet.
Tanmateix, cal veure en les arrugues verticals del coll que acaben en la part superior de la pedra una forma de continuïtat vers la zona inferior, com si la mateixa estructura del cap tendís a establir contacte amb el final de la roca que fa les funcions de pedestal.Hem d'afegir que el tractament de la textura del rostre i del coll, dels cabells i de la superfície, i l'estructura dels trets facials, també acaben assimilant les característiques de la peanya.
Finalment, cal tenir en compte que l'escultura, sobretot a través d'aquesta idea de proximitat, crea un espai d'interacció que va més enllà de la pròpia forma entesa com una escultura descontextualitzada de l'espai que ocupa. La mirada, tal com dèiem anteriorment, posada a l'alçada de l'espectador, ajuda al fet que aquest aspecte de l'escultura no passi desapercebut."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Bronze i basalt





Ramon Calsina i Baró / Dibuixant i Il.lustrador del Poblenou / (26/02/1901 - 26/11/1992)
Més informació:Viquipèdia Ramon Calsina i Baró
Més informació:Enciclopedia.cat
Ramon Calsina i Baró, font:Enciclopèdia.cat
Autor
Escultor:Jaume Cases
Més informació:Ecc Arte y Coleccionismo.com Artists Jaume Cases
Jaume Cases Martínez, font:Ecc Arte y Coleccionismo.com
Veure més Art Públic Sant Martí