TRESORS a BARCELONA

divendres, 11 de febrer del 2022

Mascaró El Negre de la Riba

"El 2003 es va celebrar el primer quart de mil·lenni d’un barri tan entranyable com la Barceloneta. Dos veïns, David García i Óscar Pérez, que van muntar l’empresa Constructors de Fantasies, dedicada a l’atrezzo teatral, van proposar a la comissió organitzadora dels actes de tan significat aniversari posar en algun mur ben visible del barri una reproducció en fibra de vidre d’un famós mascaró de proa que es troba al Museu Marítim, el Negre de la Riba. La idea va ser ben acollida i aquell any mateix en va ser penjada al lloc triat, el número 4 del carrer d’Andrea Dòria, amb el cercavila i la festa corresponent, organitzada en col·laboració amb el grup teatral Quart de Casa, però va ser una joia provissional, ja que el mur en qüestió havia de ser rehabilitat i va caldre retirar el flamant mascaró. Finalment, el maig del 2005 ha estat col·locat definitivament. Una raó que havia estimulat García i Pérez a fer la figura va ser la proposta de Xavier Cordomí de construir més figures per la imatgeria festiva de Barcelona.

El Negre de la Riba és un mascaró de proa que mostra un guerrer indi, dels indis de les planures dels Estats Units, i que formava part d’un bergantí del segle XVII que va arribar al port de Barcelona cap el 1860. Se'l va quedar, en desballestar-se el vaixell, una botiga nàutica del moll de la Riba, a la Barceloneta, raó per la qual la figura va començar a ser coneguda, donat el seu color fosc i també a creure's que era un guerrer africà, com el Negre de la Riba. Després va anar a petar a un magatzem de l’avinguda d'Icària, aleshores encara passeig del Cementiri, després a un altre magatzem de vins del Poblenou i finalment va ser venut a un home que tenia una torre en el Carmel, que va ser qui va cedir la figura al Museu Marítim."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Fibra de vidre

Figura original despres de la seva restauració, font:Ajuntament de Barcelona

Més informació:Beteve.cat El Negre de la Riba

David García pinta el 'Negre de la Riba' al seu taller de la Barceloneta al 2016, font:El País

Autor

Escultor:Constructors de Fantasies

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Monòlit Gaudí i la Mediterrània

"L'Any Gaudí, celebració del 150è aniversari del naixement de l'arquitecte, es va saldar, entre moltes coses, amb un monòlit que estableix la relació d'Antoni Gaudí amb el mar. L'advocat i promotor cultural Antoni Bergòs va deixar escrit a les seves memòries que Gaudí anava a passejar per l'escullera quan sortia de missa els diumenges. Port de Barcelona va voler celebrar l'efemèride amb la instal·lació d'aquest monòlit a la plaça del Mar, davant la platja de Sant Sebastià. La inauguració va tenir lloc el 9 de desembre del 2002, amb l'assistència del conseller de Cultura, Jordi Vilajoana; els regidors municipals Katy Carreras, Maravillas Rojo i Jordi Portabella; el president de Port de Barcelona, Joaquim Tosas; i el comissari de l'Any Gaudí, Daniel Giralt-Miracle. El monòlit, al qual es va posar una placa, va ser fet amb una pedra de Montjuïc procedent de la bocana del port, ara en transformació."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Pedra amb placa de bronze sobre base de formigó

Més informació:Viquipèdia Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí, font:Viquipèdia

Autor

Promotor:Autoritat Portuària de Barcelona

President del Port de Barcelona:Joaquim Tosas

Joaquim Tosas, font:La Vanguardia

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

dissabte, 5 de febrer del 2022

Antic Espai Escènic Joan Brossa

"A mig camí del saló que conformen els carrers Allada i Vermell, després de l'enderroc de part de les cases, es troba-va- el teatret conegut com a Espai Brossa, coronat per una lletra B gegant, de color vermell, reclinada en forma d'antifaç. És l'últim poema visual de Joan Brossa instal·lat a Barcelona el 7 d'octubre de 1998, dos mesos abans que l'artista morís. Davant del local hi ha una tarima amb una frase del poeta: "Quan un país no va a l'hora, el primer que se'n ressent és el teatre."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep.M.Huertas

"Antic Brossa Espai Escènic
Dos amics i col·laboradors habituals de Brossa, el director de teatre Hermann Bonnín i el prestidigitador Hausson, van promoure la creació el desembre de 1997 del Brossa Espai Escènic, un centre de pocs metres quadrats però d’una gran significació perquè des d’allà s’impulsà la representació d’algunes obres de Brossa i la de tots aquells que treballaven en les òrbites de la seva ètica i de la seva estètica. Aquest espai va deixar de funcionar com a teatre l’any 2011 moment en què l’equipament cultural es va traslladar a La Seca, l’antiga fàbrica de la moneda de la Corona d’Aragó."

