dimarts, 11 de febrer del 2020

Columna meteorològica i Rellotge de sol

"Josep Ricart i Giralt (1847-1930), professor de matemàtica esfèrica a l'Escola de Nàutica, historiador i meteoròleg, va realitzar juntament amb Josep Fontseré i Mestres (1829-1897) la Columna Meteorològica i la Taula de Distàncies de Barcelona, dos monuments pedagògics que pretenien popularitzar la ciència entre les persones menys il·lustrades. Les raons per aixecar aquests monuments queden perfectament explicades en el llibret que Ricart va publicar el 1885 amb el títol La Columna Meteorológica del Parque de Barcelona:
"Es pues una laudable obra, el procurar por todos los medios, que el pueblo ya adulto, el que no puede asistir á las escuelas, aprenda cuando menos los rudimentos de esta ciencia tan fácil para los que predicen el tiempo en los calendarios, y tan difícil para los sábios de observatorio.
"Este fin es el que se persigue, al levantar en paseos, y otros parages públicos, sencillos monumentos que al llamar la atención del pueblo por sus formas especiales y elegancia, los incita á contemplar los instrumentos anexos, y á leer las planchas esplicativas de aquellos, y su objeto. Así se consigue, que formándose academia ó asamblea popular delante de la columna meteorológica, los más instruidos lean, espliquen y discutan con los más ignorantes, siendo estas conversaciones de pura curiosidad el mejor medio de enseñanza."
La Taula de distàncies entre Barcelona i les ciutats més importants del món és un suport d'estil Beaux Arts amb una placa de marbre negre que fa de taula, amb un punt al mig, amb la llegenda "Barcelona", i els noms d'altres ciutats disposats de manera radial.
Tot i que els seus autors van batejar la primitiva estació meteorològica amb el nom de "columna", en realitat l'altre monument científic és un prisma de pedra blanca, amb els quatre costats orientats cap els punts cardinals. A cada costat hi havia un aparell meteorològic muntat sobre plaques de marbre negre amb textos explicatius, però que no han arribat als nostres dies.
Tanmateix, els coneixem perquè en el citat opuscle, Ricart va transcriure totes les taules i textos que hi havia en el monument. Segons aquest text, al costat sud hi havia una taula explicativa dedicada a la previsió del temps i un baròmetre. Al nord, un hidròmetre de Saussure. A l'est, un termòmetre, i a l'Oest, una taula on: (···) doy los datos más culminantes para que se pueda comprender la relación de grador ó volúmen que hay entre el Sol y la Tierra; siguiendo a continuación la diferencia de horas que se cuentan en las principales capitales al ser mediodía en Barcelona". Aquesta taula estava relacionada amb el rellotge de sol (de tipus equatorial esfèric) que hi ha al capdamunt de la columna, ja que explicava les idees generals del seu funcionament. 
Es va inaugurar el mateix dia que les escultures de les portes d'entrada al parc i el monument a Aribau, el 15 de desembre de 1884." 
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Marbre i Ferro
Columna Meteorológica




Rellotge esfèric de sol

Baròmetre

Termòmetre

Higròmetre
Taula de distàncies
 
Autor
Disseny:Josep Ricart i Giralt y Josep Fontseré i Mestre
Més informació:Viquipèdia Josep Ricart i Giralt
Josep Ricart i  Giralt, font:Viquipèdia
Josep Fontseré i Mestre, font:Viquipèdia

Els Cavallers Cotoners


Els Cavallers Cotoners, font:cavalletscat2012.wordpress.com
"Els Cavallets Cotoners de Barcelona són vuit peces que representen la lluita entre turcs i cristians i que formen part del Seguici Popular de Barcelona i del Bestiari Històric. Les figures actuals són propietat de l’Esbart Català de Dansaires.
Els Cavallets cotoners. Auca del segle XVIII, font:festamajor.biz
L’origen d’aquestes figures es remunta al 1424, any en què n'apareix la primera referència documental. Eren propietat del Consell de Barcelona, que els primers anys ja les va cedir al gremi de cotoners perquè n’assumissin la gestió, fet que explica el nom que encara tenen avui. Tenim constància de la participació dels Cavallets Cotoners en moltes ocasions durant els segles posteriors, com ara a la processó de Corpus o en actes i celebracions institucionals de la ciutat.
L’activitat de les figures es tornà a reprendre el 1933 gràcies a l’Esbart Català de Dansaires, que va decidir de recuperar-los i els encarregà al Taller Malatesta. Per dotar-los de singularitat, els artesans van dissenyar cada figura amb expressions, mirades i posició del cap diferents. L’any 1994, dins el projecte de recuperació de la imatgeria festiva barcelonina, es restauraren i s’incorporaren al Seguici Popular de Barcelona. Com les altres figures que hi pertanyen, surten durant les principals celebracions de la ciutat: Santa Eulàlia, la Mercè i Corpus.
Els Cavallers Cotoners, font:Bcn.cat
La comparsa disposa de dues peces musicals diferents. L'una és de rigorós protocol i fou composta per Jordi Fàbregas. L’altra, més informal, s’empra en cercaviles i desfilades i la va arranjar Joan Gómez a partir d’un ball pla i una corranda. A més, els cavallets tenen dansa pròpia: el «Ball dels Cavallets Cotoners».

