TRESORS a BARCELONA

dimarts, 26 de juliol del 2022

Escultura a Dante Alighieri

"Italians que vivien a Barcelona van moure la iniciativa de dedicar un monument a Dante Alighieri (Florència, 1265 – Ravenna, 1321), en el sisè centenari de la mort de l'autor de La Divina Comèdia, com també feien compatriotes seus en altres ciutats no italianes. Van oferir a Barcelona una còpia del monument que hi ha a la ciutat italiana de Trento, obra de Cesare Zocchi, i l'Ajuntament va destinar-li una de les placetes que es formaven a la carretera de Miramar. A la inauguració, que va tenir lloc el 13 de novembre de 1921, van assistir l'alcalde, Antoni Martínez Domingo, i el ministre espanyol d'Instrucció Pública, César Silió. A la tarda va ser inaugurada a Barcelona la Casa dels Italians, com un complement digne del dia.

Dante té també un bust en la façana d'una casa particular, al número 268 del carrer de Provença i una escultura, obra de Jeroni Suñol, al Museu d'Art Modern. Barcelona va voler honorar també el sisè centenari de la mort del famós escriptor dedicant-li un carrer, des del juny de 1922, a l'aleshores joveníssim barri del Carmel, substituint el nom anterior, que era el de Don Juan."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Aquesta estàtua de Dant, segons indica el pedestal, va ser inaugurada el 14 de setembre de 1921, fruit d'un regal ofert a la ciutat de Barcelona per la delegació de la Società Dante Alighieri, en commemoració del VI Centenari de la mort del poeta de la Toscana.

L'efígie de nas esmolat, el tocat, la vestimenta, la lira que apareix als seus peus i fins la profusió de llorers que el coronen són els trets típics d'un estereotip retratístic que, inspirat en un fresc de 1465 a la catedral de Florència, es va popularitzar en el segle XIX per tot Itàlia i a l'estranger, incloent-hi els famosos quadres de Delacroix o Rossetti protagonitzats per l'autor de la Divina Comèdia, o una escultureta molt coneguda de Jeroni Suñol.

Des que Voltaire i altres intel·lectuals de la Il·lustració van reclamar als historiadors que no es limitessin a escriure cròniques dels reis i les seves batalles, sinó que concedissin una especial atenció a les proeses d'escriptors, artistes i científics, aquests personatges del món de la cultura havien anat guanyant més protagonista en les pàgines dels manuals escolars, en la pintura històrica i en els monuments urbans. És per tot això que els homenatges a Dant van ser ubiquis en la Itàlia del Risorgimento, que va construir la reunificació patriòtica imposant la llengua toscana a tota la península.

El feixisme, continuador d'aquesta tasca unificadora, també el va idolatrar, així que potser no sigui una coincidència que aquesta estàtua, anterior en un any a la marxa sobre Roma que va donar el poder a Mussolini, ens presenti un Dant orgullosament dret, fent la "salutació romana", la qual cosa s'allunya cridanerament de la iconografia meditabunda que és més habitual en els seus retrats, incloses les grandioses estàtues que se li van erigir a la tomba de Dant de Ravenna i davant de l'església-panteó de la Santa Croce de Florència."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - J.P. Lorente

Materials:Bronze

DANTE ALIGHIERI

VI CENTENARIO DANTESCO / XIV SETTEMBRE MCMXXI / IL COMITATO BARCELLONESE / DELLA / DANTE ALIGHIERI / ALLA / CITTÀ DI BARCELLONA

Més informació:Viquipèdia Dante Alighieri

Retrat de Dante Alighieri per Sandro Botticelli, font:Viquipèdia

Més informació:https://ladante.it/ Società Dante Alighieri

Autor

Escultor:Copia d'un original de Cesare Zocchi

Foneria:Bastianelli (Roma)

Més informació:It.wikipedia.org Cesare Zocchi

Monument de Dante a Trento, font:viajar.elperiodico.com

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

dilluns, 18 de juliol del 2022

Escultura a Charlot

"Durant molts anys, el personatge de Charlot va ser la més internacional de totes les figures que el cinema va produir en l'època muda. I, més enllà en el temps, va adquirir un caràcter mític fins i tot per a aquells que mai no haguessin vist els seus films. És aquesta mitificació, precisament, la que recrea l'escultura que va ser instal·lada originàriament al Parc d'Atraccions de Montjuïc. L'obra busca la identificació de l'espectador amb la figura de Charlot a través d'aquells motius que caracteritzaven el personatge, especialment en les pel·lícules curtes dels anys deu i vint: el barret, el bastó, el bigoti i la indumentària de vagabund. En l'escultura, Charlot es troba damunt d'una bola del món en la qual els continents són una part sòlida de bronze i els mars una zona buida que permet observar la retícula que posa en peu l'esfera, la qual serveix alhora de pedestal per a la figura humana. (Això esdevé una solució heterodoxa perquè fa avinent a l'espectador els recursos o els artilugis constructius de l'artista.) La bola del món, en el cas de Charlot, ens remet a dues possibles interpretacions: la primera, el caràcter internacional del personatge creat per Chaplin, el fet que es tracti de la figura còmica més coneguda i més prestigiosa de la història del cinema; la segona ens recorda una de les pel·lícules més emblemàtiques de Chaplin, The Great Dictator (El gran dictador, 1940), una denuncia ferotge del nazisme en la qual un dels protagonistes juga amb una bola del món en una de les seqüències més conegudes del film. Com passa amb les altres escultures dedicades a personatges populars que van ser instal·lades al recinte de Montjuïc, la voluntat dinàmica de la concepció de l'obra ha de superar la pesadesa innata del bronze, tot i la pàtina de color verd de la superfície, la qual mitiga la sensació de densitat del material emprat."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan M. Minguet Batllori

