divendres, 19 de març de 2021

Escultura Coop d'habitatges d'empleats de Tramvies

 

"És molt possible que la feina feta per la cooperativa d'habitatges Montseny influís en el fet que una altra cooperativa que estava aixecant pisos en un altre barri de Sant Martí, el Besòs, encomanés una escultura amb la mateixa idea a Josep Ricart. En realitat eren dues escultures -dues mans, una a cada porta d'escala- donant al carrer de Bermejo. Una sosté una via de tramvia, ja que la cooperativa era la d'Empleats de Tramvies de Barcelona, mentre que l'altra -desapareguda el 2005- sostenia un grup de persones. Els blocs, construïts pels arquitectes Antoni de Moragas i Josep Bosch Aymerich, van ser lliurats als seus destinataris el 30 de juliol de 1968. Van ser els darrers 220 pisos aixecats al barri de Besòs."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Dues mans que sorgint del terra, a una alçada de metre i mig, oferint dues icones al transeünt del carrer Bermejo. A banda i banda d'aquest carrer per vianants, una mà buidada en ferro i una altra en formigó armat ens mostren sobre els palmells dos bocins de la memòria del lloc. La primera ens remet a l'origen industrial dels habitatges que emparen el conjunt escultòric. Mostra un fragment de rail de tramvia fet amb el mateix ferro colat amb què s'ha forjat la mà que el sosté. L'altra, davant de la primera, feta en formigó armat, aguanta una llosa on es pot llegir una inscripció que ens desvetlla el motiu social d'aquesta intervenció espacial: la celebració dels edificis construïts per allotjar els membres de la "Cooperativa de viviendas de los empleados de tranvías de Barcelona".

Protegides pels porxos dels edificis a què fan homenatge, ambdues mans ens remeten al passat industrial de les perifèries de Barcelona, a l'avanç cap al front marítim, a la construcció i l'assentament de població obrera a la plana al·luvial entorn a la desembocadura del Besòs. Aquestes mans donants commemoren el treball fet amb l'esforç sobre el qual s'ha recolzat el creixement de la ciutat, damunt el qual s'han produït els canvis a la indústria, a l'urbanisme i a la tecnologia, i que han permès un avanç al transport, certa millora de l'habitatge i l'augment de la massa social de l'urbs. Malauradament aquesta escultura lletgista és també un record de determinades intervencions urbanes nocives o incòmodes per a l'estètica urbana, encara que necessàries per a un impuls burgès i industrial de determinat moment històric de la Barcelona recent. Probablement per això, en el perfil escultòric d'aquesta intervenció trobem ressonàncies de l'escultura monumental soviètica, d'una certa estètica obrera internacionalista. Tot i això, la instauració d'aquest monument obrer fou, per damunt de tot, una mirada cap a un futur conjugat amb la rememoració d'un fragment de la història del transport i de la indústria de Barcelona. Un bocí d'història que aviat romandrà oblidat, ja que el 2005 va desaparéixer la mà que sostenia el grup de persones."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Lluís Alabern

Materials:Formigó, ferro colat, zenc, pedra i rail de tramvia





 

Més informació:Viquipèdia Història del tramvia a Barcelona

Més informació:ccma.cat Cooperatives d'habitatge Cent anys d'història

Tramvia Barcelona Plaça Molina 1920, font:pinterest-mercè barcelona

 

Autor

Escultor:Josep Ricart i Maymir

Més informació:Viquipèdia Josep Ricart i Maymir

Josep Ricart i Maymir, font:Taradell.cat
 
Veure més Art Públic Sant Martí

divendres, 12 de març de 2021

Grallers

Grallers de l'Armilla de Vilafranca, font:grallersdevilafranca.cat
 

"La gralla és un instrument de vent fet de fusta format per un tub de forma troncocònica d'uns trenta-cinc centímetres de llargada, que amplifica el so produït per una llengüeta de doble canya, l'inxa. D'instruments similars a la gralla, n'hi ha pràcticament arreu del món, la qual cosa fa pensar que l'instrument és molt antic. D'aquests instruments, els més directament relacionats amb la gralla són la dolçaina valenciana, la dulzaina aragonesa, el graile occità i la gaita navarresa.

