TRESORS a BARCELONA

dijous, 24 de març del 2022

Escultura Ja sóc aquí

"L'avinguda Tarradellas, on s'alça aquest monument, va portar el nom de la Infanta Carlota Joaquina des del 1929 fins que, a la mort de qui fou president de la Generalitat Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 1899 - Barcelona, 1988), se li va posar el seu nom. Al cap d'uns anys, l'alcalde Joan Clos va concebre la idea d'aixecar-hi un monument al president Tarradellas. Es va triar la cantonada amb el carrer d'Entença i un equip format per l'escultor Xavier Corberó i els arquitectes Ignasi de Lecea i Agustí Obiol va dissenyar una columna de 23 metres d'alçada formada per cinc blocs de pedra basàltica i quatre de marbre polit intercalats, a la manera de les barres de la senyera catalana, i situada sobre una base d'acer inoxidable. Pesa 250 tones i uns cables d'acer que penetren 15 metres sota terra mantenen units els blocs pel seu interior.

Més que una columna o un obelisc, l'escultor Xavier Corberó va manifestar que pensava en una creu de terme que donés identitat a un entorn urbà poc agraït. Li va posar el nom de "Ja sóc aquí", les famoses primeres paraules que Josep Tarradellas va dir des del balcó del palau de la Generalitat, al seu retorn de l'exili, el 23 d'octubre de 1977.

Es va inaugurar el 18 de gener de 1999 en el centenari del naixement del president Tarradellas. El mateix dia, al pati dels tarongers de la Generalitat, s'hi va inaugurar un bust del president Tarradellas, incorporant-lo a la col·lecció de bustos de presidents de la institució."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Marbre blanc i Basalt, formigó amb lletres de acer inoxidable

Més informació:Viquipèdia Josep Tarradellas i Joan

Josep Tarradellas, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Xavier Corberó

Més informació:Viquipèdia Xavier Corberó i Olivella

Xavier Corberó, font:barcelonogy.com

Veure més Art Públic Eixample

Monòlit a L'Escola del Treball

"L'Associació de Mestres Industrials va voler honorar l'escola on tots ells s'havien format regalant-li un monòlit que recordés que complia mig segle de vida, des de la seva creació el 1913 en el si de l'Escola Industrial. L'acte va tenir lloc el 19 d'abril de 1964 en presència del president de la Diputació de Barcelona, Joaquim Buxó, marquès de Castellflorite, ja que l'escola depenia d'aquella institució."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"El monòlit dedicat al 50è aniversari de l'"Escuela de Trabajo", tal com posa la dedicatòria -tothom la coneix per l'Escola Industrial avui en dia-, està situat al jardí principal d'aquest complex educatiu que trobem a la confluència dels carrers Comte d'Urgell amb París. Si volem trobar aquesta peça amb facilitat haurem d'entrar per la porta que dóna a París-Comte d'Urgell, i la veurem ubicada en un dels parterres adossats al pavelló principal.

Contemplarem la peça després d'entrar en una plaça dura d'alts i cuidats arbres que distribueix els diferents accessos i els pavellons de l'escola.

El monòlit està realitzat en pedra natural gris clar, repicada i més plana en la part frontal i amb un aspecte més natural i accidentat en els altres tres costats. És rectangular i bastant gran, de manera que el muret que té davant i que també es converteix en un banc per seure no arriba a tapar-ne més que la base, la qual està ancorada directament a terra i reverdeix i humiteja. La forma de la peça queda retallada pel formigó groc de l'edifici i amb una textura molt semblant a la seva pròpia. El text amb la dedicatòria està gravat directament sobre la peça en la part frontal. És una peça sòbria, sencera i massissa, de color molt bonic, que representa a la perfecció la idea del monòlit tradicional, dedicatori, exempt i diferent del seu entorn. En cap cas la peça no podrà ser confosa amb el mobiliari urbà, per cert molt nou en aquesta plaça."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Carles Poy i Clara Renau

Materials:Pedra artificial

1913-1963 / EN EL / 50 / ANIVERSARIO / DE LA / ESCUELA / DE / TRABAJO / SUS / EX ALUMNOS / A.M.I.

