TRESORS a BARCELONA

dimecres, 26 de febrer del 2020

Mural del Còmic

"Durant el franquisme, la historieta - aquest gènere que avui dia anomenem còmic - estava fonamentalment dedicada a les joves generacions. Els populars TBO, DDT, JAIMITO, amb els innúmeres còmics de l'Editorial Bruguera dedicats a aventures, constituïen un univers del qual en alguna campanya institucional es deia: On avui hi ha un còmic, demà hi haurà un llibre.

El panorama va mudar radicalment en els anys vuitanta del segle passat amb l'aparició de l'anomenat còmic per a adults. No eren només els nens els que s'interessaven pels còmics, sinó que, també, els adults podien i volien accedir a un material imprès creat i pensat per a ells.

Tres editors sintetitzen aquesta petita revolució del còmic. Josep Toutain (Barcelona, 1932 -1997), Josep Maria Berenguer (Barcelona, 1944-2012) i Rafael Martínez que amb les seves respectives editorials (Toutain, Cúpula i Norma) serien els artífexs del boom del còmic adult espanyol". Si Toutain amb les revistes 1984, Zona 84 i Totem representa la línia del còmic realista d'aventures i fantasia, fonamentat en un tipus de dibuix realista-naturalista i en una narrativa tradicional, Cúpula, amb el seu El Víbora representa primer la introducció i posteriorment el desenvolupament del còmic underground. Noms mítics com Robert Crumb aparèixen en les pàgines d'aquesta revista, per gradualment donar pas als Nazario, Max, Gallardo, Martí, etc.

L'editor Rafael Martínez apostarà per rellançar a Will Eisner (Nova York, 1917 – Florida, 2005) i al seu personatge The Spirit, juntament amb altres autors nortemericanos. Una intel.ligent política editorial basada en les capçaleres Cimoc i Cairo li va permetre compaginar la difusió d'un còmic d'aventures modernitzat en l'estil gràfic (Enki Bilal, Moebius, Hugo Pratt, Milo Manara o Jacques Tardi entre altres) amb el llançament de nous autors espanyols enquadrats en l'anomenada línia clara.

Quan Norma Editorial estableix el seu magatzem al Poblenou, Daniel Torres, és l'encarregat d'aportar decòrum urbà a un edifici industrial insuls i anodí. Al mural es poden apreciar totes les característiques plàstiques de la línia clara i alhora l'estil inconfusible de Daniel Torres."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Pintura

Més informació:Normaeditorial.com

Més informació:Viquipèdia Norma Editorial

Més informació:Rafael Martínez Díaz

Rafael Martínez Díaz, font:blogs.hoy.es

Autor

Disseny:Daniel Torres

Més informació:Viquipèdia Daniel Torres

Daniel Torres, font:Viquipèdia

Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura a Gandhi

"Obra plenament figurativa en què el pensador i promotor de la independència de l'Índia, Mahatma Gandhi, és representat en una edat ja avançada i amb les mans juntes en actitud de pregària. La singularitat d'aquesta escultura resideix en el fet que el seu autor és l'argentí Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau. Segons ell, que va ser present en la inauguració el 28 de març de 2000 de l'escultura que dóna nom a uns jardins de nova planta al Districte de Sant Martí, és una obra de joventut. La realitzà trenta anys abans sota l'impuls que li produí l'exemple de resistència passiva que donà Gandhi quan aconseguí pacíficament la independència de la seva nació. Pérez Esquivel donà un estimulant sentit místic a la seva interpretació escultòrica."

Font de la informació: Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Bronze

Més informació:Viquipèdia Mohandas Gandhi

Mahatma Gandhi, font:Viquipèdia

Autor

Escultor:Adolfo Pérez Esquivel

Més informació:Viquipèdia Adolfo Pérez Esquivel

Adolfo Pérez Esquivel, font:elarranquezonica.blogspot.com

Veure més Art Públic Sant Martí

Escultura L'Adolescent, al cant popular

"Durant la festa major del Poblenou, l'11 de setembre de 1960 va ser inaugurada L'adolescent, una delicada escultura de terracota que volia “simbolitzar l'amor al cant popular que al Poblenou es té a través d'una llarga tradició de cors de Clavé”. Era obra de l'escultor Martí Llauradó, que havia mort tres anys abans. Es donava, a més, la circumstància dramàtica que el difunt Llauradó havia estat pres a la postguerra al Cànem, fàbrica del Poblenou que havia servit com a camp de concentració pels vençuts de la Guerra Civil i que estava ben a prop del lloc triat per col·locar L'adolescent.

