|
La peça d’art públic del davant de la parròquia de
Sants (plaça Bonet i Muixí) està dedicada específicament als Castellers
de Sants. Aquesta colla va aixecar els seus primers castells públics el 9
de maig del 1993, precisament en aquesta mateixa plaça (un pilar de
quatre caminat, un quatre de sis, un tres de sis i un cinc de cinc net) i
per això aquesta data figura gravada al terra al costat del nom, però
de fet ja s’havia format l’any anterior i havien estat assajant des de
l’octubre al Casinet d'Hostafrancs. Curiosament, una de les seves
primeres actuacions va ser en la presentació del monument casteller de
la Vall d’Hebron, el 8 d’agost d’aquell mateix 1993. Poc es pensaven
aleshores que 18 anys més tard el segon monument casteller de Barcelona
els seria dedicat a ells mateixos.
El seu local social es troba al carrer del Vallespir,
28, i per als assajos fan servir el pati de l’escola Jaume I, al carrer
dels Comtes de Bell-lloc. Són coneguts com Els Borinots, i el local on
es reuneixen com Cal Borinot. Són una colla de primera línia, que ha
carregat i descarregat castells de fins a vuit pisos.
El monument està format per tres elements. Un cercle
gran i un altre de més petit, situats els dos dintre d’un quadrat
dividit en quatre parts, conté tot de petjades impreses de manera que
simbolitzen el lloc on estarien apuntalats els qui aixequessin un
“quatre de vuit” en aquell lloc. Fora d’aquest gran quadrat al paviment
hi ha dos emmotllats de formigó que representen bancs a sobre i al
voltant dels quals els castellers han deixat sabates i objectes d’us
quotidià, així com els dos instruments de música que es fan servir
normalment per aixecar un castell: la gralla i el tamborí. A terra, al
costat del banc que queda situat paral·lel al carrer d’Olzinelles, hi ha
dues ampolles d’aigua, una bossa de costat, set parells de sabates i
una peça de roba indefinida, mentre que sobre aquest mateix banc hi ha
un barret, la gralla, un parell de sabatetes d’infant, que cal suposar
són de l’enxaneta, un parell de sabates d’adult i una pila de peces de
roba. A terra, al costat del banc que queda situat perpendicular al
carrer d’Olzinelles, hi ha vuit parells de sabates i una motxilla,
mentre que a sobre hi ha un parell de sabates, una llauna de refresc,
una bossa sobre una pila de diaris i una pila de peces de roba.
El lloc triat no és casual, ja que és en aquesta plaça on s’acostumen a celebrar les diades castelleres de Sants.
La col·locació del monument va estar vinculada a un
projecte general de reurbanització dels entorns de la parròquia de
Sants, amb una inversió total de més de cinc milions d’euros, segons
projecte de l’arquitecte Jaume Graells que comprenia la plaça Bonet i
Muixí, la plaça Ibèria, els carrers Olzinelles, Rossend Arús, Maria
Victòria i Ibèria, i el pas de Fructuós Gelabert, que dóna directament a
la plaça Bonet i Muixí. De l’execució de la reforma d’aquesta última
plaça en va tenir cura l’equip d’arquitectes municipals format per
Manuel Sangenís i Josep Miquel Rosselló, que van ser els qui van
encarregar l’escultura a Josep Peraire Estruch, propietari d’una empresa
d’aplicacions arquitectòniques d’El Papiol fundada el 1929. Aquesta va
ser la primera escultura original que va realitzar Josep Peraire com
autor, ja que fins aleshores només havia fet reproduccions,
restauracions i l’execució final d’esbossos d’artistes per a peces d’art
públic, com l’homenatge a Joan Brossa de la plaça Prosperitat dissenyat
per Perejaume.
Peraire volia que les peces de roba, sabates i altres
objectes quedessin directament a terra, o millor dit, dintre d’un
estany amb una fina làmina d’aigua, però finalment, per raons de
manteniment i seguretat es va optar per la fórmula dels dos bancs.
L’obra va ser realitzada peça a peça, emmotllant en silicona cada
element i fent-lo després a partir d’aquest motlle en formigó amb
triturat de marbre, pigmentat, hidrofugat i finalment buixardat. Cada
element es va fixar després en el lloc prèviament dissenyat dels dos
bancs. Els motlles es conserven, de tal manera que sigui possible la
restitució d’alguna peça danyada en cas de bretolades.
Pel que fa a les petjades, corresponen als castellers
que normalment formen la pinya base. L’artista va siluetejar el lloc on
posava els peus cadascun d’ells al formar un quatre de vuit, el castell
més important aconseguit fins aleshores per la colla, i va atorgar un
número a cadascun. Després, per separat, va treure un motlle en fang
dels seus peus, numerant-los després. D’aquesta manera, finalment, es va
poder posar en el lloc adequat la petjada definitiva executada al
cercle central amb el mateix material que la resta de l’obra. El color
escollit per aquesta peça central a terra va ser el gris de l’uniforme
d’aquesta colla castellera, que és el mateix de les camises dels
treballadors de l’empresa tèxtil santsenca L’Espanya Industrial.
Una curiositat de la que pocs s’adonen és que fora de
la pinya hi ha altres petjades que corresponen als músics. Al costat
d’un dels bancs hi ha també una petjada, que correspon al cap de colla i
a la part interior de l’altre banc, el que dona al carrer d’Olzinelles,
hi ha les petjades de l’autor, Josep Peraire, posats a manera de
signatura de l’obra, com si estigués assegut al banc. Es distingeix
aquesta petjada perquè en un dels peus hi falta el dit gros, que va
perdre en un accident de treball.
La inauguració va fer-se amb una festa popular en la
que va ser present l’acalde Jordi Hereu i en la que va haver-hi alguns
moments de tensió quan un grup de joves amb pancartes van encarar-se amb
l’alcalde per tractar d’aturar el desallotjament de Can Vies, un
edifici propietat de Transports Metropolitans de Barcelona que portava
tretze anys ocupat. La festa, que va començar al migdia, va consistir en
una rua pels carrers remodelats, actuació dels castellers, tallers
infantils i ballada dels Gegants de Sants a la plaça Bonet i Muixí. Cap a
la una van haver-hi els parlaments i es van donar per inaugurades les
obres de reurbanització i l’escultura dedicada als Castellers de Sants. A
l’acte d’inauguració hi van assistir a més de l’alcalde, el tinent
d’alcalde, Ricard Gomà; la regidora del Districte, Imma Moraleda; el
president del Districte, Eduard Freixedes, la presidenta dels
Castellers, Montse Rafí, la presidenta del Secretariat d’Entitats de
Sants, Hostafrancs i la Bordeta, Lluïsa Erill, i Xavier Trias, president
del Grup Municipal de Convergència i Unió, entre d'altres. Després dels
actes es va repartir pa amb tomàquet i botifarra per tots els
assistents.
El mateix dia hi va haver també jornada de portes
obertes del Centre Social de les Cotxeres de Sants, per a que tots els
veïns poguessin veure la remodelació que s’hi ha fet després que el
Centre s’hagués de traslladar a uns barracons al costat de l’Estació de
Sants." | 
_01.jpg)