De gralles en hi ha de diferents tipus: la gralla seca, que és el model més primitiu (té un so sec o dur), la gralla dolça o de claus, que és un model més modern (té un so més dolç i disposa de dues o més claus metàl·liques per augmentar la seva tessitura i fer tons cromàtics); a partir d'aquest últim model han sorgit la gralla baixa i la subbaixa. El suport rítmic que acompanya tradicionalment les gralles és el timbal, fet de llautó i amb membrana de pell amb bordonera cosa que li dóna seva pròpia fisonomia.

Gralla, font:capgirats.cat


Història

Històricament les gralles es localitzen a la Catalunya Nova acompanyant determinats balls i entremesos d'aquelles terres, com són les moixigangues, el ball de gitanes i el Ball dels Valencians. Entre els segles XVIII i el XIX, el ball de valencians evoluciona formant el que avui es coneix com a castells. A partir de llavors la gralla i els castells han estat companys inseparables.

A mesura que avança el segle XIX no només es crea i es consolida un repertori graller per a tot el ritual casteller i el món que l'envolta, sinó que l'ús de l'instrument s'estén a l'acompanyament musical de totes les festes, i així el grup de grallers pren rellevància sobretot en àmbits rurals.

A finals del segle XIX les formacions de grallers es transformen passant del graller solitari o dels dos grallers i tabal a grups de tres i quatre gralles i un o dos tabalers. L'aparició i l'ús de la gralla dolça és la següent transformació que realitzen els grups de grallers per tal de poder ampliar el repertori i facilitar l'execució de les noves melodies. A principis d'aquest segle la majoria de grups de grallers ja han adoptat la gralla dolça com a instrument principal. Aquest període és el que s'anomena Època d'or de la gralla, també relacionat amb l'“Època d'or” dels castells.

Grallers en concurs de Castells, font:ara.cat
 

A partir de la Primera Guerra Mundial, els grups de grallers inicien una lenta però imparable decadència a causa del canvi de modes musicals i de l'estil de vida de la gent del camp. Això fa replegar els pocs grups de grallers que continuen tocant a l'ús ritual i antic de la gralla com a acompanyament insubstituïble dels castells, altres balls populars i gegants.

Grallers al segle XIX, font:Tornaveu.cat
 

La revifalla que té lloc a la dècada dels setanta en molts camps relacionats amb la festa i la cultura popular no deixa al marge la gralla, que es convertirà en un més dels senyals d'identitat nacionals recuperats. La seva pràctica travessa els límits geogràfics de les comarques tarragonines i comença la seva extensió sobre tot el territori català on tradicionalment sonaven instruments de poca potència sonora com el flabiol i tamborí, el sac de gemecs i les tarotes o xeremies.

A partir del Primer Congrés de Cultura Tradicional i Popular (1981-1982) es crea des de la Generalitat de Catalunya l'Aula de Música Tradicional i Popular (AMTP) amb la intenció de formar grallers i músics tradicionals de qualitat. Al llarg d'aquests anys han sorgit diverses escoles de música tradicional que han impulsat i dignificat l'ensenyament i l'execució d'aquests instruments (Reus, Tarragona, L'Arboç, Vilafranca del Penedès, Badalona, Sant Cugat del Vallès, etc.). L'any 2006 es crea el Grau Superior de Música amb gralla a l'Escola Superior de Música de Catalunya| (ESMUC)."

Font de la informació:Viquipèdia Gralla

 

Toc de Matinada o Matinada de Grallers

Al matí de les festes del municipi o diada castellera els grups de grallers desperten la ciutat amb els seus tocs de gralla. Fan un recorregut pels carrers per difondre la festa entre els veïns. En molts punts, grups de veins o establiments els reben amb esmorzar. Un cop fet el tast, els grallers sempre ho agraeixen dedicant una cançó.

 

Matinada de Grallers, font:youtube

 Matinada de Grallers La Merçe 2015, font:Cultura Popular Barcelona

 


Día del Graller

"Des de l’any 1994 la Coordinadora de Grallers de Vilafranca organitza el Dia del Graller.

El Dia del graller és ja una data assenyalada en el calendari festiu vilafranquí i també dins l’àmbit nacional. Aquesta festa constitueix actualment un lloc de trobada i punt de referència obligat de les principals agrupacions de grallers de Catalunya.

