"El mes de novembre del 1882 els germans Vallmitjana
reben l’encàrrec oficiós d’esculpir en pedra les quatre estàtues que
havien de coronar els pedestals de les portes dels jardins del parc.
L’Ajuntament contractà a Venanci la realització de les estàtues
al·legòriques a la indústria i al comerç, i a Agapit les al·legories a
l’agricultura i la pesca. Malgrat estar així establert als documents,
finalment va ser Venanci qui va signar les al·legories de l’agricultura i
la marina, mentre que les altres dues les va signar Agapit. Actualment
la firma que es pot trobar a les escultures no es correspon amb el que
s’havia contractat en un primer moment. A més a més, s’ha d’afegir que
la realització final de tots els grups va ser a càrrec de l’escultor
Josep Carcassó, qui va seguir fidelment els dissenys dels Vallmitjana.
Les quatre al·legories escollides per ser situades a
llocs tan preeminents del parc serveixen per mostrar l’ideari oficial de
l’època vinculat a les exposicions oficials: la unió de la ciència, el
comerç, la indústria i el treball a les arts en una òptica progressista,
de la qual serà portaveu unes figures vestides amb grans robes i
atributs que aclareixen el seu significat. A excepció de la figura que
representa el comerç, les tres estàtues que decoren l’entrada al parc
són figures femenines. En totes elles, els escultors van saber trobar la
grandiositat necessària en tota obra situada amb un punt de vista
enlairat.
En el cas de l'al·legoria al comerç, va triar la
figura de Mercuri, divinitat que tradicionalment s'utilitza per
representar-lo. Aquest déu protector dels mercaders és representat a les
portes del Parc com un personatge jove cobert amb el barret alat, que
es repenja indolent sobre unes caixes i porta en una mà una bossa amb
monedes i a l'altra la seva ensenya, el caduceu o vareta amb dues serps
cargolades. Al costat seu, s'hi troba un putti preocupat per
apuntar els comptes. Quant a la tècnica, en general mostra una gran
perícia, si bé en la descripció del cos es pot veure alguna errada, com
la d'una de les cames, massa llarga en comparació de l'altra, mentre que
l'altra no se sap ben bé d'on surt. Malgrat això, el tractament de les
formes és elegant, principalment pel que fa als plecs de les robes que
cauen amb suavitat i estan plantejats de manera folgada, alhora que li
serveixen per cercar suaus efectes de clarobscur. El cap i el tors estan
modelats, amb un major efectisme, i les parts del darrere de l'estàtua
estan resoltes amb més claredat si es compara amb les solucions donades
pel seu germà Venanci en els grups que decoren la porta del passeig de
la Duana, les quals, per altra banda, tenen més dinamisme."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Isabell Coll
Materials:Pedra calcària
Més informació:Viquipèdia Mercuri
 |
Mercuri per Jean-Baptiste Pigalle, font:Viquipèdia
|
Autor
Escultor:Agapit Vallmitjana i Barbany
Execució:Josep Carcassó
Disseny:Josep Fontseré
Més informació: Viquipèdia Agapit Vallmitjana i Barbany
 |
Agapit Vallmitjana i Barbany, font:Viquipèdia
|
Més informació:Viquipèdia Josep Carcassó i Font
Més informació:Viquipèdia Josep Fontserè i Mestre
 |
Josep Fontserè i Mestre, font:Viquipèdia
|
Veure més Art Públic Ciutat Vella Est
