TRESORS a BARCELONA

divendres, 2 d’octubre del 2020

Escultura a Antoni Gaudí

"Monument a Gaudí ubicat al "Portal Miralles" del passeig de Manuel Girona. De baixada per aquest passeig, no l'apreciem fins que ens trobem gairebé sota l'esmentat portal, on una figura que sembla parlar sola ens recorda la imatge de l'insigne arquitecte..

És un portal compost de dos accessos, un per a vianants amb la seva porta forjada i una altra per a carruatges, sense porta i de gran alçària.

L'escultura commemorativa queda integrada al portal com un element arquitectònic més. La mida d'alçada de l'escultura és d'1,80 metres, potser poc monumental en relació amb el conjunt, perquè com que situada sota l'entrada d'uns sis metres d'alçària, perd certa rellevància compositiva. La mida és massa real. Manca una bona relació d'escales entre l'escultura, la porta i l'espai que les relaciona.

Representació de caràcter figuratiu, sembla tenir com a intenció fer aparèixer el personatge sota un entorn que li és familiar, com si l'espectador tingués la visió de trobar-se al genial arquitecte en un moment de la seva vida creadora més íntima. El personatge apareix representat amb vestit d'època, en actitud gesticulant i parlant, amb les mans situades davant del cos, obertes i amb els dits estirats, boca entreoberta, cos lleugerament inclinat cap endavant, tot i que equilibrat i de bona planta. El gest sembla recordar-nos l'actitud que disposava Rodin en alguna de les seves escultures.

Pedra, ferro forjat i bronze són els materials que integren l'espai arquitectònic i commemoratiu.

L'escultura de bronze presenta una pàtina artificial de tons molt verdosos, les mans estan una mica més clares pel desgast del rosament. La coloració és molt aleatòria i poc intencionada.

Plàsticament podem trobar una escultura resolta amb grans plans i plecs, d'un modelat fos en el retrat, una mica estereotipat, amb un modelat suau i poc contrastat, d'un tractament formal poc vigorós."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Javier Lozano

Materials:Bronze

ANTONI GAUDÍ I CORNET (1852-1926) / EL CAPRICHO CASA VICENS SAGRADA FAMILIA FINCA GÜELL PALAU GÜELL COL·LEGI TERESIÀ PALAU EPISCOPAL D'ASTORGA / CASA BOTINES PROJECTE DE LES MISSIONS CATÒLIQUES D'ÀFRICA A TÀNGER CASA CALVET BELLESGUARD PARC GÜELL PORTAL MIRALLES (1900 - 1902) PRIMER MISTERI DE GLÒRIA DEL ROSARI MONUMENTAL DE MONTSERRAT RESTAURACIÓ DE LA SEU DE MALLORCA CASA BATLLÓ CASA MILÀ (LA PEDRERA) CRIPTA DE LA COLÒNIA GÜELL

Més informació:Viquipèdia Antoni Gaudí

Antoni Gaudí i Cornet, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Joaquim Camps

Més informació:Viquipèdia Joaquim Camps i Giralt

Joaquim Camps i Giralt, font:Diarimes.com

Veure més Art Públic Sarrià Sant Gervasi

Escultura a Pere Castelló

"A Barcelona hi ha deu monuments dedicats a metges catalans i dos a metges estrangers. Els catalans són els doctors Pi i Molist, Martí i Julià, Ignasi Barraquer, Jaume Ferran, Josep Girona, Jeroni de Moragas, Jacint Reventós, Bertomeu Robert, Josep Trueta i Pere Castelló. Els dos estrangers són Alexandre Fleming, descubridor de la penicil·lina, i Samuel Hahnemann, creador de l'homeopatia.

Pere Castelló és el que correspon a una època històrica més reculada, ja que va viure entre 1770 i 1850. Nascut a Guissona, va viure la major part de la seva vida a Madrid, on va ser metge de la família reial, primer amb Ferran VII i després amb Maria Cristina i Isabel II. L'autor del bust de bronze col·locat sobre una alta base en la plaça que porta el seu nom és un altre escultor contemporani d'ell, si bé més jove, Ponciano Ponzano, que va començar la seva carrera artística els anys trenta del segle XIX. Sembla però que aquest retrat del doctor Castelló no el va prendre al natural sinó que va fer servir algun retrat pictòric que li havien fet altres artistes, potser el de Vicente López que es conserva a la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid. López sí que fou absolutament contemporani del doctor Castelló, ja que van néixer i morir gairebé els mateixos anys. Ponciano Ponzano, aragonès que va viure a Madrid la major part de la seva vida, com Castelló, és autor d'una obra molt extensa, majoritàriament de retrats i funerària, però la seva obra més popular és la última que va fer i la única en que va representar animals: els lleons de l'entrada del Congrés de Diputats.

