TRESORS a BARCELONA

diumenge, 23 de desembre del 2018

Pesebre 2018 Museu Frederic Marès

"Al Museu Frederic Marès es torna a exposar, del 23 de novembre al 2 de febrer, el pessebre tradicional realitzat pels membres de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, una entitat fundada l’any 1863. En aquesta ocasió es proposa una passejada pels boscos del Pedraforca.

l’associació ha elaborat un pessebre fet sobretot amb materials naturals com suro, molsa i més elements vegetals. Les figures són de fusta, i han estat realitzades a mà en un taller italià."

Veure informació http://lameva.barcelona.cat/culturapopular

Veure informació http://w110.bcn.cat/museufredericmares/es/

Veure informació Wikipedia Museu Frederic Marés

Museu Frederic Marès

Pesebre als boscos del Pedraforca

dimecres, 19 de desembre del 2018

Escultura Rèplica El Repòs

"Manolo Hugué va ser un escultor especialitzat en les obres de dimensions reduïdes, però en arribar l'etapa de comandes que va constituir l'Exposició Internacional de 1929, també va rebre el corresponent encàrrec. La veritat és que Manolo es trobava malalt i no havia fet cap pas en aquest sentit. Com que ell no podia realitzar l'obra en les dimensions requerides, va ser un company, Josep Viladomat, qui transformà una Noia asseguda de Manolo de petita a gran.

Tanmateix, la Noia asseguda no va anar a parar a cap lloc concret i el Museu d'Art Modern se la va quedar fins que el 18 de març de 1961 va passar a ornamentar l'aleshores jove avinguda de la Infanta Carlota (ara de Josep Tarradellas), a l'alçada del carrer de Londres. L'any 2000 va ser retirada per procedir a la restauració, i el 21 d'abril del 2002 va formar part dels renovats jardins Laribal a Montjuïc. Un any més tard una còpia va tornar al seu emplaçament original. Tant una com l'altra són un dipòsit del Museu d'Art Modern."

Veure informació Ajuntament de Barcelona

Veure informació https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Viladomat

Escultura El Repòs

Veure més Art Públic Eixample

Fuente del Niño Pescador

"Tras la guerra civil se retomó la instalación de fuentes y monumentos en la ciudad. En 1947 se instalaron dos fuentes en los distritos del Ensanche y Gracia, siguiendo con la tradición iniciada en los años 1910-1920. Ambas fueron obra de Josep Manuel Benedicto, realizadas en bronce sobre una base de piedra. La primera, la fuente de Blancanieves, se situó en la plaza de Gala Placidia. La otra fue la fuente del Niño Pescador, en Diagonal con Casanova, compuesta por la figura de un niño que sostiene en su mano izquierda un pez que acaba de coger, mientras que alza la derecha en señal de victoria; a los lados se encuentran dos tritones elaborados igualmente en bronce."

Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Fuentes_de_Barcelona

Ver información https://es.wikipedia.org/wiki/Josep_Manuel_Benedicto

Fuente del Niño Pescador a Av. Diagonal con Casanova

Josep Manuel Benedicto, font:todocoleccion

Fuente del Gallo

"Durante los años 1910 y 1920 se instalaron numerosas fuentes en el distrito del Ensanche, fomentadas por la Comisión de Ensanche, que realizó varios concursos para colocar diversas fuentes ornamentales.

En 1925 se aprobaron dos fuentes más, encargadas a Frederic Marès: la del Gallo, en la plaza homónima; y la del Pato, en Valencia con Enamorados, ambas de bronce sobre base de piedra. De características parecidas, ambas presentan estos animales domésticos tratados con realismo y minuciosidad en los detalles, en gestos de gran vitalidad y expresión dinámica."

La escultura es de bronce sobre base de piedra y se encuentra ubicada en Plaza del Gallo (Av. de Roma, con Casanovas y Villarroel)

Ver informació https://es.wikipedia.org/wiki/Fuentes_de_Barcelona

Ver informació Wikipedia Frederic Marès

Fuente del Gallo en la plaza del mismo nombre

Frederic Marès Deulovol 1893 - 1991 Fuente:Wikipedia

Monòlit a Carlos Gardel

"El col·leccionista i estudiós gardelià Roberto Daus va impulsar que s'aixequés a Barcelona un monument en record del cantant de tangos argentí Carlos Gardel (Toulouse, 1890 - Medellín, 1935) tot aprofitant el cinquantenari de la seva tràgica mort en accident d'avió.

L'Institut de Cooperació Iberoamericana hi va donar tot el suport, però va ensopegar amb la negativa del consolat argentí a permetre que s'hi posés un bust, ja que consideraven que desmereixeria el petit monument a l'Argentina que hi ha a Barcelona, i que es concreta només en un bust del general Sanmartín, pare de la independència del país. Es va posar finalment un monòlit dedicat a Gardel en uns jardins que donen precisament al carrer de Buenos Aires, obra de l'arquitecta Rosa Maria Clotet.

Es va inaugurar el 5 de juliol de 1985, dues setmanes després de l'aniversari de la mort, en el marc d'una Setmana Argentina. Hi va ser present l'alcalde de la ciutat, Pasqual Maragall."

Veure informació Ajuntament de Barcelona

"En els anys 20 Espanya tenia una història tanguera prèvia fins i tot al tango argentí (el tango flamenc) i desenvoluparia una important vessant autònoma del gènere, amb epicentre a Barcelona i amb cançons paradigmàtiques, com« Fumando espero »del català Josep Viladomat.

La gira de 1925/1926, va incloure també a Barcelona, una ciutat que establiria un vincle molt especial amb Gardel. A Barcelona Gardel va gravar vint-temes, incloent un tango que li va oferir en aquest moment el pianista madrileny Teodoro Deu Cepeda, «Dolor»