TRESORS a BARCELONA

dilluns, 11 d’abril del 2022

Escultura Grius Parc de la Ciutadella

"Fontseré ideà quatre figures perquè actuessin com a elements de transició visual entre les dues llacunes de la part inferior de la font. Aquestes figures representen quatre grius, monstres fantàstics de la mitologia oriental, meitat lleó meitat àguila, coneguts per ser custodis d'elements sagrats, per la qual cosa la seva representació no és estranya en els accessos de moltes ciutats de l'orient mitjà. Tot i que el griu és conegut estrictament com la barreja entre un lleó i una àguila, la seva representació pot variar molt, barrejant-se amb parts d'altres animals, a vegades amb al·lusions simbòliques, sense que sigui aquest el cas de la Ciutadella. La relació amb el tema de Venus no té cap lligam iconològic clar, per la qual cosa fa pensar, un cop més, que la seva aparició és simplement un fet decoratiu.

Com que es tracta de la representació d'uns éssers animals, sense una iconografia gaire clara, Ramon Atché va optar per establir lleus diferències entre els monstres, per la qual cosa cap no és igual. Un té el cap d'àguila mentre el cap dels altres és de lleó, i les ales de cada figura estan tractades d'una manera diferent: des d'unes ales membranoses de rat-penat a diferents tipus de plomes, més grans o més petites, o escates.

Els quatre grius, per la seva mateixa artificialitat -animals irreals- estan tractats com a elements decoratius, sense que hi hagi cap intenció per part de l'escultor de verisme; per això, l'estilització dels animals -les ales, els caps, la posició- és molt més lliure que en altres elements del conjunt. En aquestes obres s'ha volgut veure un precedent del modernisme, tenint en compte la posterior popularitat de Rafael Atché, que va arribar a retratar el rei Alfons XII."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni José Pitarch i Llorenç Benet

Materials:Marbre

Més informació:Viquipèdia Grius

Model de Griu, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Cascada Parc de la Ciutadella

Cascada del Parc de la Ciutadella, font:Viquipèdia
Autor

Escultor:Rafael Atché

Disseny:Josep Fontseré i Mestre

Més informació:Viquipèdia Rafael Atché

Rafael Atché, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre
Josep Fontseré, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dijous, 7 d’abril del 2022

Escultura Angelots Parc de la Ciutadella

"Els amorets alats, que formen el seguici de Cupido, fill de Venus, estan repartits per diferents indrets del monument. És habitual trobar-los en qualsevol escena de la vida de la deessa acompanyant-la a ella o al seu fill i és precisament aquesta versatilitat la que permet utilitzar-los com a repertori iconogràfic en nombre i forma infinits. Vuit d'ells, agrupats de dos en dos, se situen als angles de la base que aguanta el grup de l'Aurora, mentre que els altres dos es van col·locar cada un sobre una de les portes del cos baix (signats per Nobas). Els que flanquegen el grup de l'Aurora són petits amorets que juguen, festius, amb garlades de flors, semblen celebrar l'arribada de l'Aurora i, compositivament parlant, serveixen de transició entre el grup escultòric del frontó i el coronament de la quadriga. Els nens, en canvi, que rematen les portes laterals, porten atributs marins: el de la dreta bufa un cargol de mar mentre que el de l'esquerra seu sobre un dofí, de manera que es relaciona amb els angelets del timpà.

Els diferents contractes de l'obra de la font de la Ciutadella no estableixen amb claredat l'autoria dels deu putti que decoren la font de Venus. A les bases del concurs del desembre de 1875 apareixen pressupostats tres grups de nens: el grup de nens sobre les portes (pressupostat en 300 + 300 = 600 pessetes) i dos grups de nens, sense especificar-ne la col·locació (600 + 600 = 1200 pessetes), i que no es realitzaran. Per al grup superior, envoltant la quadriga, es pressuposten els vuit nens restants (125 x 8 = 1000 pessetes), que sí que es realitzaran. Sembla que es va produir algun canvi, ja que les escultures existents de Dànae i Leda no apareixen en cap contracte i, en canvi, un d'aquests grups de nens, que sí que es van contractar, no es van realitzar. El 3 de novembre de 1876 es van publicar els resultats del concurs d'un any abans, on apareixen Joan Flotats i Manel Fuxà com a guanyadors "d'un grup de nens", tot i que són els que signen les escultures de Dànae i Leda, respectivament. Sembla, doncs, que tot i estar contractats per fer "un grup de nens", aquests dos escultors van acabar realitzant unes altres figures, sense que en coneguem les causes. En la mateixa relació de 1876, s'especifica que la realització dels vuit nens del carrousel la duran a terme Joan Roig i Antoni Fabrés (encara que sembla que finalment l'escultor serà Josep Gamot). La relació publicada no esmenta els dos putti sobre les portes, obres firmades per Nobas i que Manuel García Martín (1984), atribueix erròniament a Flotats i Fuxà. El mateix autor dóna l'autoria de les vuit figures del voltant de l'Aurora a Josep Gamot, sense que es pugui veure si estan firmades a la base."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni José Pitarch i Llorenç Benet

