dimecres, 23 de gener del 2019

Ruta La Semana Trágica de Barcelona

"La Semana Trágica, que también fue conocida como Negra, Sangrienta, Triste, de Duelo, Roja o Gloriosa, pero que la prensa de la época la llama Els fets de Barcelona (“Los hechos de Barcelona”), fue un estallido incontrolado muy centrado en la capital.
Para entender lo que pasó hay que ver cómo era la ciudad en ese momento. Barcelona estaba en expansión. Hacía 55 años que se habían derribado las murallas que la encorsetaban y 50 que había comenzado la urbanización de L’Eixample. Una docena de años antes, en 1897, la ciudad había experimentado un crecimiento fuerte con la agregación de seis municipios del Llano de Barcelona: Gràcia, Sant Gervasi, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sants y Les Corts, y en 1904 también se había agregado Horta. Además, la ciudadanía sufría importantes desigualdades sociales y económicas. Por un lado, había una burguesía rica, con una vida social despreocupada, frívola y alegre. Por otra, había una sociedad obrera industrial pobre, con muchas carencias sociales, que hacía tiempo que luchaba, con poco éxito, para conseguir mejoras en sus derechos.
En estas condiciones estalló un conflicto bélico colonial en el norte de Marruecos y el Gobierno de Antonio Maura decidió enviar allí a reservistas, mayoritariamente de Cataluña y de Barcelona. En aquel momento era posible evitar el servicio militar mediante el pago de dinero, por lo tanto quienes se iban de soldado eran los pobres, que no tenían las 1.500 pesetas de la época que les permitían librarse de este. Además, el hecho de enviar a reservistas hacía que quienes marchaban fueran hombres jóvenes, maridos y padres, que al irse dejaban a la familia prácticamente en la miseria, ya que su sueldo era el más importante que entraba en casa. Además, en las retinas de la gente aún estaba muy presente el regreso de los soldados, años antes, llenos de miseria y con enfermedades tropicales, después de que España perdiera Cuba y Filipinas.
Soldados del ejército español durante la guerra en Marruecos

Protectorado español Marruecos

Presidente del Gobierno Antonio Maura y el rey Alfonso XIII

Los primeros reservistas embarcaron en el puerto de Barcelona con barcos propiedad del marqués de Comillas, donde algunas damas de la aristocracia, como las marquesas de Comillas y de Castellflorite, les repartían escapularios y detentes, que son unas piezas de ropa con la imagen de Jesucristo o del Sagrado Corazón y la inscripción “detente, bala” para que los soldados se los pusieran en el pecho para protegerse del fuego enemigo.
Embarque de las tropas en el puerto de Barcelona

Tropas a punto de embarcar con destino a Melilla

Las marquesas de Comillas y de Castellflorite, repartían escapularios a los soldados
Es en este escenario que fue convocada una huelga general para el lunes 26 de julio como protesta contra la política del Gobierno en la zona del Rif. La huelga se inició en la madrugada del lunes y se fue extendiendo desde los barrios obreros de la periferia hacia las fábricas del centro. Entre los piquetes que recorrían la ciudad para pedir el seguimiento de la huelga destacó la presencia de las mujeres. De repente, la huelga se convirtió en insurrección con enfrentamientos graves entre el ejército y grupos de obreros y anarquistas que levantaron barricadas y dirigieron su furia hacia los edificios religiosos, sobre todo las escuelas y las iglesias. En muchos casos se dejó marchar a las comunidades religiosas antes de prender fuego a los edificios.
Hombres, mujeres y niños participan en la construcción de barricadas

Barricada en la calle Amalia foto:Ballell

Barricada con un tranvía volcado en Gracia durante los primeros compases de la revuelta

Barricada en el barrio de Gracia


Vista de Barcelona con los incendios de edificios religiosos

Mapa de las iglesias asaltadas en Barcelona

Convento de las Madres Escolapias foto:todocolección

Iglesia de los Agonizantes foto:Archivo Fotográfico Barcelona

 Iglesia de Nuestra señora del Carmen - Las Jerónimas


 Tropas custodiando un mercado

Patrulla de soldados haciendo guardia ante la puerta de los Escolapios

Real Colegio de San Antón

Lateral del Colegio de San Antón
foto:Archivo Fotográfico Barcelona

Convento de los padres franciscanos, calle de Santaló

 Iglesia de  Valldonzella

Iglesia de Sant Antoni Abad

 Iglesia del barrio de Pekin en Poble Nou

Convento de Arrepentidas, calle Aragón

Misioneras del Sagrado Corazon de María en Gracia

Exhibición de cadáveres profanados en el convento de las Jerónimas

Un grupo de curiosos observa los ataúdes profanados en la iglesia de las Magdalenas





foto:Archivo Fotográfico Barcelona

Último día de la Semana Trágica

Casas de la calle san pablo cañoneadas el día 28
foto:Archivo Fotográfico Barcelona

