Mitgera Gran de Gràcia

"Allà on el carrer -  Gran de Gràcia - s'eixampla i dóna pas a la plaça Lesseps quedava a la vista un mur important, lateral d'un destacat edifici modernista de Geroni Granell. El projecte es va assignar a l'arquitecte Joan Manuel Nicolás, autor d'altres rehabilitacions de mitgera a Barcelona, i que mira de donar sempre una solució diferent adaptant-se al lloc. Com passa sovint, l'acord entre veïns no va fer possible l'obertura de finestres reals, però sí la creació d'un acabament amb relleu de l'edifici que imitava la composició de la façana de l'immoble veí, que dóna al carrer Nil Fabra.

Així la façana es redueix a les formes bàsiques: rectangles per a les finestres (totes marrons per dins amb uns petits quadrats com a reducció de les persianes) i amb un emmarcat, que és simplificació de les formes ondulants modernistes. Per substituir les flors esgrafiades que parlen d'una altra època, n'hi ha prou amb motius ceràmics quadrats per denotar ornament.

L'enllaç es produeix girant la part superior de la façana amb un efecte pictòric de trompe l'oeil i una barana esquematitzada en forma de línies verticals."

Veure informació Ajuntament Art Públic

Mitgera al carrer Gran de Gràcia

Veure més Art Públic Gràcia

Mitgera de la Palmera

"Hi ha una casa senyorial del segle XIX que destaca en el costat nord de la plaça Lesseps amb una gran palmera al jardí, sis grans finestres i un ràfec amb esgrafiats, amb entrada pel número 18 de la plaça de Lesseps. La remodelació d’aquesta plaça no va incloure en el projecte el lloc on havia quedat la mitgera, en la confluència de la plaça amb la Travessera de Dalt.

Es va sanejar la mitgera, deixant una part pintada de vermell i l’altra coberta de plaques d’un color blanc trencat. Es va cobrir amb làmines un pati de llums.

L’element més destacat de la mitgera va venir inspirat pel fet que moria a Barcelona el pintor i poeta Albert Ràfols-Casamada, el 17 de desembre de 2009. En honor seu es va decidir reproduir, amb lletres metàl·liques en relleu, sobre la part pintada de vermell de la mitgera, un poema de 1994 i titulat “Epíleg en forma de palmera”, que va viure molts anys a Gràcia, en el que es refereix a una palmera que podria ser ben bé la d’aquest jardí."

Veure informació Ajuntament Art Públic

Mitgera de la Palmera

Albert Rafols-Casamada

Més informació Wikipedia Albert Rafols-Casamada

Veure més Art Públic Gràcia

Canal de Suez a plaça Lesseps

"La plaça de Lesseps va prendre les dimensions actuals als anys cinquanta, quan es va unir la plaça del davant de l’església dels Josepets (que des del 1905 ja portava el nom de Lesseps) amb la veïna de la Creu.

1915 - 1925

1955

Quan, en temps de l’alcalde Porcioles, es va obrir el que ara és la Ronda del Mig,  es va pretendre que travessés la plaça mitjançant un pas elevat de sis carrils. El projecte es va presentar el 1969, però l’oposició dels veïns el va mantenir congelat fins a l’arribada d’Enric Massó a l’alcaldia. Aquest va arribar a una solució negociada, a mig camí del pas soterrat i el pas elevat, que es va executar al llarg de la segona meitat de l’any 1975 i durant el 1976. El resultat va ser una plaça amb molts desnivells i pocs espais aprofitables per als vianants.

1978

Es va mantenir amb aquest aspecte fins que el desembre del 2002, amb Joan Clos a l’alcaldia, es va arribar a un acord entre l’Ajuntament i els veïns per a remodelar la plaça de manera que fos més plana i amb més zones utilitzables. Es va encarregar el projecte a l’arquitecte Albert Viaplana. El diumenge 5 d’abril del 2009 l’alcalde Jordi Hereu va inaugurar la nova urbanització de la plaça.

2009

L’arquitecte que havia dissenyat la plaça va concebre-la com un monument al diplomàtic i financer francès que li dóna nom, Ferdinand-Marie de Lesseps que entre 1859 i 1869 va portar a terme les obres d’obertura d’un pas de 160 kilòmetres per als vaixells entre els mars Mediterrani i Roig, el Canal de Suez.