Font de la informació:Fundaciojoanbrossa.cat

Materials:Tècnica mixta

Més informació:Fundaciojoanbrossa.cat Del Macba a La Seca

Antic Espai Escènic Joan Brossa, font:Wikimedia

Autor

Disseny:Joan Brossa

Més informació:Viquipèdia Joan Brossa i Cuervo

Joan Brossa, font:poemas-del-alma.com
Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

Les Formigues

"José Manuel Pinillo, antic col·laborador del grup teatral La Fura dels Baus i que havia participat amb el grup plàstic Gegant, va tenir la idea d’incloure en els actes del Fòrum de les Cultures una mena d’homenatge a la poesia amb Mapapoètic, un projecte que consistia en 26 accions corresponents a altres tants poemes en diferents indrets de la ciutat. En general, eren accions destinades a una vida efìmera, llevat d’unes poques amb vocació permanent. Els poemes van ser escollits per un equip conformat pel propi Pinillo, Víctor Nubla com a responsable dels projectes transversals del Fòrum, la crítica literària Dolors Udina i Eduard Escofet, que dirigia el festival Propost, també pel Fòrum. Sense voler que fos una cosa premeditada, tots els autors dels poemes triats eren morts.

La primera instal·lació de Mapapoètic, inaugurada l’1 de juny del 2004 pel tinent d’alcalde Jordi Portabella, va ser un mural al passeig del Born, pintat en la mitgera que donava al carrer del Rec, on es va reproduir el cal·ligrama del poeta Joan Salvat-Papasseit Les formigues, que diu: “Camí del sol / per les rutes amigues / les formigues”. El va realitzar el mateix José Manuel Pinillo.

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas

Materials:Mural

Més informació:Viquipèdia Les formigues

Més informació:Viquipèdia Joan Salvat Papasseit

Joan Salvat Papasseit, font:janeausten.blogia.com

Autor

Disseny:José Manuel Pinillo

José Manuel Pinillo Bun (Barcelona, 1965), ha estado vinculado desde su juventud al mundo de la cultura y el espectáculo. Tras fundar y dirigir Mubimedia y Urano Films, empresas desde las que produjo y realizó múltiples proyectos audiovisuales, entre 2002 y 2007 se estableció como consultor y coordinador audiovisual. Más tarde se incorporó a TVE como director de contenidos en Barcelona para luego ocuparse de la dirección de programación y contenidos de La2 en su transición hacia un canal cultural y social que culminó en 2011. Actualmente se dedica a la consultoría audiovisual y a la producción de proyectos propios.

Font:espacio.fundaciontelefonica.com

José Manuel Pinillo Bun, font:twitter

Veure més Art Públic Ciutat Vella Est

divendres, 4 de febrer del 2022

Arc de Sant Vicenç Ferrer

"L'Arc de Sant Vicenç dóna accés al carrer del mateix nom travessant un edifici del segle XVII. És un arc carpanell recolzat sobre dos carreus, als brancals, amb sengles esmotxadures. La volta de la casa està formada per bigues de ferro unides per revoltons. A l'altra banda, el carreró enllaça amb el carrer Montcada, també a través d'una volta que travessa una casa del segle XVIII."

Font de la informació:Pobles de Catalunya.cat

"Nom donat per commemorar l'estada a Barcelona de Sant Vicenç Ferrer, canonitzat l'any 1456. El sant va fer una famosa prèdica al barri del Born, reconfortant els ciutadans que no tenien pa com a conseqüència de l'escassetat de blat. La proximitat del carrer al lloc on va fer el sermó fa pensar que li va ser dedicada en senyal de gratitud i veneració."