"Una línia d'acer d'un quilòmetre i mig de llarg va ser un toc especial a la nova Rambla de Guipúscoa. Conté textos que reflecteixen la història d'aquella part de Sant Martí de Provençals que l'autor, l'artista conceptual Francesc Torres, va extreure de Tots els barris de Barcelona, de Jaume Fabre i Josep Maria Huertas, i de l'Arxiu Històric de Sant Martí.
La línia de Torres comença amb una lletra A per la banda del carrer de Bac de Roda i va apareixent i desapareixent al llarg de tot el recorregut, fins a acabar amb una B al final, quan arriba a la frontera amb Sant Adrià de Besòs, al carrer d'Extremadura.
La Rambla de Guipúscoa, duta a terme per l'arquitecta municipal Montserrat Periel i l'enginyer de camins Josep Maria Llauradó, va humanitzar l'entorn...
... Línia de la Verneda és una de les poques escultures a Espanya que presenta una forma minimalista amb un contingut políticament compromès. L'Ajuntament va proposar a Francesc Torres el barri de la Verneda per realitzar una de les seves escultures públiques, un barri que va passar de ser un terreny baldí a ser una terra d'anarquistes i escenari de reivindicacions obreres. Torres ha realitzat una línia d'1,5 km en acer inoxidable que recorre els carrers, s'oculta per moments ("com la mateixa història del barri", diu l'artista) i en altres ressorgeix fent bucles. En els seus extrems trobem les lletres A i B, que exemplifiquen per a l'artista els extrems d'una història lineal, aquí interrompuda, i que ens recorda el tatuatge -una obra de body art- que ell mateix es va gravar en el braç en 1975. La línia porta inscrites frases sobre episodis de la història local, "relat inacabat de paraules i silencis" o el que és el mateix, fragments de la història no oficial, la de la vida quotidiana, la dels corrents migratoris, la de la dura postguerra."
Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic
Materials:Acer inoxidable, resina i pedra artificial
 |
| LA HISTÒRIA S'ESCRIU LINEALMENT TOT I / QUE ELS FETS S'ESDEVENEN D'UNA MANERA / MOLT MENYS CARTESIANA, MOLT MÉS / COMPLICADA I DE VEGADES OCULTA. EXISTEIX / UN DESFASAMENT ENTRE L'ESDEVENIR HISTÒRIC / I LA SEVA TRANSFORMACIÓ EN UN / RELAT INACABAT DE PARAULES I SILENCIS |
FA DEU SEGLES S. MARTÍ DE PROVENÇALS ERA UN TERRENY GAIREBÉ DESHABITAT. CAMPS PLENS D'AIGÜES ESTANCADES TRAVESSATS PEL CAMÍ QUE ENFILAVA CAP AL NORD DE CATALUNYA. TERRENY MÉS ENLLÀ DE LES MURALLES DE BARCELONA I PER TANT ZONES INSEGURES PER LA PRESÈNCIA DELS GUERRERS ÀRABS.
LES RIBES DEL BESÒS, EN TEMPS PRETÈRITS EREN PLENES D'ARBRES. AUTÈNTIQUES BOSCÚRIES DE VERNS, O VERNEDES, PROPIETAT DE RAMON FIVELLER, MIQUEL BOSCÀ I BERNAT MARIMON ON EN EL SEGLE XIV EL REI JOAN I ANAVA DE CACERA.
DURANT EL GOVERN DEL COMTE RAMON BERENGUER I, L'ANY 1052, TROBEM UN DOCUMENT QUE PARLA DE L'ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE PROVENÇALS QUE ÉS SUFRAGÀNIA DE LA DE SANTA MARIA DEL MAR A BARCELONA.
