Escultura baixell Ashraf II

"Les restes d'un vaixell de bandera libanesa, l'Ashraf II, que duia mercaderia il·legal, van quedar força temps varats a la platja sense destinació, fins que els arquitectes Manuel Ruisánchez i Xavier Vendrell van decidir aprofitar-los com a elements destacats del Parc de Poblenou, entre dunes i plantes autòctones, entre travesses de l'antic tren que passava per aquell indret i arbres que són regats periòdicament amb aspersors, per evitar que morin com els primers que s'hi van plantar."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Aquesta peça lúdica del front marítim, recuperat en ocasió dels Jocs Olímpics de 1992, com a Parc del Poblenou és una proposta que té en consideració tot un seguit de factors: traces viàries d'alta velocitat soterrades, dunes de gespa i arbrat, recorreguts paral·lels a la línia de mar i que d'alguna manera enllacen amb les pues de la pinta de carrers de l'Eixample de Barcelona.

El moviment sinuós té dues velocitats i a la vegada hi ha diverses opcions per passejar-s'hi.

Hi ha una velocitat que permet que el desplaçament de vianants sigui a peu o amb el mitjà de transport amb rodes que està autoritzat en aquests recintes. Aquests camins de formigó acullen butaques "romàntiques", unes fonts perquè els banyistes s'hi puguin rentar els peus. També hi trobem una senyalització per a les persones que volen gaudir de més velocitat fent córrer el seu cos.

L'altra velocitat és la que està indicada pels trajectes amb travesses i com a tal marquen un ritme que no es pot alterar. La visió del parc és diferent, és més lúdica, i permet seguir la variada vegetació, observar com les dunes t'amaguen, et recullen, i et fan descobrir un dels aspectes més onírics del parc: l'arqueologia marina. Les restes d'un vaixell fragmentat i perdut, no enfonsat, després d'una gran tempesta resten ancorades a les dunes. La popa del vaixell amb l'hèlix de bronze i el timó sense nord; les restes de la xemeneia amb unes espitlleres que no respiren, la popa amb els sobrants de la coberta del vaixell oxidat que rep l'impacte de les onades dels aspersors incontrolats del rec.

Una vegetació típicament mediterrània: pins, eucaliptus, plantes aromàtiques són part de la verdor que suaument dóna forma a les dunes que tapen el traçat de la ronda del Litoral i monopolitzen l'alt caràcter cívic d'aquest espai de lleure.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Güell

Materials:Peces de baixell sobre paisatge

Autor

Disseny:Manuel Ruisánchez, Xavier Vendrell

Més informació:Arquitecturacatalana.cat/es/autores Manuel Ruisanchez i Capelastegui

Manuel Ruisánchez i Capalastegui, font:arquitecturacatalana.cat

Més informació:Arquitecturacatalana.cat/es/autores Xavier Vendrell i Sala

Xavier Vendrell i Sala, font:arquitecturacatalana.cat

 

 Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura a les víctimes de trànsit

"Un monument memorial al Parc de la Nova Icària, una zona enjardinada al costat del passeig Marítim de la Nova Icària i l’espigó del Bogatell, recorda les víctimes dels sinistres de trànsit a Barcelona. Les principals associacions de víctimes d’accidents de trànsit, P(A)T i STOP Accidents, van demanar-ne la creació a l'alcaldessa Ada Colau, el juliol de 2017, i l'ajuntament va decidir utilitzar el disseny que havia fet l'any 2010 l’arquitecta municipal Judit Masana, adscrita a la Direcció d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, i que havia mort l’any 2016.

El memorial és un banc d’acer d’11 metres de longitud que amb un seguit de lletres troquelades que formen una frase que es pot llegir amb la projecció de les ombres quan hi toca el sol, cap a una banda o l’altra en funció del moment del dia. La frase que s’ha triat és un fragment del poema Cançó de la mort callada de Salvador Espriu, amb la que es vol evidenciar que les víctimes d’un accident no són només les persones que hi moren, sinó també els seus familiars i amics. El monument també inclou una placa on es reprodueix el fragment del poema junt amb la frase “A les víctimes de trànsit” i la data de col·locació.

L'espai on està col·locat el memorial, a proposta de l’arquitecta municipal Marta Gabàs, va ser decidit per les àrees municipals implicades, el comissionat de Seguretat, la regidoria de Mobilitat i la direcció de Model Urbà, juntament amb la direcció de Comunicació.

