Diada Mare de Déu de Montserrat

Mare de Déu de Montserrat, font:montserratvisita.com

Com una marededeu trobada més, la seva festa se celebrava el 8 de setembre. L’any 1881 fou coronada i proclamada patrona de Catalunya, amb diada pròpia el 27 d’abril, amb la concessió dels honors de basílica al seu temple.

"La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, éstà situada al monestir de Montserrat, és un símbol per a Catalunya i s'ha convertit en un punt de pelegrinatge per a creients i de visita obligada per als turistes.

Monestir de Montserrat, font:lonelyplanet.com

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat fou trobada per uns xiquets pastors el 880. Després de veure una llum a la muntanya, els xiquets van trobar la imatge de la Mare de Déu a l'interior d'una cova. Quan el bisbe s'assabentà de la notícia, va intentar traslladar la imatge fins a la ciutat de Manresa, però el trasllat resultà impossible, ja que l'estàtua pesava massa. El bisbe ho interpretà com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc on se l'havia trobada i ordenà la construcció de l'ermita de Santa Maria, origen de l'actual monestir.

La imatge que es venera en l'actualitat al cambril de l'església de Montserrat és una talla romànica del segle xii realitzada en fusta d'àlber i de faig. Representa la Mare de Déu amb el Nenet Jesús assegut a la falda i mesura uns 95 centímetres d'alçada. A la mà dreta sosté una esfera que simbolitza l'univers; el xiquet té la mà dreta alçada en senyal de benedicció mentre que a la mà esquerra sosté una esfera que recorda una pinya, signe de fecunditat i vida perenne. 

A excepció de la cara i de les mans de Maria i el petit Jesús, la imatge és daurada. La Mare de Déu, això no obstant, és de color negre, fet que li ha donat l'apel·latiu popular de "la Moreneta". L'origen d'aquest ennegriment de la talla es creu que es deu al fum de les espelmes que durant segles se li han col·locat als peus per venerar-la - i per l’oxidació de la pintura original.

Mare de Déu de Montserrat, font:informeinsolito.com

L'11 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar la Mare de Déu de Montserrat com a patrona oficial de Catalunya. Des de la festa de l'Entronització de la Mare de Déu de Montserrat de 1947, cada 26 d'abril (vigília de la festivitat) se celebra la nocturna Vetlla de Santa Maria al monestir.

El 1808, durant la Guerra del Francès, la Moreneta va abandonar el Monestir per primera vegada en més de set-cents anys, per por a la poca religiositat de les tropes de Napoleó. Els monjos la van amagar per la comarca. Un any després, tornaria a sortir i el 1811 encara abandonaria el seu lloc, poc abans que els francesos destrossessin l'abadia. Maur Picanyol, un ermità de Sant Dimes va amagar la figura al buit de sota una escala i va aconseguir evitar que fos destruïda per l'incendi que van provocar els francesos. El 1812 i el 1822 tornaria a sortir del monestir per raons similars.

El 1835, amb motiu de la crema de convents, l'abat de Montserrat va confiar la figura a Pau Jorba, un pagès del Bruc que va guardar-la a casa seva durant nou anys, fins que es va reobrir el monestir. La figura estava tan ben amagada que el Bisbe de Barcelona va haver de contactar amb l'antic abat, llavors exiliat a Palerm per demanar-li on es trobava a Mare de Déu de Montserrat.

Durant el segle xx es va amagar els dies de la Setmana Tràgica de 1909. Durant tota la Guerra civil espanyola la figura real va ser substituïda per una còpia."

Estampa vuit-centista de la Mare de Déu de Montserrat acolorida a mà. (Col. Joan Amades), font:Costumari Català

Font de la informació:Viquipèdia Mare de Déu de Montserrat

Més informació:Montserratvisita.com Mare de Déu 

Veure més Festes Populars

Llegenda del miracle de la nena muda

Salvador d'Horta, font:santoralpc.blogspot.com

"Hi havia un matrimoni castellà que feia molts anys que eren casats i no tenien encara cap fill. Després de moltes prometences a diferents imatges advocades per el cas, varen tenir una nena preciosa com una rosa; però fou el cas que quant es feu grandeta va resultar ésser muda. Els atribolats pares varen fer nombroses proves i prometences per veure d tornar-li la paraula, però tot fou debades.