Quan un regidor de l'Ajuntament de Guissona, Jaume Alsina Oliva, va promoure la col·locació d'un monument al doctor Castelló a Barcelona, el Ple de l'Ajuntament de Barcelona va prendre l'11 de juliol de 1994, l'acord de fer una còpia del bust original fet per Ponzano, que es conserva a Madrid i, col·locada aquesta còpia sobre una base dissenyada per Josep Garganté Pujol, es va enjardinar l'entorn en una petita placeta de nova creació prop de Piscines i Esports, delimitada per l'avinguda de Sarrià, el carrer del doctor Fleming i el de Bori i Fontestà, a la que es va donar també el nom del qui fou nomenat marqués de la Salud el 1846 per Isabel II, a qui probablement havia ajudat a néixer, ja que el 1830 era catedràtic d'Obstetrícia del Real Colegio de Cirugía de San Carlos, a Madrid, i des del 1825 cirurgià de la família reial. El monument, però, no li fou dedicat per aquesta vinculació amb la corona sinó, en primer lloc, per ser fill de Guissona, municipi que el promovia, i també perquè fou el principal autor de la reforma del 1827, que uní els ensenyaments de Medicina i de Cirurgia. I això tot i que havia estat destituït del seu títol d'acadèmic el 1824, en ser restaurat l'absolutisme de Ferran VII, per les opinions que havia expressat durant el Trienni Liberal (1820-23). Però fou rehabilitat pocs mesos més tard. Per aquests valors, la Reial Acadèmia de Medicina va donar suport a la proposta guissonenca i s'adherí a l'acte d'inauguració, que va tenir lloc el diumenge 6 de novembre de 1994 pel matí..."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

Materials:Bronze sobre base de pedra de Montjuïc

PERE CASTELLÓ I GINESTA / MARQUÈS DE LA SALUT / VESCOMPTE DE GUISSONA / UNIFICADOR DE LES CARRERES / DE MEDICINA I CIRURGIA / GUISSONA 1770 - 1850 MADRID / 1994

Més informació:Wikipedia Pedro Castelló

Més informació:Galeriametges.cat

Pere Castelló i Ginesta, font:Galeriametges.cat

Autor

Escultor:Ponciano Ponzano

Més informació:Viquipedia Ponciano Ponzano

Ponciano Ponzano, de Federico de Madrazo, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Sarrià Sant Gervasi

dijous, 1 d’octubre del 2020

Escultura L'escala de l'enteniment

"L'escala de l'enteniment, d'Alfonso Alzamora, és una escultura donada per la Fundació Vila Casas a la Universitat Pompeu Fabra amb motiu de l'Any Llull, que commemorava el setè centenari de la mort de l'escriptor mallorquí l'any 2016.

Aquesta és la segona escultura realitzada per Alfons Alzamora adquirida després per la Fundació Vila Casas i donada finalment a una institució barcelonina. La primera va ser la representació esquemàtica d’un piano i el seient de l’intèrpret, com homenatge a Isaac Albéniz i a la pianista Alicia de Larrocha, intèrpret de les seves obres. Aquesta escultura, cedida el 2012 a l'Ajuntament de Barcelona, es troba a l’entrada principal de l’Auditori.

L'escala de l'enteniment, homenatge a Ramon Llull, formava part d'una exposició que, amb el mateix nom, es va organitzar a l’Espai Volart 2 de la Fundació Vila Casas de maig a juliol de 2016. L'obra, metàl·lica i plenament minimalista, és d'una gran senzillesa: vuit graons posats en un compacte zig-zag 2-3-3 permeten pujar lliurement a la plataforma superior, situada a uns dos metres i mig sobre el terra. Vol ser una referència simbòlica al sistema lògic lul·lià d’ascensió esglaonada vers el coneixement.
Queda situada en una prolongació de l'Àgora Jordi Rubió i Balaguer, nom del pati central del campus Ciutadella de la UPF on conflueixen els edificis Roger de Llúria i Jaume I, amb accés pel carrer de Ramon Trias Fargas 25...La inauguració va tenir lloc el 30 de març del 2016."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre

Materials:Acer corten oxidat

A Ramón Llull, amb motiu del seté centenari de la seva mort/L'Escala de l'Enteniment d'Alfonso Alzamora/Donació de la Fundació Vila Casas/2016 upf Universitat Pompeu Fabra