Té lloc durant un cap de setmana del mes d’abril, durant el qual Vilafranca es converteix en la capital de la gralla. El programa d’actes presenta un seguit d’esdeveniments fixos any rere any: l’homenatge a algun graller, institució o luthier que hagi destacat en la seva trajectòria, la cercavila amb el convidat de pedra, el ball, el concert de les colles participants i, darrerament, la fira de luthiers.

A més, el Dia del Graller té altres actes més puntuals com ara presentacions de llibres, de treballs discogràfics, de nous conjunts instrumentals com gralla i orgue o gralla i piano, entre altres. També cal destacar l’organització del 1r. concurs de composició per a gralla i orgue."

Font de la informació:Grallers de Vilafranca Dia del Graller

26è Dia del Graller a Vilafranca, font:grallersdevilafranca.cat

Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES

 

 

 

dimecres, 10 de març de 2021

La Xatonada

Xatonada, font:Chupchupchup.com
 

La xatonada és un plat típic de Carnaval i, més en concret, és la menja que es feia a les cases el Dijous Gras.

No hi ha que confondre el xató amb la xatonada, tot i que la primera paraula sigui la més coneguda. El xató és la salsa i la xatonada és tot l'àpat, un àpat que va més enllà de l'amanida i que no ha de menester segons plats. El xató és una salsa d'hivern a base de productes secs del país, molt ben emparentada amb els romescos i les salvitxades que es fan per tota la Catalunya Nova, tant per regar amanides com per acompanyar el peix o per sucar-hi els calçots. Es originari de Vilanova i la Geltrú, i altres poblacions de l'Alt i Baix Penedès i el Garraf.

La xatonada es compon de: una amanida (tonyina, anxoves, bacallà, olives, fulles d'escarola) i una salsa per a regar-la (el xató). També es pot possar un conjunt de truites variades que se serveixen en una pila.

 

L'origen del xató és situat en el món del vi i no pas de cap château o de cap chef francès. Una vegada el vi estava a la punta i a punt de ser tastat, es procedia a aixetonar la bóta, una cerimònia cabdal en tot el procés que consistia a posar una petita aixeta (l'aixetó) que permetia que el vi sortís. Aquest moment marcava l'inici de la festa del vi nou, una celebració que anava acompanyada d'una menja composta per ingredients salats com el peix, que es trobaven a les cases dels pagesos, servida amb les fulles de la verdura de la temporada d'hivern i amanida amb una salsa especial. Aquesta menja ritual que acompanyava la cerimònia d'aixetonar la bóta de vi és doncs a l'origen de l'actual xató.

 

Ruta del Xató

Des del 1997 les poblacions de la històrica vegueria del Penedès celebren la Ruta del Xató que té per objectiu popularitzar aquest plat i conèixer les diferents variants de la recepta amb el valor afegit dels diferents atractius turístics de les poblacions que la conformen. La Ruta originàriament la formaven El Vendrell, Sitges, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú; actualment hi participen les poblacions: El Vendrell, Sitges, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Calafell. 

Font de la informació:Viquipèdia El Xató, Viquipèdia La XatonadaVilaweb.cat Xatonada

Més informació:Rutadelxato.com


font:amigastronomicas.com
 

Receptes

Recepta Xató de Vilanova i la Geltrú

Font de la informació:Cuina.cat/receptes/ Xato-de-vilanova-i-la-geltru

Xatonada de Vilanova, font:Cuina.cat

 

Recepta Xató del Vendrell

Font de la informació:Cuina.cat/receptes/ Xato-del-vendrell

Xatonada del Vendrell, font:Cuina.cat

 

Recepta Xató de Sitges

Font de la informació:Cuina.cat/receptes/ Xato-de-sitges

Xatonada de Sitges, font:Cuina.cat

 

Recepta Xató Vilafranca del Penedès

Font de la informació:Cuina.cat/receptes/ Xato-de-vilafranca-del-penedes

Salsa del Xató, font:cuina.cat

 

Recepta Xató de Calafell

Font de la informació:Diariodegastronomia.com/ xatonada-popular-calafell

Xatonada de Calafell, font:Diariodegastronomia.com

 

Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES

dilluns, 8 de març de 2021

Monument a Salvador Puig Antich

 

"Salvador Puig Antich fou executat amb garrot vil en una cel·la de la presó Model de Barcelona el 2 de març del 1974, a tres quarts de deu del matí. Tenia 25 anys. Un Consell de Guerra l'havia condemnat a mort sota l'acusació de ser el responsable de la mort d'un comissari de policia, en el portal de la casa número 70 del barceloní carrer de Girona, quan aquest procedia a la seva detenció, el 25 de setembre de 1973. Entre el moment de la seva detenció i el consell de guerra es va produir a Madrid, el 20 de desembre, l'atemptat d'ETA contra el vicepresident del govern Luis Carrero Blanco, que li causà la mort. Aquest fet influí en la sentència del consell de guerra a Puig Antich, qui havia format part d'un petit grup d'inspiració llibertària que utilitzava les sigles MIL.