Les associacions promotores, P(A)T i STOP Accidents, hi celebren cada any, el tercer diumenge de novembre, el Dia Mundial en Record de les Víctimes d’Accidents de Trànsit.

La inauguració va tenir lloc el matí del 17 d'abril del 2019 amb l’assistència de l'alcaldessa Ada Colau, qui va dir que és un espai de referència a la ciutat perquè les persones sàpiguen que es reconeix el seu dolor i que amb ell Barcelona es reafirma que és una ciutat compromesa amb l’objectiu víctimes zero en sinistres de trànsit. A l'acte inaugural van assistir-hi també Yolanda Domènech, directora del P(A)T, Anna Maria Campo, fundadora d'STOP Accidents, i altres representants de les entitats promotores, les quals van recordar que des del començament de l'any 2019 havien mort a la ciutat de Barcelona quatre persones en accidents de trànsit: tres motoristes i una vianant.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:Acer Corten

I sento com la muda / mort dels homes s’emporta / el meu do de paraules: / esdevé pur silenci / el meu dolor.

Fragment de Cançó de la mort callada / Salvador Espriu

A les víctimes de trànsit / Any 2019

 Més informació:pat-apat.org Prevención de Accidentes de Tráfico

 Més informació:Stopaccidentes.org/

 

Autor

Disseny:Marta Gabàs i Judith Masana

Més informació:Arquitecturacatalana.cat/es/autores/marta-gabas-i-gonzalo

Marta Gabàs i Gonzalo, font:Arquitecturacatalana.cat

 

Judit Masana i Padrós (Barcelona, 1962-2016). Arquitecte per l'ETSAB des de l'any 1990. Després d'haver col·laborat professionalment en despatxos d'arquitectura, d'ençà del 1991 fou arquitecte del Servei d'Arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona, realitzant junt amb Josep Lluís Delgado els projectes de la Deixalleria de Collcerola, l'Escola Graciel·la Arrel, la Biblioteca Sofía Barat i la rehabilitació del Palau del Baró de Quadras com a seu de la Casa Àsia de Barcelona.

 

Més informació:Ajuntament.barcelona.cat noticia Barcelona recorda les  victimes de transit

Cerimònia d'inauguració monument memorial a les víctimes de trànsit, font:ajuntament.barcelona.cat

 

Veure més Art Públic Sant Martí

Rellotge de sol bifilar

"L'abril de 1994 va ser posat a la platja del Bogatell un rellotge de sol bifilar, on l'hora ve donada per la intersecció de dues ombres provocades per dues planxes metàl·liques, una de forma parabòlica i l'altra recta. Aquest rellotge va ser projectat per Rafael Soler Gayà, director tècnic dels ports de les Illes Balears, i finançat pel Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme. Soler ha estat un especialista a aixecar rellotges als ports illencs. El rellotge bifilar hauria estat més lògic, tal com el seu nom indica, si hagués estat fet amb dos fils que es creuessin, però era una idea difícil per mantenir-la a l'aire lliure, sense risc de vandalismes."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Es tracte d’un tipus de rellotge solar molt poc emprat en les nostres conrades, de fet és l'únic que hi ha a Barcelona i a Catalunya. L’enginyer Rafael Soler Gayà, un especialista mallorquí en la construcció de rellotges de sol, va ser qui el va dissenyar i construir. El rellotge de sol bifilar és un cas molt peculiar, doncs alhora de ser rellotge és també calendari mensual zodiacal. Aquesta característica ve donada pel tipus de construcció, ja que es fonamenta amb una línia vertical (N-S) de 2m d’alçada i que és la normal, i dues catenàries a cada costat d’1m d’alçada que formen una paràbola que va d’est a oest passant per un mateix punt d’intersecció amb la vertical per a donar continuïtat a la corba. La projecció de l’ombra sobra el terra, normalment de forma circular –encara que no necessàriament-, configura la situació de les hores en quarts i del calendari zodiacal.

