Jardins Joan Maragall
"Aquest grup escultòric de cos sencer compost per una jove nua amb un nen, situada en un dels laterals de les cascades de la font més gran que emmarca la façana de l'ampliació del Palauet Albéniz, mostra en l'escorç de la seva postura forçada un desig d'equilibrar l'espai compositiu per al qual ha estat creada.
El marbre blanc és el material escollit per a aquesta execució, pel procediment del buidatge. La superfície externa és polida però diversificant en l'aparença les textures dels elements representats, escates del peix que el nen sosté, roca sobre la qual recolzen tots dos i la pell.
La forma està marcada per la diagonal que assenyala la inclinació del cos de la jove. Com que la postura és forçada, es manifesta una rigidesa en la composició que tan sols trenca la suau actitud del nen. La roba que es desplega sobre la roca, el càntir que sosté la jove, afegeixen un manierisme de línies innecessari per a aquest conjunt que a penes s'integra en aquest emplaçament per al qual va ser realitzat per encàrrec. El concepte volumètric que correspon en l'obra de Granero a un cànon classicista d'arrel noucentista, mediterrani en aquest cas, es carrega de tensió, és com si la narració dominés la composició.
El simbolisme del nu representat pot al·ludir a una figura mitològica pròpia del món de l'aigua, una deïtat de segon ordre com una nimfa. La rigidesa, però, continua traient força a la figuració que tan sols guanya en la perspectiva de la distància.
La seva obra adquireix més qualitat en el volum petit, d'aquí que aquest grup format per la jove i el nen perdi capacitat de control en el volum i en l'expressió de la forma."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena
Materials:Marbre blanc
Autor
Escultora:Lluïsa Granero
Arquitecte:Joaquim Casamor
Més informació:Viquipèdia Lluïsa Granero i Sierra
Lluïsa Granero, font:reialcercleartistic.cat
Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona
Veure més Art Públic Sants Montjuïc
