dimarts, 19 de març del 2019

Monument a Pau Casals

"El Noucentisme no s'ha d'entendre només com un moviment artístic que seguia els models estilístics de l'antiguitat clàssica i uns criteris estètics basats en l'ordre, la mesura i l'ideal mediterrani. També representa un esforç per crear un art que serveixi per abordar el món modern amb un llenguatge adient.
Una vessant del Noucentisme va ser, doncs, la d'un cert realisme cosmopolita. Una mostra d'això és aquest Pau Casals de Josep Viladomat, realitzat en una època en què ja havia acabat el moviment noucentista com a tal, però en un context on era necessari invocar la seva ideologia de catalanisme modern. Viladomat va fer el retrat de Pau Casals en el seu exili a Prada de Conflent entre 1939 i 1940. El retrat no vol caure en cap comentari patètic sobre la dura situació del músic, com de tota la cultura catalana. Vol celebrar el mestre representant-lo amb admiració però amb versemblança. Viladomat va necessitar moltes sessions, ja que es va fixar molt en la tècnica interpretativa de Casals. Per fer l'esquena va haver de prendre un altre model: Josep Maria de Segarra.
La resolució amb naturalitat de la figura asseguda en una cadira ben normal, dignificant-la sense entronitzar-la, i l'expressió del rostre, concentrada i evocadora, però exempta de tota retòrica, són els principals mèrits d'aquesta escultura. Pau Casals se'ns apareix com un creador accessible i humà."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials: Bronze
Monument a la avinguda de Pau Casals al costat de la plaça de Francesc Macià







Més informació Wikipedia Pau Casals
Pau Casals i Defilló, font:enciclopedia.cat
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Viladomat_i_Massanas
Josep Viladomat i Massanas
Veure més Art Públic Sarrià Sant Gervasi

dilluns, 18 de març del 2019

Monument al Doctor Hahnemann

"L'any 1990, amb motiu del centenari de la fundació a Barcelona de l'Acadèmia Mèdica Homeopàtica, es va inaugurar aquest monument al metge alemany creador de l'escola de medicina homeopàtica, Christian Samuel Hahnemann (Meissen, 1755 - París, 1843). Els seus plantejaments, basats en l'ús de molt petites quantitats de medicaments i en el principi que una malaltia pot ser guarida per una altra ("Similibus curentur similia"), considerats una farsa en el seu temps, han anat adquirint un predicament ben ampli amb el pas dels anys.
El 1990 s'havia celebrat a Barcelona el 45è Congrés Homeopàtic Internacional i va ser aleshores que va sorgir la idea del monument per part dels homeòpates participants. Se n'havien alçat ja, anteriorment, en altres tres ciutats del món: Mèxic, París i Washington. A la petició va respondre l'Ajuntament amb l'oferiment d'uns jardins arranjats a l'avinguda de Sarrià, a prop de la Diagonal, per l'arquitecta María Luisa Aguado i l'aparellador Pascual Vidal.
Es va fer l'encàrrec a l'escultora Marta Polo, que va projectar una gran pastilla rodona posada de cantell, amb la cara de Hahnemann en un costat i la inscripció llatina del principi mèdic de similitud en l'altre, més una estela feta de tres peces amb relleus al·lusius per un costat i un banc per l'altre, amb una inscripció amb les dates clau de l'homeopatia a Barcelona.  Es va inaugurar el 13 de maig del 1990."
Ver informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials: pedra artificial
Monument als jardins del Doctor Samuel Hahnemann

 

SIMILIBUS CURENTUR SIMILIA





1790: Concepció de la medicina / homeopàtica / 1890: Fundació de l'Acadèmia / médico homeopàtica / de Barcelona / 1990: Celebració a Barcelona del 45 congrés de la Liga Medicorum  Homeopathica internationalis
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Samuel_Hahnemann
Christian Friedrich Samuel Hahnemann, font:wikipedia
 Més informació https://azulmartapolo.es/about/
Marta Polo Maldonado, font:azulmartapolo.es

