Escultura Marina, la pesca

 

"La nova urbanització de la plaça de Catalunya fou obra de Francesc de Paula Nebot. L’Ajuntament en sessió de 24 de desembre de 1926, va acordar convocar un concurs restringit, en el que invitava nominalment a una sèrie d’artistes perquè presentessin els esbossos en guix, que posteriorment en material definitiu ornamentarien l’espai. Se’n presentaren noranta i el jurat va quedar satisfet del resultat; com s’havia anunciat, es va celebrar una exposició pública al Palau de Belles Arts. Al fons decoratiu de la plaça, hi havia d’haver setze estàtues, i s’encarregà a Eusebi Arnau el model i la reproducció en pedra de Montjuïc de dues d’elles, de les que, en el terme de noranta dies naturals, en devia tenir els models definitius acabats, i en el terme de cent vuitanta, tenir acabades en pedra i disposades per ésser col·locades. El preu pel que Arnau es feia càrrec de l’exposat era de dotze mil pessetes per cada estàtua, quedant entès que aquest comprenia les despeses d’execució del model, material, reproducció, ...

L’escultura que ens ocupa és una figura femenina, al·legòrica de la marina, modelada en fang, i reproduïda per Gabriel Bechini; les estàtues havien de tenir unes dimensions de 2,5 m. d’alçada, i 15 cm de plint, per les quals Arnau li havia d’abonar sis mil pessetes. Aquest nu femení te la simplicitat pròpia del noucentisme, que es distingeix per la simplicitat de formes. L’obra correspon a l’etapa de maduresa de l’artista, en la que realitza figures de caire clàssic, moment de certa davallada professional: no tenia tants encàrrecs i molt probablement trobava dificultats per assimilar el Noucentisme. Amb tot, hem de tenir present que sempre fou una persona admirada i respectada en l’entorn professional, i que els treballs dels últims anys el relacionen amb gran nombre d’arquitectes: Bertrán de Quintana, Guardia, Sagnier, Puig i Cadafalch, Goday, Domènech, Martorell. Aquell mateix any 1927, presidint Bonaventura Bassegoda la Junta de l’Acadèmia de Belles Arts, Arnau va ser proposat per la vacant d’escultura. Era doncs un escultor considerat, en certa manera aliè a les tendències del moment.

Quan el consistori disposà de totes les obres, pensà que potser n’hi havia massa, i algunes de les escultures que havien d’anar col·locades al costat de les fonts foren suprimides, anant a raure a altres indrets. Aquesta situació afectà a aquesta estàtua que fou instal·lada a la Diagonal.

Molt possiblement el model buidat en guix va formar part de l’Exposició-Homenatge al Cercle Artístic de Sant Lluc amb motiu de la mort d'Arnau el 1933."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - M. Isabel Marín  

Materials:Pedra de Montjüic 

Autor

Escultor:Eusebi Arnau 

Més informació:Viquipèdia Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort, font:Viquipèdia

 

            Veure Més:Art Públic Les Corts 

 

  

Porta Est de l'antiga Finca Güell de Les Corts

 

"La porta est (de la Finca Güell), que donava a la Riera Blanca,  fou enderrocada per a la construcció de la Facultat de Farmàcia i traslladada el 1957 al seu emplaçament actual a l'avinguda de Joan XXIII, on presideix l'entrada a l'aparcament. Igual que la resta del mur i de les altres portes d'accés, és de maó i està emmarcada per dos pilars esgraonats acabats amb pinacles, units per un arc rebaixat sobre impostes i coronat per merlets de línies arrodonides. Pinacles i merlets es recobreixen amb sanefes verticals i horitzontals de rajoles de ceràmica vidriada, combinant els colors blanc i el marró. Formalment, s'acosta a una interpretació goticitzant, estil a què Gaudí va recórrer sovint, encara que mitjançant solucions originals realitzades amb materials de gran tradició en la construcció catalana.^"

Font de la informació:Viquipèdia Pavellons i portes de la Finca Güell de Les Corts 

Materials:Ceràmica i maó

Autor

Arquitecte:Antoni Gaudí

Més informació:Viquipèdia Antoni Gaudí

Antoni Gaudí i Cornet, font:Viquipèdia

        Veure Més:Art Públic Les Corts

    

Circ en ferro, Cirque en fer

 

"Es tracta d'una de les dues escultures públiques que hi ha a l'Illa Diagonal finançada per l'empresa d'assegurances Winthertur, que té en aquest complex comercial la seva seu central a Barcelona. Inaugurat el 20 de març del 1996, va ser adquirit directament per l'empresa i donat l'any següent a l'Ajuntament de Barcelona. El títol, en francès i alemany, al·ludeix al material amb què és fet -encara que, de fet, no és ferro, sinó acer corten, amb un pes total de 16 tones- i a la temàtica circense que vincula les diferents figures i elements que el formen entorn d'una anella de set metres de diàmetre. Rolf Knie és un artista que té vinculacions familiars amb el món del circ."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

