dilluns, 3 de febrer del 2020

Panteó del Soldat

"El capità general de Catalunya Luis Orgaz va demanar a l’Ajuntament de Barcelona algun indret per donar “sepultura decorosa” als soldats de l’Exèrcit d’Urgell, i el 25 de setembre de 1940 va haver-hi acord municipal al respecte. En una part del cementiri de Sant Andreu els arquitectes militars Juan Gordillo Nieto i Miquel Niubó Munté van aixecar un panteó que incloia dues fileres soterrànies de nínxols, una mica en l’estil del panteó dels repatriats del cementiri de Les Corts, un altar a l’aire lliure i la figura d’un soldat amb fusell a l’entrada del panteó, que alguns atribueixen erròniament a Frederic Marès. L’estil és molt semblant al del soldat que monta eterna guàrdia a l’entrada del castell de Montjuïc. Tot i que la peanya del soldat diu “Panteón del Soldado. 1940”, la realitat és que les obres es van acabar el 28 de maig de 1941.
Sota la doble teulada on es llegeix en lletres grosses “Requiescat in pace” es troben nínxols amb dates dels anys quaranta i posteriors, amb l’excepció de la tomba del general Luis Lacy (1775-1817).
El 2 de novembre de 1995, dia dels Difunts, s’hi va afegir una lauda sepulcral, “Honor y gloria a los que dieron su vida por la patria”.
El panteó és objecte de sovintejats atacs, amb pintades de caràcter polític i empastifament de la figura del soldat. El cap li ha hagut de ser reposat més d’un cop, en aparèixer decapitat."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic





foto antiga del Panteó del Soldat, font:imagenesdememoria.blogspot.com

 Més informació sobre L'Exèrcit d'Urgell:coleccindemedallas-serteco.blogspot.com
Escut del Cos d'Exèrcit d'Urgell Divisió de Muntanya 42. Període d'ús 1939-1943
  
Autor
Arquitecte:Juan Gordillo Nieto i Miquel Niubó Munté
Juan Gordillo Nieto. Arquitecte municipal de Girona, ciutat de la que fou autor de la construcció del Mercat del Lleó (1941-44) projectat per Ricard Giralt i Casadesús el 1939, a la que seguiria l’avantprojecte de la tribuna coberta al camp de futbol Vista Alegre (1949), de l’ampliació d’aules de l’escola Ignasi Iglésias (1952), i del Passeig Arqueològic (1957). A Madrid va fer, Junt amb Juan Cámpora i Miguel Niubó, l’Escuela de Aplicación del Ejército a Tres Cantos (1941), les cases Militars del carrer Maudes (1943) i l’edifici d’habitatges del Patronat de les Cases Militars (1943). Amb Jorge Masgrau, Alfonso M. Thió, Luis Xifra i José Jou, van redactar el Pla General d’Ordenació de Girona i la seva zona d’influència. A Barcelona va projectar l’edifici del carrer Muntaner 54, que mostra la influencia del seu oncle, el també arquitecte Enrique Nieto que projectaria l’eixample modernista de Melilla. Junt amb Miguel Niubó Munté van dissenyar el Panteó del Soldat al cementiri de Sant Andreu de Barcelona. 
Miquel Niubó Munté. Arquitecte que es va iniciar al despatx de Manuel J. Raspall. De 1934 fins 1936 fou vicepresident segon del Jurat Mixt de la Construcció. Arquitecte municipal de Granollers on tingué despatx professional amb l’aparellador Avel·lí Gras. Autor de la Cooperativa Popular Obrera El Siglo XX a la Barceloneta (vers 1939) i de les obres de reforma de l’Hospital Clínic de Barcelona (1957). Junt amb Juan Gordillo Nieto van fer els habitatges per a militars d’Almeria (1956) i van dissenyar el Panteó del Soldat al cementiri de Sant Andreu de Barcelona.
  Veure més Art Públic Nou Barris

El Campanar del Cementiri de Sant Andreu

"El 1956 es va decidir fer reformes al cementiri de Sant Andreu de Palomar. Una de les novetats era la construcció d’un campanar de formes escultòriques que es veiés des d’arreu. L’arquitecte municipal Ramon Tèrmens Mauri va pensar en una mena de monòlit de 25 metres que servís al mateix temps de separació entre dues seccions de la necròpoli, la tercera i la cinquena. Segons un informe posterior, “el campanar està construït en formigó armat, en forma d’sputnik, i s’aixeca sobre una plataforma esglaonada i octogonal”. Palets de riu van servir per revestir-lo i intentar donar-li un aspecte menys rígid. Dins hi té campanes, com ja era previst. A més, el campanar serveix de parallamps."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Formigó armat



Autor
Escultor:Ramon Tèrmens i Mauri
Més informació:Enciclopedia.cat Ramon Tèrmens i Mauri
Veure més Art Públic Nou Barris

