"Peça
escultòrica que ens presenta la figura d'una balladora flamenca en el
moment immediatament posterior a l'execució d'un dels seus girs
coreogràfics. En aquest sentit, tot i l'esquematisme general amb què
s'ha concebut la figura observem que, com a conseqüència d'aquest gir
sobtat, el vestit de la balladora està tot rebregat o fent plecs.
Aquesta composició esquemàtica és preferent en el cap (llis, despullat
de qualsevol ornament propi del vestuari flamenc) i en les extremitats
superiors, tot allargassades, com si a les mans la balladora hi dugués
un ventall i una castanyola. Per la part posterior de la figura,
contrastant amb els revolts del vestit, també és esquemàtic el disseny
de la sabata entaconada de la dona que balla aquestes "alegries" a què
al·ludeix el títol de l'obra.
Destaquem, d'altra banda, que la figura de
ferro fos, d'un to obscur extrem, contrasta amb la gran taula circular,
de color ataronjat, que serveix de "tablao" flamenc per a la dansa que
s'hi està representant. El diàleg es produeix, doncs, entre la foscor de
la figura humana i la claror de la base o suport; un diàleg que també
s'estableix entre els mateixos materials: el ferro de l'escultura i el
formigó encofrat del pedestal o lloc d'escenificació del ball.
Finalment, aquesta taula o "tablao" presenta unes dimensions volgudament
exagerades i la seva circularitat estableix un joc asimètric amb les
formes rectilínies de la monumental font adjacent de la plaça."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Ferro colat sobre acer corten i formigó pintat
 |
| NAXO FARRERAS CASANOVAS / ALEGRIAS / 1998 / Col·laboren: Fundició ROS,
Sabadell / Construcció PROINOSA / Ajuntament de Barcelona Districte Nou
Barris |
Autor
Escultor:Ignasi Farreras i Casanovas
Barcelona, 1951. Signa com a Naxo Farreras .
Amb la seva família, va anar a viure a París als sis anys. Va tornar a
Barcelona el 1966, on va començar a col·laborar amb els arquitectes
Alfredo Milá i Federico Correa, alhora que cursava estudis a l’escola
Eina i als tallers de joiería de Xavier Corberó. Els anys 1975 i 1976 va
treballar amb el pintor V. Adami a Milà i Paris. El 1977 va començar
una producció artística pròpia i a exposar les seves obres d’escultura,
per a les que utilitza indistintament la pedra, la fusta i el ferro. No
per això ha deixat de col·laborar amb arquitectes i dissenyadors. Ha
exposat a París, Madrid, Barcelona, València, Mallorca i Girona. Té obra
pública col·locada en espais urbans de la ciutat de Barcelona (Trinitat
Nova, Canyelles, Palau de la Música)
Més informació:Naxofarreras.com
 |
| font:NaxoFarreras.com |
Veure més Art Públic Nou Barris