Fins als pares atribolats arribà la gran fama de miracler de Sant Salvador d'Horta, i decidiren de fer un viatge a Barcelona portant la mudeta per veure si li podia donar el do de la paraula. El Sant, en veure la nena, es limità a beneir-la i aquesta al moment parlà clar, sonor i vibrant, que deixà meravellats de joia als pares, els quals no sabien què els passava i es desfeien en paraules d'agraïment al Sant.

Quan ja feia una estona que pares i filla se n'havien anat de la presència de Sant Salvador, hi tornaren a trobar-lo, tots enfadats i furiosos, dient que la nena parlava de manera que no l'entenien, ni sabien què els deia i que, per ho haver-la d'entendre, tant se valia que no hagués arribar a parlar.

El Sant els digué: La nena parla en català com va parlar Déu Nostre Senyor el seu pas per la terra, com parlo jo i com parla tota la gent de la terra on es trobeu; fins vosaltres mateixos mentre es trobeu a Catalunya deveu voler parlar en català, encara que no sigui més que per cortesia i agraïment. Tan bon punt com la vostre filla arribarà a terres de Castella parlarà com vosaltres i con es costum de parlar en aquella terra, mentre serà ací a Catalunya ho farà sempre com ho féu Déu mentre hi estigué, com ho faig jo i tota la gent que m'envolta.

En efecte en arribar la nena a Castella, espontàniament i sense ni que ella mateixa se n'adonés, parlà en castellà."

Font de la informació:samabui.webcindario.com

Més informació:Viquipèdia Salvador d'Horta Llegenda del miracle de la nena muda

Història

Salvador d'Horta (Santa Coloma de Farners, desembre de 1520 - Càller, 18 de març de 1567), religiós franciscà i miracler popular, és venerat com a sant de l'Església catòlica, que en celebra la memòria litúrgica el 18 de març.

El futur sant va néixer a Santa Coloma de Farners, a la comarca de la Selva.  El 1534 va quedar orfe de pares i es va traslladar a Barcelona, on va exercir diversos oficis. Després d'una estada al monestir benedictí de Montserrat, el 3 de maig de 1541 va entrar al convent franciscà barceloní de Santa Maria de Jesús com a germà llec, amb el nom de fra Salvador. El 1542 va fer la professió religiosa i fou enviat al convent de Tortosa.

Més endavant el destinarien a diversos convents més, entre els quals el de Bellpuig, Horta de Sant Joan (on es va estar dotze anys, de 1547 a 1559), Reus i Madrid, on el va rebre el rei Felip II, a qui està recollit documentalment que es va adreçar en català. 

Va exercir sempre les tasques més humils i fatigoses, com ara porter o cuiner. Mentrestant, però, el frare rebia visites contínues de gent, que tenia fama de taumaturg i es deia que podia fer miracles. Aquesta fama de Salvador incomodava els mateixos confrares i els seus superiors, per la qual cosa fou objecte de canvis continus d'un convent a un altre. Precisament fou processat per la Inquisició a Barcelona a causa dels seus miracles, però va ser absolt dels càrrecs i no fou castigat. 

La seva última destinació fou el convent de Santa Maria de Jesús a Càller (Sardenya), on va arribar el novembre del 1565. Hi va fer de cuiner i va continuar fent prodigis i miracles. En aquest convent va morir en olor de santedat arran d'una malaltia el 18 de març de 1567. 

Fra Salvador d'Horta fou beatificat, sota requesta de Felip III de Castella, el 15 de febrer de 1606 pel papa Pau V. El 17 d'abril de 1938 fou canonitzat per Pius XI.

Les relíquies del sant es van conservar inicialment al convent de Santa Maria de Jesús, a Càller, lloc on va morir. El 1607 en fou sostret el cor, que van portar al convent franciscà de Sant Pere de Silki, prop de Sàsser.

Reliquies Salvador d'Horta, font:google

El 1718, arran de la demolició de Santa Maria de Jesús, les despulles del sant foren traslladades primer a l'església de Sant Maur, al barri callerità de Vilanova (on encara se'n conserva una relíquia i el cofre de pedra que en contenia el cos) i, des d'allà, el 1758, a l'església de Santa Rosalia, al barri de la Marina. Santa Rosalia de Càller és el principal santuari de sant Salvador, on s'exposa el seu cos dins una caixa de vidre sota la taula de l'altar major, per a la veneració dels fidels."

