dimecres, 1 d’octubre del 2025

Escultura figura femenina Palau Reial

 

"Algunes de les escultures destinades a ornamentar el templet que s’havia d’erigir a la part superior de la plaça de Catalunya, i que mai s’arribà a construir, es van traslladar a Pedralbes, Montjuïc i la Ciutadella.

Quatre figures femenines, obra dels reconeguts artistes Tarrach, Casanovas, Llimona i Arnau, foren col·locades al final de la Diagonal, concretament davant la tanca del Palau Reial, antiga propietat de la família Güell que s’havia rehabilitat a fi de convertir-la en la residència del monarca durant les seves visites a Barcelona, després que un incendi destruís, el 1875, l’històric Palau Reial, que donà nom a la plaça Palau.

Tot i que avui aquest indret de la Diagonal és força concorregut, a finals dels anys vint el palau es trobava lluny de Barcelona, i probablement aquest fou un dels motius pel quals s’hi col·locaren aquestes figures femenines mig nues. Nuesa que molestà els defensors de la moral que des de les pàgines dels diaris manifestaren enèrgicament el seu enuig.

Concebuda com una deessa clàssica de mirada serena i posat altiu, la figura femenina signada per Àngel Tarrach (1898-1979) exhibeix el seu tors nu, poderós i fort, i alhora mostra el gran ofici de l’artista. Exemple de dona mediterrània, sosté amb la mà dreta un pom de flors, mentre que amb l’altra mà subjecta la tela que li cobreix les cames, els plecs de la qual li dibuixen el gest d’avançar-ne una.

Àngel Tarrach aprengué l’ofici al taller del seu pare, el també escultor Josep Tarrach Ruiz, i continuà estudis artístics a l’escola Llotja. Deixeble d’artistes reputats com Llimona, Atché i Gargallo, amplià posteriorment estudis a París, on va ser alumne de Clarà i Aristides Maillol, dels quals adoptà la mediterraneïtat i classicisme característic en bona part de la seva producció.

Així mateix, fou membre de l’associació artística noucentista per excel·lència, Les Arts i els Artistes, i alhora membre fundador del Sindicat d’Artistes, Pintors i Escultors de Catalunya.

Amb motiu del conflicte bèl·lic del 1936-39, l’escultor abandonà el país, s’exilià a París, i es traslladà a Mèxic l’any 1942, on passà els últims trenta anys de la seva vida. La seva obra, influenciada per l’escultura renaixentista i egípcia dels primers anys, evolucionà cap a una escultura que combina harmoniosament el classicisme mediterrani amb les formes geomètriques de l’escultura inspirada en l’art prehispànic, amb el qual assolí nombrosos èxits."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Lídia Català

Materials:Pedra de Montjüic 

 








Autor

Escultor:Àngel Tarrach

Més informació:Viquipèdia Àngel Tarrach i Barrabia 

Més informació:Angeltarrac.com

 

Àngel Tarrac a La Llotja, l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, ​​el 1913. (Àngel és el més baix i el més jove dret, amb la mà dreta a la butxaca, a prop del centre), font:angeltarrac.com

 

     Veure Més:Art Públic Les Corts  




dilluns, 22 de setembre del 2025

Escultura Projecció de l'atleta mediterrani

 

Museu Futbol Club Barcelona  

"Tres dies abans del Nadal de 1997 arribava a La Masia aquesta obra de Ferran Soriano, un autor de l'Hospitalet. Hi va assistir a la inauguració l'escriptor Francesc Candel. Les peces d'acer inoxidable representen un atleta en moviment."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas 


"Ferran Soriano utilitza en moltes de les seves escultures l'acer inoxidable que es fa servir a la indústria de l'automòbil. Ell l'envelleix, el crema i el mossega amb el bufador per obtenir el resultat final d'unes formes que representen el seu sentiment poètic sobre diverses situacions humanes. En aquesta ocasió, interpretant i donant sentit propi a un intercanvi d'idees amb el compositor i violoncel·lista Miquel Pujol, sobre un sòcol de pedra desgastat pel temps i per l'acció humana, fa que creixi com una planta que disposa de cinc pals representatius dels cinc continents. Les fulles pugen i donen sentit fèrtil a la planta, però també algunes cauen perquè el temps passa i l'esforç de les persones decau. És llei natural de vida pel que fa a les individualitats i així ho indica l'escultura, però també posa de relleu que l'esperit que anima l'atletisme és permanent i mai no s'esgota."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M. Cadena 

