Biblioteca Nacional de Catalunya

"La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Va ser creada l'any 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans. Fou oberta al públic el 1914, en temps de la Mancomunitat de Catalunya en la seva seu al Palau de la Generalitat. El 1931 va passar a ocupar bona part dels edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, un conjunt del segle XV, propietat de l'Ajuntament de Barcelona. Actualment, la Biblioteca ocupa una superfície total de 8.820 m², i té un fons aproximat de tres milions d'exemplars, i a part de la seu central té altres locals externs, a Barcelona mateix i a l'Hospitalet de Llobregat. L'any 1981 la Biblioteca de Catalunya esdevé biblioteca nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i com a tal assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. Acull fons d'Enric Prat de la Riba, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer, Isidre Bonsoms, Joaquim Furnó, Eduard Toda, entre altres.

Actualment disposa de 1.500 metres lineals de prestatgeria de lliure accés, amb 20.000 volums, i 49.000 metres més de dipòsit, i uns 3 milions de documents."

Veure informació  https://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_de_Catalunya

Més informació http://www.bnc.cat/

 

Escala monumental, amb la imatge de Sant Roc, que dóna accés a les dependències de la Biblioteca de Catalunya

Sala Prat de la Riba

L’actual Sala Prat de la Riba, oberta el juny de 2003, és la Sala de consulta de reserva, l’espai destinat a la investigació dels fons més antics i valuosos del patrimoni de la BC.

Vitrall

Obra de l’artista Xavier Aballí. Aquarel·la i acrílic sobre vidre. Destaquen tres fulls de diari del diumenge, 15 de desembre de 1996, dia en què es va finalitzar l’obra.

El pont de vidre comunica l’edifici gòtic amb l’edifici de quatre plantes, inaugurat el 1998 i destinat a serveis tècnics. El jardí que dóna al carrer d’Egipcíaques cobreix el dipòsit general, amb una capacitat de 3.600 m2 de superfície.

Nau de Ponent

 

Sala de consulta general. És l’espai destinat a la consulta de documents principalment dels segles XIX-XXI, en diferents suports: llibres, premsa, revistes, i enregistraments sonors i audiovisuals

Maqueta del recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu que mostra
el conjunt d’edificis integrat per l’antic Hospital de la Santa Creu (seu actual de la Biblioteca de Catalunya, l’Escola Massana i la Biblioteca Pública de la Santa Creu i Sant Pau), l’antiga Casa de Convalescència (actual seu de l’Institut d’Estudis Catalans), i les Reials Acadèmies de Farmàcia i Medicina. Va ser realitzada el 1991 amb motiu de l’avantprojecte de les obres de remodelació de la BC.

Nau de Tramuntana Sobre els murs d’aquesta nau s’observen unes singulars pintures monocromàtiques del segle XV, constituïdes per diversos grups decoratius que, segons algunes tesis, podrien haver servit com a marc d’una altra imatge o retaule. Hi destaquen, a la part central, unes pintures amb escenes bíbliques.

 

Escultura Nerina Bacin acaronant un gos Josep Granyer

Piedra Litogràfica Descoberta a finals del segle XVIII, la litografia és una tècnica per il·lustrar llibres, fullets, cartells, anuncis...

Museu del LLibre Frederic Marès

Magnífica sala, anomenada del Via Crucis i que data de finals del segle XVII, es mostra una selecció d’entre els gairebé dos mil documents –manuscrits, pergamins, impresos, gravats i enquadernacions– que l’escultor Frederic Marès i Deulovol (1893-1991) va donar a la Biblioteca de Catalunya.

 

Avantsala Arrambador de rajoles vidrades (segles XVII-XVIII). En temps de l’Antic Hospital de la Santa Creu, en aquesta sala s’havien atès malalts del Gremi de Carders de llana.

Detall del Tapís teixit amb seda i llana. Formava part d’un conjunt de vuit tapissos, anomenat “Els amors de Mercuri i Hersé”; aquesta escena correspon a Mercuri en el moment en què veu Hersé. Fabricat a Brussel·les en la segona meitat del segle XVI

Rajola de l'antic Hospital La rajola d’aquesta paret indica un número de llit de l’antic Hospital de la Santa Creu. Fins l’any 1929, l’actual edifici que ocupa la BC havia estat la seu del principal hospital de la ciutat, impulsat sota el regnat de Martí l’Humà, que amb el pas dels segles va ser objecte de diverses ampliacions, remodelacions i transformacions.

