diumenge, 3 de febrer del 2019

Any Nou Xinès 中国新的一年

"Una desfilada, una fira cultural i gastronòmica i un seguit d’espectacles als voltants de l’Arc de Triomf commemoran l’Any Nou Xinès.
El 2 de febrer, les veïnes i els veïns de context cultural xinès celebran amb tota la ciutat l’arribada de l’Any Nou. Segons el calendari tradicional entrarem a l’any 4717 que, seguint l’esquema cíclic del zodíac xinès, serà l’Any del Porc.

Aquest és un moment d’especial rellevància per a la comunitat xinesa de Barcelona, formada per unes 20.000 persones. És també un moment per compartir la seva cultura amb la resta del veïnat de la ciutat.
De fet, la celebració de l’Any Nou Xinès s’ha consolidat ja com un dels esdeveniments culturals més multitudinaris de Barcelona. Inclou una desfilada, una fira cultural i gastronòmica, i diversos espectacles que són possibles gràcies a la implicació de  1.500 persones voluntàries i més de seixanta entitats xineses i catalanes.
Aquest any com a novetats, la Porca de Sant Antoni es protagonista d'honor de l'Any Nou en la desfilada i, des del Paral·lel, especialment abillada per l’esdeveniment, assisteix la vedet geganta Rosa, acompanyada pel seu amic "especial” Armand i d'altres figures xineses i catalanes."
Veure informació https://www.confuciobarcelona.cat
Més informació https://www.elperiodico.cat/
Any Nou Xinès amb Barcelona 4717

Celebració de l'any nou a Arc de Triomf

Porca de Sant Antoni




La vedet Rosa i el seu amic Armand













Fundació Institut Confuci de Barcelona








Espectacle cultural


Fira gastronómica al Passeig Lluis Companys
Veure més Festes Populars

divendres, 1 de febrer del 2019

Monument Sir Alexander Fleming

"El 26 de gener de 1956, aniversari de l'entrada a Barcelona de les tropes franquistes, es va inaugurar el bust del doctor Alexander Fleming (1881-1955), en una fornícula sobre una font, a la façana posterior de la seu de la Reial Acadèmia de Medicina. Tant el bust com la font són obra de Josep Manuel Benedicto.
No és estrany que l'Ajuntament de Barcelona decidís aixecar un monument a la memòria del descobridor de la penicil·lina immediatament després de la seva mort. El descobriment d'Alexander Fleming va ser la salvació de molts barcelonins atacats per la tuberculosi, durant els anys de postguerra, i quan visità Barcelona pocs anys abans de morir l'acollida que se li dispensà fou apoteòsica. La devoció a Fleming es va mantenir durant molts anys, de manera que cada 6 d'agost, aniversari de la seva mort, es retia un senzill acte d'homenatge davant del monument, i ben sovint mans anònimes o entitats diverses hi dipositaven rams de flors.
En un primer moment es va pensar de posar-lo a la Rambla, però l'Acadèmia de Medicina va demanar poder-lo tenir a la paret exterior de la seva seu. Sobre el bust s'hi va posar una làpida amb la senzilla inscripció: "Barcelona a Sir Alexander Fleming". En el mateix moment de la inauguració, els bombers s'hi van adherir amb una altra placa datada el 1955 i, posteriorment, el 1966, se n'hi va afegir una altra dels treballadors de l'Escorxador."
Veure informació Ajuntament de Barcelona Art Públic
"Alexander Fleming (Lochfield, Escòcia, 6 d'agost de 1881 - Londres, Anglaterra, 11 de març de 1955) fou un biòleg, bacteriòleg i professor universitari escocès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1945, famós per ser el descobridor de la penicil·lina.
Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Alexander_Fleming

Bust als jardins del Doctor Fleming

Obra de Josep Manuel Benedicto
Ver informació https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Manuel_Benedicto
Barcelona a Sir Alexander Fleming


Montepio Unión de Empleados del Matadero de Barcelona - Los Matarifes municipales de Barcelona a la memoria de Alexander Fleming 23-09-1966

A la memoria de Sir Alexander Fleming Los Bomberos de Barcelona Año 1966

Alexander Fleming
Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Manuel_Benedicto
Josep Manuel Benedicto, font:todocoleccion
Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