Materials:Bronze

Més informació:Viquipèdia Charlot (personatge)

Més informació:Biografiasyvidas.com Chaplin

Charlot, font:Viquipèdia

Autor

Escultora:Núria Tortras

Més informació:Viquipèdia Nuria Tortras i Planas

Nuria Tortras, font:elveldharmonia.blogspot.com

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura El Pallasso Charlie Rivel

"Per bé que el títol de l'obra al·ludeix al personatge del pallasso en general, la composició de la figura ens remet directament a un pallasso concret: Josep Andreu, més conegut pel seu nom artístic Charlie Rivel. I no solament això: l'escultura recupera un dels moments estel·lars de les actuacions que el mític august català realitzava amb una cadira i una guitarra, i la seva peculiar indumentària, amb el vestit allargassat fins a les sabates. Charlie Rivel, en la pista de circ o dalt de l'escenari, plantejava un joc poètic amb la cadira, s'hi barallava, udolava per culpa d'ella, però no se'n podia desfer mai. Així, doncs, l'escultura, en remetre's a aquest moment gairebé mític de les actuacions del pallasso, permet que l'espectador en faci una lectura molt lúdica. Al contrari que l'estatuària clàssica, sempre rígida, que prenia el personatge representat en posicions sagrades o selectes, l'escultura dedicada al pallasso es fa mirar per la seva antirigidesa (a desgrat de la densitat del material emprat). És cert que l'obra ha de lluitar contra la impossibilitat de mostrar alguns dels matisos consubstancials al personatge representat, l'absència de color (tan característica en el món del circ i en la configuració del propi Rivel) o l'absència de moviment. Però, malgrat això, o potser precisament a causa d'aquestes limitacions, l'escultura pren aquest poder simbòlic que la fa tan interessant, en haver sabut fixar un instant d'una de les entrades de pallassos més interessants de Charlie Rivel, un dels artistes més venerats de la història del circ durant el segle XX."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan M. Minguet Batllori

Materials:Bronze

Més informació:Viquipèdia Charlie Rivel

Més informació:Circopedia.org/Charlie_Rivel

Charlie Rivel, font:circoraluy.com

Autor

Escultor:Joaquim Ros-Sabater

Més informació:Viquipèdia Joaquim Ros i Sabater

Joaquim Ros, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

dijous, 14 de juliol del 2022

Escultura a Carmen Amaya

"L'escultura dedicada a Carmen Amaya sobretot pretén immortalitzar un instant específic d'un dels balls de la famosa dansadora gitana, nascuda en una barraca del Somorrostro barceloní. En realitat, aquest és un dels objectius primordials de la història de l'escultura: aturar el temps, fixar la instantània d'un personatge, d'una acció o d'un fet èpic o mitològic. En aquest cas, conservar a través d'una escultura la força expressiva de Carmen Amaya en els seus balls. Tot i la densitat i pesadesa del material emprat, l'escultor pretén captar l'agilitat de la figura a través del vestit de la balladora, amb tot un seguit de plecs successius, o per mitjà del gest de les mans. Josep Cañas, autor d'algunes obres corals estimables, com Als castellers (Vilafranca del Penedès), Quatre de vuit (El Vendrell), o el monument A la sardana (a la mateixa muntanya de Montjuïc, a Barcelona), jugava aquí amb la força expressiva d'una individualitat. És cert que trobem algunes similituds entre moltes d'aquestes obres públiques, per exemple, la idea de copsar la instantània del moviment d'unes danses o de l'esforç dels castellers, però aquí hi ha algun tret específic: davant de l'anonimat dels sardanistes o dels castellers, l'escultor, en aquesta peça, hagué de centrar-se en la forta personalitat artística d'una ballarina; davant de materials menys rígids com el marbre, l'escultura dedicada a Carmen Amaya havia de produir aquesta sensació de moviment per mitjà del bronze, i amb una caracterització pròpia de l'artista gitana, d'aquí la "peineta", les arracades o la ja comentada ampul·lositat del vestit.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Joan M. Minguet Batllori

Materials:Bronze

Més informació:Viquipèdia Carmen Amaya

Més informació:Tablaodecarmen.com/Carmen Amaya

Carmen Amaya, font:Deflamenco.com

Autor

Escultor:Josep Cañas

Més informació:Viquipèdia Josep Cañas i Cañas

Josep Cañas, font:iepenedesencs.org

Veure més Art Públic Sants Montjuïc

Escultura a Joaquim Blume

"L'obra pretén immortalitzar Joaquim Blume Carreras, un prestigiós gimnasta català mort prematurament abans dels trenta anys que havia destacat, precisament, pel seu virtuosisme en els exercicis sobre les anelles. En aquest sentit, l'autor de l'obra va plantejar una associació visual (i també conceptual) entre les anelles pròpies de l'aparell gimnàstic i les anelles que conformen el símbol de l'olimpisme, les quals es troben darrera de la figura del gimnasta i serveixen alhora de suport al conjunt. Es tracta, doncs, d'un joc o d'una associació visual i metonímica alhora d'unes anelles dins d'unes altres són una suggeridora evocació per a l'espectador. La representació de Blume es remet a un dels moments de màxima dificultat en l'exercici damunt de les anelles, quan el gimnasta compon la figura de Crist crucificat. En conseqüència, l'obra presta atenció al volum i complexitat de la musculatura del personatge, especialment en braços i espatlles, vol fixar-se en l'enorme esforç que ha de fer l'esportista per compondre aquesta figura amb la perfecció amb què la realitzava Joaquim Blume."