El descobriment d’aquest tipus de rellotge solar s’atribueix a l’alemany Micknick, que va fer-ne un amb una vertical de fusta i en lloc de dues catenàries amb cordes va utilitzar dues rectes paral·leles. D’aquí doncs la variant que ens dóna com a resultat el corresponent a la platja del Bogatell."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jordi Gratacòs-Roig

Materials:Acer i formigó amb suport de pedra

 

Més informació:Viquipèdia Rellotge Bifilar

Rellotge bifilar, font:sudandolagotagorda.blogspot.com

 

Autor

Disseny:Rafael Soler i Gayà

Més informació:Gnomonica.cat Rafael Soler i Gaya

Rafael Soler i Gayà, font:gnomonica.cat

 

Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura a Alexandre Cirici

"Quan feia poc més d'un any de la mort del senador i crític d'art Alexandre Cirici Pellicer (Barcelona, 1914-1983), es va inaugurar a corre-cuita, el 29 de gener de 1984, un tros de descampat situat al davant dels Caputxins de Sarrià, al carrer del Cardenal Vives i Tutó, com a plaça Cirici Pellicer. L'arquitecte municipal Pere Casajoana va pensar una pèrgola amb uns versos de J. V. Foix, envoltada d'uns pals i unes grans boles pedra per tal que, en poc més de deu dies, fos urbanitzat l'indret. De fet, es tracta d'una plaça situada al costat d'una altra, dedicada al frare Eloi de Vianya, mort els primers dies de la Guerra Civil. La raó de la urgència era l'homenatge que havia retut la Generalitat a la figura de Cirici donant el seu nom a la biblioteca d'art de la Conselleria de Cultura, instal·lada al Palau Moja, i celebrant un acte al Palau de la Generalitat. L'Ajuntament no va voler ser menys a l'hora d'honorar el desaparegut, ja que era un militant socialista destacat. Poc després, el maig de 1984, la Universitat de Barcelona va saber sumar les voluntats autonòmica i municipal en una exposició dedicada a Alexandre Cirici Pellicer, qui havia estat professor d'aquesta Universitat."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Aquesta construcció no es pot entendre sense tenir en compte altres referents de la seva època. Una època en què l'arquitecturització dels espais públics barcelonins s'estén i apareix un gran nombre de graderies i pèrgoles metàl·liques. Probablement aquests umbracles van sorgir per contrarestar la manca de vegetació, expressant la pressa per veure'ls habitats per plantes. Són, doncs, el reflex de la impaciència per l'ombra i per recrear un lloc natural i idíl·lic.

Un dels trets d'aquestes construccions és la utilització de l'angle agut per traçar-ne la planta. Aquesta geometria ens fa recordar amb facilitat fragments, parts de plantes regulars en ruïnes i elements arqueològics desmembrats. Aquests recursos eren molt apreciats per certa arquitectura que buscava en la història un antídot contra els excessos de l'arquitectura moderna, que tenia com a icona fonamental els aixecaments del Fòrum Romà. Aquest monument, una graderia continguda entre dos murs en angle agut, pot enquadrar-se en aquest gènere. Emergeix del terra com les restes esmolades d'un baluard. Les seves directrius semblen respondre a les alineacions circumdants de la cruïlla en què es troba aquesta construcció. Sobre un dels murs del monument, que rep un camí pavimentat, es troba una inscripció gravada a la pedra que ens assenyala el lloc per al recordatori. Aquest espai format pel mur i el camí, i l'espai configurat per la graderia i la pèrgola, suggereixen en realitat dos llocs diferents i oposats. Aquest recurs, basat a emprar oposicions, es troba també en la mateixa graderia de planta punxeguda. Pugem a la graderia, no per descobrir res, sinó per girar sobre nosaltres mateixos i mirar allà d'on venim. Un monument per rescatar la memòria en l'època en què no se sap on anem."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Xavier Monteys

Materials:Pèrgola mètal.lica amb base aplacada de pedra

BARCELONA A ALEXANDRE CIRICI / 29 DE GENER DE 1984 / NO PAS L'ATZAR, NI TAMPOC LA IMPOSTURA / HAN FET DEL MEU PAIS LA DOLÇA TERRA / ON VISC I ON PENS MORIR. NI FUST NI EL FERRE / NO FAN CAPTIU A QUI ES DON / L'AVENTURA / J.V. FOIX

Més informació:Viquipèdia Alexandre Cirici i Pellicer

Més informació:Escriptors.cat

Alexandre Cirici i Pellicer, font:escriptors.cat

 

Autor

Disseny:Pere Casajoana

Pere Casajoana i Salvi (Badalona, 1941). Arquitecte especialitzat en obra pública. Va rebre l'encàrrec de crear una obra que recordés la figura del crític d'art i senador socialista Alexandre Cirici Pellicer en un racó de Sarrià, situat davant del convent dels Caputxins, plaça que des d'aleshores porta el seu nom.

Pere Casajoana, font:arquitecturacatalana.cat

 

Veure més Art Públic Sarrià Sant Gervasi