TRESORS a BARCELONA

dimecres, 4 de març del 2020

Escultura Homenatge a Joan Miró

"L'obra representa el sol darrere d'uns arbres -la famosa taca groga i els braços de la figura a la manera de Miró. Malgrat tot, amb el mateix entusiasme i curiositat, proven d'altres angles, i aleshores també es descobreix un nen, amb tres cabells, mans, ulls... mirant al cel".

Aquesta idea preciosa il·lumina aquest lloc amb una promesa fecunda, i tal vegada necessària. Però també pot deduir-se'n una metàfora trista; la figura està mirant al cel, i no al ciutadà. No existeix el diàleg entre obra i home, no entra en contacte amb la gent."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

El mosaic estil Joan Miró de l’any 1994, es l'obra dels nens i nenes del barri de Sant Andreu que van participar en un homenatge a la seva persona que l’Ajuntament va materialitzar i que es va inaugurar amb una festa popular.

Font de la informació:Andreuenc.cat Sant Andreu Estrena la nova placa de la Pomera

Materials:Ceràmica

Més informació:Viquipèdia Joan Miró i Ferrà

Joan Miró i Ferrà, font:Viquipèdia

Autor:

Disseny:Alumnes de les escoles de Sant Andreu

Veure més Art Públic Sant Andreu

Placa a Alfons Comín

"El fet que l'intel·lectual i polític Alfons Carles Comín (Sarragossa, 1933 - Barcelona, 1980) visqués al darrer tram de l'avinguda de la República Argentina va influir perquè es donés el seu nom a la plaça formada per l'encreuament del final del carrer amb la Ronda de Dalt, una plaça de dimensions tan notables que conté un jardí amb una placa negra on hi ha una frase de l'homenatjat, el camp de futbol de l'Àliga, una pèrgola obra de l'arquitecte Víctor Rahola i una de les vuit fonts olímpiques d'Òscar Tusquets i Juan Bordas, amb un altre jardí molt tupit. El text de la placa de marbre va ser triat entre la família i uns quants amics el juliol de 1991.

La plaça va ser inaugurada el dia de sant Jordi de 1992 en presència de la seva vídua, Maria Lluïsa Oliveras, dels seus fills i de l'alcalde Pasqual Maragall. Maria Lluïsa Oliveras va destacar que la plaça estigués visualment a prop del Crist del Tibidabo i físicament a pocs metres de la plaça Karl Marx, la qual cosa coincidia amb el pensament cristianomarxista del seu marit....

... La plaça dedicada a Alfons Comín és una illa envoltada de trànsit: un oasi. Un lloc en tensió que no recula davant l'engolidor del seu propi entorn urbà, al que s’enfronta amb eines compositives sense efectes gratuïts.

Se situa en un terreny de forta pendent en una cota elevada de la ciutat, desenvolupant el programa en tres parts: en la cota superior, mirador i àrees d’estada; en mig; el camp de futbol de l’Àliga; en la part inferior, una zona de recolliment i homenatge. Els tres àmbits estan integrats tant pel que fa als elements que els conformen (vegetació, materials i formes) com en la seva interrelació (recorreguts, punts de vista i situació)."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Marbre

Més informació:Viquipèdia Alfons Carles Comín i Ros

Més informació:fdacomin.org

Alfons Comín i Ros, font:fdacomin.org

Autor

Arquitecte de la plaça:Víctor Rahola

Més informació:Victorrahola.cat/ca/about/people/

Víctor Rahola Aguadé, font:victorrahola.cat

Veure més Art Públic Gràcia

divendres, 28 de febrer del 2020

Font al Parc de Sant Martí

"El Parc de Sant Martí, que havia d'incloure en el seu perímetre tres antigues masies i una església gòtica, va començar a gestar-se el primer any de la nova democràcia, el 1979, i els arquitectes designats, Carles Martí i Antonio Armesto, van demanar l'assessorament del gran arquitecte especialista en jardins Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Dissortadament, l'execució del projecte va ser tan lenta que Rubió va morir sense veure el parc realitzat.

Martí i Armesto van contractar l'escultor Antoni Roselló per fer-hi una font que embellís el projecte. S'aixeca al carrer de l'Agricultura, al costat de la vella església, en els límits del parc, i és un brollador que deixa anar un fil d'aigua des de dalt d'una columna, que recorda una antiga bomba de treure aigua a pagès i, a més, "determina la frontera entre una àrea plantada de tarongers i la resta de la plaça". L'autor va voler marcar distàncies entre l'aspecte de poble que presenta l'església de Sant Martí i els grans blocs de la nova Verneda, situats a l'altre costat del carrer."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Coure, travertí romà i pedra calcària

Autor

Escultor:Antoni Roselló Til

Més informació:Estudirosello.com

Més informació:Esculturas Pamplona.es

Antoni Roselló Til, font:revistaluminica.es

Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura Matrimoni

"Segurament, mai no s'ha donat el cas que un mateix escultor inauguri tres obres el mateix dia en un sol indret. El diumenge, 12 de novembre de 1967, l'endemà de la festa de Sant Martí, Josep Ricart va veure com això succeïa als peus dels blocs de 15 pisos que la cooperativa d'habitatges Montseny havia aixecat al pont del Treball, al nou barri de la Verneda.

L'obra Matrimoni està constituïda per dues mans sobreposades que formen un bloc compacte vertical.

Aquesta escultura es troba dintre dels conceptes establerts per un corrent de l'estètica lligat a un cert simbolisme expressionista de l'escultura centreeuropea, de les primeres dècades del segle XX, que gira entorn dels postulats propers a Ernst Barlach (1870-1938) i les tipologies formals pròpies de l'escultura commemorativa oficial d'alguns països socialistes, o de règims totalitaris. La conformació de la escultura seria una perllongació en el temps, passant pels lligams d'algunes obres de Berthold produïdes als voltants dels anys seixanta.

Amb aquestes premisses és entesa la formalització per dues mans, una femenina i l'altra masculina. La forma es concreta en uns volums molt simples i uns perfils de línies ben definides, que estableixen unes continuïtats i lligams entre arestes, plans i textures, amb un exercici del predomini de contrastos entre buits i plens, superfícies còncaves i convexes, remarcats encara per unes diferenciacions en els acabats, que fa entrar en joc les tècniques del desbast, i treballat de la matèria i se serveix així de les possibilitats expressives de les textures i la petjada de les diferents eines."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Pedra

Autor

Escultor:Josep Ricart i Maymir

Més informació:Viquipèdia Josep Ricart i Maymir

Josep Ricart i Maymir, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura Quatre Falques

"Segurament, mai no s'ha donat el cas que un mateix escultor inauguri tres obres el mateix dia en un sol indret. El diumenge, 12 de novembre de 1967, l'endemà de la festa de Sant Martí, Josep Ricart va veure com això succeïa als peus dels blocs de 15 pisos que la cooperativa d'habitatges Montseny havia aixecat al pont del Treball, al nou barri de la Verneda. Els pisos ja estaven ocupats, però es va fer la cerimònia de la inauguració dels monuments dedicats al Matrimoni, i la Cooperació així com una escultura amb quatre falques que simbolitzaven les quatre barres de l'escut català. En una d'aquestes falques hi havia enganxat originalment l'escut propi de l'entitat promotora dels habitatges, al costat del rètol on es llegia "Cooperativa de Viviendas Montseny." Aquest escut ha desaparegut amb els anys i no ha estat mai reposat."