Quaranta-dos anys després de la seva execució, el dissabte 5 de març del 2016, Barcelona va inaugurar un monument a la figura de Salvador Puig Antich, consistent en una mena de balcó a l'aire lliure, situat en una plaça que des de l'any 2006 porta el seu nom a la part més alta del barri de les Roquetes.

En l'acte inaugural, al que van assistir l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, hi van ser també les germanes de Puig Antich, Carme, Merçona, Montse i Imma , que van insistir en la necessitat de reobrir el cas per tal de revisar el judici militar i anular la sentència, propòsit en el que compten amb el suport municipal i d'altres institucions, però que cap govern espanyol no ha fet encara possible. El cantant Joan Isaac va dedicar una cançó al jove llibertari executat.

La iniciativa de realitzar el monument va partir, durant el mandat del batlle Xavier Trias, d'una iniciativa presentada pel regidor d’ERC Jordi Portabella en ocasió del 40 aniversari de l’execució.

El monument és un complex conjunt que ocupa la major part de la plaça. Està format per elements metàl·lics i per panots de pavimentació de carrer del model “Barcelona”. Aquest model de rajola, de 20 x 20 x 4 cm d'ample, representa de forma esquematitzada una flor de quatre pètals i s'atribueix el seu disseny a Josep Puig i Cadafalch, qui, al començar el segle XX, el va col·locar com a paviment de l'entrada de carruatges a la Casa Amatller. Representa, segons sembla, la flor d’un ametller i, a la vegada, una rajola de xocolata, ja que el propietari de la casa n’era fabricant. El 1926 es va introduir de forma generalitzada a l’Eixample i ha acabat convertint-se així en una icona de la ciutat.

El bloc central del monument està format per una estructura metàl·lica amb grans obertures en la que hi ha fixades set rajoles distribuïdes irregularment i que suporta també 18 imatges metàl·liques toquejades de la mateixa rajola. Les rajoles de ciment i les reproduccions metàl·liques volten dos plafons amb inscripcions. Al de la dreta s'explica de manera poètica la simbologia del monument, amb textos i un gràfic, i a la de l'esquerra es reprodueix la frase “oblidar una injustícia, ens obliga a repetir-la”, atribuïda a una de les germanes de Puig Antich i utilitzada per reivindicar la revisió del procés que el va condemnar a mort.

Aquesta estructura metàl·lica, d'aproximadament 4 metres d'ample per tres d'alt, està fixada a un mur de formigó en el que hi ha fixats 8 panots més, repartits irregularment. Separat un metre i mig d'aquest mur i l'estructura metàl·lica hi ha un muret baix de ciment, recobert de panots, que serveix de banc. En un costat té una placa on hi ha gravat el nom de Salvador Puig Antich, les dates de naixement i mort i l'explicació “Víctima de la dictadura del general Franco, executat al garrot vil”.

L'espai entre l'estructura metàl·lica i el banc està completament pavimentat amb panots i assenyala un camí cap a l'esquerra, de la mateixa amplada, que en lloc d'estar totalment pavimentat amb panots és de ciment amb alguns panots escampats aquí i allà. Aquest camí, d'aproximadament uns quinze metres de llarg, condueix cap una altra estructura metàl·lica i hi penetra entre barrots. El camí es prolonga quinze metres més entre barrots i altre cop amb una pavimentació totalment de panots, però, en anar-se elevant lleugerament, els barrots, que es mantenen a la mateix alçada respecte el terra de la plaça, deixen de flanquejar al caminant i li donen una sensació d'alliberament, alhora que de l'elevació, mentre es dirigeix, en direcció al sud, cap al caire del mirador que és la plaça. Des del punt on s'acaba el camí entre barrots es disposa d'una magnífica panoràmica de part de la ciutat de Barcelona, sobretot de la banda Besòs. D'aquesta manera el visitant obté un cúmul d'emocions, en passar de l'empresonament a la llibertat, de l'ofegament a l'amplitud de mires i a omplir-se el pit d'aire. Unes sensacions que, relacionades amb qui és dedicat el monument aconsegueixen un efecte impressionant.

