dijous, 7 d’abril del 2022

Escultura Angelots Parc de la Ciutadella

 

"Els amorets alats, que formen el seguici de Cupido, fill de Venus, estan repartits per diferents indrets del monument. És habitual trobar-los en qualsevol escena de la vida de la deessa acompanyant-la a ella o al seu fill i és precisament aquesta versatilitat la que permet utilitzar-los com a repertori iconogràfic en nombre i forma infinits. Vuit d'ells, agrupats de dos en dos, se situen als angles de la base que aguanta el grup de l'Aurora, mentre que els altres dos es van col·locar cada un sobre una de les portes del cos baix (signats per Nobas). Els que flanquegen el grup de l'Aurora són petits amorets que juguen, festius, amb garlades de flors, semblen celebrar l'arribada de l'Aurora i, compositivament parlant, serveixen de transició entre el grup escultòric del frontó i el coronament de la quadriga. Els nens, en canvi, que rematen les portes laterals, porten atributs marins: el de la dreta bufa un cargol de mar mentre que el de l'esquerra seu sobre un dofí, de manera que es relaciona amb els angelets del timpà.

Els diferents contractes de l'obra de la font de la Ciutadella no estableixen amb claredat l'autoria dels deu putti que decoren la font de Venus. A les bases del concurs del desembre de 1875 apareixen pressupostats tres grups de nens: el grup de nens sobre les portes (pressupostat en 300 + 300 = 600 pessetes) i dos grups de nens, sense especificar-ne la col·locació (600 + 600 = 1200 pessetes), i que no es realitzaran. Per al grup superior, envoltant la quadriga, es pressuposten els vuit nens restants (125 x 8 = 1000 pessetes), que sí que es realitzaran. Sembla que es va produir algun canvi, ja que les escultures existents de Dànae i Leda no apareixen en cap contracte i, en canvi, un d'aquests grups de nens, que sí que es van contractar, no es van realitzar. El 3 de novembre de 1876 es van publicar els resultats del concurs d'un any abans, on apareixen Joan Flotats i Manel Fuxà com a guanyadors "d'un grup de nens", tot i que són els que signen les escultures de Dànae i Leda, respectivament. Sembla, doncs, que tot i estar contractats per fer "un grup de nens", aquests dos escultors van acabar realitzant unes altres figures, sense que en coneguem les causes. En la mateixa relació de 1876, s'especifica que la realització dels vuit nens del carrousel la duran a terme Joan Roig i Antoni Fabrés (encara que sembla que finalment l'escultor serà Josep Gamot). La relació publicada no esmenta els dos putti sobre les portes, obres firmades per Nobas i que Manuel García Martín (1984), atribueix erròniament a Flotats i Fuxà. El mateix autor dóna l'autoria de les vuit figures del voltant de l'Aurora a Josep Gamot, sense que es pugui veure si estan firmades a la base."











 







Més informació:Viquipèdia Cascada del Parc de la Ciutadella

Cascada del Parc de la Ciutadella, font:Viquipèdia

 

Autor

Escultor:Josep Gamot i Llúria

Disseny:Josep Fontseré i Mestre

Més informació:Viquipèdia Josep Gamot i Llúria

Escultura Amfitrita de Josep Gamot a la Cascada del Parc de la Ciutadella

 

Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre

Josep Fontseré, font:Viquipèdia


Veure més Art Públic Ciutat Vella Est 

 

dimecres, 6 d’abril del 2022

Escultura Leda Parc de la Ciutadella

 

"Leda era la bella filla del rei d'Etòlia, Testio, i d'Eurítemis, i va ser seduïda per Zeus sota la forma d'un cigne de plomatge blanc. De la seva relació amb el Pare dels Déus, naixerien Helena i Càstor, i Pòl·lux i Clitemenestra.

La figura de Manel Fuxà representa Leda asseguda amb les cames estirades, mig vestida, i el cigne al seu costat, amb les dues figures enquadrades en un triangle. El moment triat per a la representació és un moment en què la dona i l'animal es miren, tendrament, mentre Leda acaricia el cap del cigne. D'aquesta manera l'escultor defuig el moment de la còpula, ja que podria ser escandalós en la Barcelona del XIX, encara que el mateix Miquel Àngel Buonarroti hagués triat aquest moment en la seva famosa representació de Leda, en un quadre avui desaparegut però que es coneix a través de còpies.

Aquesta escultura forma parella amb la de Joan Flotats, i estan col·locades als laterals de la base de la quadriga de l'Aurora, per tal que es presideixin les escales laterals. La relació amb la resta del conjunt és el tema del naixement i el tema aquàtic, ja que Zeus va veure Leda per primer cop mentre aquesta es banyava en una font, i allà mateix el Déu la va seduir sota la forma d'un cigne."

