diumenge, 10 de febrer del 2019

Santa Eulàlia Gegants Casa de la Caritat

"100 anys dels Gegants nous i 160 anys dels Gegants vells de la Casa de Caritat
L’Hereu i la Borda, els Gegants nous de la Casa de la Caritat o de Corpus, al llarg del 2018 i el 2019 celebren el seu primer centenari, i en Rodanxó i la Rodanxona, els Gegants vells de la Casa de la Caritat o del Carnestoltes, ja han fet els 160 anys. Per celebrar aquesta doble efemèride, els hem pogut veure exposats en companyia de convidats provinents d’altres indrets de Catalunya i del País Valencià, com els Gegants del Carnaval de Solsona, els de Montblanc, els d’Igualada i els de Castelló de la Plana.
La gegantona Laia, protagonista de les festes, presideix l’exposició, en la qual també es veuen els caps originals dels Gegants vells, unes escultures de gran valor artístic, històric i patrimonial, que van ser donats al Museu Etnològic de Barcelona. Els Gegants vells o de Carnestoltes pertanyien a la Societat Carnavalesca del Born i van ser els primers que es van construir amb una finalitat exclusivament lúdica, festiva i laica. Van aparèixer públicament per primer cop a les festes del Carnestoltes del 1859."
Veure informació https://www-lameva.barcelona.cat/santaeulalia
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Gegants_vells_de_la_Casa_de_la_Caritat
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Gegants_nous_de_la_Casa_de_la_Caritat

Gegants vells de la Casa de la Caritat o de Carnestoltes, copia del 1987- En Rodanxó i la Rodanxona
Gegants nous de la Casa de la Caritat o de Corpus, de 1918 - L'Hereu i la Borda
Gegants de la Casa de la Caritat
Els caps originals dels Gegants de Carnestoltes daten almenys del 1859
"Van ser donats a la Casa de la Caritat de la Diputació Provincial de Barcelona, perquè en poguessin gaudir els nens orfans el 1891, fins que el 1919 van ser substitüits pels Gegants nous o de Corpus. El 1987 l'imatger Domènech Umbert va rebre el encàrrec de restaurar-los, però a causa del mal estat va optar per fer-ne unes còpies que son els Gegants vells actuals.
Un cop copiats, el mestre Umbert va desar els caps originals al seu taller fins que trenta anys més tard, Francesc Cisa deixeble d'Umbert, en va fer donació al Museu Etnològic de Barcelona per ser preservats i exposats como peça museística."
La Gegantona Laia
"Laia representa una noia de 13 anys vestida amb una indumentària pròpia del segle IV, época en què el llegendari barceloní diu que va viure Santa Eulàlia, la primera patrona de la ciutat. La gegantona porta a les mans els atributs de la santa:la palma, element que simbolitza el martiri, i la creu en aspa on s'explica que la van condemnar a morir. Al cap, hi té una corona de flors naturals.
La figura es fruit de la bona acollida que va tenir un dibuix de Carme Solé que il.lustrava el programa i el cartell de les festes de Santa Eulàlia del 1997. Arran d'aixo, l'Institut de Cultura de Barcelona, la Federació de Entitats de Cultura Popular i Tradicional de Barcelona Vella i la Casa dels Entremesos es van posar d'acord per construir una gegantona i enriquir així la imatgeria festiva municipal i patrimoni de la ciutat. La petita va ser encarregada a l'imatger Xavier Jansana, que va seguir les indicacions de la dibuixant Carme Solé per construir la nova figura. Es va estrenar el 12 de febrer de 1998, a la processó de les Laies."
Mes informació Wikipedia Carme Solé
Gegants boixos de Solsona