Autor

Escultor:Alfons Alzamora

Més informació:Alfonsoalzamora.com/ramon-llull

Alfonso Alzamora, font:puntavui.cat

Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura El pla de la nostàlgia

"La urbanització d'un ample espai del carrer de Llull, al costat de l'avinguda del Bogatell i del carrer de la Marina, va moure els arquitectes Miquel Espinet i Antoni Ubach a demanar a l'escultor Luis Ulloa una obra composta per diverses peces de formigó, fusta i acer corten que volien simbolitzar l'antiga claveguera a cel obert que era el Bogatell, i també les antigues naus industrials de la zona. L'escultor havia exposat a la galeria Alejandro Sales i havia atret l'atenció dels arquitectes. Tanmateix, Ulloa estava acostumat a les dimensions petites i aquesta va ser la primera obra gran. L'escultura va ser realitzada al taller mataroní de Pere Casanovas. Va ser inaugurada l'abril de 1992."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M. Huertas

"Es tracta d'una obra monumental de caràcter abstracte, configurada per dues estructures, disposades de tal manera que, depenent dels punts de vista triats, ofereixen múltiples possibilitats d'aprehensió.

S'apercep que l'espai és la preocupació essencial de l'autor, tant per la manera com posa en contacte els materials escollits, creant uns importants contrastos visuals, com per la manera de resoldre les formes articulades de l'obra. En aquest cas resulta evident que l'espai buit és tan o més important que el ple, ja que proporciona una sensació de lleugeresa, malgrat els materials emprats.

Aquesta escultura s'integra perfectament en el gran espai que la circumda i a més és converteix en un punt de referència clar per al barri on es troba ubicada. És interessant advertir que, per altre part, Lluís Ulloa ha sabut interpretar, gràcies a les al·lusions a les naus industrials d'èpoques passades, la necessitat de connectar l'obra amb el lloc elegit per emplaçament."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Lourdes Cirlot

Materials:Acer corten i formigó armat

Autor

Escultor:Luis Ulloa

Luis Ulloa (Madrid, 1956). Pintor que va passar-se al camp de l'escultura. Va estudiar del 1975 al 1980 a l'Escola de Belles Arts de San Fernando de Madrid i actualment viu a Barcelona.

Veure més Art Públic Sant Martí

dilluns, 28 de setembre del 2020

Escultura El Cul

"Si Holding Olímpic, SA (HOLSA), va impulsar la presència de diverses escultures a Barcelona en el temps olímpic, algú va creure de justícia dedicar-ne una a la memòria de qui va ser president de l'entitat, Santiago Roldán (Àvila, 1938 - Madrid, 1997). El monument va ser demanat a l'artista càntabre Eduardo Úrculo, amic de Roldán, que va decidir fer "un monument al cul, que té alguna cosa d'escultura grega, que evoca el Mediterrani i la seva cultura hedonista, i que sintonitza amb la manera de ser de Santiago". Proposat inicialment per anar a l'avinguda del Bogatell, el monument va acabar al Parc de Carles I, a l'encreuament del carrer de la Marina amb l'avinguda d'Icària, substituint un xiprer que havia mort. Úrculo estava molt content que "Barcelona fos la primera ciutat occidental que té un monument al cul". L'escultura va ser inaugurada el divendres 7 de maig de 1999."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

“El cul” que ens ocupa va reemplaçar un xiprer, Cupressus sempervirens, mort i un dels que, aparellats, travessaven el Parc Joan Carles I, en una mena de sender imaginari. L’escultura de bronze ofereix a l’espectador que s’hi apropa una estructura en tres trams: els panxells, les cuixes i les natges, en una progressió ascendent creixent potser contraposant-se a la forma afuada dels xiprers. Així mateix, l’escultura pot ser vista des d’una certa llunyania, llavors l’espectador pot pensar que veu un fal·lus erecte, bronzí, imponent. És el joc de les aparences amb el qual Úrculo va fonamentar la seva obra plàstica, com en la característica que gairebé mai va abandonar consistent en no evidenciar la part davantera dels personatges —algú ha dit que en clara al·lusió a l’obra de Friedrich que l’artista admirava des del principi de la seva carrera artística— aquest cul sempre es vist com a tal, encara que el passejant recorri 180 graus al seu voltant. En veure-la difícilment es podrà obviar en aquest cul la imatge d’un tòtem protector, columnari, obert al món."