Materials:Acer inoxidable

 

Autor

Escultor:Ferran Soriano

Més informació:ferransoriano.blogspot.com/ 

Més informació:Viquipèdia Ferran Soriano i Rivero 

Ferran Soriano, font:ferransoriano.blogspot.com

  

Veure Més:Art Públic Les Corts  

 


dissabte, 20 de setembre del 2025

Escultura Fecunditat

 

Museu Futbol Club Barcelona 

"Lluís Rey Polo va demanar ajut al seu amic Miquel Pujol perquè una font escultura que havia realitzat per a una fàbrica de Sant Andreu havia de ser enderrocada, juntament amb les naus, perquè l'empresa plegava. Pujol va convèncer Núñez que era una bona idea per encetar la col·lecció, tot i que el president del Barça no va voler saber res de la font i es va limitar a acceptar-la com una escultura. Tanmateix, tot està preparat per reconvertir l'escultura de nou en una font. L'obra, situada darrere de La Masia, va ser inaugurada en el seu nou emplaçament el migdia del 27 d'octubre de 1997."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas  



"Guanyador del premi de dibuix Joan Miró de l'any 1963, Lluís Rey Polo fou un artista que es projectà en el dibuix, la pintura i l'escultura de caire informalista. Sentí un especial interès per les textures, les incisions i els signes, que eren per a ell com la fecunditat de la vida. Aquesta escultura, pensada i realitzada per servir de font en una piscina, originàriament fou instal·lada en els jardins d'un complex industrial; enderrocat aquell centre fabril, el seu autor la recuperà i l'oferí al Futbol Club Barcelona perquè la fecunditat és necessària en totes les esferes de la vida. Actualment podria funcionar, perquè disposa de les obertures i dels canals suficients perquè circuli l'aigua. És possible que algun dia es faci i llavors aquesta escultura rítmica dins dels seu volum de formigó recuperarà la seva funcionalitat"

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Josep M. Cadena 

Materials:Formigó 

 

Autor

Escultor:Lluís Rey Polo 

Més informació:Viquipèdia Lluís Rey Polo 

Més informació:eliris.cat/.../els-cent-anys-de-lluis-rey-polo/ 

 

Lluís Rey Polo, font:eliris.cat

 

Veure Més:Art Públic Les Corts 


Estàtua femenina

 

"Un dels personatges més rellevants del món artístic català de l’etapa noucentista fou Enric Casanovas Roy (1882-1948), escultor, amb una amplia formació artística que s’inicià al taller de Josep Llimona i que continuà estudis a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Posteriorment, amplià coneixements a París, Brussel·les, Amberes, Londres i Florència.

Després d’assolir nombrosos èxits, l’any 1927, participà en l’ornamentació de la recent urbanitzada plaça de Catalunya. Aquesta reforma al centre de Barcelona fou una de les més notables de la ciutat que es preparava per celebrar l’Exposició Internacional el 1929.

D’altra banda, a causa de l’incendi de l’antic Palau Reial, l’any 1875, el rei Alfons XIII no disposava de residència règia a la ciutat, fet que generà molts maldecaps i que, finalment, es solucionà quan el comte de Güell cedí una masia familiar que tenia a la Diagonal per tal de convertir-la en el nou indret reial. Ampliada i rehabilitada pel mateix Nebot, que realitzà el projecte de la plaça de Catalunya, l’obra es va culminar el 12 de maig de 1924, i el lliurament oficial es va fer el 18 d’octubre de 1926. Així mateix, davant la tanca del jardí del palau, dissenyat per Rubió i Tudurí, s’hi col·locaren quatre escultures, que inicialment foren creades per ornamentar la popular plaça de Catalunya, sorgides de la mà dels reconeguts artistes Àngel Tarrach, Josep Llimona, Eusebi Arnau i Enric Casanovas.

