TRESORS a BARCELONA

Font del Carme

"Josep Goday va enderrocar el vell convent de les Mínimes del carrer del Carme, que ja havia servit d'escola municipal, i va aixecar al seu solar una de les escoles que va impulsar l'Ajuntament de Barcelona en el primer terç del segle XX, la Milà i Fontanals, gràcies al llegat de la senyora Lluïsa Cura.

Al costat de l'escola, Goday va posar una font de caire noucentista. Les obres van durar prop de dotze anys, i l'escola i la font es van inaugurar el 29 de març de 1931. La font formava angle amb l'edifici de l'escola, allà on el carrer s'eixampla, i ocupa tota una paret mitgera.

Durant la guerra civil va patir les conseqüències d'un bombardeig, el 17 de març de 1938, que la van deixar feta malbé i va caldre refer-la amb un pressupost elevat per l'època, 65.548,50 pessetes. L'obertura d'un nou carrer, dedicat a l'historiador Agustí Duran i Sanpere, va suposar que la font fos desmuntada fa uns anys, i no va tornar a ser reposada fins l'any 2003, però ara dins la mateixa estructura del col·legi i amb una placa que recorda el fet del bombardeig. La inauguració de la reforma de l'escola, que inclou un nou poliesportiu, la font refeta i la placa esmentada, va tenir lloc el 30 d'abril del 2003."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Goday_i_Casals

Font del Carme

Placa en memòria de les víctimes dels bombardejos italians al març del 1938

Josep Goday i Casals

CEIP Mila i Fontanals - font:https://ampamilaifontanals.files.wordpress.com

Foto anys 50 - font:Joaquim Brangulí

Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest

Pati de les Dones

"El Pati Vidal o de les Dones és una edificació de la primera meitat del segle XIX localitzada al llarg del Carrer Motalegre, avui ocupada pel CCCB, que formava part de La Casa de la Caritat.

Entre 1926 i 1929 l'arquitecte Josep Goday i Casals s'encarregà de remodelar part del conjunt, donant lloc a l'aparença noucentista actual.

El portal principal, consistent en un ampli arc pla, presenta grans carreus encoixinats i és coronat per un escut de la casa reial espanyola parcialment destruït. Dues mènsules de traç neoclàssic recullen el pes visual de les dues grans pilastres que recórren verticalment la façana. Els elements decoratius de la façana es concentren al voltant de les obertures a base d'esgrafiats en forma de rams de fulles d'acant, volutes, sanefes gregues i garlandes florals. Sobre el portal principal, l'esgrafiat representa a la Caritat entronitzada, flanquejada per dos infants i homenatjada per dues noies desvalgudes, un ancià i un malalt.

Creuant aquesta porta i la crugia que la comprèn s'accedeix a un gran pati estructurat en tres ales de cinc pisos d'alçada disposades en forma de U. Les façanes d'aquestes galeries estan profusament ornamentades amb esgrafiats realitzats per Josep Goday i Casals a base de canelobres, rams de fulles d'acant, volutes i garlandes florals.Damunt el portal que mena vers la Plaça de Joan Coromines hi ha una fornícula revestida en ceràmica de colors i coronada per un pinacle també ceràmic que acull una delicada imatge en bronze daurat de l'arcàngel Sant Miquel."

Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_de_la_Caritat_de_Barcelona

Entrada Pati de les Dones font:http://www.cccb.org

Més informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Goday_i_Casals

Josep Goday i Casals

El Pati Manning

"El Pati Manning o Antic Seminari Conciliar és una edificació del segle XVIII localitzada a la confluència entre els carrers Montalegre i Valldonzella que formava part de la Casa de la Caritat.

Les monges de l'orde de Sant Agustí, que s'havien instal·lat a la Conreria (Tiana) el 1265, es traslladaren a Barcelona el 1362 en un convent ubicat a la confluència dels actuals carrers de Montalegre i de Valldonzella. L'any 1593 el Papa Climent VIII va suprimir aquesta comunitat per tal d'erigir el Seminari Conciliar de Montalegre o "Colegio Tridentino", que obriria les seves portes el 1598. Entre 1736 i 1749 l'edifici del seminari fou totalment reedificat al voltant d'una església i un claustre, conegut com Pati Manning en honor a Robert Manning, un dels benefactors.

L'any 1772 aquest seminari seria traslladat a la veïna Església de Betlem, passant l'edifici a mans públiques com a seu d'un hospici depenent de la veïna Casa de la Misericòrdia. Fundada el 1583 al Carrer d'Elisabets, la Casa de la Misericòrdia havia quedat petita i l'any 1772 es decidí traslladar la seva població masculina a l'antic seminari.

Pel que fa a l'edificació, hi ha una austera façana, revestida de morters i amb les finestres ben alineades en eixos verticals, acull el portal principal, acabat en pedra i consistent en un arc de mig punt emmarcat per dues pilastres toscanes que sostenen un entaulament i un frontó triangular amb un escut.

Creuant aquesta porta i la crugia que la comprèn s'accedeix a un doble claustre barroc definit per quatre galeries que l'envolten. El claustre inferior presenta arcs de gran llum que reposen sobre potents columnes toscanes, mentre el superior està configurat per una delicada galeria d'arcs de mig punt sobre columnelles toscanes. Els dos claustres es comuniquen per mitjà d'una gran escala de pedra.

Els murs de totes les galeries es presenten revestits amb arrimadors ceràmics de plàstica neobarroca i amb rics esgrafiats a base de gerros, volutes i fulles d'acant. També cal destacar el treball decoratiu que recullen els forjats de cadascuna de les galeries.