DELS SEGLES XIII AL XVII SAN MARTÍ ES PREFIGURA COM UN TIPUS MOLT PARTICULAR D'INDRET; LA INSALUBRITAT CADA COP MÉS GRAN DE LES AIGÜES FA QUE, SOBRETOT DURANT L'ÈPOCA DE LES PESTES, S'HI FACI GAIRABÉ IMPOSSIBLE EL CULTIU, I SANT MARTÍ S'ANIRÀ CONVERTINT EN TERRA DE PESCADORS I RAMADERS QUE PORTARAN ELS RAMATS A PASTURAR ABANS D'ENTRAR-LOS A LA CIUTAT CAMÍ DE L'ESCORXADOR.
EL 1651 FINALITZA LA GUERRA DELS SEGADORS. EL SETGE PELS EXÈRCITS DE JOAN JOSEP D'ÀUSTRIA ÉS FET DES DE SANT MARTÍ DE PROVENÇALS.
AL VOLTANT DE 1714, AMB EL DECRET DE NOVA PLANTA, SANT MARTÍ DE PROVENÇALS, IGUAL QUE ALTRES INDRETS DEL PLA DE BARCELONA, PASSA A SER MUNICIPI INDEPENDENT.
CAP A 1750 LA BURGESIA COMENÇA A COMPRAR TERRENYS PÚBLICS PER A LA IMPLANTACIÓ INDUSTRIAL. A PARTIR D'AIXÒ SANT MARTÍ INICIA UN PROCÉS DE CREIXEMENT DEMOGRÀFIC A CAUSA DELS ESTATGES QUE CONSTRUÏEN ELS INDUSTRIALS AL VOLTANT DE LES FÀBRIQUES.
EL 1768 HI HA A SANT MARTÍ 18 PRATS D'INDIANES I 22 FÀBRIQUES. L'EXISTÈNCIA DELS AIGUAMOLLS, QUE FOU LA CAUSA DEL SEU LENT CREIXEMENT, SERÀ, EN CANVI, UN DELS FACTORS D'IMPORTÀNCIA DEL SEU DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL ALS SEGLES XVIII I XIX. L'APROFITAMENT INDUSTRIAL DE LES AIGÜES PROVOCA EL DESSECAMENT DELS AIGUAMOLLS.
EL 1855 A SANT MARTÍ DE PROVENÇALS HI HAVIA 7.096 HABITANTS REPARTITS EN 787 CASES. HI HAVIA 110.098 ÀREES I 83 CENTIÀREES DE TERRES DEDICADES AL CULTIU DE MONGETES, CÀNEM, SÈGOL, BLAT I BLAT DE MORO. HI HAVIA 57 FÀBRIQUES DE BLANQUEIG, ESTAMPATS I FILATS DE COTÓ QUE DONAVEN TREBALL A 1.580 HOMES, 584 DONES, 498 NOIETS I 167 NOIETES. LES CONDICIONS SANITÀRIES I DE SEGURETAT EN EL TREBALL, PERÒ, EREN DESASTROSES. 
 |
| L'ANY 1866 S'INSTAL·LA LA LLUM DE GAS A SANT MARTÍ. |
L'ANY 1870 COMENÇA UNA VAGA DE BOTERS QUE DURARÀ DOS ANYS I MIG I QUE ASSOLEIX EL TRIOMF, AMB LA READMISSIÓ DELS OBRERS ACOMIADATS.
EL 1879 HI HA UNA GRAN CRISI DEL SECTOR FABRIL, QUE DEIXA SENSE FEINA MOLTS MARTINENCS. EL CANVI DE LES TÈCNIQUES DE PRODUCCIÓ I LA CONGESTIÓ URBANA ÉS EL QUE FA ENTRAR EN CRISI EL SECTOR, I MOLTES FÀBRIQUES MARXEN A ZONES MENYS CONGESTIONADES I MÉS BARATES. TOT AIXÓ DUU A MOVIMENTS ESPECULATIUS EN ELS TERRENYS ABANDONATS.
TOTS ELS CORRENTS POLÍTICS DEL SEGLE XIX TROBEN UN RESSÒ A SANT MARTÍ DE PROVENÇALS. AIXÍ, PODEM TROBAR NUCLIS DE CABETIANS QUE VIATGEN A PARÍS, I CERCLES DE TREBALLADORS ANARQUÍSTES; ES FORMEN COOPERATIVES DE TREBALLADORS; S'ORGANITZEN VAGUES CONTRA LES MALES CONDICIONS LABORALS REIVINDICANT MÉS SOU O MÉS SEGURETAT EN EL TREBALL.
