TRESORS a BARCELONA

dimecres, 2 d’octubre del 2024

Escultura La Tardor

"L'arquitecte Casamor va trobar en un magatzem municipal una escultura de Joan Borrell i Nicolau que datava de 1935, i que responia al bonic nom de La Tardor. Borrell va exposar aquesta obra en l'Exposició de Primavera d'aquell any. Casamor la va aprofitar i els experts en assumptes reials diuen que és la predilecta de Joan Carles de Borbó. L'estil de l'escultura és semblant a les obres que Borrell havia fet ja per a l'Exposició el 1929."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Figura femenina amb el cap inclinat a l'esquerra, gest de recolliment i melangia característic d'algunes de les obres de l'autor. La indumentària deixa entreveure el cos i duu els cabells recollits de manera que ressalten l'esveltesa del coll.

Cal una restauració.

Borrell i Nicolau esculpí quatre escultures (La primavera, L'estiu, La tardor i L'hivern) per el Palau March, de Mallorca."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Margarita Tintó i Sala

Materials:Marbre sobre pedestal de granit

Autor

Escultor:Joan Borrell i Nicolau

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:Viquipèdia Joan Borrell i Nicolau

Més informació:Borrellnicolau.cat

Joan Borrell i Nicolau, font:borrellnicolau.cat

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura Nu femení

"Les reformes dutes a terme al Palau de Pedralbes els anys 1970 van determinar algunes supressions, entre elles la d'aquest nu femení, obra d'Eulàlia Fàbregas, segurament perquè n'hi ha una altra de la mateixa autora a l'entrada dels jardins d'accés al Palau. Encara que no es coneix la data exacta de creació, els especialistes la situen cap al 1972 per la semblança amb l'escultura Adolescent, exposada en una sala barcelonina aquell any. L'any 2000 va anar a raure als jardins de Joan Maragall. L'arquitecte municipal Xavier Pigrau va triar el nou emplaçament."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc

Autor

Escultor:Eulàlia Fàbregas de Sentmenat

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:Viquipèdia Eulàlia Fàbregas de Sentmenat

Més informació:Conchamayordomo.com//Eulalia Fabregas Jacas

Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, font:conchamayordomo.com

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura L'Aiguadora

"L'arquitecte Ros de Ramis va donar un cop de mà al seu company Joaquim Casamor en la recerca d'obres per decorar els Jardins Joan Maragall, i li va trobar en un magatzem municipal una escultura atribuïda a Louis Sauvegeau, L'aiguadora, que data del 1862. N'hi ha una altra de semblant al barri de Barracas de Belgrano, a Buenos Aires, però presenten diferències, entre elles que la d'aquí no està signada i la de Barracas, sí."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Ferro colat

Autor

Escultor:Louis Sauvegueau

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:
Louis Sauvegeau (París, 1822-1874). Deixeble de Lequien i Toussaint, debuta al Saló de París de 1848, on va seguir exposant fins a l'any de la seva mort. Va treballar molt sovint en terra cuita. La seva principal obra és una font monumental que es troba a una plaça de Saint-Denis, al nord de París.

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

dilluns, 30 de setembre del 2024

Escultura Nu estirat

"L'Ajuntament de Barcelona va decidir posar el 1970 als Jardins Joan Maragall de Montjuïc l'escultura, obra de Joan Rebull de 1950, que havia adquirit en dispersar-se la col·lecció que Lluís Plandiura posseïa a La Garriga. Plandiura, important col·leccionista d'art, havia venut el 1932 a l'Ajuntament la major part de les obres que tenia. Posteriorment va anar adquirint noves obres, entre elles aquesta de Rebull, i en morir Plandiura el 1956, la família posà en venda, per peces soltes, aquesta nova col·lecció. L'Ajuntament adquirí aleshores la Noia ajaguda o Nu ajagut. Una obra molt semblant es troba enmig d'un petit estany, en un extrem del passeig Marítim de Sant Feliu de Guíxols."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Des dels anys 1950 Joan Rebull es dedicava amb més interès al nu femení que complís, com en aquest cas, una funció monumental en el jardí.

El material elegit per a aquesta obra d'encàrrec va ser el marbre blanc amb el qual mostra el domini i la bona manera de fer. Treballa el model en fang i el passa a guix, que serveix de guia per a la seva projecció en la pedra.

La temàtica del nu estès que se subjecta la cama entre les mans s'adapta a la perspectiva de l'emplaçament i és un model que ell va repetir en múltiples ocasions. La postura d'aquest nu li permet mostrar el seu coneixement del volum, crear línies compositives noves, a més d'allunyar-se de la posició convencional hieràtica del noucentisme de la seva primera època. Rebull emfasitza el moviment que implica aquest gest i cerca una austeritat formal complaent amb aquest volum tancat de la forma. Treu l'essència d'aquest sentit de la dona mediterrània de llarga tradició en l'escola catalana, però en un sentit més modern que l'allunya de l'arcaisme volumètric d'arrel orsiana.

El seu sentit del volum és clar i precís. Aquesta torsió el relaciona amb una sèrie d'escultures de dones ajagudes que va iniciar el 1942.

Aquesta sèrie porta en la seva realització unes actituds noves on la conquesta del volum i l'esquematisme té un clar to personal que el fa allunyar-se de l'amanerament de certes formes ja establertes."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc

Autor

Escultor:Joan Rebull

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:Viquipèdia Joan Rebull Torroja

Joan Rebull i Torroja, font:labellesa.cat

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura Cérvols

"Segurament aquests cérvols van sobrar-li a Frederic Marès quan va fer un conjunt d'animals per als jardins dedicats a Vicens Vives a la Diagonal, i van acabar a la gespa del palauet Albéniz."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Podem cercar en aquest grup de tres cérvols una raó simbòlica del perquè de la seva temàtica. El fet que el seu enclau sigui un jardí que envolta un edifici imitació d'un pavelló de caça de tall borbònic setcentista, al·ludeix a aquest animal que ha estat considerat des de l'antiguitat com a símbol de l'arbre de la vida per la semblança de la seva cornamenta amb les branques arbòries, símbol de renovació, a més del prestigi de les seves característiques físiques de bellesa, gràcia i agilitat que l'han convertit en el rei del bosc.

El marbre, amb l'acabat polit, fou el material escollit, ja que té la capacitat realista que marca la diferència de textures entre la pell i les potes. Utilitza el metall per esculpir les astes.

La composició del grup està equilibrada per la posició en què els animals es troben asseguts i permet una harmònica perspectiva dels tres cérvols.

Sense treure cap mena de mèrit a la bona manera de fer que té l'obra de Frederic Marès, l'academicisme de la realització, l'estètica kitsch del conjunt, la manca d'imaginació de la temàtica, la manca de risc en aquesta proposta no afavoreixen gens la valoració d'un conjunt realitzat en una època en què les directrius estètiques tractaven d'acomodar-se a l'ambient polític més que a la cerca de nous camins d'expressió.

Si el projecte d'uns jardins de caràcter francès era desfasat per a la seva època, aquest conjunt d'animals no fa més que reincidir en l'obsolet d'aquesta obra i en la manca de valentia d'aquesta proposta."