"El Carnaval de Solsona va viure un punt d'inflexió l'any 1978 amb l'arribada del Gegant Boig, un gegant geperut, calb, panxut i grotesc creat per Manel Casserras seguint la idea de fer mofa dels gegants oficials. Però el més revolucionari van ser el braços articulats que reparteixen cops a tort i dret mentre el gegant gira , una idea que fa singulars els Gegants del Carnaval de Solsona. Després de l'exit del Gegant Boig, es van anar creant totes les burles de les figures de la festa major:la Geganta Boja, el Mocós, la Geganteta Boja, els Nans, la Draca, el Xut, el Comte de l'Assaltu, La Vaqueta, el Tòfol-Nano, en Pep dels Oriols i fins i tot l'Olímpic, un boxejador que fa mofa de les olimpíades barcelonines."
Els Nanos de Montblanc
"Tot i que es desconeix la data de creació dels Nanos de Montblanc, es creu que van ser construïts a finals del segle XIX. Els dotze Nanos semblan iguals, però no ho són."
Tàfol i Lledó, els Gegants de Corpus de Castelló
"Documentats des del 1627, aquests gegants són dels més antics que s'han conservat al País Valencià."
Els Gegants d'Igualada
"El Gegant i la Geganta d'Igualada són obra del taller el Ingenio de Barcelona i van ser estrenats per les festes del Corpus del 1943. La parella representa als Reis Catòlics, peró actualment se'ls coneix simplement como el Gegant i la Geganta de la ciutat."
Els Gegants de Montblanc
"Van sortir a ballar per primer cop làny 1864 acompanyats per la música del flabiol, i a partir dels anys vint del segle passat van començar a ballar amb banda. Les seves evolucions al so dels pasdobles Amparito Roca o La Carrascosa són un dels elements més vistosos de les festes montblanquines.
A fi de preservar les figures originals, que s'han convertir en dues de les imatges festives més emblemàtiques del país, l'any 1992 van ser substituïdes per unes rèpliques. Les originals no es mouen de Montblanc i només surten per Corpus, Sant Maties i per la Festa Major en honor a la Mare de Déu de la Serra. Les rèpliques fan altres actuacions tant a la vila como a fora." 
font:Ajuntament de Barcelona - Barcelona Cultura

Veure més Festes Populars

Santa Eulàlia Diada Bastonera

"I Diada Bastonera de Santa Eulàlia
Les colles bastoneres de Barcelona donan a conèixer els diversos balls de bastons que conviuen a la ciutat i també han convidat altres colles de Catalunya i de fora que ens mostran la diversitat i la riquesa d’aquest ball i d’altres danses que hi estan relacionades.
Enguany, les colles convidades són la Colla Bastonera de Londres, els Bastoners de Gavà, i el Ball de Pastorets de Vilafranca i el de Tarragona.
Les colles barcelonines amfitriones que participen a la Diada són els de Sant Andreu, els del Poble-sec, els d’El Bastó de Sarrià i la Colla Bastonera de l’Eixample."
font:https://www-lameva.barcelona.cat/santaeulalia
"El ball de bastons és una dansa popular molt estesa als Països Catalans, Europa i la Mediterrània, amb particularitats definides a cada indret. S'engloba sota aquest nom un conjunt de balls que utilitzen com a element principal i característic un o dos bastons els quals fan repicar entre ells al ritme de la música.
El ball ha estat molt present en multitud de celebracions i festes al llarg de la història. Aquest fet ha suposat que en l'actualitat hi hagi diferents tipologies d'indumentària, de coreografies i de músiques així com d'acompanyaments musicals."
Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_de_bastons 
Més informació:http://balldebastons.cat/
"El ball de pastorets és una dansa tradicional que es balla a moltes poblacions del Penedès i del Camp de Tarragona"
Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Ball_de_Pastorets
Cercavila
El Bastó de Sarrià
El Bastó de Sarrià
Bastoners de Poble Sec
Bastoners de Poble Sec
Bastoners de Sant Andreu
Bastoners del Casc Antic
Bastoners del Casc Antic
el Ball de Pastorets de Tarragona
el Ball de Pastorets de Tarragona

els Bastoners de Gavà
els Bastoners de Gavà

el Ball de Pastorets de Vilafranca

el Ball de Pastorets de Vilafranca
el Ball de Pastorets de Vilafranca
Colla Bastonera de Londres
Colla Bastonera de Londres
Veure més Festes Populars

