"Eusebi Arnau, que havia estat un dels escultors més prolífics en els anys del modernisme, va participar amb diverses obres a la promoció d’embelliment de la ciutat encetada per l’Ajuntament amb motiu de l’Exposició Internacional del 1929. Com d’altres escultors de la seva generació, el coneixement profund de la professió l’hi va permetre amb facilitat adaptar-se als gustos monumentals del noucentisme. Com deia Felíu Elíes, el 1926, a la seva Escultura catalana moderna, “l’art d’Arnau té noblesa, una gran dignitat que el fa perenne, invulnerable, a les crisis de moda o escola”.
L’escultura que comentem representa una dona, vestida com una matrona romana amb una túnica cenyida sota els pits coberta parcialment amb un mantell i tocada amb una còfia. Amb el braç esquerra mena el timó d’una nau que té les característiques dels llaguts catalans que navegaven amb vela llatina. És, sens cap dubte, una al·legoria de la navegació, representació que té molta lògica dins el context de la plaça de Catalunya.
És una de les setze estàtues en pedra que, en el projecte de maig del 1927 havien d’ornamentar el templet de la part superior de la plaça i que ha mantingut la mateixa ubicació. Una segona obra d’Arnau, La marina, va ser de una de les peces traslladades a l’avinguda Diagonal enfront dels jardins del Palau de Pedralbes. Isabel Marín ha donat a conèixer documentació que aclareix les condicions d’elaboració de l’estàtua. Arnau signa el contracte per a la realització el primer dia de setembre del 1927 i el 24 de novembre signa un nou contracte amb el taller de Gabriel Bechini per traslladar l’obra a pedra de Montjuïc. En aquelles dates, Arnau ja havia fet el model que ha estat publicat també per Isabel Marín a la seva monografia sobre l’artista (2006).
La Navegació està disposada a la terrassa superior orientada cap al passeig de Gràcia. Per atzar del destí, l’escultura d’Arnau que comentem ha quedat arranjada just davant d’El pastor del flabiol de Pau Gargallo, dos escultors que pertanyen a móns molt distants. El primer arrelat a la tradició modernista i Gargallo, que malgrat la seva formació amb el mateix Arnau, en aquells anys ja havia pres partit per l’art d’avantguarda. Havien tingut una trajectòria molt diferent però coincideixen en un utòpic retorn al classicisme a l’integrar-se en el projecte, clarament noucentista, de bellesa pública que impera a la plaça de Catalunya."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Mireia Freixa
Materials:Pedra de Montjuïc
Autor
Escultor:Eusebi Arnau i Mascort
Més informació:Viquipèdia Eusebi Arnau i Mascort
Eusebi Arnau i Mascort, font:viquipèdia
Veure més Art Públic Eixample