Aquellos ocho días de revuelta provocaron un total de 87 muertos, entre militares (3), guardias civiles (2), sacerdotes (3), miembros de la Cruz Roja (4) y civiles (75). Fueron asaltados 81 edificios, entre los que había 27 escuelas de órdenes religiosas, 4 escuelas parroquiales, 18 iglesias y 18 conventos. Terminada la revuelta, la represión fue importante: hubo más de 2.000 personas detenidas, se clausuraron más de 130 centros y entidades considerados subversivos, entre los que había escuelas laicas y sedes republicanas, y fueron procesadas por tribunales militares 1.725 personas.
Manifestación por los presos

Salida del entierro de los fallecidos durante la protesta

Los tribunales dictaron 59 cadenas perpetuas y 17 condenas a muerte, 12 de las cuales fueron conmutadas por cadena perpetua. Finalmente fueron ejecutadas 5 personas: Josep Miquel Baró, líder de la revuelta en Sant Andreu; Antoni Malet Pujol, acusado de quemar objetos de una iglesia y de disparar contra el ejército; Eugeni del Hoyo, guarda de seguridad que disparó contra el ejército; Ramon Clemente García, un carbonero con deficiencia mental que bailó con el cadáver de una monja, y Francesc Ferrer i Guàrdia, que a pesar de quedar claro y comprobado que no tuvo ningún tipo de participación, fue condenado como incitador de la revuelta."
Francesc Ferrer Guardia foto:wikipedia

Ferrer y guardia bajando del coche que le conducía a su juicio

Pablo Iglesias en un mitin a favor de los presos

 Juicio de Ferrer y Guardia

Clemente Garcia, Antonio Malet Pujol, Eugenio Del Hoyo y Josep Miquel Baró, condenados a muerte y fusilados en el Castillo de Montjuïc

Entierro de Clemente Garcia joven discapacitado mental que había bailado con el cadáver de una monja por las calles de Barcelona

Tropas vigilando Montjuïc el día del fusilamiento de Ferrer y Guardia

Francesc Ferrer y Guardia fue fusilado en Montjuïc el 13 de octubre de 1909

Protesta en París por la ejecución de Francisco Ferrer Guardia
 fuente: http://lameva.barcelona.cat/barcelonablog/es/insolito/la-semana-tragica-de-1909

"La protesta internacional por el «caso Ferrer», que apenas había tenido seguimiento en España,​ fue aprovechada por el Partido Liberal para promover una campaña con los republicanos en contra del gobierno al grito de Maura, no. EL 20 de septiembre se incorporaba a este «Bloque de Izquierdas» antimaurista el PSOE. 
El 18 de octubre de 1909, sólo cinco días después de la ejecución de Ferrer, tuvo lugar un debate en el Congreso de Diputados en el que se produjo un duro enfrentamiento entre Maura y Moret. Este pidió la dimisión del gobierno y apeló al rey al afirmar que «alguien» debía hacer entender a los conservadores que debían irse.
El 22 de octubre Maura acudió a Palacio para plantear la continuidad de su gobierno al rey, pero cuando Maura le presentó la dimisión de forma protocolaria el rey la aceptó.
En unas declaraciones al diario francés Le Journal el rey Alfonso XIII lamentó la «interpretación tan falsa» que se había dado de los sucesos de Barcelona y se mostró especialmente dolido con la imagen que se había proyectado de España. «De dar oídos a ciertos franceses, parecería que éramos un país de salvajes», afirmó. Sobre el caso Ferrer dijo: «Yo soy un monarca constitucional, tan constitucional que ni siquiera tengo la iniciativa del indulto». Y añadió a continuación: «¿No habéis tenido vosotros en vuestra casa una cuestión Dreyfus? ¿Nos hemos mezclado nosotros con ella?»."
Ver información, fuente: https://es.wikipedia.org/wiki/Semana Tragica
Ver información http://www.bcn.cat/setmanatragica/es/
 

