TRESORS a BARCELONA

dimarts, 16 d’abril del 2019

Font de la Plaça Islàndia

"El guèiser que forma part de la font de la plaça d'Islàndia, al barri de Navas, va ser pensat per dues raons: perquè lligava amb el nom que se li donava al nou espai recuperat i perquè sota les pedres del carrer de Bofarull, que hi dóna, passa encara, desviat, l'històric Rec Comtal. Plaça i font van ser pensades pels arquitectes Andreu Arriola i Carme Fiol. L'estany fa 33 per 15 metres i compta amb cinc cascades. El guèiser, quan funciona, arriba als 18 metres d'alçada. El dia de la primera pedra s'hi van posar a més els diaris de Barcelona, un exemplar del diari de Rejkiavik Morgunbladid i la bandera islandesa. A la inauguració, que va tenir lloc el dia 1 d'abril de 1995, van assistir la presidenta d'Islàndia, Vigdís Finnbogadóttir; l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el regidor Antoni Santiburcio.

Podem dividir aquesta obra en tres estructures ben diferenciades. La primera, una làmina d’aigua d’unes dimensions força grans en relació al lloc on està instal·lada. La segona, els jocs d’aigua que succeeixen des de l’interior de la làmina. La tercera, la representació figurada d’un moviment tectònic que aixeca peces senceres del sòl.

Estem davant d’una metàfora d’un guèiser islandès i les estructures de l’obra intenten reproduir, al bell mig de la ciutat, la percepció estetitzada d’un fenomen de la natura i les sensacions que li associem."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials: acer corten i aigua

Font a la plaça Islandia

Guèiser de la font, font:wikipedia

EL PROJECTE D'AQUEST GUÈISER HA ESTAT PATROCINAT PER COPESCO-SIF BACALLÀ D'ISLÀNDIA Abril, 1995

Cascada Dettifoss

Cascada de Godafoss

Inauguració de la font de la plaça Islàndia, font:Ajuntament de Barcelona

Cascada Fjallfoss

Cascada de Skogafoss

Cascada de Gullfoss

Vista aèria Font de la plaça Islandia, font:google earth

Més informació Viquipèdia Andreu Arriola i Madorell

Més informació:Viquipèdia Carme Fiol i Costa

Carme Fiol i Andreu Arriola Madorell, font:interempresas.net

Veure més Art Públic Sant Andreu

Edifici de l'Institut Nacional de Previsió

L'edifici de l'Institut Nacional de Previsió (1949) que es troba al carrer Balmes amb Gran Via, es considera l'obra més representativa de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí (Argentona 1929) dins de l'anomenat Monumentalisme. Actualment l'edifici és la seu de l'Institut Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya.

L'edifici consta de tres façanes: a la Gran Via, al xamfrà i al carrer Balmes. L'arquitectura clàssica és la que ordena la idea general de l'immoble. Els elements de la façana, en pedra natural, amb els seus sòcols, pilars i cornises de sentit clàssic es repeteixen a l'interior.

Maqueta de l'edifici amb les façanes principals, font:cuadernos de arquitectura

Maqueta de la façana posterior

Edifici del Institut Català de la Salut, al carrer Balmes amb Gran Vía

Estàtua de la Maternidad de Miquel Oslé

Estàtua del Sembrador de Miquel Oslé

Més informació Wikipedia Lluís Bonet i Garí

Més informació Enciclopedia.cat

LLuís Bonet i Garí, font:enciclopedia.cat

Més informació Wikipedia Miquel Oslé i Sáenz de Medrano

Miquel Oslé, font:ddd.uab.cat

dilluns, 15 d’abril del 2019

Museu del Disseny

"El Museu del Disseny de Barcelona és un museu inaugurat al desembre de 2014 depenent de l'Institut de Cultura de Barcelona que s'origina a partir de la integració de les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d'Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques. El museu està ubicat a l'edifici del Disseny Hub Barcelona, a la Plaça de les Glòries Catalanes, compartint la seu amb el Foment de les Arts i del Disseny (FAD) i el Barcelona Centre de Disseny (BCD), dues institucions pioneres en la promoció i el desenvolupament del disseny a Catalunya"

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_del_Disseny_de_Barcelona

L'edifici està situat a la plaça de les Glòries obra de MBM arquitectes, l'estudi format per Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay, Oriol Capdevila i Francesc Gual. La part més visible de l'edifici està afrontada a la plaça de les Glòries plantejat també com un espai de pas entre el barri del Clot i del Ploblenou i nou centre cultural del Districte 22@, formant part també del projecte renovador de la plaça de les Glòries juntament amb la Torre Agbar i el nou edifici del mercat dels Encants. Disposa de dues entrades: una pel carrer d'Àvila i una altra per la plaça de les Glòries les quals es troben en un únic vestíbul que distribueix l'espai i els accessos a diversos serveis.

El terreny presentava un gran desnivell que s'ha aprofitat per a les plantes subterrànies. Per sota del nivell de la plaça trobem dues plantes soterrades i un entresòl amb les sales de reserva i la gestió del Museu del Disseny, les oficines, la biblioteca pública del Clot.