Sala Cervantina Aquesta sala noble reuneix bona part d’una de les millors col·leccions públiques mundials especialitzades en l’obra de Miguel de Cervantes. Originals de les primeres edicions, exemplars de bibliòfil i publicacions de l’obra cervantina en més de vint idiomes, entre d’altres, palesen el valor d’aquest material. La col·lecció inicial va pertànyer a Isidre Bonsoms, que la va cedir a la B C.

 Sala gòtica planta baja siglo XV, font:bnc.cat

Balcó Gòtic

Vista des del balcó gòtic de la BC, des del qual s’observa el pati del recinte.

 

font:bnc.cat

Vista aèria Biblioteca, font:google earth

Font de informació de les fotografies:bnc.cat

Diumenge de Rams

"Diumenge de Rams és una festivitat litúrgica que inicia el cicle de festes de Setmana Santa.

En el cristianisme el dia de Rams recorda l'entrada de Jesucrist muntat sobre un ruc a Jerusalem amb els seus deixebles durant la pasqua jueva. Segons l'Evangeli, Jesús va ser rebut amb alegria. La gent de Jerusalem va alçar palmes i branques de llorer i d'olivera per donar-li la benvinguda.

Palmó de Rams. Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams. Els palmons són peces més grans i senzilles, fetes a partir d’una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, requereixen molta més tècnica, perquè tenen les fulles trenades amb filigranes, seguint procediments semblants als de la cistelleria. Antigament les palmes eren més utilitzades per les nenes i els nens solien portar palmons.

font:www.florscatalunya.cat

Són típics de la festivitat de Rams perquè rememoren l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, on segons les escriptures va ser rebut per la multitud amb rams. Al principi de la missa del diumenge de Rams es fa una processó en què es beneeixen les palmes, els palmons i els rams de llorer. En algunes llars encara és tradició de penjar la palma beneïda al balcó i deixar-la-hi tot l’any, perquè hom creu que dóna protecció i bona sort. 

Abans d'aquesta festa molts pobles i ciutats fan fires especialitzades on es poden trobar palmes, palmons i tota mena de cintes, flocs, figuretes i llaminadures per a ornar-les."

Rosaris de sucre, font:pontdenseula

 Veure informació https://ca.wikipedia.org/wiki/Diumenge_de_Rams

Entre els carrers d’Aragó i el de la Diputació s’hi instal·la una altre fira on es poden adquirir els productes artesans i tradicionals.

"A la Ciutat Vella, es celebra la processó de Diumenge de Rams de Barcelona, també coneguda per la Burreta o la "Borriquita". Es tracta d'una processó d’implantació molt recent, que va néixer l’any 2002 de la mà d’una entitat d’origen andalús, filial número 12 de la Macarena de Sevilla: la Pontificia y Real Hermandad y Cofradía de Nazarenos de Nuestro Padre Jesús del Gran Poder y María Santísima de la Esperanza Macarena.

Jesús del Gran Poder, església de Sant Agustí nou

La Esperanza Macarena, església de Sant Agustí nou

La processó surt de l’església de Sant Agustí, al barri del Raval de Barcelona i fa un recorregut pels carrers del centre de la ciutat gòtica i torna a l’església de Sant Agustí, on té lloc la tradicional rebuda de Jesucrist i beneïda de les palmes.

Processó de la Burreta 2019, font:beteve.cat

La processó, que va encapçalada per membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona a cavall i de gala, està formada per un estol de nens i nenes vestits de blanc, uns portant uns panells amb dibuixos de les estacions del Via Crucis i els altres portant palmes, sacerdots i acòlits amb la creu parroquial i cirials, els germans majors i la Junta de Govern de la confraria, amb les vares i l’estendart de l’entitat, i tot un sèquit de feligresos anònims que porten palmes o rams.

El nucli central de la processó està format pel pas anomenat Entrada de Jesús a Jerusalem, una imatge de Jesucrist assegut damunt d'un burro, amb una palma en una mà i repartint benediccions amb l’altra. L’animal protagonista del pas és el que dóna el nom popular a la processó. "

font:lameva.barcelona.cat

Veure informació http://www.festes.org - Processó de la Burreta

Més informació https://beteve.cat/cultura/processo-burreta-diumenge-rams-2019/

A la Sagrada Família se celebra el Diumenge de Rams amb la benedicció de rams i la posterior eucaristia del Diumenge de la Passió del Senyor. 

