Escultura Serena

 

"El director de l'Escola Massana en 1970, Lluís Maria Güell, va recomanar Pilar Francesch com una de les persones que podia ajudar l'arquitecte Casamor a completar les escultures dels jardins dedicats a Joan Maragall. Casamor va triar-ne la peça Serena, que ja tenia feta la jove escultora, i l'escola en va fer una donació. Una còpia de Serena es troba al vestíbul de l'Escola Massana."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Aquest nu femení va ser un regal de l'Escola Massana per decorar els jardins Joan Maragall i fou col·locada centralitzant la columnata descoberta.

La verticalitat d'aquesta escultura marca la línia compositiva d'una figura de sòlid volum, executada en bronze, que continua la llarga tradició escultòrica catalana noucentista d'arrel orsiana. El classicisme de la temàtica, l'equilibri que aconsegueix la separació de cames, recolzat per uns braços aixecats, són les referències al glossari orsià que ofereix unes qualitats femenines que la representació escultòrica ha mantingut durant un llarg temps i que són les credencials per a aquesta composició on la serenitat i l'harmonia presideixen una zona que envolta el classicisme d'una doble línia de columnes. No hi ha res en aquesta obra que assenyali una ruptura amb aquest conjunt de caire neoclàssic on l'ordre és la principal virtut i la manca d'aposta de risc, de tensió creativa, el principal defecte. La clara relació d'aquesta temàtica amb tota la línia escultòrica noucentista catalana ens porta a la memòria els exemples de figures de potent sentit volumètric d'Enric Casanovas, de tot aquest cànon de bellesa que es va obrir des de Maillol, en trencar amb els principis escultòrics de Rodin i mirar cap a les propostes classicistes."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Bronze

Autora

Escultora:Pilar Francesch

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:Viquipèdia Pilar Francesch i Ventall

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

Escultura Dos Tritons

 

"Al començament de la seva carrera, als anys 20, Josep Viladomat va treballar per als Tallers Lena, que subministraven escultures en pla industrial. D'aquesta època dataven els dos amorets que remataven sengles estanys situats a banda i banda del primitiu Pavelló Reial, i que van ser posats a final del 1929. Per una raó que ignorem, van ser suprimits i substituïts per dos tritons procedents també dels Tallers Lena. Ja s'hi trobaven quan l'arquitecte Casamor va refer els jardins arran de l'ampliació del pavelló per fer-hi l'actual palauet Albéniz."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"El sentit neoclàssic d'aquest jardí va fer que Josep Viladomat realitzés per encàrrec dos amorets, personatges mitològics que presidien ambdós estanys. La simetria d'aquest projecte ressalta com a part de l'harmonia equilibrada que mostra aquest conjunt. Les dues fonts es localitzen als laterals del palauet Albéniz, demostrant l'ordre harmònic que regeix aquest projecte.

La pedra, com a material d'aquests dos amorets, mostra la verticalitat de la composició que centralitza la figura i que emfasitzen els braços aixecats que sostenen un peix, la boca del qual esdevé brollador d'aigua. La dualitat d'aquests nens amb cos humà i extremitats de peix afavoreix els diferents acabats de la pedra, superfície llisa de la pell i escates en l'animal. A la mitologia, els amorets se'ls representa plàsticament com un nen amb ales, amb un carcaix amb fletxes, però en ésser l'amor la mútua compenetració de dos elements antagonistes, la morfologia pren la dualitat nen-animal. Les reminiscències barroques italianitzants que tenen aquestes escultures mostren una composició el moviment de la qual afavoreix el suau escorç representat que afegeix un sentit lúdic a l'àmbit setcentista que el conjunt vol imprimir a aquest projecte, El realisme, com a part narrativa de l'escultura, apunta a una figuració d'accents formals rigorosos pel que fa als eixos compositius que eradiquen el hieratisme, i afavoreix l'acció i el gest expressat com a part de la història."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc

 

Autor

Escultor:Tallers Lena, atr. Josep Viladomat

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:Viquipèdia Josep Viladomat i Massanas

Més informació:Manlleuhistoric.com/Viladomat-i-Massanas-Josep 

Josep Viladomat i Massanas, font:Manlleuhistoric.blogspot.com

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura La Tardor

 

"L'arquitecte Casamor va trobar en un magatzem municipal una escultura de Joan Borrell i Nicolau que datava de 1935, i que responia al bonic nom de La Tardor. Borrell va exposar aquesta obra en l'Exposició de Primavera d'aquell any. Casamor la va aprofitar i els experts en assumptes reials diuen que és la predilecta de Joan Carles de Borbó. L'estil de l'escultura és semblant a les obres que Borrell havia fet ja per a l'Exposició el 1929."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Figura femenina amb el cap inclinat a l'esquerra, gest de recolliment i melangia característic d'algunes de les obres de l'autor. La indumentària deixa entreveure el cos i duu els cabells recollits de manera que ressalten l'esveltesa del coll.

Cal una restauració.

Borrell i Nicolau esculpí quatre escultures (La primavera, L'estiu, La tardor i L'hivern) per el Palau March, de Mallorca."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Margarita Tintó i Sala

Materials:Marbre sobre pedestal de granit

Autor

Escultor:Joan Borrell i Nicolau

Arquitecte:Joaquim Casamor 

Més informació:Viquipèdia Joan Borrell i Nicolau

Més informació:Borrellnicolau.cat

Joan Borrell i Nicolau, font:borrellnicolau.cat

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura Nu femení

"Les reformes dutes a terme al Palau de Pedralbes els anys 1970 van determinar algunes supressions, entre elles la d'aquest nu femení, obra d'Eulàlia Fàbregas, segurament perquè n'hi ha una altra de la mateixa autora a l'entrada dels jardins d'accés al Palau. Encara que no es coneix la data exacta de creació, els especialistes la situen cap al 1972 per la semblança amb l'escultura Adolescent, exposada en una sala barcelonina aquell any. L'any 2000 va anar a raure als jardins de Joan Maragall. L'arquitecte municipal Xavier Pigrau va triar el nou emplaçament."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc

Autor

Escultor:Eulàlia Fàbregas de Sentmenat

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:Viquipèdia Eulàlia Fàbregas de Sentmenat

Més informació:Conchamayordomo.com//Eulalia Fabregas Jacas

Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, font:conchamayordomo.com

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

Escultura L'Aiguadora

 

"L'arquitecte Ros de Ramis va donar un cop de mà al seu company Joaquim Casamor en la recerca d'obres per decorar els Jardins Joan Maragall, i li va trobar en un magatzem municipal una escultura atribuïda a Louis Sauvegeau, L'aiguadora, que data del 1862. N'hi ha una altra de semblant al barri de Barracas de Belgrano, a Buenos Aires, però presenten diferències, entre elles que la d'aquí no està signada i la de Barracas, sí."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Ferro colat

Autor

Escultor:Louis Sauvegueau

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:

Louis Sauvegeau (París, 1822-1874). Deixeble de Lequien i Toussaint, debuta al Saló de París de 1848, on va seguir exposant fins a l'any de la seva mort. Va treballar molt sovint en terra cuita. La seva principal obra és una font monumental que es troba a una plaça de Saint-Denis, al nord de París.

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

    

Veure més Art Públic Sants Montjuïc