Església de Sant LLàtzer

"L'església de Sant Llàtzer situada a la plaça del Pedró del Raval de Barcelona, és una capella romànica que havia format part d'un hospital situat en aquest lloc entre els segles XII i XV, anomenat dels Messells o dels Malalts, dedicat a atendre els leprosos. L'església va ser construïda cap a finals del segle XII i segons alguns documents posteriors podria ser de l'època del bisbe Guillem de Torroja."

Veure informació Wikipedia Església Sant LLàtzer

Veure informació Wiquipedia Plaça del Pedró

Església de Sant LLàtzer a la Plaça del Pedró

Font de Santa Eulàlia

Absis de l'església

A la Capella Fonda (coneguda com del Sant Sepulcre), es conserva part d'un retaule vuitcentista

Añadir leyenda

Añadir leyenda

Postal antiga de la Plaça del Pedró

Fotografia antiga on es veu la façana de la església

Mural G-333 Eduardo Chillida

"Mural G-333 (1998) és el mural d'Eduardo Chillida que trobem a la paret mitgera que marca el final de la plaça del Àngels, just on comença el carrer de Ferlandina. Va ser realitzat pocs anys després de la inauguració del MACBA i sembla que quan va rebre l'encàrreg de realitzar un treball per l'exterior del museu, Chillida va decidir utilitzar aquesta pared, nua fins aleshores, per afavorir la integració del museu a la resta del barri.
Aquest mural de formigó refractari i pintura d'òxid de coure pertany a la darrera etapa de Chillida. Novament, l'artista incideix en el tema de l'espai i el buit com a límits bàsics per establir un diàleg amb la forma i, aquí, utilitzant bàsicament dos colors, s'allunya del sentit estricte de dibuix per adentrar-se més en la concepció arquitectònica."

Veure informació http://bcn-art-al-carrer.blogspot.com/2016/05/chillida-barcelona.html

 

Mural G-333

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Eduardo_Chillida_Juantegui

Veure informació https://www.macba.cat/ca/barcelona-mural-g-333-1460

Eduardo Chillida Juantegui

Monument Dama d'Elx

"El 1966 l’Ajuntament de Barcelona va voler traçar una plaça dedicada a la població d’Elx als voltants de l’església de Crist Petit del barri La Sagrera. En aquell temps la plaça estava presidida per un baix relleu de la Dama d’Elx realitzat per Ferran Bach-Esteve i Massaneda (Sant Pau de Fenollet, 1929 - Terrassa, 1992), escultor que va produir gran part de la seva obra a la ciutat de Terrassa. L’any 1983 la plaça Jardins d’Elx va ser objecte d’una primera reforma que va abocar al desmantellament del baix relleu suara citat.

Vint-i-sis anys després, amb motiu del desenvolupament del Pla Especial de Millora Urbana de La Sagrera, que pretenia grosso modo transformar el barri en punt d’atracció metropolità a través de la nova estació intermodal de l’AVE, la plaça va ser novament remodelada, i fou aleshores quan s’hi afegí l’actual escultura de la Dama d’Elx. Aquesta es troba emplaçada a l’accés principal de la plaça (perpendicular a la façana de l’església de Crist Petit) sobre una jardinera."

Veure informació Ajuntament de Barcelona Art Public

Veure informació Wikipedia Dama d'Elx

Dama d'Elx

Dama d'Elx i al darrere Parròquia de Crist Rei

Dama d’Elx / S. IV a d.C. Paradigma de l’art ibèric / Donada per l’Ajuntament d’Elx a la ciutat de Barcelona / amb motiu de la remodelació dels Jardins d’Elx / Barcelona, 31 de gener de 2009

Dama d'Elx al Museu Arqueològic Nacional

Veure més Art Públic Sant Andreu

Grafiti Keith Haring contra el sida

"El 27 de febrero de 1989 Keith Haring, pintó su mural en una de las paredes de un edificio ruinoso de la plaza Salvador Seguí, en pleno Raval barcelonés. Haring, en ese momento un artista consagrado internacionalmente que había comenzado realizando graffitis en el metro de Nueva York, no cobró nada por esta pintura de 34 metros, un alegato contra la enfermedad del sida que ya hacía estragos en todo el mundo. Solo pidió escoger dónde realizarlo.

Tardó cinco horas en crear esta obra en la que una gran serpiente de color rojo (como la sangre) oprimía una jeringuilla. Justo debajo del ofidio colocó su nombre: sida. A la izquierda, cuatro individuos huyen, mientras otros dos, con forma de tijera, cortan el animal y un tercero le coloca un preservativo. En el centro, tres figuras se tapan ojos, oídos y boca, ignorando la enfermedad, mientras a la derecha escribió un mensaje: “Todos juntos podemos parar el sida” y colocó su firma.

El muro y la pintura se mantuvo en pie hasta que los agentes humanos y atmosféricos y la intensa renovación arquitectónica de Barcelona en los noventa se lo llevó por delante. Por suerte, antes de desaparecer, en diciembre de 1992, —tras las quejas de admiradores del artista como Nazario o Vicenç Bernat—, el Ayuntamiento de Barcelona, de acuerdo con la Keith Haring Foundation, lo calcó a escala real.

25 años después, la obra se reprodujo en la plaza Joan Coromines, junto al Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona (Macba), que  conservó el calco, además de muestras de color."

Ver información https://elpais.com/ccaa/2014/02/27/catalunya/1393535246_601176.html

Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Keith_Haring

Grafiti Todos podemos contra el sida

Keith Allen Haring funte:el pais

Keith Allen Haring funte:la vanguardia

Parróquia de Crist Rei

"La que durant molts anys va ser la Plaça de l'Església, que més tard va rebre el nom oficial de Plaça dels Jardins d'Elx, i que per a molts veïns de la zona encara és "la placeta", ha sofert vàries modificacions al llarg de la seva història.

Aquesta plaça és i ha estat un centre neuràlgic de la vida al carrer al barri. L'accés al metro, la ubicació de l'església i del Casal Parroquial (hi ha gent que encara li diu la "plaça de la missa"!), així com el fet de ser durant molts anys l'únic espai verd urbanitzat del barri, l'han convertit en lloc de pas i de trobada, i una referència obligada per a identificar la Sagrera. Inclòs l'intent fallit de constitució de l'Assemblea de Catalunya"

Veure informació http://cendoclasagrera.com/docs/enimatges/imags002.shtm

"Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931), fou un arquitecte català. La majoria de les seves obres es troben a Barcelona; autor prolífic, ha estat possiblement l'arquitecte amb major nombre de construccions a la ciutat comtal (prop de 300 edificis documentats, inclós Parr. Crist Rei). Sagnier fou un arquitecte ben relacionat amb les classes dirigents barcelonines, de les que rebé nombrosos encàrrecs.

D'estil eclèctic, estigué proper al modernisme, però interpretant-lo d'una manera sòbria i funcional. La seva principal font d'inspiració és l'arquitectura medieval, sobretot romànica i gòtica."

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Sagnier_i_Villavecchia

Veure informació http://www.enricsagnier.com/la-obra/364-templo-parroquial-de-cristo-rey-marti-molins-45-barcelona/ 

interior de l'església

postal Juny 1934 -font:Centre Documentació Sagrera

Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier, com a arquitecte diocesà de Barcelona construí diverses parròquies als barris obrers de la ciutat - font:Viquipèdia