L'espai Cultural Can Girona volía preservar el record de la història i de la lluita
dels treballadors de MACOSA, com a part important del
moviment obrer al Poblenou i a Catalunya, fent aquesta obra.
"Història. Material y Construcciones S.A. o MACOSA va ser una empresa d'enginyeria i fabricació orientada principalment a la indústria pesant. En 1989 es va fusionar amb La Maquinista Terrestre y Marítima (MTM), de Barcelona, i va canviar el nom a Meinfesa per entrar després a formar part del grup GEC-Alstom amb factories a València, Barcelona i Alcázar de San Juan. La fàbrica de Barcelona va ser traslladada a Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona). Alstom va vendre en 2005 la fàbrica de València, situada llavors a Albuixec, al grup alemany Vossloh.
La companyia MACOSA es va fundar en 1947 a partir de la fusió de Construcciones Devis (fundada per Talleres Devis) de València i Societat Material per a Ferrocarrils i Construccions S. A. de Barcelona, coneguda popularment com a Can Girona, coincidint amb la incipient industrialització espanyola.
Inicialment l'empresa no estava totalment orientada al ferrocarril, en dedicar-se a la producció d'autobusos, trolebusos
i altres productes per al transport de carretera. En uns anys des de la
seva formació la companyia es va expandir, arribant la seva planta
valenciana a tenir una extensió de 50.000 m2 i la barcelonina 140.000 m2, dels que 90.000m2estaven
coberts, convertint-se així en un dels majors productors de material
rodant d'Espanya.
Les úniques locomotores d'ample mètric construïdes per MACOSA van ser les de la classe 130 per al tram de Ponferrada a Villablino en 1951 i 1956, basades en una sèrie fabricada en 1914 per Krauss-Maffei per als ferrocarrils bascos.
En la dècada dels 50 la planta de Barcelona es dedicava a la fosa
i modelat d'acer, així com a la fabricació i reparació de cotxes,
autobusos, vagons i altre material rodant. La planta valenciana
s'ocupava de la fabricació de calderes de vapor, així com a la
construcció i reparació de locomotores elèctriques i de vapor i altre
material de tracció. Aquesta planta també va fabricar un altre material
pesat com a grues o peces metàl·liques per a preses. MACOSA posseïa així
mateix una fàbrica menor a Alcázar de San Juan dedicada per fabricar
vagons de manteniment.
Una nova expansió es va produir amb el Pla Nacional d'Estabilització Econòmica
participant així la companyia del ràpid creixement econòmic espanyol
dels 60, desencadenat per una economia que estava aconseguint la seva massa crítica d'industrialització.
En els 60 es fabricaven a València locomotores sota llicència de General Motors,
al principi amb un disseny gairebé total de GM, passant la companyia
més tard a fabricar locomotores del seu propi disseny però mantenint
l'ús de motors i sistemes de transmissió de GM (més tard Electro-Motive Diesel).
Aquest modus operandi s'ha mantingut fins ben entrada la
dècada dels 2000 en les successives hereves de MACOSA a València
fabricant locomotores amb motors i sistemes de transmissió GM. A Santa
Perpètua de Mogoda, Alstom va continuar fabricant tota mena de material
ferroviari que, en gran part es dedicava a l'exportació.
En 1970 MACOSA era la segona companyia del sector ferroviari espanyol, només superada per CAF.
Durant la seva llarga història es van produir a València més de
mil locomotores, primer de vapor i després elèctriques o
dièsel-elèctriques, així com locomotores de maniobres. A més un nombre
incomptable de diferents vehicles ferroviaris també van ser fabricats:
tramvies, metros, unitats dièsel i elèctriques i vagons de càrrega, així
com milers de bogies, alguns per a Espanya i uns altres per a exportació.
En 1989, MACOSA es fusiona amb La Maquinista Terrestre y Marítima, de Barcelona, es converteix en Mediterránea de Industrias del Ferrocarril, S.A. (Meinfesa) i entra a formar part de la multinacional GEC-Alstom en 1991, traslladant llavors la seva producció de Barcelona a Santa Perpètua de Mogoda i de València a Albuixec. L'antiga nau de MACOSA ha estat protegida recentment i queda emmarcada dins del nou pla del parc central a València. Sobre l'antiga fàbrica de MACOSA de Barcelona s'ha construït el parc i urbanització Diagonal Mar i part del Fòrum; l'antiga fàbrica de la Maquinista Terrestre y Marítima ha estat urbanitzada i el seu nom es recorda al centre comercial La Maquinista, que ocupa part dels terrenys de la fàbrica.