El monument és obra de l’arquitecte Nicolás Aparicio i l’artista Gerard Cuartero, els quals van tenir cura també de la urbanització de la plaça entorn del monument."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

Materials:Acer, formigó i panot flor de Barcelona










Més informació:Viquipèdia Salvador Puig Antich

Més informació:Elperiodico.com Monument Salvador Puig Antich

 

Salvador Puig Antich, font:elconfidencial.es

Autor

Disseny:Gerard Cuartero, Nicolas Aparicio

 

"Gerard Cuartero-Betriu és arquitecte per la Universitat Ramon Llull (2005). Màster de Producció Artística i Recerca per la Universitat de Barcelona (2008). Artista resident a la Fundació Incheon de Korea del Sud (2010). Des de l'any 2008 és professor de la Unitat Predepartamental d'Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili. Participa a Breathing Time, mostra a 10 espais del Camp de Tarragona integrada per 26 artistes contemporanis (2013) i a la Biennal d'Art Ciutat d'Amposta (2014). Exposa Posar-ho difícil a la Fundació Antoni Tàpies (2014).

Gerard Cuartero-Betriu, font:saishoart.com

Nicolás Aparicio Chiprout és arquitecte per l'ETSAV (1995). Membre de l'estudi AiB Arquitectes, és un dels autors del centre penitenciari Mas d'Enric a El Catllar, Tarragona. Ha estat arquitecte col·laborador de Corada Figueras Arquitectes (2002) i professor ajudant del Departament de Projectes Arquitectònics de l'ETSAV el curs 2005-06."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

 

Part del Monument a Salvador Puig Antich, font:Barcelona.cat
 



Veure més Art Públic Nou Barris

divendres, 5 de març de 2021

Els Tres Tombs

Tres Tombs a Sant Andreu del Palomar, font:La Vanguardia
 

Les Festes de Sant Antoni, en alguns indrets conegudes com els Tres Tombs o Tonis se celebren amb motiu de la festivitat de sant Antoni Abat, protector dels animals. Són un conjunt de celebracions arreu de Catalunya entorn el 17 de gener i que consisteixen en les cavalcades dels tres tombs, curses, benediccions dels animals a més d'altres actes.

Sant Antoni Abad, font:angelfalques.blogspot.com
 

"A Barcelona - Sant Antoni Abad - es el patró dels gremis dels carreters i dels cotxers, dels traginers i llogaters de mules. 

Del perquè del nom de Els Tres Tombs hi ha versions per tots els gustos. 

Unes versions suposen que els tres tombs  eren les voltes que feia fer el genet a la muntura sobre les potes del darrere com a prova de destresa, davant del capellà encarregat de beneir l’animal. 

Altres creuen que les tres voltes es feien al voltant d’una creu propera al lloc de la benedicció, en el convent de Sant Antoni (actual Ronda de Sant Antoni). 

Una altra versió substitueix la creu per l’illa de cases on estava el convent. 

Fins els anys 30 del segle XIX, segons Joan Amades, a Barcelona s’encarregaven de la desfilada les confraries dels mulaters, els traginers de ribera i dels bastaixos de capçana, que eren els gremis que monopolitzaven el transport de mercaderies de la ciutat.

Aquests oficis tenien la seva casa gremial a la Plaça dels Traginers (desapareguda amb l’obertura de la Via Laietana, destrucció del barri de Sant Pere).

El diumenge abans de la festivitat, en aquesta plaça es subhastava el càrrec d’abanderat de la comitiva. La junta del gremi traslladava el pendó fins a casa del guanyador i lluïa tota la setmana en el seu balcó. El dia de Sant Antoni la cavalcada sortia des d’aquest domicili, obrint la comitiva tres genets.