dilluns, 21 de gener del 2019

Taller Masriera

"El Taller Masriera es un edificio de estilo neoclásico ubicado en el distrito del Ensanche de Barcelona. Fue construido en 1882 por José Vilaseca y Casanovas como atelier para los hermanos pintores y orfebres José y Francisco Masriera.
El taller fue un encargo de los hermanos José y Francisco Masriera a José Vilaseca, quien diseñó un templo anfipróstilo, inspirado en modelos como el Templo de Augusto de Barcelona o la Maison Carrée de Nimes."
Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Taller_Masriera
Ver información Wikipedia Josep Masriera
Ver información Wikipedia Francesc Masriera
Ver información Wikipedia Josep Vilaseca y Casanovas

Taller masriera
Taller Masriera en la calle Bailén, entre las calles Consejo de Ciento y Diputación

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Taller masriera

Foto Arxiu Jordi Miralles Cercle Cartòfil de Catalunya

Foto 1888 Antoni Esplugas Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Arquitecto Josep Vilaseca i Casanovas

dimarts, 15 de gener del 2019

Costum La Setmana dels Barbuts

"La festa de sant Maure i les de sant Pau ermità i sant Antoni Abat s'escauen dins un període de set dies que és conegut popularment per la setmana dels barbuts, perquè, segons la iconografia catalana, tots tres porten llargues barbes. Hom té aquesta setmana per la més freda de l'hivern.
La fredor tradicional atribuïda a la setmana dels barbuts és representada en el pessebre cobrint tot el paisatge d'una subtil capa de farina que vol simular una nevada. Amb referència a la setmana dels barbuts, el refrany diu:
Per la setmana dels barbuts
governen els tres germans
tos, moquina i amagamans
Forma graciosa que vol indicar la rigor del fred i les conseqüències que es deriven dels refredats i cadarns que hom agafa. Hom creu que els qui neixen dins de la setmana del barbuts són peluts en gran manera i, sobretot, que tenen molta barba i ben poblada, que són decidits, de molta empresa i que tenen molt geni. El refrany diu:
Els qui neixen la setmana dels baibuts
són molt peluts
Hom té la pluja d'aquests dies com a molt bona per als conreus. D'ací que hom digui:
La pluja de la setmana dels barbuts,
cada raig val cinc escuts
Hom creu també que les nenes nascudes per la setmana dels barbuts són mostatxudes.
Hom diu que entre tots els sants de gener tenen una capa. que es deixen l'un a l 'altre el dia de la seva festa per tal que pugui guardar-se del fred.
També hi ha qui inclou dins aquests sants a Sant Vicenç màrtir (22 de gener) i altres sants barbuts menors, com Sant Benet i Sant Efigi (15 de gener), Sant Faci (18 de gener) i Sant Canut (19 de gener).

Sant Maure, festivitat 15 de gener. Fou home de mar, pescador o mariner, i feia molt de bé guarint el mal de trencadura amb oli o ungüent de fel de peix. Guaria també el dolor i el mal de lumbàlgia. Per això, encara avui, se'l té com a advocat per aquests mals, se l'invoca perquè els guareixi.
Talla a San Mauro La Bruca - font:wikipedia
 
Veure més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Maur_abat
Sant Pau ermità, festivitat 15 de gener. Era veí i deixeble de sant Antoni, de qui imitava la vida i el fer. Com que sant Antoni es va enginyar a teixir joncs i vímets per a fer cistells i paneres, sant Pau volgué imitarlo, però cregué que la seva obra havia d'ésser més baixa i humil, i va dedicar-se a teixir espart amb les mans i a fer-ne peces de tapissos destinats a arrossegar-se per terra i a ésser trepitjats i menyspreats de tothom. I va fer estores. 
Icona del sant - font:wikipedia 
 
Veure més informació Wikipedia Pau l'Ermità
Sant Antoni Abat, festivitat 17 de gener. És conegut amb les designacions populars de sant Antoni del porquet i sant Antoni dels ases. Sant Antoni és tingut per patró dels animals, especialment dels domèstics, que conviuen amb l'home. Les gents que tenien bestiar de peu rodó celebraven llur festa i portaven llur bestiar a beneir."

