TRESORS a BARCELONA

dimecres, 26 de febrer del 2020

Museu Maquinista Terrestre i Marítima

"Quan el 1963 La Maquinista Terrestre y Marítima va tancar els tallers de la Barceloneta, va decidir conservar la roda de transmissió de la primera màquina de vapor que havia utilitzat com a element decoratiu en un angle de la immensa factoria del Bon Pastor. Allà va ser fins al 1997, quan ja s'estava enderrocant la històrica fàbrica novament, en aquest cas per impulsar un complex de pisos, un centre comercial i un nou parc. Al mig d’aquest parc, dissenyat per l’equip d’arquitectes L-35, hi ha un estany artificial, al que es va donar el nom de Monturiol, i en les aigües del qual es reflectiex la roda de transmissió que era a la fàbrica i ara s’ha posat a l’exterior amb idèntica funció decorativa.

Al costat hi ha un curiós edifici, obra de Juan Fernando de Mendoza, que teòricament ha d'acollir un dia el museu de les empreses La Maquinista i MACOSA, fusionades dins el gegant multinacional Gec-Alsthom. De fet, aquest museu va tenir una primera inauguració, amb alguns objectes a dintre, el mateix dia que es va inaugurar el parc, a l’espera del muntatge definitiu, del que s’havia d’encarregar Claudio Zulian. Però anys més tard el museu encara no ha pogut convertir-se en realitat i l’edifici segueix tancat.

Tot l’espai desprèn un cert ambient industrial. Sensació que no tan sols s’aconsegueix mitjançant la instal·lació de la peça mecànica esmentada de l’antiga empresa, sinó també pels materials utilitzats en la façana de l’edifici i la morfologia dels elements lumínics que semblen evocar xemeneies industrials.

Situats enfront de la roda de transmissió de l’antiga màquina de vapor hom pot interpretar que la instal·lació vol commemorar i simbolitzar el passat industrial del sector. La peça vol esdevenir un monument a través de la seva significació i la seva capacitat de ser imatge d’un passat. Ara bé, observant el conjunt de forma global es poden descobrir noves interpretacions. D’aquesta manera la intervenció pot ser percebuda com una gran màquina que hauria de poder-se posar en funcionament mitjançant la roda mecànica en direcció a Bon Pastor. Sensació que s’accentua si observem el conjunt des de la direcció contrària –venint de Bon Pastor cap a Sant Andreu-, on la forma de l’edifici se’ns revela i evoca l’eslora d’un vaixell."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Fragment de màquina de vapor i aigua

Més informació:Viquipèdia La Maquinista Terrestre i Marítima

Més informació:Wikipedia La Maquinista Terrestre y Marítima

Gravat del segle XIX dels tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima a la Barceloneta

Fábrica de La Maquinista a Sant Andreu (1917), font:elnacional.cat

Interior de una nau de La Maquinista, font:elnacional.cat

Construcció de una nau a La Maquinista, font:Ajuntament de Barcelona Sant Andreu

Autor

Instal.lació:Juan Fernando de Mendoza, Arquitectes L35

Més informació:Viquipèdia Juan Fernando de Mendoza

Més informació:L35.com

Veure més Art Públic Sant Andreu

dilluns, 24 de febrer del 2020

Guardians

"El mes de gener del 2018 es van instal·lar dintre de la superilla creada l'any anterior, al tros tancat al trànsit del carrer de Sancho d'Àvila situat davant l'entrada de Can Framis, tres figures metàl·liques de prop de tres metres d'alçada que malgrat que pesen, cadascuna, entorn d'una tona, son suportades només per set petites potes de ferro. Són obra de l'escultor Xavier Mascaró. Van ser realitzades durant l'any 2017 i adquirides per la Fundació Vila Casas, que des de l'any 1986 exposa el seu fons d'art a Can Framis.

Aquestes figures segueixen el model que l’autor ha reproduït al llarg dels anys en diferents obres, introduint-hi petites variacions que afecten sobretot a les textures i oxidacions. Assegudes en posició de meditació, són conegudes popularment i indistintament com “els guerrers” o “els guardians”. Tant en un cas com en l'altre, és evident la seva actitud no violenta, sinó més aviat contemplativa i de protecció de l'entorn.

La Fundació Vila Casas les va donar a l'Ajuntament de Barcelona per a que poguessin estar en un espai públic situat al costat mateix de Can Framis, sense solució de continuïtat amb els jardins Martí i Pol que volten el modern edifici de la fundació. Aquesta havia donat ja a Barcelona, amb anterioritat, les escultures Dell'Arte, de Jaume Plensa, i Homenatge a Isaac Albèniz i Alicia de la Rocha i L'escala de l'enteniment d'Alfons Alzamora, aquesta última a la Universitat Pompeu Fabra.