 

"Cirque en ferre" conjunt escultòric realitzat per Rolf Knie i Miguel Sarasate, donat pel grup assegurador Winterthur a la ciutat de Barcelona, Barcelona, 20 de març de 1996

"Rolf Knie, creador, juntament amb l'escultor espanyol Miquel Sarasate, de l'escultura monumental Cirque en fer / Eisen Zirkus, és un artista polifacètic que va néixer a l'any 1949 al recinte del Cirque Knie, el circ nacional de Suïssa, del qual el seu pare era director.

L'escultura concentra en una superfície circular de pocs metres de diàmetre alguns dels animals i actors claus -elefants, pallassos- que pertanyen a l'espectacle del circ. L'obra, com si estigués feta d'una sola peça de ferro, reuneix elements reals que es troben a l'espai de la pista del circ quan s'arriba al moment culminant d'un espectacle.

Rolf Knie és un artista complet dotat de diversos talents -domador d'animals salvatges i cavalls, actor de cine i teatre, pintor, escultor- que ha plasmat la seva fascinació per l'espectacle del circ al món de l'art i del disseny. S'ha dedicat enèrgicament a dibuixar els seus estimats animals i els moments viscuts i imaginats més memorables de la seva carrera. D'una banda, es coneixen les seves pintures i els seus dibuixos alegres, que en algunes ocasions serveixen de punt de partida per a la creació de personatges, objectes i mobles en la línia d'un disseny lúdic. D'altra banda, l'escultura monumental el Cirque en fer / Eisen Zirkus, transmet un homenatge al món del circ, i a la memòria del temps i a la seva ubicació a la ciutat de Barcelona que l'emmarca. L'obra, que evoca uns immensos cavallets de ferro oxidat, està instal·lada en un lloc de pas de joves, a la cruïlla dels carrers Constança i Déu i Mata, un punt de confluència de dues escoles d'educació primària i secundària, d'un poliesportiu municipal, la Biblioteca Popular Can Roses i els Jardins de Sant Joan de Deu, davant de la sortida de l'aparcament del centre comercial Illa Diagonal."

Més informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Annemieke Van den Pas

Materials:Acer corten 

 

Autor

Escultores:Rolf Knie, Miquel Sarasate

Més informació:Wikipedia - Circo Knie 

Més informació:Viquipèdia Circ en ferro 

"Rolf Knie, font:presseportal-schweiz.ch"

 

    Veure Més:Art Públic Les Corts 

 

Màstils de l'Exposició Universal de 1888

 

"Els màstils que trobem ara davant de l’Arc de Triomf són, a l’igual que aquest, un record de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Aquest era l’accés principal al recinte i com a tal, calia engalanar-lo per causar una bona primera impressió al visitant forà que s’acostava al certamen barceloní.

L’espai del Saló de Sant Joan, nom que rebia aleshores el passeig de Lluís Companys, havia estat arranjat amb les balustrades amb gerres que el circumden, però a banda i banda del tram superior del passeig, el paisatge no era gaire engrescador, amb unes cases força senzilles a un costat, i la tàpia d’unes cotxeres i les obres del Palau de Justícia en un altre, la qual cosa deslluïa força l’entrada cerimonial a l’Exposició.

De fet, els plànols inicials del recinte marquen la posició de l’entrada uns cent metres més avall, és a dir, gairebé al davant de l’edifici judicial i més a prop dels primers pavellons monumentals de l’Exposició: el Palau de Belles Arts i el Palau de les Ciències, la visió dels quals hauria mitigat l’aspecte suburbial d’aquell indret.

Però el desig que l’Arc de Triomf fos un element permanent que servís, més enllà de l’exposició, com a punt focal de la “plaça” formada per la cruïlla que hi té al davant, va determinar situar-lo en aquest lloc aleshores poc atractiu. Els màstils, tipus estendard, amb les banderes de colors, creaven unes fites visuals que dirigien la mirada dels visitants cap a l’Arc i l’apartaven d’aquell lleig entorn. En aquest sentit, es busca relacionar al màxim els quatre pals amb l’Arc, amb la repetició d’elements iconogràfics com ara els escuts i les corones.

