TRESORS a BARCELONA: Estàtua femenina

dissabte, 20 de setembre del 2025

Estàtua femenina

"Un dels personatges més rellevants del món artístic català de l’etapa noucentista fou Enric Casanovas Roy (1882-1948), escultor, amb una amplia formació artística que s’inicià al taller de Josep Llimona i que continuà estudis a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Posteriorment, amplià coneixements a París, Brussel·les, Amberes, Londres i Florència.

Després d’assolir nombrosos èxits, l’any 1927, participà en l’ornamentació de la recent urbanitzada plaça de Catalunya. Aquesta reforma al centre de Barcelona fou una de les més notables de la ciutat que es preparava per celebrar l’Exposició Internacional el 1929.

D’altra banda, a causa de l’incendi de l’antic Palau Reial, l’any 1875, el rei Alfons XIII no disposava de residència règia a la ciutat, fet que generà molts maldecaps i que, finalment, es solucionà quan el comte de Güell cedí una masia familiar que tenia a la Diagonal per tal de convertir-la en el nou indret reial. Ampliada i rehabilitada pel mateix Nebot, que realitzà el projecte de la plaça de Catalunya, l’obra es va culminar el 12 de maig de 1924, i el lliurament oficial es va fer el 18 d’octubre de 1926. Així mateix, davant la tanca del jardí del palau, dissenyat per Rubió i Tudurí, s’hi col·locaren quatre escultures, que inicialment foren creades per ornamentar la popular plaça de Catalunya, sorgides de la mà dels reconeguts artistes Àngel Tarrach, Josep Llimona, Eusebi Arnau i Enric Casanovas.

Enric Casanovas mostra una figura femenina tan sols coberta per una tela a nivell del pubis, deixant al descobert el tors nu que ambdues mans protegeixen púdicament. Alhora recull la tela que li cau per l’espatlla conferint-li sensualitat i moviment. Pel que fa el cabell recollit al clatell, permet veure el rostre de mirada serena, ulls ametllats i somriure enigmàtic, trets que esdevindran els més característics de l’escultor.

A més, la figura femenina fou el tema preferit per l’artista, el qual mostrà una dona jove d’anatomies sòlides i robustes, que amb simplicitat de línies representa l’ideal de bellesa. Tot i que va ser gran admirador dels clàssics, i que l’escultura va ser concebuda com una venus, Casanovas va substituir els temes mitològics per models reals, creant un model de dona mediterrània i catalana seguint els postulats del gran pare del noucentisme, Eugeni d’Ors, en la figura de “La Ben Plantada”.