Sant Antoni Abat segons Francisco de Zurbarán - font:wikipedia
Veure més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_Abat

Font de l'informació: Costumarí Català de Joan Amades 

Veure més Festes Populars
 

dilluns, 14 de gener del 2019

Costum Sant Antoni Abat i els Tres Tombs

"Sant Antoni Abat (festivitat 17 de gener) és conegut amb les designacions populars de sant Antoni del porquet i sant Antoni del ases. Segons una vella tradició, el governador de Barcelona tenia una filla greument malalta perquè se li havien posat els mals esperits al cos. La fama miraclera del sant va arribar fins a la ciutat. El governador, cansat de no trobar remei per a la seva filla, va enviar uns emissaris a visitar sant Antoni i a demanar-li que volgués venir per a guarir la seva filla. Així que els enviats del governador van haver emprès el viatge. Sant Antoni va enfilar-se dalt d'un nuvolet i amb una alenada va ésser a Barcelona. El sant va visitar la filla del governador, la va beneir, i a l'instant van fugir-li els dimonis del cos i va restar guarida. Quan tot just havia entrat a la ciutat, se li va presentar una truja que portava un garrinet a la boca que no podia caminar perquè era esguerrat i camatort. La mare va deixar al garrinet als peus del sant. El sant va beneir el garrinet que es va posat a córrer, la truja, agraïda al sant no el va deixa mai per res i va seguir-lo sempre pertot arreu.
Sant Antoni és tingut per patró dels animals, especialment dels domèstics, que conviuen amb l'home. Les gents que tenien bestiar de peu rodó celebraven llur fesla i portaven llur bestiar a beneir. Antigament, a Barcelona, aquesta festa era organitzada per tres gremis: el dels llogaters de mules, el dels traginers de ribera i el dels bastaixos.  A més dels tres gremis indicats, tothom qui tenia algun animal de peu rodó el portava a beneir i solia fer un àpat extraordinari per celebrar la festa del bestiar. Era costum arrelat de no fer treballar al bestiar si no es tractava de casos molt especials.
Estampa del segle XVIII de Sant Antoni Abat
Aquests oficis tenien llur casa gremial a la placeta dita dels Traginers, precisament degut al fet d'ésser llur centre de reunió. A la façana de la casa gremial hi havia pintada una imatge de sant Antoni. Les colles dels Tres Tombs eran capitanejades i presidides pel banderer, que portava la senyera gremial.
Banderer
Els animals anaven guarnits amb els arreus millors, sovint amb corretjam fet expressament per a aquell dia, cobert de fils de seda que formaven dibuixos amb boniques combinacions de colors. A voltes eren xapats d'argent. Duien la cua tota enflocada de llaços i cintes i damunt de la testa, alts plomalls, rams de flors i mil ornaments rics i vistosos de passamaneria.  Organitzada la comitiva, antigament anava a rebre la benedicció al convent de Santa Clara, que es trobava als terrenys on més tard es va aixecar la Ciutadella.  Un cop tirat a terra aquest convent, la benedicció va fer-se a l'església de Sant Antoni que hi havia al costat de l'Hospital dels Mesells. immediat al Portal de Sant Antoni, l'entrada de la qual donava al carrer d'aquest nom, església que més tard va passar a la comunitat dels escolapis.  Abans només acudien a cercar la benedicció del bestiar en aquesta església els hortolans i pagesos de les hortes de Sant Antoni, Sant Pau i Sant Bertran, i els camperols d'Hostafrancs i de Sants.
Els tres tombs segons una auca de les Funcions i Costums de Barcelona del segon
terç del segle XIX font Costumari Català
Antigament a l'església de Sant Antoni i a la dels Àngels venien panellets en una tauleta al peu de la porta. Els genets, un cop beneïda la bèstia que cavalcaven o arriaven, compraven panellets a tall d'almoina per a l'església La cavalcada del genets que acuden a cercar la benedicció és anomenada els Tres Tombs. El nom de la cavalcada deriva del fet que la comitiva donava tres voltes a l'entorn de l'illa on hi ha enclavada l'església de Sant Antoni."


Els Tres Tombs al segon terç del segle XIX segons un dibuix de Ramon Puiggarí
Font de l'informació: Costumarí Català de Joan Amades
Veure més Festes Populars