El Teatro Romea y Margarita Xirgu

"Margarita Xirgu Subirá (Molins de Rey, 18 de julio de 1888-Montevideo, 25 de abril de 1969) fue una actriz española.
En 1902 debutó como aficionada en el Salón Asiático de Barcelona con la obra Lo nuvi, de José Feliú y Codina. Un año más tarde actuó en Don Álvaro o la fuerza del sino, de Ángel de Saavedra. En noviembre de 1906 fue contratada por primera vez para actuar en el teatro Romea de Barcelona en el papel de Blanca en la obra Mar y Cel, de Ángel Guimerá. En 1910 formó su propia compañía, y estrenó, entre otras, las obras Andrónica y La reina joven en el Teatro Romea de Barcelona, lo que le granjeó un gran prestigio en la escena catalana.
En 1914 dio el salto a Madrid, donde trabajó en el Teatro Español, interpretando obras de Valle-Inclán (estreno de Divinas palabras, 1933), George Bernard Shaw, Gabriele D’Annunzio, Alejandro Casona (La sirena varada, 1934) y Federico García Lorca, del que fue asidua colaboradora, pues el poeta de Fuente Vaqueros estrenó casi todas sus obras importantes con ella: Mariana Pineda, con decorados de Salvador Dalí (1927); La zapatera prodigiosa (1930), Yerma (1934), Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores (1935) y el reestreno de Bodas de sangre (1935), con escenografía de Caballero.
En 1933 consiguió actuar en el Teatro romano de Mérida, marcando el comienzo del Festival de Teatro Clásico de la capital extremeña.
Poco antes del inicio de la Guerra Civil Española emprendió una gira por Sudamérica con obras de Lorca. Con el triunfo franquista en 1939 se exilió, viviendo tanto en Chile como en Uruguay y en Argentina. En 1945 estrenó en el Teatro Avenida de Buenos Aires el último drama de Lorca, La casa de Bernarda Alba.
En Montevideo representó obras de autores españoles y obtuvo el cargo de directora de la Escuela Municipal de Arte Dramático (EMAD) en 1949. Junto a ella se formaron actores de la talla de Amelia de la Torre, Cándida Losada, Enrique Diosdado, Alberto Closas y Sancho Gracia. Actuó y dirigió en la Comedia Nacional de Uruguay en el Teatro Solís de Montevideo."
Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Margarita_Xirgu
Escultura a Margarita Xirgu (1988), plaza Canonge Colom, Barcelona

Escultura de bronce, monumento a la actriz, obra de Eduald Serra
 Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Eudald_Serra 
Eudald Serra i Güell, font:eudaldserra.com
 

Vista del Teatre Romea desde la escultura de Margarita Xirgu

Fotografía del poeta Federico García Lorca junto a la actriz Margarita Xirgu y el dramaturgo Cipriano Rivas Cherif en Barcelona - fuente: https://www.lavanguardia.com

La Gran Margarita Xirgu

Margarita Xirgu
Actriz de Inmaculada historia

Artística Lumbrera del Teatro Español

Y admirable creadora

F. Garcia Lorca
"El Teatro Romea es una sala de espectáculos de Barcelona, situada en el Raval, dedicada principalmente a las funciones teatrales, con tres plantas y una capacidad para 660 espectadores.
Se construyó en el año 1863, ocupando el lugar donde estaba el convento de San Agustín, con el nombre de Teatre Català, ya que su objetivo era el de acercarse a las clases populares y pequeña burguesía y, por lo tanto, estrenar y representar mayoritariamente obras en catalán. Posteriormente, adoptó el nombre "Romea" en homenaje a Julián Romea Yangüas, importante actor del siglo XIX. Fue uno de los locales más importantes de teatro en catalán y solamente desde el 1939 a 1945 se dejaron de representar obras en esta lengua.
En la década de los 20, el empresario Josep Canals gestionó y remodeló el teatro. De 1981 hasta 1998 el Teatro Romea fue gestionado por la Generalidad de Cataluña. Desde 1999 su director fue Calixto Bieito. Actualmente está bajo gestión privada a cargo del Grupo FOCUS que ha tenido como directores artísticos a Borja Sitjà y Carles Canut.
El año 2015 recibió la Creu de Sant Jordi «por el relevante papel que ha tenido en la cultura y la sociedad de Barcelona y de Cataluña."
Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Teatro_Romea_(Barcelona)
Más información https://www.teatreromea.cat/es/el-teatro/
Teatre Romea en la calle Hospital


Escenario del teatro - fuente:teatreromea.cat


Vista del teatro desde el escenario


Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest