TRESORS a BARCELONA

dimarts, 12 de març del 2019

Escultura Escullera

"La urbanització de la Via Júlia, va comportar, l'arranjament de dos espais públics, la plaça de Francesc Layret i la d'Àngel Pestaña, unides per la nova rambla en què es va transformar l'antic carrer del Conflent, on es van posar també obres d'artistes de prestigi.

La plaça de Francesc Layret, a la part superior de la Via Júlia, va ser urbanitzada la primera, segons un projecte de l'arquitecte municipal Enric Pericas. Per decorar aquesta plaça d'acord amb el principi de "monumentalitzar la perifèria" expressat pel delegat d'Urbanisme, Oriol Bohigas, es va triar una obra del barceloní Jaume Plensa que portaria el nom d'Escullera perquè el basament estaria format per grans pedres amuntegades, com l'escullera del port. A sobre s'hi posarien tres peces escultòriques de ferro colat, la més gran de les quals, de quasi tres metres d'alçada, pesaria tres tones. Les obres d'urbanització van començar el 1987 i les escultures de Jaume Plensa van ser posades el 15 de febrer del 1988.

Onze anys més tard, quan després de molts retards es va urbanitzar el carrer de Conflent, a l'altre costat de la Via Júlia, s'hi van desplaçar les escultures de Jaume Plensa. El 29 de gener del 1999 van quedar col·locades en tres nivells diferents. La més gran, a la vorera del costat de mar de la Via Júlia, les altres dues enmig dels parterres d'herba que baixen cap a la plaça d'Àngel Pestaña. El parterre més gran queda separat dels altres per un mur de pedres assimilable en certa manera a una escullera, tot i que el títol original de les obres en bona manera queda ara desvirtuat.

L'escultura més gran es troba al costat d'un monument a J.A. Clavé, iniciativa del grup sardanista i de Cors de Clavé de les Roquetes, posat el 1986 quan es va acabar la urbanització de la Via Júlia."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Més informació https://es.wikipedia.org/wiki/Escullera_(monumento)

Escultura Escullera al carrer Conflent

Esculturas antropomorfas (padre, madre e hijo)

Més informació Wikipedia Jaume Plensa i Suñe

Més informació https://jaumeplensa.com/

Veure més Art Públic Nou Barris

Jaume Plensa i Suñe, font:wikipedia

Jardines William Shakespeare

Los jardines de William Shakespeare se encuentran en la Avenida de Pedralbes con el Paseo de los Tilos en el barrio de Les Corts. Se puede disfrutar de una fuente de agua que trascurre tranquila por un canal desde la parte alta del jardín hasta su cascada en el estanque.

Jardines de William Shakespeare

diumenge, 10 de març del 2019

Monumento a Blas Infante

"El monumento a Blas Infante en Barcelona es el primero que se levantó, curiosamente incluso antes del que se construyó en el lugar en que cayó asesinado. Este monumento de Barcelona, ubicado en un barrio con una alta proporción de emigrantes andaluces, dentro del parque de la Guineueta de Nou Barris, tuvo dos fases. El primero consiste en un monolito compuesto por ocho columnas irregulares de mármol, sobre un pletín hecho de placas de mármol, y se hizo a iniciativa del Centro Andaluz Blas Infante de Barcelona, y a su inauguración, el 28 de febrero de 1982, asistió el entonces alcalde de la ciudad, Narcís Serra. Una leyenda debajo de las columnas recuerda al promotor: «por iniciativa del Centro Andaluz en Cataluña, la ciudad de Barcelona a Blas Infante, líder del andalucismo histórico».

La segunda fase fue la colocación de un busto junto al monolito. Se colocó sobre una gran piedra dentro de una zona ajardinada.La iniciativa del busto fue de la asociación Almenara, que se puso en contacto con la coordinadora de entidades de Nou Barris (Centros culturales Manuel de Falla y García Lorca) para constituir una comisión pro-busto Blas Infante, con la idea de que apareciera como una iniciativa conjunta de todas las entidades andaluzas en Cataluña. La comisión consiguió el apoyo de la Junta de Andalucía y del Ayuntamiento de Barcelona para el acto. La talla se encargó a un escultor de Vilanova i la Geltrú, Xavier Cuenca Iturat.

Una gran multitud se congregó el día 5 de Noviembre de 1995 por la mañana para el acto (más de mil quinientas personas resaltaba la prensa) que según la crónica de El País del día siguiente «tras el descubrimiento del busto de Blas Infante y bajo los acordes del himno de Andalucía, las diferentes casas andaluzas asentadas en Cataluña, cuyos miembros iban ataviados con trajes típicos de sus respectivas provincias —abundaba el traje de volantes— realizaron una ofrenda floral mientras los asistentes al acto lanzaban vítores en honor de Blas Infante y a favor de una Andalucía libre. El acto de homenaje finalizó con la celebración de una misa flamenca». Almenara lo completó varios meses después plantando junto al busto dos olivos traídos expresamente desde Málaga."

Ver información laandalucia.lavozdelsur.es - Blas Infante y Cataluña

Más información Federación de Entidades Culturales Andaluzas en Cataluña

Monumento a Blas Infante en el parque de la Guinaueta

Los centros Andaluces en Catalunya a Blas Infante / Padre de la Patria Andaluza / Barcelona 5-11-1995

Las columnas representan las provincias de Andalucia

Por iniciativa del Centro Andaluz en Catalunya La ciudad de Barcelona a Blas Infante Líder del Andalucismo / 28-2-1982

El diseño de las columnas fue de Josep Lluís Delgado

Más información https://es.wikipedia.org/wiki/Blas_Infante

Blas Infante Pérez de Vargas 1855 - 1936, fuente:historiadeiberiavieja.com

Más información https://ca.wikipedia.org/wiki/Xavier_Cuenca_Iturat

Xavier Cuenca Iturat

Veure més Art Públic Nou Barris

Monument a Anselm Clavé i Agrup Sardanista

"La urbanització de la Via Júlia va ser acabada el 1986. A la vorera del costat de mar de la Via Júlia, hi va quedar situat un monument, promogut per l'activa agrupació sardanista i de Cors de Clavé del proper carrer dels Nou Pins. Aquest monument consisteix en una gran làpida de marbre amb un costat dedicat a recordar el 150è aniversari del naixement de Josep Anselm Clavé, amb un medalló amb la seva efígie i una placa metàl·lica amb el lema "progrés, virtut, amor". A l'altre costat, es recorda el 25è aniversari de l'existència de l'Agrupació Sardanista Ideal d'en Clavé de les Roquetes amb una placa metàl·lica on hi ha inscrita la frase: "La sardana és la dansa sencera d'un poble que estima i avança donant-se les mans".

El medalló de Clavé que hi ha en aquest monument prové d'un altre monument, ja desaparegut, que hi havia hagut al final de la Via Júlia, davant del Casal de l'Associació de Propietaris de Roquetes, on tenia la seu la coral La Ideal d'en Clavé, que la va promoure. Consistia en una estreta i alta piràmide truncada de marbre, coronada per una lira, i a la qual hi havia adossats el medalló i una placa commemorativa. Es va inaugurar el 20 d'abril de l'any 1980, quan es feien els 150 anys del naixement de Clavé.

En urbanitzar la Via Júlia, el monument estava molt deteriorat i es va decidir situar els dos medallons, el de Clavé i el de l'agrupació sardanista, com a elements compositius d'una font en l'accés principal a l'estació de metro. Amb el temps, aquesta disposició no va agradar i els serveis tècnics del districte, dirigits per l'arquitecte Juan Pablo Jaroslavsky, van dissenyar aquesta nova composició que integra també els dos medallons i que es va instal·lar el 1994."

Veure informació Ajuntament Art Públic

Monument a Anselm Clavé als Jardins Conflent

LA SOCIETAT CORAL L'IDEAL D'EN CLAVÉ / 1930 A J. ANSELM CLAVÉ 1980

PROGRÉS, VIRTUT I AMOR

AGRUPACIÓ SARDANISTA L'IDEAL DE'N CLAVÉ 1960 DE LES ROQUETES 1985

LA SARDANA ÉS LA DANSA SENCERA D'UN POBLE QUE ESTIMA I AVANÇA DONANT-SE LES MANS

A JOSEP ANSELM CLAVÉ / EN EL 50 ANIVERSARI DE LA SOCIETAT CORAL L'IDEAL D'EN CLAVÉ 1930 - 1980
A LA SARDANA EN EL 25 ANIVERSARI DE L'AGRUPACIÓ SARDANISTA L'IDEAL D'EN CLAVÉ DE LES ROQUETES 1960 - 1985

Materials: Bronze sobre bloc de granit

Més informació Wikipedia Anselm Clavé

Josep Anselm Clavé i Camps, font:españaescultura.es

Més informació Wikipedia Agrupació Sardanista L'Ideal d'en Clavé de les Roquetes

Diada del soci L'Ideal d'en Clavé 2018, font:avibotet.cat

Veure més Art Públic Nou Barris

Torre Favència

"Per donar un caràcter monumental a la renovada Via Júlia, els arquitectes municipals Bernardo Solà i Josep Maria Julià van pensar a encarregar algunes escultures. Ja era previst que l'antiga República, que incloïa el monument a Pi i Margall, anés a la plaça Llucmajor, que tanca per un costat la Via Júlia. Es va pensar a posar-ne una altra on el carrer fa com una mena de colze, el monument Als altres catalans, de Sergi Aguilar, i a l'altre extrem, el que dóna a la Via Favència, es va encarregar una tercera escultura a Antoni Roselló, que va pensar en un far de llum. El problema va ser que la xarxa elèctrica no va poder suportar la potència i es van fondre els ploms de bona part de les cases dels voltants. La companyia elèctrica Fecsa mantenia que calia posar una xarxa especial per subministrar corrent al monument, i l'Ajuntament que ja n'hi havia prou amb la xarxa normal. Finalment, van arribar a un acord i la torre de llum va entrar a formar part del paisatge de Nou Barris.

El crític Kenneth Hampton va opinar que la peça perdria amb el pas del temps per allò que ell considera com un abús de l'acer corten; però l'escultura és força popular entre els veïns, que potser no coneixen el nom oficial, Torre Favència, però n'hi ha molts que ironitzen i l'anomenen "la xeringa", per la seva semblança. Hi ha qui també, amb més mala fe, diu que és com un "monument al ionqui", en referència explícita al problema de la droga, que va ser particularment agut a Nou Barris durant l'època en què es va inaugurar l'obra de Roselló. La Via Júlia, amb l'escultura de Sergi Aguilar i aquesta d'Antoni Rosselló, es va inaugurar el 5 de juliol de 1986."