TRESORS a BARCELONA

dijous, 16 de maig del 2019

Placeta de les Dones de Ravensbrück

"En l'any 2015 es va inaugurar la placeta de les Dones Ravensbrück al Parc Cervantes de Barcelona. L'acte promogut per part de l'Amical de Ravensbrück i aprovat per unanimitat pel plenari del Consell Municipal del Districte de Les Corts tenia como objectiu crear el primer espai dedicat a la memòria de les deportades a aquell camp d'extermini nazi.

Placeta de les Dones de Ravensbrück amb les ofrenes florals pel 19è Concurs Internacional de Roses Noves que es va celebrar del 10 al 12 de maig d'aquest any

Aquell any s'hi va conmemorar l'any Neus Català, amb activitats d'homenatge a la supervivent dels camps d'extermini nazis. Coincidint amb el seu 100è aniversari, després que l'Ajuntament de Barcelona li otorges la Medalla d'Or al Mèrit Cívic, el Govern li va concedir la Medalla d'Or de la Generalitat per distingir la seva tasca de recuperació de la memòria històrica, en haver-se convertit en testimoni de totes les dones que van lluitar a la Guerra Civil i a la Segona Guerra Mundial.

Neus Català i Pallejà, font:wikipedia

L'Institut Català de les Dones, va impulsar reedicions del seu llibre 'Un cel de plom' i diversos actes d'homenatge, com els que es van celebrar al seu poble natal, els Guiamets.

El llibre de Carme Martí sobre la vida de Neus Català, font:arallibres.cat

Neus Català va exiliar-se l'any 1939 a França. Al país veí, va participar i col·laborar amb la Resistència fins que va ser capturada i deportada als camps de Ravensbrück, primer, i a Flossenbürg, després, on va passar un total de quinze mesos. Va ser alliberada l'any 1945 i es va traslladar a França per continuar la seva lluita contra el franquisme. Ja aleshores va iniciar la seva tasca en record de les víctimes del nazisme.

Per cloure la commemoració de l'Any Neus Català al 2015, l'ICD va impulsar la realització d'un vídeo d'homenatge, elaborat per l'historiador i divulgador Jordi Algué, que és un viatge en imatges per la seva vida.

Neus va morir el 13 d'abril del 2019."

Institut Català de les Dones - Video Any Neus Català

Font:Sapiens.cat

Més informació Wikipedia Neus Català i Pallejà

Més informació https://www.ccma.cat/324/mor-neus-catala

Més informació https://www.amicalravensbruck.org/

"L'Amical de Ravensbrück es va fundar a Barcelona l'any 2005, a la tornada dels actes conmemoratius del 60è aniversari de l'alliberament del camp de Ravensbrück, com a resposta a la solemne promesa de les dones supervivents del camp: donar testimoni del que va passar per que no torni a succeir."

Escultura Els Escolars

"Per a la festa de la Mercè de l'any 1990 es va inaugurar al Parc de l'Escorxador una biblioteca que porta el nom de Joan Miró. A l'accés a la biblioteca des del carrer de Vilamarí, en un pas sobre l'estany artificial, s'hi va posar una curiosa porta giratòria de dos batents, formats cadascun per la silueta de set nens, que corren amb llibres sota el braç retallada sobre una planxa d'acer. Immediatament després d'aquesta porta n'hi ha una altra de més convencional, però de fet les dues són sempre obertes. La reixa va ser dissenyada pels mateixos arquitectes que van executar el Parc de l'Escorxador.

L'element urbà que es presenta no és una obra plena des del punt de vista escultòric si bé complementa, amb encert, el conjunt arquitectònic de la biblioteca Joan Miró, que té una important presència i entitat."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:acer pintat negre

Escultura Els Escolars

Més informació http://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/bibjoanmiro

Biblioteca Joan Miró, font:como-contactar.com

Més informació http://quintanaarq.com/

Marius Quintana i Creus, font:quintanaarq.com

Més informació http://www.bethgali.com/

Beth Galí, font:noticias.infurma.es

Més informació http://scalae.net/perfil/toni-solanas

Antonio Solanas, font:scalae.net

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Andreu_Arriola_Madorell

Andreu Arriola Madorell, font:archilovers.com

dimecres, 15 de maig del 2019

Escultura Rombes bessons

"La primavera de 1977 va tenir lloc una exposició d'Andreu Alfaro en dos escenaris ben diferents: la Sala Gaspar del carrer Consell de Cent i el parc de Cervantes. L'experiència va ser possible per la bona disposició de Josep Blajot, regidor de l'Ajuntament, que tenia bona relació amb la família Gaspar. Segons recordava Joan Gaspar, "l'escultura que s'hi ha quedat definitivament va ser col·locada de manera experimental, per veure com l'acceptava la gent. És com un prèstec d'Alfaro a la ciutat de Barcelona. Va agradar i s'hi ha consolidat." Amb el temps es va arribar a un acord econòmic i la deixa va esdevenir definitiva. Va ser canviada d'emplaçament perquè era fàcil d'enfilar-s'hi i els nens feien malbé els tubs d'alumini. Aleshores es va instal·lar enmig del roserar que és característic dels jardins de Cervantes.