Potser els únics elements discordants són els elms que coronen els màstils, una referència directa al món medieval, que no té cap ressò en el repertori escultòric classicista de l’Arc, però que és un element molt comú de les construccions de la primera etapa de Lluís Domènech i Montaner, període que coincideix amb la intervenció d’aquest arquitecte en edificis importants (i medievalitzants) de l’Exposició com l'enderrocat Gran Hotel Internacional o el de l'antic Cafè-Restaurant que després acolliria fins l'any 2010 el Museu de Zoologia."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan Molet

Més informació:Viquipèdia Exposició Universal de Barcelona 1888

Vista General dels pavellons al Parc de la Ciutadella, font:Viquipèdia

Autor

Arquitecte:Antoni Rovira i Trias

Més informació:Viquipèdia Antoni Rovira i Trias

Antonio Rovira i Trias, font:historiesmanresanes.cat

 

    Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

   

Escultura a Prat de la Riba

 

"El mateix any que es va inaugurar a Barcelona el monument al president de la Generalitat Josep Tarradellas s'hi va inaugurar també aquest dedicat al president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba (Castellterçol, 1870-1917).

Format per una columna de formigó de deu metres de la qual surten vuit tubs d'acer inoxidable, en una interpretació, dintre de l'estil propi d'Alfaro, del mite clàssic de la Victòria alada, està situat a la plaça que porta el nom de Prat de la Riba des del 1979. Aquesta cruïlla de la Ronda del Mig amb el carrer Numància i l'avinguda de Sarrià havia estat batejada el 1952 amb el nom d'"Héroes de Espinosa de los Monteros", en record dels 35 soldats de la Primera Centuria Catalana Virgen de Montserrat que van morir el mes d'octubre de 1936 a la batalla d'Espinosa de los Monteros (al límit entre Santander i el País Basc). Entorn d'aquests catalans que van morir lluitant a l'exèrcit franquista es va construir tota una mitologia de la qual són una bona mostra el nom de la plaça i el monument, obra de J. Puigdollers que s'hi va posar el 6 de desembre del 1955, format per una figura de petites dimensions (en contrast amb l'enormitat de l'espai on es trobava) que representava un home nu, en posició de "firmes" i recolzat amb el braç esquerre en la bandera espanyola. Aquest monument va ser retirat en arribar la democràcia i guardat en un magatzem municipal de Canyelles. Tant el nom de la plaça com el monument van ser substituïts en honor a Prat de la Riba: el nom, el desembre de 1979 (en el bloc de canvis al nomenclàtor, aprovat pel primer ajuntament democràtic) i el monument vint anys justos després, el desembre de 1999."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"LA CIUTAT DE BARCELONA A / ENRIC PRAT DE LA RIBA / 1870 1917 - PRESIDENT DE LA / MANCOMUNITAT DE CATALUNYA. 1999"

"Les escultures públiques més conegudes i característiques d'Andreu Alfaro responen a desenvolupaments geomètrics que podrien considerar-se com neo-concrets, és a dir, com obres abstractes irreferencials, com peces que s'expliquen des de la seva pròpia geometria sense necessitat de recórrer a referents externs. Tanmateix, Andreu Alfaro, que és conscient de la interpretació formalista de les seves obres, mai no ha volgut que aquestes siguin simple especulació formal i sempre ha tingut com a rerafons un "tema" que, més o menys explícitament, ha contaminat les seves obres.

Alguns dels temes que li han servit d'estímul creatiu, com ara la llibertat, la justícia o la Il·lustració, no posseeixen una qualitat al·legòrica pròpia que els hi permeti ser representats amb un signe convencional, pel que Alfaro ha intentat depurar formes a partir de motius característics. Això succeeix amb el monument a l'escriptor i polític regeneracionista Enric Prat de la Riba. Per a realitzar aquesta obra Alfaro no ha partit de un gest o d'una particularitat anatòmica de l'homenatjat sinó que ha indagat en el que podríem anomenar les "formes del context", buscant en el moviment de la Renaixença, del que va partir la ideologia del pròcer, i en l'estètica del Modernisme algunes característiques formals que es puguin trobar en el mobiliari, la ceràmica o la indumentària de l'època.

Així, les vuit línies ondulades que coronen la columna són el producte d'una síntesi que aglutina a la vegada el classicisme de la greca mediterrània, els elements en ziga-zaga del mobiliari art nouveau i les ondulacions del pentinat de l'època. A través d'elements aparentment circumstancials Alfaro elabora una imatge molt simple que permet establir relacions empàtiques complexes que, per suposat, no tenen perquè ser lectures literals de les aquí enunciades."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Javier Maderuelo

Materials:Pedra artificial blanca i acer inoxidable

Més informació:Viquipèdia Enric Prat de la Riba i Sarrà

Retrat d'Enric Prat de la Riba com a President de la Diputació de Barcelona, obra de Josep Gallés i Malats, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Andreu Alfaro

Més informació:Viquipèdia Andreu Alfaro i Hernández

Andreu Alfaro, font:Vanguardia.com

Veure més Art Públic Les Corts