Enric Casanovas mostra una figura femenina tan sols coberta per una tela a nivell del pubis, deixant al descobert el tors nu que ambdues mans protegeixen púdicament. Alhora recull la tela que li cau per l’espatlla conferint-li sensualitat i moviment. Pel que fa el cabell recollit al clatell, permet veure el rostre de mirada serena, ulls ametllats i somriure enigmàtic, trets que esdevindran els més característics de l’escultor.

A més, la figura femenina fou el tema preferit per l’artista, el qual mostrà una dona jove d’anatomies sòlides i robustes, que amb simplicitat de línies representa l’ideal de bellesa. Tot i que va ser gran admirador dels clàssics, i que l’escultura va ser concebuda com una venus, Casanovas va substituir els temes mitològics per models reals, creant un model de dona mediterrània i catalana seguint els postulats del gran pare del noucentisme, Eugeni d’Ors, en la figura de “La Ben Plantada”.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Lidia Català 

Materials:Pedra de Montjüic








Autor

Escultor:Enric Casanovas

Més informació:Viquipèdia Enric Casanovas i Roy 

Enric Casanovas, font:rutadelmodernisme.com

 

Veure Més:Art Públic Les Corts 

  


divendres, 19 de setembre del 2025

Escultura Figura femenina

 

"La figura femenina, realitzada pel prestigiós escultor Josep Llimona i Bruguera (1864 -1934), es presenta com una venus clàssica de rostre serè i mirada altiva, amb el pentinat recollit al clatell. Té el tors nu, i alhora púdicament subjecta amb dues mans la tela del vestit que li cobreix les cames. Un gran doblec de roba ajuda a dibuixar el joc dels malucs provocat per la lleugera flexió de la cama esquerra, mentre que els altres plecs de la vestimenta cauen aplomats fins al terra deixant entreveure l’extremitat dreta, on recau el pes de la figura.

Llimona, escultor modernista per excel·lència, aconseguí nombrosos èxits des de la seva joventut quan guanyà als 16 anys la Pensió Fortuny d’escultura per la seva obra El fill Pròdig. Tot i que és conegut, principalment, per peces modernistes com El desconsol (1907), o el Monument al doctor Robert (1910), l’escultor treballà els anys vint en obres de trets ben diferents com, per exemple, l’escultura eqüestre de Sant Jordi (1924), o les de la plaça de Catalunya i els jardins de Montjuïc, creades amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. Aquests anys foren per a l’artista temps de canvis, motivats, d’una banda, pels nous corrents artístics presents a Catalunya i, de l’altra, per la mort, el mes de febrer de 1926, del seu germà, el pintor Joan Llimona amb qui havia estat molt unit i amb qui fundà el Cercle Artístic de Sant Lluc, entitat que en els seus estatuts inicials prohibia la representació del nu femení, prohibició que fou anul·lada al cap de poc temps, cosa que va permetre Josep Llimona de realitzar les seves obres més destacades. En aquesta època es divulguen nous postulats estètics, es respiren nous aires i, per tant, el gust canvia. L’escultor evolucionà cap a noves formes, fet que s’evidencia en els encàrrecs que rebé per realitzar les escultures per a la plaça de Catalunya, urbanitzada segons el projecte inicial de Francesc de Paula Nebot. Aquí l’escultura femenina es mostra més corpulenta, lluny dels cossos prims i rostres idealitzats de dones melancòliques, a les quals Llimona ens tenia acostumats en anys anteriors, i que tants èxits li reportaren.

Aquesta figura s’esculpí per ornar el gran templet que s’havia d’erigir a la part superior de la plaça i que finalment no s’arribà a construir. Així és que, juntament amb les obres de Tarrach, Casanovas i Arnau, fou traslladada a la Diagonal davant de la tanca del Palau Reial de Pedralbes, nova residència del monarca Alfons XIII a Barcelona. La nuesa d’aquestes quatre escultures escandalitzà una part de la societat barcelonina de l’època, que des de les pàgines dels diaris manifestaren el seu enuig."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Lidia Català

Materials:Pedra de Montjüic 








Autor

Escultor:Josep Llimona

Més informació:Viquipèdia Josep Llimona i Bruguera 

Josep Llimona i Bruguera, font:Viquipèdia
     
    Veure Més:Art Públic Les Corts