L'espai superior té forma de paral·lelepípede tallat al biaix, en tres plantes i hi trobem l'auditori de 320 seients (593 m2) a la planta superior i sales d'exposicions a les altres.

L'edifici també es plantejava de manera sostenible amb diversos recursos com són la construcció amb materials simples (plaques de zinc, ferro fos, vidre, formigó, alumini, fusta), l'ús de panells fotovoltaics instal·lats a la coberta, la reutilització d'aigües pluvials, l'aprofitament de la llum natural a través de lluernes i l'ús de la inèrcia tèrmica.

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Edifici_Disseny_Hub_Barcelona

Museu del Disseny a la plaça de les Glories

Vista aèria Museu del Disseny, font:google earth

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Oriol_Bohigas_i_Guardiola

Oriol Bohigas i Guardiola, font:biografiasyvidas.com

dijous, 11 d’abril del 2019

Llegenda del Timbaler del Bruc

Monument al Timbaler del Bruc

El timbaler del Bruc és una llegenda formada a partir de fets ocorreguts el 1808 durant la guerra del Francès basant-se en la personalitat històrica d'Isidre Lluçà i Casanoves, nascut a Santpedor (Bages) l'11 de març de 1791 i mort el 6 d'abril de 1809, a qui s'atribueix la personalitat real del timbaler.

"El primer combat fou lliurat el 6 de juny de 1808 en una collada prop del Bruc (Anoia), entre una columna de 3.800 soldats, la majoria italians, de l’exèrcit francès del general Duhesme, comandada pel brigadier Schwartz, que, procedent de Barcelona, es dirigia a Manresa, i les tropes resistents integrades per un destacament de suïssos del regiment d’infanteria Wimpffen número 1, un grup de guàrdies valons escàpols de la guarnició francesa de Barcelona i entre 1.000 i 2.000 membres de sometents catalans provinents de Manresa i del seu corregiment i d’Igualada i dels pobles de la rodalia, tots ells comandats pel tinent suís Francesc Krutter i Grotz.

La presència inesperada d’un exèrcit regular i el repic de campanes que convocava a sometent feren suposar a Schwartz unes forces molt superiors a les que en realitat hi havia i manà de recular; les baixes franceses, però, foren unes 300. La victòria popular, la primera des de la invasió francesa, desvetllà l’esperit de resistència, amb àmplies repercussions per al futur de la guerra. La presència real de sometents, dirigits de fet per una minoria rectora predominant, eclesiàstica i gremial, i impel·lits possiblement també pel malestar social i econòmic, donà lloc a una llegenda en la qual la victòria era obra d’un exèrcit integrat exclusivament per gent del poble sense preparació militar i armada molt primitivament, i a la confusió que creà l’eco del repic del timbal d’un minyó, que féu suposar als francesos un gros exèrcit."

Timbaler del Bruc, de Frederic Marès

Veure informació Enciclopedia.cat

Historiografia

"El 9 de febrer de 1808 el general de l'exèrcit napoleònic Philippe Guillaume Duhesme, entrà a Catalunya pel pas de la Jonquera i a mitjans de febrer ja havia arribat a Barcelona. Els francesos passaren a governar Catalunya i aquesta entrà en una crisi econòmica principalment per la interrupció del comerç amb Amèrica. Això junt amb l'animadversió a les idees anticlericals i revolucionàries que representaven la França d'aquella època expliquen la tenaç resistència dels catalans al nou règim francès.

Càrrega del 4t Regiment d'Hússars de l'Exèrcit francès a Tarragona durant la Guerra del Francès, d'Augusto Ferrer Dalmau

El 4 de juny de 1808 una columna francesa dirigida pel general Schwartz sortí de Barcelona en direcció a Lleida i Saragossa amb ordres de castigar Manresa i Igualada, la primera per la crema del paper segellat i l'altra per la seva situació estratègica en el camí ral. Els efectius francesos eren de 3.800 homes, bàsicament italians i suïssos. El 6 de juny començà la Primera batalla del Bruc. L'exèrcit espanyol era en part professional amb combatents també suïssos dirigits pel tinent suís Franz Krutter Grotz i en part voluntaris dels sometents catalans de Manresa, Igualada, Tàrrega i rodalia i en total eren uns 2.000 homes. L'exèrcit francès va ser vençut en una emboscada i 300 dels seus homes van morir.

Sometent. Episodi de la Guerra del Francès 1808 de Ramon Martí Alsina, 1866

El 14 de juny de 1808 va tenir lloc la segona batalla del Bruc molt més important des del punt de vista militar i on el factor sorpresa ja no hi era i les forces franceses eren molt més importants i les dirigia el general Joseph Chabran que era més experimentat. Els francesos arribaren al Bruc per dues columnes s'enfrontaren a les forces regulars (uns 1.500 soldats) i sometents dirigides per Joan Baget dels terços de Lleida i de Tàrrega a més dels regiments suïssos. L'artilleria espanyola va decidir la batalla en favor seu."