Abans de la desaparició del barri de La Ribera (1715) la comitiva s’encaminava a l’església del convent de Santa Clara, el qual estaria ubicat on actualment hi ha la plaça davant del Parlament de Catalunya, en la Ciutadella. Aquesta visita era deguda a que segons la tradició va ser en aquest indret on Sant Antoni va saltar del núvol que l’havia 
transportat fins a Barcelona. Allí es feia la benedicció (que posteriorment passà a l’església del Portal de Sant Antoni, l’actual Ronda) i s’anava a fer les visites a les autoritats de la ciutat.

El Montepío de San Antonio Abad, (Cocheros de Barcelona), fou fundat l’any 1872 acollint la organització de la ma dels seus predecessors documentats des de l’any 1825, de la festa de Els Tres Tombs de Barcelona. Y a mitjans del segle XX va canviar el sufix de Cocheros de Barcelona per Caleseros de Barcelona. La comitiva sortia de la Casa de la Caritat del carrer Montalegre.

Amb els anys el lloc de sortida de la comitiva va anar variant, com per exemple, ja en els anys 70, del carrer Elcano 32  on estaven les cotxeres Gabelli , al pati de l’escola industrial al carrer Urgell, i últimament als peus de les fonts de Montjuic, a les esplanades de la Fira que ens ofereix una millor organització del acte.

El  nom dels organitzadors també ha anat canviant, del primer Montepío de San Antonio Abad (Cocheros de Barcelona) es va transformar en “Montepio de San Antonio Abad (Caleseros de Barcelona) i ja a l’any 1985  es fundà la “Germandat de Sant Antoni Abat de Barcelona, Patronat dels Tres Tombs”  amb antics membres del extint montepio i fins la data  que finalment se la coneixerà com a Federació dels Tres Tombs de Barcelona.

 

PA DE SANT ANTONI

Fent al•lusió a la historia segons la qual un home l’hi portava el pa al sant quan aquest es trobava al desert, tradicionalment fora de l’església es repartia pa las fidels i pobres que hi havia al voltant.

Actualment i pot ser per recordar aquells passatges a les pastisseries es ven el tortell de Sant Antoni.

Tortell de Sant Antoni, font:El Cullerot Festuc

 

LA RIFA DEL PORC 

Donat el vincle entre el sant i els porquets, a Barcelona es celebrava aquesta rifa per al sosteniment de l’antiga orde dels frares antonians, que el 1115 havien fundat a Barcelona un llatzeret (un hospital de leprosos). Aquest hospital estava a tocar del Portal de Sant Antoni. L’ordre s’extingí el 1728 i el seu hospital s’incorporà a l’Hospital de la Santa Creu (carrer del Carme, actual Biblioteca Nacional de Catalunya, que després acabaria unint-se a l’Hospital de Sant Pau). 

Durant l’any es passejaven a diari dos o tres porcs pels carrers de Barcelona, menats per dos músics que tocaven flauta, tabalet i gaita, i un representant de l’hospital que venia els números de la rifa. Duia un bàcul episcopal i una campaneta que hi penjava. D’aquesta singular processó va néixer la dita “voltar més que els porcs de sant Antoni”. Els porcs es sacrificaven al carrer, per unes dones anomenades “mocaderes”. Acabaven convertits en el brou brufat, el llomillo amb mongetes o el platillo de sang i fetge amb ceba.

Rifa del porc, font:beteve.cat

La rifa quedà prohibida per afavorir la Loteria Nacional, l’any 1879."

 

Font de la informació:Trestombsbarcelona.cat

 

Festes a Catalunya

"Les poblacions catalanes que celebren de manera destacada els tres tombs són:

  • La Festa de Sant Antoni d'Ascó es concentra al cap de setmana més proper al 17 de gener i dura quatre dies. La festa comença amb la recollida de la llenya que els veïns deixen a les portes de les seves cases i que servirà per alimentar la foguera al llarg dels dies de celebració. També té lloc la Plega (o capta de diners) pels carrers del poble, que abans servia per sufragar les despeses que generava la celebració.

Festa de Sant Antoni d'Ascó, font:ascoturisme.cat
 

  • Els Tres Tombs d'Anglesola aplega carros amb bèsties de diversa procedència i se celebra conjuntament amb una fira medieval anualment a mitjans d'abril, abans de la festivitat de Sant Jordi. Organitzada per la Societat de Sant Antoni Abat d'Anglesola, es duen a terme diverses activitats relacionades amb el món equí i el passat, com la cercavila dels Tres Tombs, les exhibicions amb bèsties de càrrega, els concursos i les curses d'animals, la fira d'oficis tradicionals i els sopars medievals.

