"Algunes de les escultures destinades a ornamentar el templet que s’havia d’erigir a la part superior de la plaça de Catalunya, i que mai s’arribà a construir, es van traslladar a Pedralbes, Montjuïc i la Ciutadella.
Quatre figures femenines, obra dels reconeguts artistes Tarrach, Casanovas, Llimona i Arnau, foren col·locades al final de la Diagonal, concretament davant la tanca del Palau Reial, antiga propietat de la família Güell que s’havia rehabilitat a fi de convertir-la en la residència del monarca durant les seves visites a Barcelona, després que un incendi destruís, el 1875, l’històric Palau Reial, que donà nom a la plaça Palau.
Tot i que avui aquest indret de la Diagonal és força concorregut, a finals dels anys vint el palau es trobava lluny de Barcelona, i probablement aquest fou un dels motius pel quals s’hi col·locaren aquestes figures femenines mig nues. Nuesa que molestà els defensors de la moral que des de les pàgines dels diaris manifestaren enèrgicament el seu enuig.
Concebuda com una deessa clàssica de mirada serena i posat altiu, la figura femenina signada per Àngel Tarrach (1898-1979) exhibeix el seu tors nu, poderós i fort, i alhora mostra el gran ofici de l’artista. Exemple de dona mediterrània, sosté amb la mà dreta un pom de flors, mentre que amb l’altra mà subjecta la tela que li cobreix les cames, els plecs de la qual li dibuixen el gest d’avançar-ne una.
Àngel Tarrach aprengué l’ofici al taller del seu pare, el també escultor Josep Tarrach Ruiz, i continuà estudis artístics a l’escola Llotja. Deixeble d’artistes reputats com Llimona, Atché i Gargallo, amplià posteriorment estudis a París, on va ser alumne de Clarà i Aristides Maillol, dels quals adoptà la mediterraneïtat i classicisme característic en bona part de la seva producció.
Així mateix, fou membre de l’associació artística noucentista per excel·lència, Les Arts i els Artistes, i alhora membre fundador del Sindicat d’Artistes, Pintors i Escultors de Catalunya.
Amb motiu del conflicte bèl·lic del 1936-39, l’escultor abandonà el país, s’exilià a París, i es traslladà a Mèxic l’any 1942, on passà els últims trenta anys de la seva vida. La seva obra, influenciada per l’escultura renaixentista i egípcia dels primers anys, evolucionà cap a una escultura que combina harmoniosament el classicisme mediterrani amb les formes geomètriques de l’escultura inspirada en l’art prehispànic, amb el qual assolí nombrosos èxits."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Lídia Català
Materials:Pedra de Montjüic
Autor
Escultor:Àngel Tarrach
Més informació:Viquipèdia Àngel Tarrach i Barrabia
Més informació:Angeltarrac.com
Àngel Tarrac a La Llotja, l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, el 1913. (Àngel és el més baix i el més jove dret, amb la mà dreta a la butxaca, a prop del centre), font:angeltarrac.com
Veure Més:Art Públic Les Corts
