TRESORS a BARCELONA

dimecres, 6 d’abril del 2022

Escultura Leda Parc de la Ciutadella

"Leda era la bella filla del rei d'Etòlia, Testio, i d'Eurítemis, i va ser seduïda per Zeus sota la forma d'un cigne de plomatge blanc. De la seva relació amb el Pare dels Déus, naixerien Helena i Càstor, i Pòl·lux i Clitemenestra.
La figura de Manel Fuxà representa Leda asseguda amb les cames estirades, mig vestida, i el cigne al seu costat, amb les dues figures enquadrades en un triangle. El moment triat per a la representació és un moment en què la dona i l'animal es miren, tendrament, mentre Leda acaricia el cap del cigne. D'aquesta manera l'escultor defuig el moment de la còpula, ja que podria ser escandalós en la Barcelona del XIX, encara que el mateix Miquel Àngel Buonarroti hagués triat aquest moment en la seva famosa representació de Leda, en un quadre avui desaparegut però que es coneix a través de còpies.

Aquesta escultura forma parella amb la de Joan Flotats, i estan col·locades als laterals de la base de la quadriga de l'Aurora, per tal que es presideixin les escales laterals. La relació amb la resta del conjunt és el tema del naixement i el tema aquàtic, ja que Zeus va veure Leda per primer cop mentre aquesta es banyava en una font, i allà mateix el Déu la va seduir sota la forma d'un cigne."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni José Pitarch i Llorenç Benet

Materials:Marbre

Més informació:Viquipèdia Leda

Leda i el cigne, còpia del segle xvi del quadre perdut de Miquel Àngel, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Manuel Fuxà i Leal

Disseny:Josep Fontseré i Mestre

Més informació:Viquipèdia Manuel Fuxà i Leal

Manuel Fuxà, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre
Josep Fontseré, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dimarts, 5 d’abril del 2022

Escultura Dànae Parc de la Ciutadella

"Dànae era la filla del rei d'Argos Acriso, i mare de Perseu. L'oracle havia vaticinat al rei d'Argos que el fill de la seva filla el mataria, per la qual cosa el rei va decidir tancar Dànae en una cambra subterrània de bronze perquè no conegués mai cap home. Però Júpiter, encisat per la bellesa de la jove, es va convertir en una pluja daurada i, sota aquesta forma, es va escolar dins de la presó i engendrà un fill a Dànae, Perseu, l'heroi argívic.

El tema de Dànae, juntament amb el de Venus, ha estat des del Renaixement un dels recursos temàtics per representar el cos femení nu. La iconografia més comuna d'aquesta princesa se centra just en el moment previ al seu encontre amb Déu: nua sobre el seu ric jaç, amb la seva vella dida que separa les cortines del llit per deixar entrar l'amant, que només s'intueix per una lleu resplendor daurada. Un exemple d'aquesta iconografia es pot trobar en els quadres que Ticià o Rembrandt dedicaren a aquest personatge. L'escultura que Joan Flotats va realitzar per al conjunt de la cascada sembla trobar l'origen en aquesta iconografia, ja que la representa nua i estirada com si estigués al llit, amb aparença d'aixecar la mirada cap a algú fora del conjunt, i acompanyada per només un putti, una figura que Ticià ja havia introduït per fer pendant amb la vella dida.

En cap dels contractes de la cascada que s'han conservat se citen les escultures de Dànae o de Leda, i tot fa pensar que Joan Flotats va ser contractat per fer un grup de puttis decoratius, i sense que en coneguem la raó, finalment va afegir-hi aquesta obra. La seva presència aparentment no té cap relació amb el naixement de Venus, però hi ha un nexe d'unió: la idea de la fertilitat -el futur naixement de Perseu- i el tema aquàtic, ja que Dànae va conèixer Zeus sota la forma d'una pluja. Aquests dos temes es repetiran també en la parella d'aquesta escultura: Leda, que va conèixer a Zeus mentre es banyava en una font i que engendrà els Dioscurs.

La presència d'aquestes dues escultures centren el seu significat en la fertilitat i el futur engendrament d'herois clàssics, per la qual cosa sembla que els temes de la fertilitat i el naixement són els protagonistes en tot el conjunt, tenint en compte sobretot els dos conjunts principals, que són el naixement de Venus i la quadriga de l'Aurora."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni José Pitarch i Llorenç Benet

Materials:Marbre

Més informació:Viquipèdia Cascada del Parc de la Ciutadella

Cascada del Parc de la Ciutadella, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Joan Flotats i Llucià

Disseny:Josep Fontseré i Mestre

Més informació:Viquipèdia Joan Flotats i Llucià

Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre
Josep Fontseré, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Escultura Nens Parc de la Ciutadella

"A les portes laterals del primer nivell de l'escalinata hi ha dues petites escultures que representen dos angelets amb elements marins firmats per Nobas a la seva base. Aquestes escultures que encapçalen les dues portes laterals semblen relacionades amb el timpà, on Venus està seguida de diferents puttis amb elements marins -cargols, peixos, etc.- com el cargol de mar del de la dreta o el dofí que acompanya el de l'esquerra del conjunt, i no deixen de ser elements merament decoratius, sense massa interès per al significat del conjunt. La seva factura es correcta i potser més esmerçada que els angelets del coronament del conjunt, ja que aquests últims només es veuen a una distancia considerable mentre que els dos angelets de Nobas són bastant propers al públic, al poder ser vistos des de dalt de les escales o a poca distància, sota les portes.