A MÉS DE LES ORGANITZACIONS REIVINDICATIVES DELS TREBALLADORS, A SANT MARTÍ TAMBÉ ES CREA, A PARTIR DE MITJAN SEGLE PASSAT, UNA XARXA D'ENTITATS CULTURALS I RECREATIVES QUE CARACTERITZEN EL BARRI, COM L'ALIANÇA DE L POBLE NOU EL 1869, EL FOMENT MARTINENC QUE DATA DEL 1877, O EL CENTRE CATALANISTA DEL CLOT, DEL 1879.
EL 1884 SURT A LA LLUM L'ARCH DE SANT MARTÍ, PRIMERA PUBLICACIÓ PERIÒDICA EN CATALÀ DE SANT MARTÍ DE PROVENÇALS.
EL 27 D'ABRIL DE 1890 APAREIXIA A LA UNIÓN DE LOS PUEBLOS EL SEGÜENT ESCRIT: "LA RAZÓN, OBREROS, ESTÁ DE VUESTRA PARTE; SI OS SABEIS MANTENER UNIDOS Y NO DAIS OÍDOS AL MALÉFICO JESUITISMO, LA VICTORIA NO SE HARÁ ESPERAR...." AQUEST ARTICLE PROVOCÀ L'EMPRESONAMENT DEL DIRECTOR I DE L'IMPRESSOR DEL DIARI, AIXÍ COM L'ORDRE DE TANCAMENT DE LA PUBLICACIÓ.
EL PRIMER 1 DE MAIG CONMEMORAT A L'ÀREA METROPOLITÀNA DE BARCELONA TÉ LLOC A SANT MARTÍ EL 1890.
VERS EL 1893 ES FORMÀ LA COLLA DEL SAFRÀ, O DE SANT MARTÍ, INTEGRADA PELS PINTORS NONELL, CANALS, MIR, PICHOT, VALLMITJANA I GUAL. PERDURÀ FINS A 1896 I EL SEU NOM PROVÉ DEL COLOR DE MOLTES DE LES SEVES PINTURES, SOVINT PAISATGES DE SANT MARTÍ.
LES NECESSITATS D'EXPANSIÓ DE LA CIUTAT DE BARCELONA I ELS PROJECTES DEL PLA CERDÀ VAN FER QUE EL 20 D'ABRIL DE 1897 SANT MARTÍ QUEDÉS INCORPORAT, JUNTAMENT AMB LA RESTA DELS POBLES DEL PLA (EXCEPTE SARRIÀ I HORTA), A LA CIUTAT DE BARCELONA, NO SENSE HAVER OFERT TOT TIPUS DE RESISTÈNCIA COM DEMOSTREN ELS DIARIS DE L'ÈPOCA I LES ACTES DELS RESPECTIUS AJUNTAMENTS.
1908. S'INAUGURA EL SERVEI D'AUTOBÚS "LA CATALANA" ENTRE EL CLOT I EL POBLENOU.
1909. DURANT LA SETMANA TRÀGICA ÉS ATACAT EL "TRAMVIA DE FOC", LA POLICIA DISPARA CONTRA ELS TREBALLADORS. ES MUNTEN BARRICADES QUE SÓN ESBOTZADES PER L'EXÈRCIT AMB QUINZE CANONADES EL CINQUÈ DIA DELS DISTURBIS.
L'ANY 1933 S'INTENTA L'ABOLICIÓ DELS DINERS PER PART DELS VEÏNS LIBERTARIS DE LA CNT I LA FAI DEL BARRI DE SANT MARTÍ. EL NOU RÈGIM DURÀ POQUES HORES.