Escultura Rotary per la Pau

"Conjunt escultòric compost per una estructura rectangular de pedra negra polida que, per la seva alçada, a més de fer la funció de pedestal, és utilitzada com a seient pels vianants que passegen pel centre comercial on està ubicada la peça.
A la part central de l'àmplia superfície o pedestal-banc hi ha col·locats sis objectes utilitaris extrets de la realitat quotidiana i esculpits en pedra de la Sénia, d'un to torrat, pedra fosca de Calatorao i marbre blanc. En concret, són una maleta, dues caixes de cartró ondulat, un paquet embolicat amb paper blanc i cinta adhesiva d'embalatge, una bossa de paper i una roda dentada, emblema del Rotary International Club. Amb un extraordinari domini de la tècnica, l'escultor Joan Mora, autor d'aquestes peces, ha aconseguit reproduir magistralment objectes quotidians que l'ésser humà utilitza i, quan han envellit, generalment destrueix o abandona. Són elements que suggereixen la idea del pas del temps, el desgast i l'envelliment perquè les empremtes del seu ús, fins als mínims detalls, són reproduïts amb una perfecció total. En recrear-los en matèria noble i perdurable, l'escultor ha immortalitzat els esmentats objectes efímers i els ha manipulat conceptualment per convertir-los en símbols carregats de referències que sorprenen i provoquen perplexitat a l'espectador.
Els elements iconogràfics escollits per l'autor fan referència als ideals del Rotary Club, l'associació mundial a la qual està dedicat aquest monument, que fomenta el turisme i les bones relacions internacionals, així com una moral elevada en les professions i en els negocis. Tant el nom del club com l'emblema, ja esmentat, de la roda dentada, al·ludeixen al costum de celebrar rotativament, per torn, les reunions setmanals."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic 
Materials:pedra calcària negra de Calatorao i pedra blanca d'Ulldecona
Escultura al Centre Comercial L'Illa


Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Rotary_International
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Mora_Soler
Més informació:JoanMoraescultor.com
Joan Mora i Soler, font:ajuntament.barcelona.cat
Veure més Art Públic Les Corts

Làpida La Sega

"L'escultor noucentista Enric Casanovas va començar el 1930 una gran làpida de marbre de Carrara amb la idea de fixar-hi una escena rural, La sega. No va acabar l'obra, de dimensions notables -fa tres metres de llarg per dos d'alt i pesa prop de cinc tones- fins al 1942, i li va ser comprada per Miquel Mateu, aleshores alcalde de Barcelona, que la va destinar a una finca que posseïa a la Costa Brava. En circumstàncies no aclarides, la peça va anar a parar al Banc de Finances, que la va utilitzar com a reclam artístic quan va fer una sucursal al triangle format per l'avinguda de Sarrià amb la Diagonal, el 1973."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:marbre blanc



Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Casanovas_i_Roy
Enric Casanovas i Roy, font:todocoleccion
Veure més Art Públic Les Corts

divendres, 15 de març del 2019

Bust a Ignasi Barraquer

"Un altre dels bustos inicialment repartits pel campus universitari de Pedralbes. Aquest, obra de Frederic Marès, el va inaugurar l'alcalde Porcioles en el segon aniversari de la mort d'Ignasi Barraquer i Barraquer (Barcelona, 1884-1965), fundador de la clínica oftalmològica que porta el seu nom. La iniciativa familiar va trobar el suport de Ràdio Barcelona, que va promoure una campanya a favor del monument.
El 7 d'octubre del 1989, aprofitant la festa major de les Corts, l'associació de veïns del carrer Loreto va demanar que es posés a la plaça que des del 1972 estava dedicada al doctor Barraquer, davant de l'hotel Melià. El nou emplaçament és molt més adequat, tant per la relació amb el nom com perquè és un espai ombrejat veritablement agradable, malgrat el veïnatge de la sorollosa avinguda de Sarrià."
Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials: bronze sobre pedestal de pedra 
Bust a Ignasi Barraquer i Barraquer de Frederic Marès






Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Ignasi_Barraquer_i_Barraquer
Ignasi Barraquer i Barraquer

Clínica Barraquer a Barcelona

Més informació Wikipedia Frederic Marès
Frederic Marès i Deulovol, font:wikipedia
Veure més Art Públic Les Corts