Al març de 2005, Alstom va vendre la factoria d'Albuixec a Vossloh AG, canviant el nom a Vossloh España, com a part del grup Vossloh."
Autor
Arquitecte:Antoni Vilanova Omedas
Més informació:Escolasert.com/ca/lescola/equip-docent/antoni-vilanova-omedas
 |
Antoni Vilanova, font:arcapatrimoni.blogspot.com
|
Lluita contra l'amiant
"MACOSA estava dedicada a la fabricació de màquines de
ferrocarril, però també autobusos, troleibusos i altres elements per al
transport de carretera. El 1970 era la segona companyia del sector
ferroviari espanyol, només superada per CAF. Des dels anys 60 i fins al
tancament de la fàbrica, hi van treballar més de 4.000 persones que,
pràcticament sense excepció, van estar exposades a la pols mortal de
l'amiant, material present en molts dels processos productius vinculats a
la industria ferroviària que MACOSA desenvolupava. Els obrers que hi
havien treballat durant molts anys van formar una Associació de Jubilats
de Macosa-Alstom, força potent i que va vincular-se a associacions
d'afectats per malalties causades per l'amiant. Aquestes associacions
van aconseguir, després de llargs anys de plets, ser indemnitzats per
empreses fabricants d'amiant.
Un dels actes organitzats per l'Associació de
Jubilats de Macosa-Alstom va ser precisament unes jornades informatives
que van tenir lloc els dies 25 i 28 d'abril del 2015 sobre els perills
de l'amiant. Com un dels actes de la jornada es va inaugurar a la façana
de la Torre de les Aigües del Besós una placa en homenatge als
treballadors de l'empresa que havien mort o emmalaltit per l'exposició a
aquest material. La Torre de les Aigües del Besós, que havia estat
rehabilitada l'any anterior i recuperada per al barri com a centre
d'interpretació, havia format part de l'empresa MACOSA des del seu
origen, ja que havia estat construïda precisament per a servir a Can
Girona. L'acte va comptar amb la presència de l'alcalde de Barcelona,
Xavier Trias.
Alhora es va inaugurar un motor Bogie tancat en un
gran cub de vidre de 2,70 metres d'alçada a la plaça de Ramon Calsina,
al davant de la Torre de les Aigües. Els actes van comptar amb la
col·laboració de diverses organitzacions, entitats i a associacions de
víctimes de l'amiant de diferents localitats (El Prat, Castelldefels)
així com associacions de veïns (Poblenou, Diagonal Mar, Besós,
Barceloneta...), l'Arxiu Històric del Poblenou i el Districte de Sant
Martí, els serveis tècnics del qual van tenir la responsabilitat de la
col·locació del motor com a monument als treballadors de MACOSA."
 |
Torre de les Aigües del Besós, font:wikipedia
|
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic - Jaume Fabre i Josep M.Huertas
 |
"La fàbrica de Macosa - Can Girona va existir al voltant d'aquesta Torre de les Aigües entre 1857 i 1994 En Homenatge als treballadors de Macosa víctimes de l'Amiant / 25 d'abril de 2015 / Jubilats de Macosa - Ajuntament de Barcelona"
|
 |
"El conjunt industrial de Herrería Barcelonesa (1857) posteriormente Can Girona - Macosa (1881 - 1994) fou un dels més grans del Poble Nou, ocupa l'àrea delimitada dels actuals carrers de Llull, de Josep Pla, de García Fària (vies del ferrocarril) i dels Ferrers. Aquest espai Macosa promogut per els seus traballadors i treballadores, situat a peu de la xemeneia dels forns de laminació, està integrat també per la torre de les Aigües del Besòs, la Casa de Vàlvules annexa i el boggie."
|
 |
Jubilats de Macosa-Alstom Afectats per l'Amiant lliuren 10.000 signatures per la campanya contra l'amiant al president Torra. 22.11.2019, font:llibertat.cat
|
Veure més Art Públic Sant Martí