QUAN ESCLATÀ LA GUERRA CIVIL, EL BARRI PATÍ FORTES ALTERACIONS. MOLTES DE LES FÀBRIQUES ALLÀ INSTAL·LADES FOREN COL·LECTIVITZADES I DESTINADES A LA FABRICACIÓ D'ARMAMENT. EN ACABAR LA GUERRA, EL BARRI HAGUÉ DE SUPORTAR UNA GRAN REPRESSIÓ COM A LLOC OBRER QUE ERA.
CONTEN QUE QUAN EL GENERAL FRANCO VA VENIR A BARCELONA PER AL CONGRÉS EUCARÍSTIC DE 1952, LA SEVA MULLER, CARMEN POLO, VA ANAR A INAUGURAR EL GRUP D'HABITATGES DE LA VERNEDA. DIUEN QUE PER EVITAR EL MAL EFECTE QUE FEIEN ELS NENS DEL BARRI, PROCEDENTS DE LES BARRAQUES, AQUELL DIA VAN PORTAR A LA GUARDERIA DE LA VERNEDA NENS DE COL·LEGIS DEL CENTRE DE LA CIUTAT, NETS I UNIFORMATS.
LA VERNEDA, 1957. ELS NENS MENJAVEN PA AMB OLI PER ESMORZAR I BERENAR, SOPES I PA PER DINAR I SARDINES PER SOPAR.
EL 10 D'AGOST DE 1966 EL CINE MERIDIANA MOSTRAVA EN SESSIÓ CONTÍNUA LOS GIGANTES DE LA TESSAGLIA, TELA DE ARAÑA I NODO, PROGRAMA APTE PER A MENORS.
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA PAU. EL SEU SECRETARI, JOSEP M. GIL, VA SER DETINGUT I TORTURAT PER LA BRIGADA SOCIAL EL MAIG DE 1976. DURANT EL JUDICI CONTRA ELS TORTURADORS DE LA SOCIAL, ALGUNS DELS SEUS MEMBRES VAN AGREDIR EN GIL, LA SEVA DONA, L'ADVOCAT DEFENSOR I DIVERSOS PERIODISTES. LA SENTÈNCIA VA CONDEMNAR DOS POLICIES.
ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA PAU. EL SEU SECRETARI, JOSEP M. GIL, VA SER DETINGUT I TORTURAT PER LA BRIGADA SOCIAL EL MAIG DE 1976. DURANT EL JUDICI CONTRA ELS TORTURADORS DE LA SOCIAL, ALGUNS DELS SEUS MEMBRES VAN AGREDIR EN GIL, LA SEVA DONA, L'ADVOCAT DEFENSOR I DIVERSOS PERIODISTES. LA SENTÈNCIA VA CONDEMNAR DOS POLICIES.
EL 31 DE MARÇ DE 1990 VA NÉIXER AL BARRI DE SANT MARTÍ LA NENA JÚLIA PERICÀS MARTÍ. PESAVA EN NÉIXER 2 KILOS I 860 GRAMS, I FEIA 46 CENTÍMETRES DE LLARGADA.
SEGONS EL PADRÓ DE 1991, SANT MARTÍ TENIA 214.252 HABITANTS REPARTITS DE LA SEGÜENT MANERA: 27.241 AL BESÒS; 67.471 AL CLOT; 46.832 AL POBLENOU I 64.953 A LA VERNEDA.
LA HISTÒRIA S'ESCRIU LINEALMENT TOT I / QUE ELS FETS S'ESDEVENEN D'UNA MANERA / MOLT MENYS CARTESIANA, MOLT MÉS / COMPLICADA I DE VEGADES OCULTA. EXISTEIX / UN DESFASAMENT ENTRE L'ESDEVENIR HISTÒRIC / I LA SEVA TRANSFORMACIÓ EN UN / RELAT INACABAT DE PARAULES I SILENCIS.
LÍNIA DE LA VERNEDA 1998 / FRANCESC TORRES
Autor
Escultor:Francesc Torres i Iturrioz
Més informació:Viquipèdia Francesc Torres i Iturrioz
Francesc Torres i Iturrioz, font:catalogo.artium.eus
Veure més Art Públic Sant Martí