La cerimònia s’inicia amb la benedicció de rams a l’exterior del temple. Després, s’inicia la missa de la Passió del Senyor a l’interior de la Basílica.

Aquest any més de 2.300 persones van assistir a la missa, a les quals se sumen les que es van aplegar a l’exterior del temple.  

Diumenge de Rams a la Sagrada Familia 2019, font:https://sagradafamilia.org

Veure més Festes Populars

Llegenda Otger Cataló

Otger Cataló de Claudi Lorenzale, font:wikipedia

"Segons la llegenda, Otger Cataló o Catalon va sobreviure a l'escomesa sarraïna que va arribar fins a les valls pirinenques. Tots els guerrers cristians havien mort. Només ell va sobreviure, malferit i amagat a les muntanyes del Pirineu.

Sota la protecció de la seva tenda feta amb pell de cabra, fou atès per l'afecte del seu gos llebrer, el qual diàriament li llepava les ferides. Otger, a poc a poc, s'anà recuperant. S'alimentava de fruites silvestres i de la llet d'una ovella. En la mesura en què se li anaven guarint les ferides, Otger Cataló es dedicà a preparar les armes amb el desig de tornar a guerrejar contra els invasors de Catalunya. Polia l'escut i esmolava la daga.

Passat el temps, fou arribat el dia en què Otger va considerar que ja havia recuperat tot el vigor. Llavors, va agafar la banya de caça i la va fer ressonar profundament i prolongada, de tal manera que la seva ronca crida volà per valls i muntanyes estenent-se per tot el país. Així convocà els seus homes, els cristians fidels a la terra, a la lluita.

font:rodolins.cat

El gos llebrer, interpretant la crida del seu amo, va emprendre veloç i infatigable cursa fins que va trobar el primer home i li va fer entendre amb els seus somics que volia que el seguís. L'home, tot seguint el gos, fou conduït davant la presència d'Otger Cataló, el qual li va donar el missatge que comuniqués als senyors de la terra que el moment de tornar a lluitar contra els sarraïns havia arribat. El missatger va anar a donar la notícia als personatges principals del territori perquè agafessin les armes que tinguessin a l'abast.

Així, de nou llocs diferents, van venir amb les seves hosts els més aguerrits barons de la terra amb el deler de reconquerir els territoris. Aquests nou cavallers foren: Galceran de Cervelló, Bernat Roger d'Erill, Gispert de Ribelles, Dapifer de Montcada, Galceran de Cervera, Galceran de Pinós, Bernat d'Anglesola, Guerau d'Alamany i Hug de Mataplana, coneguts com els Nou Barons de la Fama o els Nou Cavallers de la Terra.

font:blinklearning.com

Otger Cataló els va conjurar a lluitar fins a la mort per la terra que els havia vists néixer fins a alliberar-la del poder sarraí.

Els nou cavallers ajuntaren les espases, jurant davant l'altar de la marededéu negra de Montgrony que complirien amb lleialtat la seva paraula.

font:vegueries.com

Mare de Déu de Montgrony, font:festacatalunya.cat

Els cavallers, amb Otger, van partir cap al combat, cadascú cap a un lloc diferent, i van assolir les victòries més rotundes. L'únic que va tornar a quedar ferit fou Otger Cataló, durant la batalla per reconquerir Roses, l'any 735, però aquesta vegada com a triomfador. Otger Cataló, abans de morir, ordenà que el seu escut portés com a ornat el símbol del gos llebrer perquè aquest animal havia donat testimoni de lleialtat incondicional i sense fi."

font:cch.cat

 Veure informació Wikipedia Llegenda Otger Cataló 

Historiografia

"Personatge fabulós, imaginat per explicar l’origen del mot català i donar uns precedents a la reconquesta catalana anteriors a la intervenció franca i independents d’aquesta.

La primera versió de la seva llegenda l’anomena només “senyor d’un castell que hom apel·la Cataló”, el suposa situat a la Gascunya i data l’inici de la seva actuació el 732. La denominació del castell prové, sens dubte, del castrum Catalaunicum o Catalaunum (nom llatí de Châlons-sur-Marne), que hom podia trobar a les cròniques que narraven la derrota d’Àtila. La localització a la Gascunya provenia d’una mala interpretació d’una d’aquestes cròniques, que feia suposar que els Camps Catalàunics eren propers a Tolosa. Quant a la data del 732, probablement és suggerida per la batalla de Poitiers. El text més antic que conserva aquesta versió (en català) és del 1418, però potser procedeix d’un embrió llatí una mica anterior.