Font de la informació:Viquipèdia Salvador d'Horta

Veure més LLEGENDES CATALANES

Llegenda del Castell de Mur

Castell de Mur, font:Viquipèdia

"Com moltes llegendes d'arreu del país, se situa en el temps dels moros. L'esplèndida fortalesa del castell de Mur era, fa anys i panys, el centre del domini dels moros a la Conca de Tremp. Els cristians havien assetjat la força un munt de vegades, sense sortir-se'n mai, de l'intent de conquerir-la: la muntanya és tan calba de vegetació, que, arribessin per on arribessin, els infidels del castell de Mur els veien venir d'una hora lluny.

Un bon dia, a un dels capitostos cristians -potser al mateix Arnau Mir de Tost, però això la llegenda no ho diu- se li va acudir un estratagema per poder sorprendre els ocupants de Mur: l'exèrcit cristià es va camuflar cobrint-se de branques d'arbre i d'arbusts, i, ben a poc a poc, van anar pujant muntanya amunt, atansant-se al castell.

La filla del rei moro va observar alguna cosa rara, i va demanar a son pare que com era que les mates caminaven; el rei moro, confiat, no li va donar cap mena d'importància, atribuint al vent de port, que quan bufa ho fa amb molta força, el que havia vist la seva filla. D'aquesta manera els cristians van poder conquerir el castell de Mur."

Font de la informació:Viquipèdia El Castell de Mur

Història

"El castell de Mur és un exemplar important de l'arquitectura civil del segle xi situat al municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà. 

Per la seva arquitectura i estat de conservació el Castell de Mur ha esdevingut l'emblema dels Castells de Frontera dels comtats catalans. Constitueix l'exemple de fortalesa romànica del segle XI més ben conservada de tot Catalunya.

Interior Castell de Mur, font:salillas.net

font:salillas.net

Documentat des del 969 en un document perdut, però citat pel Pare Villanueva en el seu Viaje literario a la Iglesias de España, fou un dels castells que estigué en possessió d'Arnau Mir de Tost. Aquest noble urgellenc va ser qui va prendre la iniciativa en la nova organització territorial de la frontera i a qui Ramon V de Pallars Jussà cedí en feu el castell com a dot quan el 1055 es casà amb Valença de Tost, filla del comte. A la mort d'Arnau Mir de Tost, la possessió del castell i territori retornà al comte pallarès en virtut del seu testament, atès que el següent comte de Pallars Jussà fou el seu nét.

Els anys successius, els seus dominis van créixer de tal manera que aviat s'hi van afegir més fortaleses com els castells de Guàrdia, Estorm, Moror, l'Alzina i Puigcercós.

Continuà en mans dels comtes de Pallars, fins que, més endavant, en la seva època més esplendorosa, pertangué als Mur, que hi tenien el centre de la seva baronia."

Font de la información:Viquipèdia Castell de Mur

Més informació:Salillas.net Castells medievals Mur

Veure més LLEGENDES CATALANES

Llegenda del Serpent de Manlleu

El Serpent de Manlleu, font:Auques.cat

"Explica la llegenda que, temps era temps, tota la població de Manlleu estava espaordida per un serpent molt gros, de llarga cabellera, que vivia en els terrenys situats enmig d’un pronunciat meandre del riu Ter anomenat la Devesa.

El serpent, per major fastuositat de la història, posseïa un ric diamant que sempre duia al damunt; només el deixava quan anava a beure al mateix riu o –segons alguna versió- a un pou. Aleshores el dipositava amorosament a terra i feia la xarrupada d’aigua fresca. Aquesta circumstància va ser advertida per un eixerit manlleuenc que va veure l’oportunitat de fer-se propietari de la joia.

