dijous, 3 d’octubre del 2024

Escultura Dos Tritons

 

"Al començament de la seva carrera, als anys 20, Josep Viladomat va treballar per als Tallers Lena, que subministraven escultures en pla industrial. D'aquesta època dataven els dos amorets que remataven sengles estanys situats a banda i banda del primitiu Pavelló Reial, i que van ser posats a final del 1929. Per una raó que ignorem, van ser suprimits i substituïts per dos tritons procedents també dels Tallers Lena. Ja s'hi trobaven quan l'arquitecte Casamor va refer els jardins arran de l'ampliació del pavelló per fer-hi l'actual palauet Albéniz."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas


"El sentit neoclàssic d'aquest jardí va fer que Josep Viladomat realitzés per encàrrec dos amorets, personatges mitològics que presidien ambdós estanys. La simetria d'aquest projecte ressalta com a part de l'harmonia equilibrada que mostra aquest conjunt. Les dues fonts es localitzen als laterals del palauet Albéniz, demostrant l'ordre harmònic que regeix aquest projecte.

La pedra, com a material d'aquests dos amorets, mostra la verticalitat de la composició que centralitza la figura i que emfasitzen els braços aixecats que sostenen un peix, la boca del qual esdevé brollador d'aigua. La dualitat d'aquests nens amb cos humà i extremitats de peix afavoreix els diferents acabats de la pedra, superfície llisa de la pell i escates en l'animal.

A la mitologia, els amorets se'ls representa plàsticament com un nen amb ales, amb un carcaix amb fletxes, però en ésser l'amor la mútua compenetració de dos elements antagonistes, la morfologia pren la dualitat nen-animal. Les reminiscències barroques italianitzants que tenen aquestes escultures mostren una composició el moviment de la qual afavoreix el suau escorç representat que afegeix un sentit lúdic a l'àmbit setcentista que el conjunt vol imprimir a aquest projecte,

El realisme, com a part narrativa de l'escultura, apunta a una figuració d'accents formals rigorosos pel que fa als eixos compositius que eradiquen el hieratisme, i afavoreix l'acció i el gest expressat com a part de la història."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc






 


Autor

Escultor:Tallers Lena, atr. Josep Viladomat

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:Viquipèdia Josep Viladomat i Massanas

Més informació:Manlleuhistoric.com/Viladomat-i-Massanas-Josep 

Josep Viladomat i Massanas, font:Manlleuhistoric.blogspot.com

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

dimecres, 2 d’octubre del 2024

Escultura La Tardor

 

"L'arquitecte Casamor va trobar en un magatzem municipal una escultura de Joan Borrell i Nicolau que datava de 1935, i que responia al bonic nom de La Tardor. Borrell va exposar aquesta obra en l'Exposició de Primavera d'aquell any. Casamor la va aprofitar i els experts en assumptes reials diuen que és la predilecta de Joan Carles de Borbó. L'estil de l'escultura és semblant a les obres que Borrell havia fet ja per a l'Exposició el 1929."

"Figura femenina amb el cap inclinat a l'esquerra, gest de recolliment i melangia característic d'algunes de les obres de l'autor. La indumentària deixa entreveure el cos i duu els cabells recollits de manera que ressalten l'esveltesa del coll.

Cal una restauració.

Borrell i Nicolau esculpí quatre escultures (La primavera, L'estiu, La tardor i L'hivern) per el Palau March, de Mallorca."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Margarita Tintó i Sala

Materials:Marbre sobre pedestal de granit







Autor

Escultor:Joan Borrell i Nicolau

Arquitecte:Joaquim Casamor 

Més informació:Viquipèdia Joan Borrell i Nicolau

Més informació:Borrellnicolau.cat

Joan Borrell i Nicolau, font:borrellnicolau.cat

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc


Escultura Nu femení

"Les reformes dutes a terme al Palau de Pedralbes els anys 1970 van determinar algunes supressions, entre elles la d'aquest nu femení, obra d'Eulàlia Fàbregas, segurament perquè n'hi ha una altra de la mateixa autora a l'entrada dels jardins d'accés al Palau. Encara que no es coneix la data exacta de creació, els especialistes la situen cap al 1972 per la semblança amb l'escultura Adolescent, exposada en una sala barcelonina aquell any. L'any 2000 va anar a raure als jardins de Joan Maragall. L'arquitecte municipal Xavier Pigrau va triar el nou emplaçament."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas


Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc





Autor

Escultor:Eulàlia Fàbregas de Sentmenat

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:Viquipèdia Eulàlia Fàbregas de Sentmenat

Més informació:Conchamayordomo.com//Eulalia Fabregas Jacas

Eulàlia Fàbregas de Sentmenat, font:conchamayordomo.com

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

 

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

 

Escultura L'Aiguadora

 

"L'arquitecte Ros de Ramis va donar un cop de mà al seu company Joaquim Casamor en la recerca d'obres per decorar els Jardins Joan Maragall, i li va trobar en un magatzem municipal una escultura atribuïda a Louis Sauvegeau, L'aiguadora, que data del 1862. N'hi ha una altra de semblant al barri de Barracas de Belgrano, a Buenos Aires, però presenten diferències, entre elles que la d'aquí no està signada i la de Barracas, sí."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas


Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Ferro colat




Autor

Escultor:Louis Sauvegueau

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:

Louis Sauvegeau (París, 1822-1874). Deixeble de Lequien i Toussaint, debuta al Saló de París de 1848, on va seguir exposant fins a l'any de la seva mort. Va treballar molt sovint en terra cuita. La seva principal obra és una font monumental que es troba a una plaça de Saint-Denis, al nord de París.

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

    

Veure més Art Públic Sants Montjuïc


dilluns, 30 de setembre del 2024

Escultura Nu estirat


"L'Ajuntament de Barcelona va decidir posar el 1970 als Jardins Joan Maragall de Montjuïc l'escultura, obra de Joan Rebull de 1950, que havia adquirit en dispersar-se la col·lecció que Lluís Plandiura posseïa a La Garriga. Plandiura, important col·leccionista d'art, havia venut el 1932 a l'Ajuntament la major part de les obres que tenia. Posteriorment va anar adquirint noves obres, entre elles aquesta de Rebull, i en morir Plandiura el 1956, la família posà en venda, per peces soltes, aquesta nova col·lecció. L'Ajuntament adquirí aleshores la Noia ajaguda o Nu ajagut. Una obra molt semblant es troba enmig d'un petit estany, en un extrem del passeig Marítim de Sant Feliu de Guíxols."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas


"Des dels anys 1950 Joan Rebull es dedicava amb més interès al nu femení que complís, com en aquest cas, una funció monumental en el jardí.

El material elegit per a aquesta obra d'encàrrec va ser el marbre blanc amb el qual mostra el domini i la bona manera de fer. Treballa el model en fang i el passa a guix, que serveix de guia per a la seva projecció en la pedra.

La temàtica del nu estès que se subjecta la cama entre les mans s'adapta a la perspectiva de l'emplaçament i és un model que ell va repetir en múltiples ocasions. La postura d'aquest nu li permet mostrar el seu coneixement del volum, crear línies compositives noves, a més d'allunyar-se de la posició convencional hieràtica del noucentisme de la seva primera època. Rebull emfasitza el moviment que implica aquest gest i cerca una austeritat formal complaent amb aquest volum tancat de la forma. Treu l'essència d'aquest sentit de la dona mediterrània de llarga tradició en l'escola catalana, però en un sentit més modern que l'allunya de l'arcaisme volumètric d'arrel orsiana.

El seu sentit del volum és clar i precís. Aquesta torsió el relaciona amb una sèrie d'escultures de dones ajagudes que va iniciar el 1942.

Aquesta sèrie porta en la seva realització unes actituds noves on la conquesta del volum i l'esquematisme té un clar to personal que el fa allunyar-se de l'amanerament de certes formes ja establertes."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Blanca Cadena

Materials:Marbre blanc 



Autor

Escultor:Joan Rebull

Arquitecte:Joaquim Casamor

Més informació:Viquipèdia Joan Rebull Torroja

Joan Rebull i Torroja, font:labellesa.cat

Més informació:Viquipèdia Joaquim Casamor i d'Espona

    

Veure més Art Públic Sants Montjuïc