Cal pensar que van estar fets per Nobas, ja que ambdues peces estan firmades, tot i que la documentació al respecte és bastant poc clara."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni José Pitarch i Llorenç Bonet

Materials:Marbre

Més informació:Viquipèdia Cascada del Parc de la Ciutadella

Cascada del Parc de la Ciutadella, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Rossend Nobas i Ballbé

Disseny:Josep Fontseré i Mestre

Més informació:Viquipèdia Rossend Nobas i Ballbé

Rossend Nobas, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre
Josep Fontseré, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dilluns, 4 d’abril del 2022

Escultura Amfitrita

"Amfitrita és la principal de les nereides -les filles de Nereu i Doris- i la muller de Neptú. Tot i que aquesta nimfa del mar és la dona d'un dels principals déus Olímpics, mai ha estat una figura central dins la mitologia clàssica. Normalment se la representa envoltada per un grup de nereides i animals marins o al costat del seu marit, i és una figura molt poc usual fora de grups escultòrics que no estiguin integrats en una font.

Tot i que l'escultura realitzada per Josep Gamot és una escultura individual, forma parella amb el Neptú de Manel Fuxà, tal com es desprèn de la clara simetria de les dues escultures respecte del grup central de la font. A més, ambdues dirigeixen la seva mirada cap als cavalls marins, alhora que allunyen del grup central els seus respectius tridents -una llança, en el cas de la deessa. Mentre que Neptú, al costat esquerre de la figura de Venus, enretira amb la mà dreta el trident amb un gest enèrgic, Amfitrita només es recolza suaument sobre la seva llança, amb una posició molt serena, que contrasta tant amb la del seu marit, d'energia continguda, com amb el dinamisme de la figura de Venus. La representació d'Amfitrita amb una llança no és usual, ja que no és un atribut seu, sinó del seu marit -el conegut trident- i aquí cal interpretar-la com un element formal que remarca la simetria de les dues figures.

L'execució de Josep Gamot respon a la formació que va rebre al taller de Nobas, en el qual es treballava sobretot la capacitat tècnica. La bona factura dóna a l'escultura certa elegància, tot i el hieratisme."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Antoni José Pitarch i Llorenç Bonet

Materials:Marbre

Més informació:Viquipèdia Amfitrite

Amfitrite, placa Coríntia, font:Viquipèdia
Autor

Escultor:Josep Gamot

Disseny:Josep Fontseré i Mestre

Més informació:Viquipèdia Josep Gamot i Llúria

Foto antiga d'Amfitrite amb llança, font:Viquipèdia

Més informació:Viquipèdia Josep Fontseré i Mestre
Josep Fontseré, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Escultura Neptú

"La figura realitzada per Manuel Fuxà presenta el deu marí en un lleu contraposto, amb la mirada dirigida cap als cavalls marins del grup central mentre amb la mà dreta agafa el trident.

La figura del déu marí no podia faltar en aquest conjunt de temes aquàtics, sobretot tenint en compte que era un tema mitològic recurrent per a la Barcelona del segle XIX. Dels cinc grups de Neptú que comptabilitza Judit Subirachs realitzats dins l'àrea d'influència de Barcelona abans de la creació del parc de la Ciutadella destaquen dues obres: el Neptú de Nicolau Traver realitzat amb marbre de Carrara per a la font de l'edifici de la Llotja (1802) i el de Damià Campeny per al coronament de la font de la plaça del Rei d'Igualada (1816). Tot i la notabilitat d'aquestes dues escultures presents dins l'àmbit d'influència de Barcelona, Manuel Fuxà va realitzar la seva versió sense tenir-les gaire en compte, ja que el seu Neptú presenta totes les característiques del déu marí recollides en les dues anteriors obres -el trident, una musculatura poderosa i una barba poblada-, però opta per una posició de la figura amb tots dos peus afermats a terra, lluny del marcat contraposto de Nicolau Travé o del gest més dinàmic de Campeny. L'escultor també va optar per presentar el déu sota la forma d'un home madur, però en la plenitud de la seva força, i no a través del cos ja vell, com és bastant freqüent per representar aquesta deïtat.

La posició del braç esquerre -relaxat alhora que musculós i amb la mà entreoberta més baixa que els malucs- recorda el David de Miquel Àngel, una escultura modèlica que va ser el referent a imitar de totes les acadèmies, i que segurament també va arribar a l'Escola de Llotja i als tallers barcelonins."