TRESORS a BARCELONA

divendres, 28 de febrer del 2020

Font al Parc de Sant Martí

"El Parc de Sant Martí, que havia d'incloure en el seu perímetre tres antigues masies i una església gòtica, va començar a gestar-se el primer any de la nova democràcia, el 1979, i els arquitectes designats, Carles Martí i Antonio Armesto, van demanar l'assessorament del gran arquitecte especialista en jardins Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Dissortadament, l'execució del projecte va ser tan lenta que Rubió va morir sense veure el parc realitzat.

Martí i Armesto van contractar l'escultor Antoni Roselló per fer-hi una font que embellís el projecte. S'aixeca al carrer de l'Agricultura, al costat de la vella església, en els límits del parc, i és un brollador que deixa anar un fil d'aigua des de dalt d'una columna, que recorda una antiga bomba de treure aigua a pagès i, a més, "determina la frontera entre una àrea plantada de tarongers i la resta de la plaça". L'autor va voler marcar distàncies entre l'aspecte de poble que presenta l'església de Sant Martí i els grans blocs de la nova Verneda, situats a l'altre costat del carrer."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Coure, travertí romà i pedra calcària

Autor

Escultor:Antoni Roselló Til

Més informació:Estudirosello.com

Més informació:Esculturas Pamplona.es

Antoni Roselló Til, font:revistaluminica.es

Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura Matrimoni

"Segurament, mai no s'ha donat el cas que un mateix escultor inauguri tres obres el mateix dia en un sol indret. El diumenge, 12 de novembre de 1967, l'endemà de la festa de Sant Martí, Josep Ricart va veure com això succeïa als peus dels blocs de 15 pisos que la cooperativa d'habitatges Montseny havia aixecat al pont del Treball, al nou barri de la Verneda.

L'obra Matrimoni està constituïda per dues mans sobreposades que formen un bloc compacte vertical.

Aquesta escultura es troba dintre dels conceptes establerts per un corrent de l'estètica lligat a un cert simbolisme expressionista de l'escultura centreeuropea, de les primeres dècades del segle XX, que gira entorn dels postulats propers a Ernst Barlach (1870-1938) i les tipologies formals pròpies de l'escultura commemorativa oficial d'alguns països socialistes, o de règims totalitaris. La conformació de la escultura seria una perllongació en el temps, passant pels lligams d'algunes obres de Berthold produïdes als voltants dels anys seixanta.

Amb aquestes premisses és entesa la formalització per dues mans, una femenina i l'altra masculina. La forma es concreta en uns volums molt simples i uns perfils de línies ben definides, que estableixen unes continuïtats i lligams entre arestes, plans i textures, amb un exercici del predomini de contrastos entre buits i plens, superfícies còncaves i convexes, remarcats encara per unes diferenciacions en els acabats, que fa entrar en joc les tècniques del desbast, i treballat de la matèria i se serveix així de les possibilitats expressives de les textures i la petjada de les diferents eines."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Pedra

Autor

Escultor:Josep Ricart i Maymir

Més informació:Viquipèdia Josep Ricart i Maymir

Josep Ricart i Maymir, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura Quatre Falques

"Segurament, mai no s'ha donat el cas que un mateix escultor inauguri tres obres el mateix dia en un sol indret. El diumenge, 12 de novembre de 1967, l'endemà de la festa de Sant Martí, Josep Ricart va veure com això succeïa als peus dels blocs de 15 pisos que la cooperativa d'habitatges Montseny havia aixecat al pont del Treball, al nou barri de la Verneda. Els pisos ja estaven ocupats, però es va fer la cerimònia de la inauguració dels monuments dedicats al Matrimoni, i la Cooperació així com una escultura amb quatre falques que simbolitzaven les quatre barres de l'escut català. En una d'aquestes falques hi havia enganxat originalment l'escut propi de l'entitat promotora dels habitatges, al costat del rètol on es llegia "Cooperativa de Viviendas Montseny." Aquest escut ha desaparegut amb els anys i no ha estat mai reposat."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Granit gris amb lletres de planxa d'acer