Els Tres Tombs d'Anglesola, font:segre.com
 

  • El Cós de Sant Antoni de Vila-seca és una cursa de cavalls que se celebra durant la Festa Major de Vila-seca, el dia 17 de gener. Les curses de cavalls o el «Cós» ja se celebraven des del darrere quart del segle xix. Un Pregó de l'any 1876 dóna fe de la seva celebració, dels premis que es lliuraven en aquella època i de la forma en què es desenvolupava la competició.

Cós de Sant Antoni de Vila-seca, font:diarimes.com
 

  • La Festa dels Traginers de Balsareny antigament se celebrava el 17 de gener però actualment se celebra el diumenge de Sexagèsima, el diumenge de la setmana abans del Carnaval, per bé que els primers actes lúdics tenen lloc dissabte al vespre i consisteixen en un ball, el correfoc i el cercatasques. El diumenge, dia central de la celebració, destaquen els actes esmentats relacionats amb la festivitat de Sant Antoni i tot d'activitats paral·leles amb un rerefons històric i folklòric com poden ser la mostra d'eines de pagès, el ferrament i l'esquilada de bestiar i altres antics oficis relacionats amb els animals.

Desfilada festa dels Traginers de Balsareny, font:regio7.cat
 

  • L'Encamisada de Falset, celebrada el cap de setmana més proper al dia de Sant Antoni abat, consisteix que els falsetans es vesteixen amb la indumentària tradicional per sortir, amb els animals i els carros ben guarnits, a tombar per la vila. La celebració es diferencia d'altres cavalcades dels tres tombs d'arreu de Catalunya pel rerefons llegendari que la motiva i per la forma com s'organitza i es desenvolupa en l'actualitat, amb una participació bàsicament local.

Encamisada de Falcet, font:avecesveoviajes.com
 

  • La Festa dels Tonis de Taradell se celebra durant el cap de setmana anterior al dia de Sant Antoni Abat. Es té constància d'algunes celebracions d'aquesta festa des de 1780. Des dels inicis del segle XX fins al 1982, la festa dels Tonis s'organitzava a través de l'Associació de Sant Antoni Abat, depenent de la Parròquia. El 1982 es va constituir l'actual Comissió de festes de Sant Antoni Abat.

Tonis de Taradell, font:Taradell.com
 

  • Els Tres Tombs de Sant Antoni Abat de Valls se celebren per norma general el diumenge abans del dia 17 de gener, però els actes comencen el desembre anterior, amb la Presentació dels Tres Tombs i l'entrega de la Bandera i el Penó als portants. L'acte central de la festa té lloc diumenge al matí amb la desfilada de totes les cavalleries i carruatges. És un dels Tres Tombs més matiners del calendari català i foren declarats Festa Tradicional d'Interès Nacional.

Tres Tombs de Valls, font:Onvaig.cat
 

  • La Festa dels Tonis de Santa Eugènia de Berga se celebra des del 1888 i té com a acte central la cavalcada dels cavalls. A principis del segle xxi, mantenint la vessant religiosa s'ha obert a altres vessants més socials, històriques i de reivindicació. Una sèrie d'activitats lúdiques, repartides en diferents dies, acompanyen l'acte central. Cada 17 de gener se celebra una missa solemne en honor del patró i el darrer cap de setmana de gener se succeeixen un seguit d'activitats lúdiques i culturals. La festa dels tres tombs rep el nom dels Tonis com a la resta de la comarca.

Tres Tombs Sant Antoni de Berga, font:Naciodigital.cat
 

  • Els Tres Tombs d'Igualada són els tres tombs més antics portats a terme ininterrompudament des de l'any 1822. La transcendència històrica dels traginers de l'Anoia l'han convertit en una diada declarada festa d'interès turístic nacional l'any 1981. Destaca la importància de l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada, la diligència Igualada-Barcelona i el Museu del Traginer. El dissabte al vespre es fa la cercavila nocturna pels principals carrers de la ciutat. El diumenge a les 12 en punt es dóna la sortida dels Tres Tombs, tres voltes amb una distància aproximada de 3 quilòmetres, abans de la benedicció dels animals i participants.