Vet aquí, per tant, que un dia en què el serpent calmava la seva set, li va manllevar el seu tresor. L’animal, però, va veure, a la distància, aquesta usurpació i va iniciar persecució rere el lladre. Aquest, seguit per la fabulosa criatura, va passar pel pont sobre el riu i, a punt de perdre l’alè, va entrar a la primera casa que va trobar. El serpent, que ho va veure i dient-se ‘A Manlleu, cadascú lo seu’, es va disposar a recuperar el diamant començant a picar la porta amb la cua. Tanta força tenia que va estellar la post que tapava l’entrada. A dins, el pobre vailet, veient propera la finalització de la seva vida, va trobar un gros morter; en una acció desesperada va posar la pedra preciosa a terra i li va trabocar el morter al damunt. Delerós de recuperar allò que creia propi, el rèptil ofidi va enrotllar el seu llarg cos al voltant del recipient per trencar-lo. L’acció, però, va resultar infructuosa en el seu propòsit i, en canvi, els grans esforços el van baldar fins morir. Finalment, resol la llegenda, el noi agraït va lliurar la joia a la Mare de Déu per haver salvat la vida en tan arriscada missió."

Font de la informació:Joanarimanyjuventeny.cat

Història

"Aquest relat fantàstic, que va perdurar entre la gent de Manlleu en forma d’una bonica cançó –que el mateix mossèn Cinto Verdaguer va transcriure- i algunes versions orals, ha estat treballat degudament per Toni Donada. I des de fa uns anys, cada 14 d’agost, tota la ciutat reviu amb una gran festa la presència, certa o no certa, d’aquell monstre fabulós.

L’interès particular de la llegenda recau en el gest que el manlleuenc va fer en acabar la història. El lliurament del diamant del serpent a la Mare de Déu s’ha d’interpretar en forma d’exvot. El Diccionari català esmenta que exvot és un “do ofert a una imatge religiosa en compliment d’un vot o en recordança d’un benefici rebut, i que consisteix en un objecte que es penja a la paret o al sostre del temple o capella on es venera la dita imatge”. En el cas que ens ocupa hi ha, però, diversitat d’opinions sobre quina imatge mariana va rebre el donatiu: algunes versions esmenten que va ser l’anomenada Mare de Déu de Gràcia que, en forma d’escultura de reminiscències gòtiques, era al temple parroquial de Santa Maria fins al 1936; d’altres diuen que va ser la imatge venerada dins el temple de la font, anomenada, de la Mare de Déu; finalment, també consta que podia haver estat la Mare de Déu Assumpta, patrona manlleuenca o la del Roser, ambdues venerades a l’església principal.

Mare de Déu de Gràcia, font:joanarimanyjuventeny.cat

Domènec Torrent i Garriga, el 1893, apunta la primera de les propostes i afirma, de la Mare de Déu de Gràcia, que “antiguamente llevaba pendiente del cuello un rico brillante, regalo de una persona piadosa, á quien libró de una serpiente que la acosaba. Aquest autor finalitza la seva referència dient que “cuando los franceses entraron en Manlleu, durante la guerra con Napoleón I, se llevaron aquella joya”.

Sigui veritat o mentida, sigui una o altra imatge mariana, el cert és que del diamant res se’n sap de temps enllà."

Font de la informació:Joanarimanyjuventeny.cat Tradicions El serpent de Manlleu il'exvot la Mare de Déu

La cançó

Part damunt de Manlleu
n’hi ha una pollancreda;
n’hi ha un serpent molt gros,
esgarrifós de veure.

Si no ho creieu
diu que ho aneu a veure
i ho trobareu.

Tota la gent que hi va
si els pot haver se’ls menja;
s’ha menjat nou godalls,
la truja i la porquera.

Si no ho creieu
diu que ho aneu a veure
i ho trobareu.

S’ha menjat dos cavalls
una burra i una euga,
moltons a prop de cent
i nou-centes ovelles.

Si no ho creieu
diu que ho aneu a veure
i ho trobareu.

S’ha menjat un bover,
els bous i la carreta,
un piquet de soldats,
llances i baionetes.

Si no ho creieu
diu que ho aneu a veure
i ho trobareu.

Tota una processó,
gonfanons i banderes,
també el senyor Rector
que anava al seu darrera.

Si no ho creieu
diu que ho aneu a veure
i ho trobareu.

 Cançó del Serpent de Manlleu

Auca - Il·lustracions d'en Toni Donada -Font:diablesserpentsmanlleu.blogspot.com

La Llegenda i Manlleu

Cada 14 d 'agost, coincidint amb les dates de Festa Major, a Manlleu surt un Serpent de llegenda i la ciutat l'acull amb una gran festa, La Festa del Serpent!