Durant les dècades dels anys 70 i 80 Andreu Alfaro desenvolupa un llenguatge plàstic molt personal i característic aconseguit a còpia d'anar fent girar una línia respecte a una "generatriu". D'aquesta manera sorgeix una sèrie de figures en margalló que podria arribar a ser infinita, ja que hi ha innumerables possibilitats de formalització, segons s'establia la direcció de la generatriu, les pautes de gir d'unes varetes respecte a les altres i la longitud de cada una d'aquestes.

Es tracta d'obres que desenvolupen alguns postulats de les avantguardes constructivistes, de les quals Alfaro depurarà un repertori de formes tan essencialista com rigorós. En aquesta obra, encara que el conjunt de les varetes determinen unes formes concretes: dos rombes que, en compartir un element, semblen tangents, no hi ha un contorn real de l'obra, una superfície modelada que en determini els límits, com és habitual en les escultures que posseeixen un volum massís, al contrari, aquesta escultura d'Alfaro s'estén alada assenyalant direccions, reclamant l'aire i l'espai físic i visual que l'envolta. Aquesta circumstància obliga l'espectador que desitja comprendre-la a realitzar un moviment al seu voltant a fi de poder contemplar les múltiples siluetes que l'obra va oferint, sempre canviant segons la direcció des de la qual es mira, de tal manera que podem parlar de cert efecte cinètic de contemplació."

Veure informació Ajuntament de Barcelona, Art Públic

Materials:alumini anoditzat

Escultura Rombes bessons al parc Cervantes

Més informació Wikipedia Andreu Alfaro

Andreu Alfaro i Hernàndez

Veure més Art Públic Les Corts

Monòlit a Concha Espina

"No deixa de ser curiós que uns jardins dedicats a Cervantes no comptin amb cap bust o monument dedicat a l'autor de Don Quijote de la Mancha i, en canvi, n'hi hagi dos dedicats a altres autors, com Ángel Ganivet i Concha Espina. El 1969, els càntabres residents a Barcelona van promoure un monòlit dedicat a l'escriptora Concha Espina Tagle (Santander, 1877 - Madrid, 1955). El principal grup interessat va ser la Peña Bolística Cántabra, que va aconseguir que la Diputació de Santander regalés un penyal vingut de les seves terres. L'autor del medalló que representa l'escriptora va ser Juan Díaz de la Campa, que a més, el dia de la inauguració, el diumenge 19 de desembre de 1969, va dirigir el cor de la Peña Bolística Cántabra interpretant una cançó tradicional de la comarca de La Montaña, situada a cavall de les comunitats de Cantàbria i Castella-Lleó, davant d'un auditori que incloïa l'alcalde de Barcelona, Josep Maria de Porcioles; el magistrat Ricardo Sánchez de Movellán, l'historiador Ricardo Fernández de la Reguera i el fill de l'homenatjada, José Luis Víctor de la Serna. Després van anar tots plegats a sentir missa a la parròquia de Santa Maria Mitjancera, que quatre anys després entraria a la història per la detenció de 113 membres de l'Assemblea de Catalunya, que s'hi havia reunit.

Aquest monòlit ha estat ubicat en un dels jardins més delicats i tractats amb més cura de Barcelona. Aquesta obra etèria i volàtil, d'aparença fràgil, té un base de totxana massissa que la fa sobresortir de l'heura i està constituïda per un bloc de pedra artificial amb medalló de bronze que li copsa el rostre a la poetessa. A dalt, l'obra té forma d'obelisc i apunta al cel amb les seves arestes."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:pedra amb relleus de bronze

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Concha_Espina

María de la Concepción Jesusa Basilisa Rodríguez-Espina y García-Tagle, coneguda com a Concha Espina

Més informació http://www.casacantbcn.com/secciones/pena-bolistica/

Logo Casa Cantabria a Barcelona

Escultor. Juan Díaz de la Campa (Comillas, Santander, 1909-2003). A la seva ciutat natal va realitzar de manera autodidacte diverses obres de dibuix, pintura i escultura, sobretot de caràcter religiós (retrats per al Seminari de Comillas, imatges per esglésies...). El 1945 es va traslladar a Barcelona, on es va establir amb taller propi alhora que estudiava a l'Escola Massana. Al taller del carrer de Rosselló va dedicar-se quasi exclussivament a l'imatgeria religiosa, figures de pessebre sobretot. Apart de la imatge de Concha Espina que li va encarregar el Centre Asturià, és autor d'una imatge de la Virgen Bien Aparecida per al Centro Regional de Cantabria, a Pedralbes.

Veure més Art Públic Les Corts

Monòlit a Àngel Ganivet

"Poc temps després d'inaugurat els jardins de Cervantes va ser col·locat, el diumenge 19 de desembre de 1965, un senzill monòlit en record de l'escriptor i diplomàtic Ángel Ganivet (Granada, 1865 - Riga, Letònia, 1898), autor de Cartas finlandesas i Ideario español, per honorar la seva memòria amb motiu del centenari del seu naixement. La iniciativa va partir de l'Institut d'Estudis del Sud d'Espanya, que depenia de la Casa de Almería, i el monòlit va ser obra de l'escultor Jaume Monràs.

Es tracta d'una peça irregular de pedra artificial, amb incisions, de grandària molt discreta i humil, que emula la disposició fortuïta i la forma capriciosa de la naturalesa. "