El 12 de novembre del mateix 2018 es van col·locar tres Guardians més, encarats al carrer de Roc Boronat excepte un que mira al carrer de Llacuna."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació:La Vanguardia

Materials:Ferró i formigó

Autor

Escultor:Xavier Mascaró

Més informació:Xaviermascaro.com

Més informació:Wikipedia Xavier Mascaró

Xavier Mascaró, font:gbphotos.photoshelter.com

Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura al Doctor Trueta

"La Coordinadora d'Entitats del Poblenou va impulsar l'erecció d'un monument per subscripció popular en record al traumatòleg Josep Trueta i Raspall (Sant Martí de Provençals, 1897 - Barcelona, 1977), que havia nascut al darrer número del carrer de Ramon Turró, tal com recorda una placa que hi ha a la façana. La idea va engrescar la gent i la Coordinadora va encarregar el monument a l'escultor Josep Ricart. Es va decidir posar-lo on aleshores era el capdamunt de la Rambla del Poblenou, a la cruïlla amb el carrer de Pere IV. Va ser inaugurat el diumenge, 9 d'abril de 1978, quan feia un any que havia mort el famós metge.

L'escultura realitzada per Josep M. Ricart l'any 1978, es localitza al capdamunt de l'antic tram de la cèntrica Rambla del Poblenou. Amb l'obertura del nou tram de la Rambla fins a l'avinguda Diagonal, la percepció de l'obra ha variat substancialment: fins fa poc es podia contemplar pràcticament com un relleu retallat sobre la façana del carrer Pere IV i, en perdre aquest fons, la figura també ha perdut la seva marcada frontalitat i ara es percep com una escultura exempta. Aquest canvi visual provoca una pèrdua de la percepció inicial com a relleu i la transforma en una figura de treballats plans frontals i d'escassos perfils; ara, la peça posseeix dos alçats: un davant i un darrere. L'obra de dues cares, la veu el passejant en dos sentits diferents, pujant les Rambles cap a muntanya o baixant-les cercant el mar.

Caminant Rambla amunt, la presència de l'escultura es fa latent, i en aproximar-s'hi, hom pot distingir una figura humana sostinguda per enormes mans. Si en un primer moment la postura moribunda del conjunt ens evoca a la figura del Crist recollit per les mans protectores de Déu, recordant la trajectòria de l'homenatjat podrem interpretar també el monument com el malalt, el màrtir o el protegit que és recollit pels coneixements de la medicina, del metge. Darrere de l'escultura realitzada en formigó armat, a tall de peanya i aportant un límit escènic, s'hi troba localitzat un volum de tall geomètric on en un costat consta el relleu en metall del bust del Dr. Trueta.

Situant-nos a l'altra banda del monument, en el nou tram de la Rambla què és, per cert, d'una estètica ben diferent a l'antic traçat, costa distingir la part posterior de les mans i el lleuger tros del dors de la figura recolzada. El sector més elaborat és la part inferior geomètrica al darrere de l'escultura; contemplem, aleshores, la part posterior del conjunt que interpretem de menys rellevància i on trobem un relleu de figures humanes, més petites, realitzades en ferro i que recorden l'estètica de les iconografies d'algunes esglésies catalanes. Aquesta intervenció sembla funcionar independentment de la resta de la peça."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Pedra amb relleus de bronze i ferro

Més informació:Viquipèdia Josep Trueta i Raspall

Josep Trueta i Raspall, font:icsgirona.cat

Autor

Escultor:Josep Rycart i Maymir

Més informació:Viquipèdia Josep Ricart i Maymir

Josep Ricart i Maymin, font:taradell.cat

Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura La Família

"L'empresa Deutsche Telecom ha aixecat l'edifici T-Systems, de material informàtic, al carrer Sancho de Ávila cantonada amb el de Ciutat de Granada. El promotor d'aquesta idea és el senyor Joaquim Castellví, que va encarregar a Xavier Corberó un conjunt escultòric per la planta baixa, al carrer. Són cinc figures de 2,5 metres d'alçària, fetes de basalt negre, material habitual de Corberó, que representen una família: la mare, que parla a l'oïda del pare; una tieta que intenta assabentar-se del que diuen; l'oncle, executiu d'una empresa, i que passa de les qüestions petites, i la iaia, una mica geperuda.

En l’emplaçament d’aquest conjunt és manifesta la voluntat de Corberó de trencar amb la monotonia dels espais ortogonals de l’arquitectura i d’infondre als seus personatges una vivacitat gestual que, encara que esquemàtica, és molt evident en cadascuna de les figures que integren la peça, en les que queda clarament diferenciada la part del cos i la del cap, l’hieratisme de la part inferior i el dinamisme de la part superior.

Situats en un barri nou de Barcelona, el 22@, convertit en el districte tecnològic de la ciutat, on es proposa un model d’urbs sostenible, aquests menhirs de la civilització industrial aporten una nota estètica i humana, perquè tot i no ser escultures de gran format omplen físicament un espai i, alhora, representen una sèrie d’éssers humans comunicant-se entre ells, la qual cosa la converteix en una escultura molt avinent per a identificar l’entrada d’una empresa que es dedica a les telecomunicacions."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Basalt

Autor

Escultor:Viquipèdia Xavier Corberó i Olivella

Xavier Corberó i Olivella, font:lavanguardia.com

Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura Dell'Arte

"El 13 de juny del 2012 es va fer la presentació oficial de l’escultura de Jaume Plensa Dell’Arte, col·locada al pati públic de Can Framis, una de les seus de la Fundació Vila Casas a Barcelona.