Materials:Marbre

Més informació:Viquipèdia Cascada del Parc de la Ciutadella

Cascada del Parc de la Ciutadella, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Josep Gamot i Llúria

Disseny:Josep Fontseré i Mestre

Més informació:Viquipèdia Josep Gamot i Llúria

Escultura Amfitrita de Josep Gamot a la Cascada del Parc de la Ciutadella

Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre

Josep Fontseré, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dimecres, 6 d’abril del 2022

Escultura Leda Parc de la Ciutadella

"Leda era la bella filla del rei d'Etòlia, Testio, i d'Eurítemis, i va ser seduïda per Zeus sota la forma d'un cigne de plomatge blanc. De la seva relació amb el Pare dels Déus, naixerien Helena i Càstor, i Pòl·lux i Clitemenestra.
La figura de Manel Fuxà representa Leda asseguda amb les cames estirades, mig vestida, i el cigne al seu costat, amb les dues figures enquadrades en un triangle. El moment triat per a la representació és un moment en què la dona i l'animal es miren, tendrament, mentre Leda acaricia el cap del cigne. D'aquesta manera l'escultor defuig el moment de la còpula, ja que podria ser escandalós en la Barcelona del XIX, encara que el mateix Miquel Àngel Buonarroti hagués triat aquest moment en la seva famosa representació de Leda, en un quadre avui desaparegut però que es coneix a través de còpies.

Aquesta escultura forma parella amb la de Joan Flotats, i estan col·locades als laterals de la base de la quadriga de l'Aurora, per tal que es presideixin les escales laterals. La relació amb la resta del conjunt és el tema del naixement i el tema aquàtic, ja que Zeus va veure Leda per primer cop mentre aquesta es banyava en una font, i allà mateix el Déu la va seduir sota la forma d'un cigne."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni José Pitarch i Llorenç Benet

Materials:Marbre

Més informació:Viquipèdia Leda

Leda i el cigne, còpia del segle xvi del quadre perdut de Miquel Àngel, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Manuel Fuxà i Leal

Disseny:Josep Fontseré i Mestre

Més informació:Viquipèdia Manuel Fuxà i Leal

Manuel Fuxà, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre
Josep Fontseré, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dimarts, 5 d’abril del 2022

Escultura Dànae Parc de la Ciutadella

"Dànae era la filla del rei d'Argos Acriso, i mare de Perseu. L'oracle havia vaticinat al rei d'Argos que el fill de la seva filla el mataria, per la qual cosa el rei va decidir tancar Dànae en una cambra subterrània de bronze perquè no conegués mai cap home. Però Júpiter, encisat per la bellesa de la jove, es va convertir en una pluja daurada i, sota aquesta forma, es va escolar dins de la presó i engendrà un fill a Dànae, Perseu, l'heroi argívic.

El tema de Dànae, juntament amb el de Venus, ha estat des del Renaixement un dels recursos temàtics per representar el cos femení nu. La iconografia més comuna d'aquesta princesa se centra just en el moment previ al seu encontre amb Déu: nua sobre el seu ric jaç, amb la seva vella dida que separa les cortines del llit per deixar entrar l'amant, que només s'intueix per una lleu resplendor daurada. Un exemple d'aquesta iconografia es pot trobar en els quadres que Ticià o Rembrandt dedicaren a aquest personatge. L'escultura que Joan Flotats va realitzar per al conjunt de la cascada sembla trobar l'origen en aquesta iconografia, ja que la representa nua i estirada com si estigués al llit, amb aparença d'aixecar la mirada cap a algú fora del conjunt, i acompanyada per només un putti, una figura que Ticià ja havia introduït per fer pendant amb la vella dida.

En cap dels contractes de la cascada que s'han conservat se citen les escultures de Dànae o de Leda, i tot fa pensar que Joan Flotats va ser contractat per fer un grup de puttis decoratius, i sense que en coneguem la raó, finalment va afegir-hi aquesta obra. La seva presència aparentment no té cap relació amb el naixement de Venus, però hi ha un nexe d'unió: la idea de la fertilitat -el futur naixement de Perseu- i el tema aquàtic, ja que Dànae va conèixer Zeus sota la forma d'una pluja. Aquests dos temes es repetiran també en la parella d'aquesta escultura: Leda, que va conèixer a Zeus mentre es banyava en una font i que engendrà els Dioscurs.

La presència d'aquestes dues escultures centren el seu significat en la fertilitat i el futur engendrament d'herois clàssics, per la qual cosa sembla que els temes de la fertilitat i el naixement són els protagonistes en tot el conjunt, tenint en compte sobretot els dos conjunts principals, que són el naixement de Venus i la quadriga de l'Aurora."