El nom d’Otger fou atribuït més tard al senyor de Cataló per paral·lelisme amb Otger Danès, famós personatge de l’epopeia francesa, prou conegut a Catalunya des del s. XII i encara ben popular a la fi del s. XIV i al començament del XV.

Estàtua de Ogier el Danés de H.P. Pedersen-Dan en el castillo de Kronborg, Dinamarca

La denominació d’Otger Cataló és testimoniada el 1431, però sens dubte és un xic anterior. En aquest moment ja li han estat donats com a companys els Nou Barons, anomenats després “de la Fama”. La llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons, tot i ésser purament erudita, interessà molt els catalans i anà evolucionant i desenvolupant-se fins a les darreres versions i al·lusions, degudes a Víctor Balaguer (1860), Antoni Ferrer i Codina (1885) i Jacint Verdaguer (1886)."

Veure informació enciclopedia.cat

Veure més LLEGENDES CATALANES

Els Màstils del Portal de l'Àngel

"Amb motiu de la darrera reforma de l'avinguda del Portal de l'Àngel, els botiguers volien algun element significatiu, i l'arquitecte municipal Ignasi de Lecea va pensar en uns pals de bandera a l'estil venecià per assenyalar el lloc on va existir el portal de la muralla. La reforma va ser duta a terme pels arquitectes Pep Alemany i Antonio Montes entre 1991 i 1992."

Veure informació Ajuntament de Barcelona - Art Públic

Materials: planxa d'acer inoxidable polit

Els Màstils al principi del Portal de l'Àngel

Màstils a la plaça San Marcos, font:nationalgeografic.com

"A l'alta edat mitjana aquesta zona quedava fora de la muralla romana i comtal, i per aquest lloc baixava una riera, que després torçava per passar per davant de l'església del Pi i desembocava en el Cagalell o Merdançar (una riera que passava per les Rambles i que era anomenada així perquè a ella anaven a parar totes les aigües residuals i pestilents), i hi passava un dels camins que sortien de la ciutat des del portal del Bisbe. Cap al segle X, quan es van anar formant ravals - les viles noves - fora de les muralles, es va començar a edificar al voltant del camí, en el que s'ha denominat Vilanova dels Arcs i en edificar-se la muralla del segle XIII s'hi va obrir aquí un portal que es va anomenar "dels Orbs" perquè s'hi reunien els cecs, i tota mena de pobres i esguerrats, que vivien en barraques no gaire lluny.

Mapa de la Barcelona Mediaval amb el portal de l'orbs o portal de l'àngel, font:Ministerio de Educación

Diuen que quan sant Vicenç Ferrer visità Barcelona l'any 1419, un àngel se li aparegué en aquest lloc, i li manifestà que era allí per vetllar per la ciutat, i d'aquest fet ve el nom actual.

Gravat sobre l'aparició del Sant Àngel de la Guarda a Sant Vicens Ferrer, font:google

Aquest nom seria oficialitzat el 30 de gener de 1466 per iniciativa de Pere IV de Catalunya en agraïment pel fi d'una epidèmia de pesta a la ciutat. Uns mesos més tard, el novembre de 1466 quan Pere ja havia mort, s'hi va instal·lar una imatge de l'àngel custodi encarregada pel rei. Aquesta escultura, situada en una capella a la muralla, hi va ser fins que el 1859 es van enderrocar les muralles i la imatge va anar a la porta de l'església de Santa Anna, primer, i posteriorment a l'església de l'Àngel Custodi d'Hostafrancs (aleshores nova), fins que va ser destruïda a la guerra civil en els arrauxaments anticlericals produïts a Catalunya.

Àngel Custodi amb espasa i corona. Obra de 1466, destruïda el 1936, font:wikipedia

Durant molt de temps, quan hi havia l'àngel, el 2 d'octubre s'hi celebrava una festa en el seu honor, i s'hi menjaven magranes, que es deia que protegien contra les malalties infeccioses.

Actualment hi torna a haver al Portal de l'Àngel la imatge d'un àngel, situada en una fornícula de l'edifici del Banc d'Espanya. Aquesta imatge fou realitzada el 1957 per Àngel Ferrant (Madrid, 1891 - 1961), a partir d'una proposta d'Eugeni d'Ors."

Escultura l'Àngel al edifici Banc de Espanya

 Veure informació Wikipedia Avinguda Portal de l'Àngel

 Veure mes Art Públic Ciutat Vella Oest