Escultura Sant Andreu

"L’Ajuntament va convocar un concurs el 5 de desembre de 1956 per a que es fes una escultura de sant Andreu amb la intenció de situar-la a la capella del cementiri del barri de Sant Andreu de Palomar. Va guanyar la convocatòria Antoni Ramon, que va dur a terme l’encàrrec l’any següent. Sant Andreu rep actualment els visitants al porxo d’entrada al cementiri andreuenc.
La figura planta amb la seva cama dreta, sense fer-ho d’una forma molt marcada. La cama esquerre, amb el seu peu com a darrer ritme, s’orienta obliquament com a gest natural de descans. El braç esquerre, plegat en un angle proper al noranta graus, acaba amb una ma molt ben tractada escultòricament, que sosté un llibre amb una creu en forma de baix relleu sobre la seva coberta.
El seu braç dret, amb la ma a l’alçada de l’espatlla, sosté la creu en forma d’aspa, instrument del seu martiri. Aquest braç de la creu es complementa amb l’altre segment que queda gairebé ocult a la part posterior de la peça, massa a prop de la paret.
A la mateixa zona de la dreta, ben integrat al lateral del vestit es veu la part inferior d’un dels braços de la creu amb una corda gruixuda i nusada, acompanyada per una heura que va descendint i una cistella al darrera.
Les mans i el rostre del sant Andreu estan treballats magistralment. L’artista ha aconseguit una gran qualitat formal i expressiva. La vestimenta, a manera de túnica, està tractada amb naturalitat, cosa no gens fàcil i mostra d’un excel·lent domini tècnic. Hi ha una bona integració dels diversos elements que conformen la descripció de la peça."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:alabastre






Més informació sobre Sant Andreu:Viquipèdia Sant Andreu
Sant Andreu, escultura de Camillo Rusconi, font:viquipèdia
Autor
Escultor:Antonio Ramón González
Més informació:Museu Frederic Mares - Antonio Ramón González
Veure més Art Públic Nou Barris

divendres, 31 de gener del 2020

Faristol Lluitadors de la República de Nou Barris

"En ocasió del 82 aniversari de la proclamació de la Segona República, el districte de Nou Barris va promoure la col·locació del monument. Es tracta d’un faristol de ferro de realitzat per la Sociedad Anónima de Proyectos de Ingeniería y Construcciones (SAPIC).
Pel que fa al faristol d'homenatge als lluitadors republicans de Nou Barris, incorpora la identificació d'aquells jardinets amb un nom que ja no tenen. El text està escrit en tres grafies diferents: amb la grafia habitual, amb alfabet braille i amb lletres en relleu, per aquelles persones que van aprendre a llegir però han perdut la vista. A més, la peça està dissenyada per tal que sigui accessible per a persones amb mobilitat reduïda.
Només presentant una certa atenció al detall, l’obra sembla incrementar el seu interès. Ens referim a la retolació en negatiu que permet destacar la fullareda dels arbres i que dóna lloc a un arranjament concret, i a la vegada, delicat."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Acer corten
En homenatge a tots els lluitadors i lluitadores de la República a Nou Barris. Jardins de la Segona República





Més informació:Viquipèdia Segona República Espanyola
Bandera de la Segona República, font:Viquipèdia
Veure més Art Públic Nou Barris

Bust a César Vallejo

"Paral·lelament als Jocs Olímpics, Barcelona va viure el 1992 una sèrie de congressos i encontres ben diferents, com ara el de metges peruans, que van triar la ciutat per celebrar la seva Primera Convenció Mundial. Van voler deixar un testimoni de gratitud a la ciutat i van donar un bust del poeta César Vallejo (Santiago de Chuco, Perú, 1892 - París, 1938), obra de l'escultor Pedro Barrera.
La tria del personatge estava influïda perquè es tractava del centenari del seu naixement. El bust de Barrera va ser inaugurat el 22 de setembre de 1992 en una plaça que duu també el nom del famós autor peruà, en el nou complex d'habitatges de Can Carreras. Pocs dies després de la inauguració, el bust va ser robat, però es va trobar ben aviat i va tornar al seu emplaçament."
Veure informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Bronze sobre pedestal de pedra






Centro Peruano en Barcelona - El CPB en sus 50º aniversario y como impulsor - de la creación de esta plaza, conmemorando el - 22 Aniversario de su creación; dedicada a nuestro - Ilustre Poeta Internacional, Dn César Vallejo Mendoza. - Bcn 26 de julio de 2014

LA CIUTAT DE BARCELONA - AL UNIVERSAL POETA PERUÀ - CESAR VALLEJO / 1892-1938 - LAS OBRAS GENIALES - SALEN DEL PUEBLO - Y VAN HACIA ÉL

HAY HERMANOS MUCHÍSIMO QUE HACER - I CONVENCIÓN MUNDIAL - DE MÉDICOS PERUANOS - BARCELONA
Més informació:Viquipèdia César Vallejo Mendoza
César Vallejo Mendoza, font:Viquipèdia

Autor
Escultor:Pedro Barrera Vega
Més informació:Pedrobarreravega.blogspot.com
Pedro Barrera Vega, font:youtube Graciamon.net
Veure més Art Públic Nou Barris