La fundació va adquirir aquesta peça a Brussel·les l’any 2009 i tres anys més tard la va cedir a la ciutat de Barcelona, igual com havia fet l’any anterior amb una altra obra, el monument a Isaac Albéniz i Alicia de Larrocha, d’Alfonso Alzamora, emplaçada a l’entrada de L’Auditori.

Aquesta obra forma part de la sèrie Dell’Arte que Jaume Plensa va fer el 1990 sobre la Divina Comèdia, de Dante, i més concretament sobre la part dedicada a l’infern.

Aquesta obra forma part de la sèrie Dell’Arte que Jaume Plensa va fer el 1990 sobre la Divina Comèdia, de Dante, i més concretament sobre la part dedicada a l’infern. Un conjunt de 34 boles de ferro queden collades a una torre cilíndrica de 2,70 metres d’alçada i 1,30 de diàmetre, i a cada bola hi ha escrit el nom d’algun dels oficis o dels pecats capitals que Dante situa a l’infern durant la visita de Virgili.

La torre cilíndrica està formada per cinc cossos sobreposats en cadascun dels quals hi ha fixat un nombre d’anelles que oscil·la entre les tres de la base, en una única filera, i les 9 o 10 dels quatre cossos superiors, en dues fileres. A una part de les anelles hi ha fixades boles de ferro però altres han quedat buides. i de tres de les boles en penja una altra. Les tres boles del cos de la base, que repeteixen l’al·lusió als mateixos pecadors (traditori) es recolzen sobre el terra, malgrat estar agafades a l’anella. Cada bola té un número en relleu que es repeteix al costat de l’anella que la fixa al cilindre central. I cada bola té, a més, en italià, el nom d’un ofici, dels considerats corruptes per Dant, i per tant mereixedor d’estar a l’infern de manera col·lectiva, o el nom d’un pecat. Hi ha també altres mots relacionats amb l’infern o amb els càstigs divins després de la mort. Hi ha diversos noms, i també números, que es repeteixen, alguns, com el dels violents, fins a sis vegades.

La relació exacta de números i noms inscrits a les boles és el següent:

Cos superior:
1 – Generale; 2 – Timore; 3 – Infernale. Porta unida una altra bola amb el mateix número 3 i el mot Ignavi;
4 – Limbo; 5 – Lussuriosi; 6 – Golosi; 7 – Avari. Porta unida una altra bola amb el mateix número 7 i el mot Prodighi.

Cos segon: 8 – Iracondi; 9 – Eresiarchi; 10 – Eresiarchi; 11 – Eresiarchi; 12 – Violenti; 13 – Violenti; 14 – Violenti; 15 – Violenti; 16 – Violenti.

Cos tercer:
17 – Violenti; 18 – Adulatori; 18 – Ruffiani (el número 18 està repetit, tot i correspondre a conceptes i anelles diferents); 19 – Simoniaci; 20 – Indovini. Porta unida una altra bola amb el mateix número 20 i el mot Maliardi; 21 – Barattieri; 22 – Barattieri.

Cos quart:
23 – Ipocriti; 24 – Ladri; 25 – Ladri; 26 – Consiglieri; 27 - Consiglieri; 28 – Scandali; 29 – Scismi; 30 – Falsificatori; 31 – Giganti.

Cos de la base:
32 – Traditori; 33 – Traditori; 34 – Traditori.

Traducció

1 / GENERAL // 2 ALARMA / INFERNAL // 3 INDOLENTS // 4 LIMBO // 5 LUXURIOSOS // 6 GOLOSOS // 7 AVARS / PRÓDIGOS // 8 IRACUNDS // 9 HERETGES // 10 HERETGES // 11 HERETGES // 12 VIOLENTS // 13 VIOLENTS // 14 VIOLENTS // 15 VIOLENTS // 16 VIOLENTS // 17 VIOLENTS // 18 SEDUCTORS / ADULADORS / RUFIANS // 19 SIMONÍACS // 20 ENDEVINS // ENCANTADORS // 21 ESTAFADORS // 22 ESTAFADORS // 23 HIPÒCRITA // 24 LLADRES // 25 LLADRES // 26 CONSELLERS // 27 CONSELLERS // 28 ESCANDAL // 29 CISMÀTICS // 30 FALSIFICADORS // 31 GEGANTS // 32 TRAIDORS // 33 TRAIDORS // 34 TRAIDORS

Una altra obra d’aquesta mateixa sèrie es troba al Jardí de les Escultures, inaugurat el 1990 per iniciativa de la Fundació Miró en el jardí annex al seu edifici. Aquesta consisteix en una tapa rodona, semblant a la d'una claveguera, situada a l'entrada del jardí, que evoca l'accés a l'infern de la Divina Comèdia. Totes les obres de la sèrie tenen el mateix nom: Dell'Arte."