TRESORS a BARCELONA

dimecres, 26 de febrer del 2020

Escultura L'Adolescent, al cant popular

"Durant la festa major del Poblenou, l'11 de setembre de 1960 va ser inaugurada L'adolescent, una delicada escultura de terracota que volia “simbolitzar l'amor al cant popular que al Poblenou es té a través d'una llarga tradició de cors de Clavé”. Era obra de l'escultor Martí Llauradó, que havia mort tres anys abans. Es donava, a més, la circumstància dramàtica que el difunt Llauradó havia estat pres a la postguerra al Cànem, fàbrica del Poblenou que havia servit com a camp de concentració pels vençuts de la Guerra Civil i que estava ben a prop del lloc triat per col·locar L'adolescent.

L'escultura es va posar sota un desmai, a la rodona de la Rambla que dóna al casino L'Aliança i, en acabar la inauguració, van cantar els cors del barri i es va deixar anar un estol de coloms. El 1985 va ser retirada perquè havia estat feta malbé. Sortosament, la família en conservava el guix original i se'n va fer una reproducció per posar-la a la mateixa rodona, el 15 de desembre de 1999, sobre un pedestal pensat per l'arquitecta municipal María Luisa Aguado.

Peça molt representativa dins de la producció de l'escultor Martí Llauradó i Mariscot, destacat membre de la generació postnoucentista. L'accentuat realisme naturalista d'aquesta figura, que representa una adolescent de cos sencer i dempeus, amb el tors nu i cobert amb un drapejat de cintura en avall, marca una distància amb l'idealisme estilitzat d'altres obres de tema similar, realitzades per escultors noucentistes més purs. D'altra banda, no es tracta d'una figura hieràtica, sinó que transmet un cert dinamisme aconseguit amb la incorporació de diversos aspectes, com ara la torsió del cos, els braços flexionats, les dues mans agafant-se el cap acotat, l'expressió del rostre, la disposició de la cama dreta lleugerament flexionada i avançada respecte de l'esquerra."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials: Bronze (inicialment en terracota) sobre pedestal de pedra de Sant Vicenç polida

Autor

Escultor:Martí Llauradó i Moriscot

Pedestal: María Luisa Aguado i Alícia Calmell

Més informació:Viquipèdia Martí Llauradó

Martí Llauradó i Moriscot, font:Beteve.cat

Inauguració a la rodona de la Rambla del Casino de l'escultura de terracota “l’adolescent, al cant popular”. El nano amb pantalons curts és en Martí Llauradó fill. (Foto: A.H.P.N.), font:http://musicsdel-poplenou.blogspot.com

Veure més Art Públic Sant Martí

Museu Maquinista Terrestre i Marítima

"Quan el 1963 La Maquinista Terrestre y Marítima va tancar els tallers de la Barceloneta, va decidir conservar la roda de transmissió de la primera màquina de vapor que havia utilitzat com a element decoratiu en un angle de la immensa factoria del Bon Pastor. Allà va ser fins al 1997, quan ja s'estava enderrocant la històrica fàbrica novament, en aquest cas per impulsar un complex de pisos, un centre comercial i un nou parc. Al mig d’aquest parc, dissenyat per l’equip d’arquitectes L-35, hi ha un estany artificial, al que es va donar el nom de Monturiol, i en les aigües del qual es reflectiex la roda de transmissió que era a la fàbrica i ara s’ha posat a l’exterior amb idèntica funció decorativa.

Al costat hi ha un curiós edifici, obra de Juan Fernando de Mendoza, que teòricament ha d'acollir un dia el museu de les empreses La Maquinista i MACOSA, fusionades dins el gegant multinacional Gec-Alsthom. De fet, aquest museu va tenir una primera inauguració, amb alguns objectes a dintre, el mateix dia que es va inaugurar el parc, a l’espera del muntatge definitiu, del que s’havia d’encarregar Claudio Zulian. Però anys més tard el museu encara no ha pogut convertir-se en realitat i l’edifici segueix tancat.

Tot l’espai desprèn un cert ambient industrial. Sensació que no tan sols s’aconsegueix mitjançant la instal·lació de la peça mecànica esmentada de l’antiga empresa, sinó també pels materials utilitzats en la façana de l’edifici i la morfologia dels elements lumínics que semblen evocar xemeneies industrials.

Situats enfront de la roda de transmissió de l’antiga màquina de vapor hom pot interpretar que la instal·lació vol commemorar i simbolitzar el passat industrial del sector. La peça vol esdevenir un monument a través de la seva significació i la seva capacitat de ser imatge d’un passat. Ara bé, observant el conjunt de forma global es poden descobrir noves interpretacions. D’aquesta manera la intervenció pot ser percebuda com una gran màquina que hauria de poder-se posar en funcionament mitjançant la roda mecànica en direcció a Bon Pastor. Sensació que s’accentua si observem el conjunt des de la direcció contrària –venint de Bon Pastor cap a Sant Andreu-, on la forma de l’edifici se’ns revela i evoca l’eslora d’un vaixell."

Font de la informació:Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials:Fragment de màquina de vapor i aigua

Més informació:Viquipèdia La Maquinista Terrestre i Marítima

Més informació:Wikipedia La Maquinista Terrestre y Marítima

Gravat del segle XIX dels tallers de La Maquinista Terrestre i Marítima a la Barceloneta

Fábrica de La Maquinista a Sant Andreu (1917), font:elnacional.cat

Interior de una nau de La Maquinista, font:elnacional.cat

Construcció de una nau a La Maquinista, font:Ajuntament de Barcelona Sant Andreu

Autor

Instal.lació:Juan Fernando de Mendoza, Arquitectes L35

Més informació:Viquipèdia Juan Fernando de Mendoza

Més informació:L35.com

Veure més Art Públic Sant Andreu

dilluns, 24 de febrer del 2020

Guardians

"El mes de gener del 2018 es van instal·lar dintre de la superilla creada l'any anterior, al tros tancat al trànsit del carrer de Sancho d'Àvila situat davant l'entrada de Can Framis, tres figures metàl·liques de prop de tres metres d'alçada que malgrat que pesen, cadascuna, entorn d'una tona, son suportades només per set petites potes de ferro. Són obra de l'escultor Xavier Mascaró. Van ser realitzades durant l'any 2017 i adquirides per la Fundació Vila Casas, que des de l'any 1986 exposa el seu fons d'art a Can Framis.

Aquestes figures segueixen el model que l’autor ha reproduït al llarg dels anys en diferents obres, introduint-hi petites variacions que afecten sobretot a les textures i oxidacions. Assegudes en posició de meditació, són conegudes popularment i indistintament com “els guerrers” o “els guardians”. Tant en un cas com en l'altre, és evident la seva actitud no violenta, sinó més aviat contemplativa i de protecció de l'entorn.

La Fundació Vila Casas les va donar a l'Ajuntament de Barcelona per a que poguessin estar en un espai públic situat al costat mateix de Can Framis, sense solució de continuïtat amb els jardins Martí i Pol que volten el modern edifici de la fundació. Aquesta havia donat ja a Barcelona, amb anterioritat, les escultures Dell'Arte, de Jaume Plensa, i Homenatge a Isaac Albèniz i Alicia de la Rocha i L'escala de l'enteniment d'Alfons Alzamora, aquesta última a la Universitat Pompeu Fabra.