Per les Festes de Santa Eulàlia de l'any 2018 es van presentar les rèpliques dels Cavallets Cotoners, obra del taller reusenc AVALL. Des de llavors, les figures originals resten guardades com un dels entremesos més antics que es conserven a la ciutat.
Els nous Cavallets Cotoners de Barcelona es poden visitar durant tot l’any a la Casa dels Entremesos, on són exposats amb gran part del Seguici Popular barceloní."

Creador de les rèpliques
Taller Reusenc AVALL
Més informació:Facebook.com Taller AVALL
Més informació:Talleravall.com













Veure més Imatgeria Festiva

dilluns, 10 de febrer del 2020

Escultura La Nit

"Al fons del passeig dedicat a Joaquim Renart es va situar La Nit, una escultura de Vicenç Navarro que també havia estat foragitada de la plaça de Catalunya, en el moment de la seva urbanització al final de la dècada de 1920, per la seva nuesa després d'una campanya moralista.
El passeig va ser transformat entre 1962 i 1964, en situar una catifa de gespa i suprimir una gàbia d'ocells gegant. Es va pensar aleshores a posar-hi aquesta estàtua, que "dormia" al magatzem municipal, com a culminació de la rehabilitació. Renart havia mort el 1961 i havia estat un animador cultural important, a més de dibuixant i president de l'Orfeó Català. Va deixar uns dietaris importants per conèixer la vida de Barcelona entre 1918 i 1961."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Pedre de Montjuïc







Autor
Escultor:Vicenç Navarro
Més informació:Viquipèdia Vicenç Navarro Romero
Més informació:Real Academia de la Historia -Vicente Navarro Romero

Estela Campanya benèfica de Radio Nacional de España

"Els temps de la beneficència van inspirar aquesta estela -una pedra amb una inscripció- de reconeixement a la campanya benèfica dels senyors Dalmau i Vinyes a Radio Nacional de España, l'any 1970. Aquest programa tenia com a objectiu lluitar per ajudar gent amb problemes, com ara nens amb malalties.
La idea del monòlit va partir, segons Jordi Arandes, aleshores director de l'emissora, de l'Associació de Veïns del carrer Petritxol, agraïda perquè el senyor Dalmau feia veure, en els programes, que hi tenia una botiga, i això era una promoció per al carrer. A la inauguració del monòlit hi va assistir, entre altres, l'actriu Mary Santpere."
 Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
 Materials:Marbre blanc



LOS NIÑOS / DE BARCELONA / A LA / CAMPAÑA BENEFICA / DE RADIO NACIONAL / 1970
Més informació:Vestigiosdebcn.wordpress.com Las campanas beneficas de Radio Nacional de Espana y el senor Dalmau
Pau VI amb Dalmau i Vinyes, font:vestigiosdebcn.wordpress.com/

Escultura El Mamut

"La Junta de Ciències Naturals va impulsar la reconstrucció en pedra dels grans animals del passat, amb vista a complementar les col·leccions científiques del Parc de la Ciutadella. Així va ser com, d'acord amb una idea de mossèn Norbert Font i Sagué, el canonge Jaume Almera i Artur Bofill, membres de la Junta, es va reproduir un mamut que corresponia a les dimensions que tenien aquests animals. Sembla que va ser una reproducció d'un fòssil que s'havia descobert feia poc a Sibèria, el 1901, a la vora del riu Beresowka, als Urals. Font i Sagué va dirigir personalment el modelatge fet per Miquel Dalmau i el mamut va ser instal·lat prop de la cascada del Parc de la Ciutadella el desembre del 1907. S'hi pensava col·locar una sèrie de 12 animals prehistòrics, entre els quals hi hauria un dinoteri i un mastodont reproduïts en pedra a la seva escala natural. Només se'n va arribar a fer un, el mamut, que encara trobem al costat del llac, primera escultura de ciment armat feta a Barcelona. El mamut va ser envoltat d'una reixa, i una placa n'explicava les característiques. Ha estat restaurat com a mínim dues vegades, el 1981 i el 1998.
Aquesta darrera restauració, dirigida per María Luisa Aguado i Alícia Calmell, es basà en una endoscòpia, en una termografia i en una radiografia de l'escultura "per tal de verificar l'estat de les armadures del formigó i a l'extracció de mostres de morters per determinar el cromatisme original, així com la composició dels morters". Actualment, l'escultura disposa d'una placa amb un texte de Jaume Llongueras que explica que és. Durant l'època d'or del parc com a aparador científic, hi va haver, dins l'Hivernacle, una escultura de Campeny, L'edat de pedra, que mostrava un home nu lluitant amb un ós."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Formigó armat pintat




MAMUT / Mammuthus primigenius / Reproducció a escala natural realitzada / l'any 1907 a instància dels membres de / la Junta de Ciències Naturals de / Barcelona; Jaume Almera, Artur Bofill i / Norbert Font i Sagué. / Es tracta d'un mamífer proboscidi / precursor dels elefants actuals. Visqué / durant el Quaternari a diferents llocs / d'Europa. / Aquesta reproducció formava part / d'una idea de principi de segle de / reproduir alguns dels grans animals del / passat al Parc de la Ciutadella / maig de 1996
Mamut al 1915, font:geocaching.com
Més informació:Viquipèdia Mamut
Mamut, font:actualidad.rt.com
Autor
Escultor:Miquel Dalmau
Idea Original:Norbert Font i Sagué
Més informació:Viquipèdia Norbert Font i Sagué
Norbert Font i Sagué, font:viquipèdia