Autor

Escultor:Josep Ricart i Maymir

Més informació:Viquipèdia Josep Ricart i Maymir

Josep Ricart i Maymir, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura Las Pajaritas, Ocells de paper

"'L'Associació de Veïns del Clot va pensar en un colom de la pau per guarnir la seva nova rambla; però Josep Anton Acebillo, responsable de bona part dels monuments de la ciutat en l'etapa olímpica, va proposar una altra idea. Havia tingut lloc a Barcelona el 1989 una exposició sobre el pintor i escultor anarquista Ramón Acín, que havia estat afusellat pels franquistes el 1936. Acín era d'Osca, com Acebillo i com el futur gerent i després d'Urbanisme, Ramón García Bragado, que a més és nét d'Acín. A l'exposició s'havia mostrat una còpia de Las pajaritas, el monument d'Acín, que es troba al parc municipal d'Osca des de 1923 i que l'artista ja havia exposat a les galeries Dalmau de Barcelona l'any 1929. Acebillo va començar a donar voltes a la idea de posar-ne una còpia en algun indret de Barcelona. De bon principi, Acebillo va pensar a col·locar diverses "pajaritas" al nou parc de la Vall d'Hebron, per a la qual cosa comptava amb la col·laboració del gran pintor aragonès Antonio Saura, admirador de Ramón Acín; però aquest es va posar malalt i el projecte va ser abandonat. Aleshores és quan van lligar el desig de l'Associació de Veïns del Clot amb el seu de posar una còpia de l'obra de Ramón Acín a Barcelona. Al final no va ser una, sinó dues les còpies que es van fer, una a cada extrem de la nova rambla del Clot oberta com a continuació del carrer Aragó a l'altre costat de la Meridiana. En va fer les dues còpies un altre artista, Julio Luján. En la de l'extrem que dóna a la Meridiana s'hi va posar un text de la Declaració dels Drets Humans al costat...

... A molta gent li podrà semblar que la parella d'ocells de paper dissenyada per Ramón Acín és una versió ornamental de la tradicional forma de papiroflèxia, però no va ser aquest el seu propòsit. Ell volia que els nens tinguessin un monument modern que evoqués els seus jocs i cançons i va escollir l'ocell de paper perquè s'adaptava a l'estètica del racionalisme constructiu, com és el pedestal en blocs de formigó que va dissenyar, molt semblant al que ara tenen a Osca i a Barcelona."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:4 peces de planxa de ferro pintada sobre base d'obra

Escultura Las Pajaritas al carrer Aragó al costat de l'Avinguda Meridiana

LAS PAJARITAS / Parc municipal d'Osca - 1929 / Rambla del Clot de Barcelona 1991

Escultura al costat del carrer Navas de Tolosa

Escultura Las Pajaritas a Osca, font:huescaturismo2013.wordpress.com

Autor

Escultor:Ramón Acín

Més informació:Wikipedia Ramón Acín Aquilué

Ramón Acín Aquilué, font:Wikipedia

Rèplica:Julio Luján

Veure més Art Públic Sant Martí

dijous, 27 de febrer del 2020

Escultura Llibres

"El vestíbul del centre cultural de Can Fabra, situat en una antiga fàbrica tèxtil que dóna al carrer de Sant Adrià, conté un curiós monument hiperrealista de Joan Mora, escultor andreuenc, titulat simplement Llibres.

Segons van anunciar el dia de la inauguració, el 29 de setembre del 2002, la idea és que fos com una manera de rebre els visitants en un centre que conté la biblioteca de districte, que va obrir amb més de 60.000 llibres, 4.400 discos compactes de música i uns 1.600 vídeos. Llibres va rescabalar, en certa manera, el seu autor del disgust per la destrucció d'un anterior monument que havia fet per Sant Andreu, concretament el dedicat a l'historiador del barri per excel.lència, mossèn Joan Clapés, a la plaça del mateix nom. L'edifici de Can Fabra formava part del complex fabril de Fabra & Coats, que encara manté un centre de producció a Sant Andreu."