Materials:Marbre






Més informació:Viquipèdia Leda

Leda i el cigne, còpia del segle xvi del quadre perdut de Miquel Àngel, font:Viquipèdia

 

Autor

Escultor:Manuel Fuxà i Leal

Disseny:Josep Fontseré i Mestre

Més informació:Viquipèdia Manuel Fuxà i Leal

Manuel Fuxà, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre

Josep Fontseré, font:Viquipèdia


Veure més Art Públic Ciutat Vella Est
 

dimarts, 5 d’abril del 2022

Escultura Dànae Parc de la Ciutadella

 

"Dànae era la filla del rei d'Argos Acriso, i mare de Perseu. L'oracle havia vaticinat al rei d'Argos que el fill de la seva filla el mataria, per la qual cosa el rei va decidir tancar Dànae en una cambra subterrània de bronze perquè no conegués mai cap home. Però Júpiter, encisat per la bellesa de la jove, es va convertir en una pluja daurada i, sota aquesta forma, es va escolar dins de la presó i engendrà un fill a Dànae, Perseu, l'heroi argívic.

El tema de Dànae, juntament amb el de Venus, ha estat des del Renaixement un dels recursos temàtics per representar el cos femení nu. La iconografia més comuna d'aquesta princesa se centra just en el moment previ al seu encontre amb Déu: nua sobre el seu ric jaç, amb la seva vella dida que separa les cortines del llit per deixar entrar l'amant, que només s'intueix per una lleu resplendor daurada. Un exemple d'aquesta iconografia es pot trobar en els quadres que Ticià o Rembrandt dedicaren a aquest personatge. L'escultura que Joan Flotats va realitzar per al conjunt de la cascada sembla trobar l'origen en aquesta iconografia, ja que la representa nua i estirada com si estigués al llit, amb aparença d'aixecar la mirada cap a algú fora del conjunt, i acompanyada per només un putti, una figura que Ticià ja havia introduït per fer pendant amb la vella dida.

En cap dels contractes de la cascada que s'han conservat se citen les escultures de Dànae o de Leda, i tot fa pensar que Joan Flotats va ser contractat per fer un grup de puttis decoratius, i sense que en coneguem la raó, finalment va afegir-hi aquesta obra. La seva presència aparentment no té cap relació amb el naixement de Venus, però hi ha un nexe d'unió: la idea de la fertilitat -el futur naixement de Perseu- i el tema aquàtic, ja que Dànae va conèixer Zeus sota la forma d'una pluja. Aquests dos temes es repetiran també en la parella d'aquesta escultura: Leda, que va conèixer a Zeus mentre es banyava en una font i que engendrà els Dioscurs.

La presència d'aquestes dues escultures centren el seu significat en la fertilitat i el futur engendrament d'herois clàssics, per la qual cosa sembla que els temes de la fertilitat i el naixement són els protagonistes en tot el conjunt, tenint en compte sobretot els dos conjunts principals, que són el naixement de Venus i la quadriga de l'Aurora."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni José Pitarch i Llorenç Benet

Materials:Marbre





Més informació:Viquipèdia Cascada del Parc de la Ciutadella

Cascada del Parc de la Ciutadella, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Joan Flotats i Llucià

Disseny:Josep Fontseré i Mestre

Més informació:Viquipèdia Joan Flotats i Llucià

 

Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre

Josep Fontseré, font:Viquipèdia

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

 


Escultura Nens Parc de la Ciutadella

 

"A les portes laterals del primer nivell de l'escalinata hi ha dues petites escultures que representen dos angelets amb elements marins firmats per Nobas a la seva base. Aquestes escultures que encapçalen les dues portes laterals semblen relacionades amb el timpà, on Venus està seguida de diferents puttis amb elements marins -cargols, peixos, etc.- com el cargol de mar del de la dreta o el dofí que acompanya el de l'esquerra del conjunt, i no deixen de ser elements merament decoratius, sense massa interès per al significat del conjunt. La seva factura es correcta i potser més esmerçada que els angelets del coronament del conjunt, ja que aquests últims només es veuen a una distancia considerable mentre que els dos angelets de Nobas són bastant propers al públic, al poder ser vistos des de dalt de les escales o a poca distància, sota les portes.

Cal pensar que van estar fets per Nobas, ja que ambdues peces estan firmades, tot i que la documentació al respecte és bastant poc clara."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni José Pitarch i Llorenç Bonet

Materials:Marbre










Més informació:Viquipèdia Cascada del Parc de la Ciutadella

Cascada del Parc de la Ciutadella, font:Viquipèdia

 

Autor

Escultor:Rossend Nobas i Ballbé

Disseny:Josep Fontseré i Mestre

Més informació:Viquipèdia Rossend Nobas i Ballbé

Rossend Nobas, font:Viquipèdia

 

Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre

Josep Fontseré, font:Viquipèdia

 

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est