"Italians que vivien a Barcelona van moure la iniciativa de dedicar un monument a Dante Alighieri (Florència, 1265 – Ravenna, 1321), en el sisè centenari de la mort de l'autor de La Divina Comèdia, com també feien compatriotes seus en altres ciutats no italianes. Van oferir a Barcelona una còpia del monument que hi ha a la ciutat italiana de Trento, obra de Cesare Zocchi, i l'Ajuntament va destinar-li una de les placetes que es formaven a la carretera de Miramar. A la inauguració, que va tenir lloc el 13 de novembre de 1921, van assistir l'alcalde, Antoni Martínez Domingo, i el ministre espanyol d'Instrucció Pública, César Silió. A la tarda va ser inaugurada a Barcelona la Casa dels Italians, com un complement digne del dia.
Dante té també un bust en la façana d'una casa particular, al número 268 del carrer de Provença i una escultura, obra de Jeroni Suñol, al Museu d'Art Modern. Barcelona va voler honorar també el sisè centenari de la mort del famós escriptor dedicant-li un carrer, des del juny de 1922, a l'aleshores joveníssim barri del Carmel, substituint el nom anterior, que era el de Don Juan."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas
"Aquesta estàtua de Dant, segons indica el pedestal, va ser inaugurada el 14 de setembre de 1921, fruit d'un regal ofert a la ciutat de Barcelona per la delegació de la Società Dante Alighieri, en commemoració del VI Centenari de la mort del poeta de la Toscana.
L'efígie de nas esmolat, el tocat, la vestimenta, la lira que apareix als seus peus i fins la profusió de llorers que el coronen són els trets típics d'un estereotip retratístic que, inspirat en un fresc de 1465 a la catedral de Florència, es va popularitzar en el segle XIX per tot Itàlia i a l'estranger, incloent-hi els famosos quadres de Delacroix o Rossetti protagonitzats per l'autor de la Divina Comèdia, o una escultureta molt coneguda de Jeroni Suñol.
Des que Voltaire i altres intel·lectuals de la Il·lustració van reclamar als historiadors que no es limitessin a escriure cròniques dels reis i les seves batalles, sinó que concedissin una especial atenció a les proeses d'escriptors, artistes i científics, aquests personatges del món de la cultura havien anat guanyant més protagonista en les pàgines dels manuals escolars, en la pintura històrica i en els monuments urbans. És per tot això que els homenatges a Dant van ser ubiquis en la Itàlia del Risorgimento, que va construir la reunificació patriòtica imposant la llengua toscana a tota la península.
El feixisme, continuador d'aquesta tasca unificadora, també el va idolatrar, així que potser no sigui una coincidència que aquesta estàtua, anterior en un any a la marxa sobre Roma que va donar el poder a Mussolini, ens presenti un Dant orgullosament dret, fent la "salutació romana", la qual cosa s'allunya cridanerament de la iconografia meditabunda que és més habitual en els seus retrats, incloses les grandioses estàtues que se li van erigir a la tomba de Dant de Ravenna i davant de l'església-panteó de la Santa Croce de Florència."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - J.P. Lorente
Materials:Bronze
DANTE ALIGHIERI
VI CENTENARIO DANTESCO / XIV SETTEMBRE MCMXXI / IL COMITATO BARCELLONESE / DELLA / DANTE ALIGHIERI / ALLA / CITTÀ DI BARCELLONA
Més informació:Viquipèdia Dante Alighieri
Retrat de Dante Alighieri per Sandro Botticelli, font:Viquipèdia
Més informació:https://ladante.it/ Società Dante Alighieri
Autor
Escultor:Copia d'un original de Cesare Zocchi
Foneria:Bastianelli (Roma)
Més informació:It.wikipedia.org Cesare Zocchi
Monument de Dante a Trento, font:viajar.elperiodico.com
Veure més Art Públic Sants Montjuïc