Ferdinand de Lesseps

En realitat es va posar el seu nom a la plaça l’any 1905, no pas per l’obra d’enginyeria que va promoure al Pròxim Orient sinó per la intervenció que havia tingut el 1842, com a cònsol francès a Barcelona, acabat de nomenar, en mitigar les conseqüències del bombardeig de la ciutat per Espartero el desembre d’aquell any. Tot valent-se de la seva condició de diplomàtic, s’entrevistà amb els caps militars de les forces que van ocupar la ciutat i aconseguí que s’aturessin els bombardejos i fossin alliberats nombrosos detinguts. A la vegada va posar a la disposició de tots els ciutadans barcelonins ferits els serveis sanitaris que havia organitzat en principi per a la colònia francesa. Lesseps va viure sis anys a la ciutat com a cònsol, abans de marxar a Madrid com ambaixador del seu país, i va deixar un gran record entre les classes populars.

Bombardeig de Barcelona 1842

Per completar la metàfora marinera del Canal de Suez tota la plaça sembla, de fet, la coberta d’un gran vaixell. Delimiten la proa i la popa d’aquest vaixell imaginari dues plataformes inclinades, amb paviment de fusta, situades en els extrems Llobregat i Besòs de la plaça.Hi ha també un gran pal.li que segons la interpretació canònica, vol ser com un punt de llum fictici del vestíbul de l’estació del metro que hi ha a sota, i sobretot una equivalència simètrica d’aquest espai."

Veure informació Ajuntament Art Públic

Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Plaza_de_Lesseps

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Ferdinand_de_Lesseps

Albert Viaplana i Veà

Més informació https://elpais.com/cultura

Veure més Art Públic Gràcia

Estela a Joan Maragall

"L’estela a Joan Maragall va ser col·locada a les escales que donen a la parròquia dels Josepets, a Gràcia l’octubre de 1964, dins la campanya de col·locar rocs i monòlits amb significat catalanista que va emprendre l’activista Xavier Polo, amb el suport de l’Acadèmia de Llengua Catalana, després d’una trobada celebrada l’agost de 1960 al santuari de Queralt.

L'estela, d’arenisca groguenca, procedeix de la pedrera de La Carrera, de Sant Julià de Vilatorta, i hi és inscrita una versió catalana adaptada, d’un paràgraf de l’article Elogio del vivir, que Joan Maragall va escriure en castellà per al Diario de Barcelona:  “Esforça’t en el teu quefer com si de cada treball que pensis, de cada paraula que diguis, de cada peça que posis, depengués la salvació de la humanitat, i de que hi depèn, creu-ho.”

La pedra d’aquest monument va ser llaurada a Folgueroles, pel picapedrer Joan Dodas Rodríguez.

Encara que va ser posada el 1964, era una manera de celebrar, amb retard, el centenari del naixement de Joan Maragall (1860-1911)."

Veure informació Ajuntament Art Públic

Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Joan_Maragall

L'Estela a Joan Maragall

Esforça’t en el teu quefer com si de cada treball que pensis, de cada paraula que diguis, de cada peça que posis, de cada cop de martell que donis, depengués la salvació de la humanitat, perque en depèn, creu-ho Joan Maragall

L'Estela a les escales amb l'església dels Josepets al fons

Joan Maragall i Gorina font:wikipedia

Veure més Art Públic Gràcia

Monument a Pompeu Fabra i Poch

"Un grup de activistes entre els quals destacaven Jordi Pujol, Joan Triadú i Rafael Pradas va impulsar l'any Fabra per fer una sèrie d'actes que recordessin el filòleg i creador del modern diccionari de la llengua catalana, Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, 1868 - Prada del Conflent, 1948), en el centenari del seu naixement.

El Cercle Artístic Sant Lluc, des d'on, asseguren alguns, va sortir la idea de fer un medalló de Fabra, el va encarregar a Josep Miret. El 1982 es va fer venir una pedra de Montserrat per posar-hi aquell medalló de 1968. Amb motiu de les obres de remodelació de la plaça de Lesseps, el monòlit es va enretirar temporalment fins l'any 2012, en què es va tornar a col·locar, ara en un parterre davant la Biblioteca Jaume Fuster."

Veure informació Ajuntament Art Públic

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Pompeu_Fabra_i_Poch

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Miret_i_Llopart

Monument a Pompeu Fabra a la plaça Lesseps

Medalló de Fabra encarregat a Josep Miret

A POMPEU FABRA  GENI ORDENADOR DE LA LLENGUA CATALANA  EN EL CINQUANTENARI  DE LA PUBLICACIÓ DEL SEU  DICCIONARI GENERAL -  XIV FESTES POPULARS DE CULTURA  POMPEU FABRA - GRACIA 1982

Pompeu Fabra i Poch

Veure més Art Públic Gràcia