L'escultura es va posar sota un desmai, a la rodona de la Rambla que dóna al casino L'Aliança i, en acabar la inauguració, van cantar els cors del barri i es va deixar anar un estol de coloms. El 1985 va ser retirada perquè havia estat feta malbé. Sortosament, la família en conservava el guix original i se'n va fer una reproducció per posar-la a la mateixa rodona, el 15 de desembre de 1999, sobre un pedestal pensat per l'arquitecta municipal María Luisa Aguado.

Peça molt representativa dins de la producció de l'escultor Martí Llauradó i Mariscot, destacat membre de la generació postnoucentista. L'accentuat realisme naturalista d'aquesta figura, que representa una adolescent de cos sencer i dempeus, amb el tors nu i cobert amb un drapejat de cintura en avall, marca una distància amb l'idealisme estilitzat d'altres obres de tema similar, realitzades per escultors noucentistes més purs. D'altra banda, no es tracta d'una figura hieràtica, sinó que transmet un cert dinamisme aconseguit amb la incorporació de diversos aspectes, com ara la torsió del cos, els braços flexionats, les dues mans agafant-se el cap acotat, l'expressió del rostre, la disposició de la cama dreta lleugerament flexionada i avançada respecte de l'esquerra."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials: Bronze (inicialment en terracota) sobre pedestal de pedra de Sant Vicenç polida

Autor

Escultor:Martí Llauradó i Moriscot

Pedestal: María Luisa Aguado i Alícia Calmell

Més informació:Viquipèdia Martí Llauradó

Martí Llauradó i Moriscot, font:Beteve.cat

Inauguració a la rodona de la Rambla del Casino de l'escultura de terracota “l’adolescent, al cant popular”. El nano amb pantalons curts és en Martí Llauradó fill. (Foto: A.H.P.N.), font:http://musicsdel-poplenou.blogspot.com

Veure més Art Públic Sant Martí

Museu Maquinista Terrestre i Marítima

"Quan el 1963 La Maquinista Terrestre y Marítima va tancar els tallers de la Barceloneta, va decidir conservar la roda de transmissió de la primera màquina de vapor que havia utilitzat com a element decoratiu en un angle de la immensa factoria del Bon Pastor. Allà va ser fins al 1997, quan ja s'estava enderrocant la històrica fàbrica novament, en aquest cas per impulsar un complex de pisos, un centre comercial i un nou parc. Al mig d’aquest parc, dissenyat per l’equip d’arquitectes L-35, hi ha un estany artificial, al que es va donar el nom de Monturiol, i en les aigües del qual es reflectiex la roda de transmissió que era a la fàbrica i ara s’ha posat a l’exterior amb idèntica funció decorativa.

Al costat hi ha un curiós edifici, obra de Juan Fernando de Mendoza, que teòricament ha d'acollir un dia el museu de les empreses La Maquinista i MACOSA, fusionades dins el gegant multinacional Gec-Alsthom. De fet, aquest museu va tenir una primera inauguració, amb alguns objectes a dintre, el mateix dia que es va inaugurar el parc, a l’espera del muntatge definitiu, del que s’havia d’encarregar Claudio Zulian. Però anys més tard el museu encara no ha pogut convertir-se en realitat i l’edifici segueix tancat.

Tot l’espai desprèn un cert ambient industrial. Sensació que no tan sols s’aconsegueix mitjançant la instal·lació de la peça mecànica esmentada de l’antiga empresa, sinó també pels materials utilitzats en la façana de l’edifici i la morfologia dels elements lumínics que semblen evocar xemeneies industrials.

Situats enfront de la roda de transmissió de l’antiga màquina de vapor hom pot interpretar que la instal·lació vol commemorar i simbolitzar el passat industrial del sector. La peça vol esdevenir un monument a través de la seva significació i la seva capacitat de ser imatge d’un passat. Ara bé, observant el conjunt de forma global es poden descobrir noves interpretacions. D’aquesta manera la intervenció pot ser percebuda com una gran màquina que hauria de poder-se posar en funcionament mitjançant la roda mecànica en direcció a Bon Pastor. Sensació que s’accentua si observem el conjunt des de la direcció contrària –venint de Bon Pastor cap a Sant Andreu-, on la forma de l’edifici se’ns revela i evoca l’eslora d’un vaixell."