divendres, 8 de febrer del 2019

Bust Narcís Oller

"L'esperit jocfloralesc de l'inici del segle XX va reaparèixer esporàdicament durant els anys de la República. El novel·lista Narcís Oller i Moragas (Valls, 1846 - Barcelona, 1930) havia mort poc abans de proclamar-se la Segona República i es va pensar a fer-li un bust i un homenatge, per a la qual cosa es va constituir una comissió al capdavant de la qual es trobava precisament Francesc Matheu, l'home que havia tingut anteriorment la idea d'una sèrie de bustos literaris que s'havien posat, esparsos, per tot el parc de la Ciutadella.
El bust, modelat per Eusebi Arnau, un escultor que havia participat en la fornada anterior, estava llest el 1932, però aleshores es va discutir el lloc més idoni per posar-lo. Primer es pensà en el passeig de Sant Joan, remodelat de feia poc; després en el petit passatge de Madoz, al costat de la plaça Reial, però finalment va guanyar la Via Augusta, al costat de la Diagonal. Es va inaugurar el primer diumenge de maig de 1934, després de la festa dels Jocs Florals. Va lliurar el bust a la ciutat el diputat de la Lliga Joaquim Cabot, en presència del fill de Narcís Oller, el també novel·lista Joan Oller i Rabassa, i l'alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer. El bust va ser traslladat el 1942 a la nova plaça formada al costat de la Via Augusta, a la qual es va donar el nom de Narcís Oller. El 1999 el pedestal va ser substituït per un altre d'acer corten."
Veure informació Ajuntament Art Públic
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Eusebi_Arnau_i_Mascort
Més informació Wikipedia Narcis Oller






Plaça Narcís Oller
Eusebi Arnau i Mascort
Narcís Oller i Moragas
Veure més Art Públic Gràcia

Estàtua Selene

"La Font de l'Aurora, de Joan Borrell i Nicolau, no passarà a la història per ser el primer monument que han rebutjat els veïns, però sí per haver servit per fer-ne més d'un en el seu trasllat a altres indrets. L'obra va ser encarregada com a part de la nova urbanització dels jardinets que tancaven el passeig de Gràcia. El 13 de juliol de 1929 s'inaugurà la font, amb una Minerva que subjectava dos carros, un amb dos cavalls que aixecaven el cap perquè simbolitzaven el sol, Hèlios, i l'altre amb dos cavalls amb el cap cot, perquè simbolitzaven la lluna, Selene, i per tant la nit. A més, el conjunt estava envoltat per unes columnes rematades amb àligues i comptava també amb un parell de figures femenines als seus peus, una de les quals es troba ara a la plaça de Joaquim Folguera.
Josep Buch, historiador de Gràcia, explicava que el conjunt escultòric "no va caure bé i fou la riota d'artistes i crítics. Era un tap que eclipsava Gràcia". Realment era massa voluminós i les queixes veïnals van fer que el 1931 l'Ajuntament el desmuntés. Borrell i Nicolau va quedar molt dolgut i a la seva biografia no es parla en cap moment de la Font de l'Aurora. Segons Frederic Marès, els dos cavalls de Selene van ser fosos a Madrid per aprofitar-ne el bronze.
Amb la remodelació feta l'any 2014 del buit urbà al començament de l'avinguda de Vallcarca, els veïns van demanar la col·locació d'una escultura que dignifiqués el nou espai i van acceptar la proposta municipal de col·locar-hi l'estàtua de Selene que, convenientment restaurada i sobre una base nova feta per Josep Peraire es va posar el 3 d'octubre de 2014."
Veure informació Ajuntament Art Públic
Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Fuente_de_la_Aurora
Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Borrell_i_Nicolau
Estàtua Selene a Avinguda Vallcarca









Fundidores Codina Hermanos
Borrel Nicolau 1929

Antiga Font de l'Aurora

Joan Borrell i Nicolau, font:borrellnicolau.cat
Veure més Art Públic Gràcia