Tres Tombs d'Igualada, font:infoanoia.cat
 

  • La Corrida és la designació tradicional de la festa a Puig-reig (Berguedà), encara que provingui d'un castellanisme, i se celebra el cap de setmana següent al 17 de gener. La Corrida té alguns dels elements comuns dels Tres Tombs, com la cercavila de carros, cavalls i rucs, i altres d'específics, com el Joc de les cintes (d'origen medieval) i les curses de cavalls, mules i rucs que es fan a la tarda. Un altre element propi de la celebració a Puig-reig és la Festa a l'entorn del porc, que antigament era la matança del porc i en l'actualitat consisteix en una demostració d'elaboració tradicional d'embotits i esmorzar popular amb botifarres per a tothom. D'incorporació més recent dins la programació dels actes de La Corrida són la Fira del cavall, el Raid social i el rodeo amb rucs.

La Corrida de Puig-reig, font:joanivilafranca.blogspot.com
 

  • Barcelona. Concretament al Barri de Sant Antoni i a l'antic municipi de Sant Andreu de Palomar. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el 1432 hi va haver un incident entre el gremi de llogaters de mules i el de bastaixos de ribera. Es decidí que el gremi de llogaters ho celebrés el primer diumenge passada la diada perquè les gales dels dos gremis no es confonguessin.

  • Collbató

Tres Tombs de Collbató, font:Collbató.cat
 

  • Festa de Sant Antoni de Vilanova i la Geltrú. Per la qualitat, quantitat i diversitat dels participants és en una de les més importants. El 18 de gener de 1851 el Diari de Vilanova publicà: Parece que esta mañana durante los tres tombs, ha habido tambien una desgracia, como sucede casi todos los años... . Es realitzava una cursa de genets i qui guanyava era proclamat el banderer de l'any vinent.

Tres Tombs de Vilanova i la Geltrú, font:Elmonensespera.com
 

  • Els Tres Tombs d'Esparreguera, fa més d'un centenar d'anys que son celebrats. L'entitat que actualment gestiona la festa és l'Agrupació de Sant Antoni Abat d'Esparreguera, dels quals disposa de dues banderes, l'antiga datada del 1843. La festa antigament era possible gràcies a la col·laboració i l'esforç constants dels socis, funcionament que actualment encara es manté. Sant Antoni era un dels sants més venerats. Temps enrere, la majoria de la població era pagesa d'ofici i les famílies que treballaven a Can Sedó sovint tenien terres per conrear. Per això, no hi havia família que no tingués algun animal, tant per a les feines del camp com per al transport.

Tres Tombs d'Esparraguera, font:mardulce.blogspot.com
 

  • Tres Tombs de Ripollet, arrelada a la vila ja des de la fi del segle xix. La diada se celebra cada any a final de gener, amb la celebració del Solemne Ofici on participa la coral de la Societat Coral 'El Vallès', la benedicció de les cavalleries guarnides, una desfilada pel poble fins a la Plaça Onze de Setembre com a centre de reunió de la festa, la degustació de la coca i vi i, com cloenda de la festa, un ball a la tarda. La tradicional cavalcada dels Tres Tombs és l'acte més popular de la jornada, amb una desfilada pels principals carrers de la vila de més de 160 carros i cavalls de la vila i d'arreu de la comarca."

Tres Tombs de Ripollet, font:Elperiodico.com
 

Font de la informació:Viquipèdia Tres Tombs

Més informació Federació Catalana Tres Tombs: http://trestombs.cat

Font:Trestombs.cat
 

 

Cartel Trobada Nacional dels Tres Tombs, font:descobreixcatalunya.cat

 

Mes informació Federació Tres Tombs de Barcelona: http://trestombsbarcelona.cat/

Font:Trestombsbarcelona.cat
 
Més informació:Viquipèdia Tres Tombs Sant Andreu del Palomar

Més informació:Barcelona.cat/culturapopular/es/fiestas-y-tradiciones/tres-tombs-de-sant-andreu-de-palomar

Benedicció dels animals - Tres Tombs Sant Andreu del Palomar, font:Barcelona.cat

 

Més informació:Festacatalunya.cat Tres Tombs Sant Antoni

Tres Tombs al barri de Sant Antoni Barcelona, font:festacatalunya.cat

Veure més TRADICIONS I COSTUMS CATALANES