Més informació:Escoladeltreball.org

Més informació:Viquipèdia Escola del Treball de Barcelona

Més informació:Lavanguardia.com/ ... Cien años Escola Treball de Barcelona

Façana de la Escola del Treball, font:LaVanguardia

Autor

Promotor:Associació de Mestres Industrials

Associació de Mestres Industrials i Técnics Superiors, font:AMITS

Veure més Art Públic Eixample

dilluns, 21 de març del 2022

Monument a Rius i Taulet

"L'any 1896 es va decidir fer un monument en record de l'alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet, sota el mandat del qual havia tingut lloc l'Exposició de 1888. Es va convocar un concurs que va guanyar el tàndem format per l'arquitecte Pere Falqués i l'escultor Manuel Fuxà. La primera pedra es va col·locar el 26 de setembre de 1897 davant les portes del Parc de la Ciutadella, al final del Saló de Sant Joan, actual passeig de Lluís Companys. Quatre anys després, el 27 de setembre de 1901, el monument va ser inaugurat en presència d'algunes autoritats que havien intervingut en el famós esdeveniment, com Carles Pirozzini. Va respondre en nom de la ciutat l'alcalde Joan Amat i Sormaní. Per alguna raó, Eusebi Arnau va participar en l'obra, modelant la matrona que representa la ciutat de Barcelona."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art públic - Jaume M.Huertas

Materials:Bronze amb pedestal i obelisc de pedra Montju

Més informació: Viquipèdia Francesc de Paula Rius i Taulet

Francesc Rius i Taulet, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Manuel Fuxà

Més informació:Viquipèdia Manuel Fuxà i Leal

Manuel Fuxà per Ramon Cases, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Deuce Coop Compartiment igualat

"James Turrell, artista que treballa l'escultura lumínica, va visitar diversos indrets de Barcelona abans de decidir-se pel que quedava del convent gòtic de sant Agustí, aleshores poc més que un edifici mig enrunat, després que perdés l'ús militar que havia tingut durant anys. Dues portes i els passadissos que segueixen dins el convent, il·luminats amb neons, van ser l'aportació del californià James Turrell a les "Configuracions urbanes". El 1994 va haver de ser desmuntada per les obres de reforma a l'edifici que anava a transformar-se en centre cívic. Michael Bond, assistent de l'artista, va restaurar l'obra de Turrell el 1998 i les portes il·luminades van passar a ser tres."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

"Aconseguir que l'obra d'art sigui una constatació d'ella mateixa, una tautologia pura, ha estat una de les ambicions més radicals i esforçades de la segona meitat del segle en l'art contemporani. Aquesta aproximació va trobar el seu ferment més adequat en la idiosincràsia empirista nord-americana, tot i que es va diferenciar netament segons es tractava de creadors que procedien de la Costa Est o de la Costa del Pacífic. En el primer cas, l'enfocament es va centrar en l'inevitable contingut conceptual de tota percepció, demostrant, d'aquesta manera, una clara influència europea. A la Costa Oest, en canvi, la qüestió rellevant no fou destil·lar el que és purament plàstic del procés perceptiu, sinó concentrar-se en la percepció mateixa, i James Turrell n'és un dels exponents més clars.

Turrell entén l'art com a coneixement i experiència i, així doncs, afectat per la fenomenologia psicològica, per bé que en la mesura del possible separat d'intel·lectualitzacions innecessàries. Complexes tecnològicament, però senzilles en la seva factura, les obres de Turrell es configuren a base de projeccions lumíniques difoses, o d'una elevada resolució, les quals accentuen, alteren o subdivideixen espais interiors, o també mitjançant absorcions arquitectòniques de llum exterior. En tots dos casos, es vitalitza la immaterialitat dels corpuscles lumínics, i el buit es transforma en atribut, fent tota objectualitat inconvenient. A l'Antiga Caserna de Sant Agustí, Turrell subratlla una acurada distribució de llum cromàtica, el trajecte en forma de "T" que condueix al claustre ocult del convent. El seu "passadís perceptiu" afegeix una inesperada dimensió artística a l'extraordinari recorregut conformat per la història."