Passeig per la devessa. És la primera activat de la festa del Serpent. Consisteix en una caminada per conèixer la Devesa i  on també es fa una lectura de la llegenda del Serpent de Manlleu.

El serpent dels Menuts és una festa que va començar al 2007 amb el motiu d’atraure el públic més petit.

L’espectacle comença quan és de nit, un cop apagats els llums i un focus il·lumina el narrador situat al riu, sobre una barca. És amb la mateixa embarcació en la qual el narrador guia els vailets a la banda de la Devesa. Allà, els vailets roben el diamant i tot seguit travessen el riu. Els diables fan un espectacle amb pirotècnia.

El Salt del Diamant és la celebració per part dels vilatans de Manlleu per haver aconseguit derrotar la bèstia i poder mostrar el diamant recuperat com a trofeu de la gran victòria.

Aquest acte esdevé una festa que combina diferents mostres de cultura popular catalana amb la presència de música, timbals, diables i pirotècnia, teatre i festa a peu de carrer, element present a la majoria de festes majors del nostre territori.

El Serpent de Manlleu, font:serpentmanlleu.cat

Font de la informació:Serpentmanlleu.cat

Més informació:Manlleu.cat Descobrir Festes i fires Festa major

El Serpent de Manlleu, il.lustració Toni Donada, text Pep Molist, font:Serpentmanlleu.cat

Veure més LLEGENDES CATALANES

Llegenda Múnia de Barcelona

Santa Múnia, segons una estampa set-centista, font:Costumarí Català de Joan Amades

"Múnia era una jove barcelonina, nascuda al desaparegut carrer de la Basea (a l'actual Via Laietana), d'una gran bellesa. Molt devota, volia consagrar-se a Déu i refusava les propostes de matrimoni. Per desfer-se definitivament dels seus pretendents, va pregar a Déu que la deslliurés de la seva bellesa i la "fes tornar ben lletja i repulsiva". Atenent el seu prec, "a tornar-se d’un color tan bru que gairebé era negra, li cresqué la barba fins als genolls i tota ella es féu tan peluda que semblava més una bèstia que una persona”. Els pretendents, en veure-la, s'indignaren contra ella de tal manera que l'agafaren i la clavaren en una creu, matant-la.

Es convertí així en una màrtir per conservar la seva virginitat i, per tant, com a tal era venerada."

Font de la informació:Viquipèdia Múnia de Barcelona

Història

"El folklorista Joan Amades recull una tradició segons la qual el 28 de febrer era la festivitat de santa Múnia.

Múnia de Barcelona és un personatge llegendari, creació hagiogràfica popular similar a les santes Lliberada i Vilgefortis, probablement per explicar les imatges de Crist del tipus Crist Majestat.

Imatge de Santa Wilgefortis, similar a la de la llegendària Múnia (Beauvais, St. Étienne)

La representació iconogràfica habitual era la del Crist en majestat: una dona amb llarga barba, vestida amb una túnica fins als peus, crucificada.

Les majestats, en particular al període romànic, eren imatges de Crist crucificat, vestit amb túnica i mant i en una actitud serena i triomfant sobre la mort. L'abandonament d'aquest tipus escultòric, substituït pel Crist despullat i sofrent, va fer que la imaginació popular interpretés la figura no com la de Crist, sinó com la d'una dona (pels vestits llargs) amb barba, sorgint així llegendes per explicar-ne l'origen."

Font de la informació:Viquipèdia Múnia de Barcelona

"A Catalunya Les Majestats van ser unes imatges molt difoses a l'època del romànic; s'acostumaven a col·locar al costat de la porta d'entrada de les esglésies. Tenien un significat i una litúrgia especial, diferent als altres cristos morts i nus. Es creu que aquesta iconografia va ser portada a Catalunya pels pisans, quan van arribar el 1114 per ajudar el comte de Barcelona Ramon Berenguer III a la seva conquesta de les Balears."

Font de la informació:Viquipèdia Crist Majestat 

Majestat Batlló, font:cronicaglobal.elespanol.com

Veure més LLEGENDES CATALANES